Ley 39/2015 (3)

¿Qué es el expediente administrativo?. Es el conjunto de actuaciones realizadas por la Administración Pública para alcanzar sus objetivos. Es el conjunto de actos que sirven de antecedente y fundamento para la resolución, así como las diligencias para ejecutarla. Es el conjunto de documentos y actuaciones que sirven de antecedente y fundamento para la resolución. Es el documento que inicia el procedimiento a solicitud del interesado.

¿Quién tiene la competencia exclusiva para la regulación del procedimiento administrativo?. Las Comunidades Autónomas. El Estado. El órgano superior jerárquico. Los interesados.

¿Cuál de los siguientes es un derecho de los interesados en un procedimiento administrativo?. Exigir que todos los documentos sean originales. Conocer en cualquier momento el estado de tramitación si son interesados. No presentar datos ni documentos exigidos por la normativa. Ser notificados únicamente al final del procedimiento.

¿Cómo se pueden iniciar los procedimientos administrativos?. Solo a solicitud del interesado. Solo de oficio por la Administración Pública. De oficio o a solicitud del interesado. Por orden del superior jerárquico, nunca por iniciativa propia de la AP.

¿En qué plazo deben ser confirmadas, modificadas o levantadas las medidas provisionales adoptadas antes del inicio del procedimiento?. Quince días siguientes a su adopción. Un mes antes del inicio del procedimiento. En el momento en que se inicie el procedimiento. No hay un plazo establecido.

¿Qué se orienta a determinar la motivación y la identificación de las personas responsables en procedimientos de naturaleza sancionadora antes de su inicio?. Las solicitudes del interesado. El acuerdo de iniciación. Las actuaciones previas. Las alegaciones de los interesados.

¿Qué se puede hacer con los procedimientos que guardan identidad sustancial o íntima conexión?. Se pueden fusionar en uno solo. El órgano administrativo puede disponer su acumulación a otros. Se deben tramitar por órganos distintos para evitar conflictos. No se pueden acumular.

¿Qué debe contener al menos el acuerdo de iniciación de un procedimiento sancionador?. Únicamente la identidad de la persona responsable. La identificación de la persona responsable, los hechos, la posible clasificación y las sanciones, entre otros. Solo los hechos que motivan el procedimiento. La evaluación económica de la responsabilidad patrimonial.

¿Cuándo empieza a computar el plazo para reclamar responsabilidades en caso de daños físicos o psíquicos a personas?. Desde el momento en que se produjo el daño. Desde la curación o determinación del alcance de las secuelas. Desde la publicación de la indemnización en el BOE. Cuando lo determine el órgano competente.

¿Qué debe contener una solicitud de inicio de un procedimiento?. Los datos personales del interesado, el lugar de notificación, los hechos, la petición y la firma. Solo el nombre del interesado. Solo los hechos y la petición. El lugar de nacimiento y el lugar de residencia.

¿Qué ocurre si un interesado que está obligado a relacionarse electrónicamente presenta una solicitud presencial?. La Administración la aceptará sin ninguna objeción. La solicitud se considera desistida. La AP le requerirá que la presente de forma electrónica y se contará como fecha de presentación la de la subsanación. La AP la rechazará directamente.

Si una solicitud no reúne los requisitos exigidos, ¿cuál es el plazo para que el interesado subsane la falta o entregue los documentos requeridos?. Cinco días. Quince días. Diez días. No hay plazo, la solicitud se considera desistida inmediatamente.

¿Qué es una declaración responsable?. Un documento para poner en conocimiento de la AP datos identificativos. El documento por el que el interesado manifiesta bajo su responsabilidad que cumple con los requisitos para el reconocimiento de un derecho. Un documento que solo permite el inicio de una actividad. Un documento que solo se puede presentar después del inicio de la actividad.

¿Cuál es el efecto de la inexactitud, falsedad u omisión de cualquier dato en una declaración responsable?. La imposibilidad de continuar con el ejercicio del derecho o actividad desde el momento en que se tenga constancia de los hechos. El inicio de un nuevo procedimiento sin sanciones. La reducción de la sanción. La restitución de la situación jurídica previa sin más consecuencias.

¿Cómo se debe impulsar el procedimiento administrativo?. A instancia de parte interesada. De oficio y a través de medios electrónicos. Verbalmente, para agilizar los trámites. Por orden jerárquica, sin respetar un orden de incoación.

¿Qué sucede con el incumplimiento del orden riguroso de incoación en asuntos de la misma naturaleza?. Es causa de remoción del puesto de trabajo y de responsabilidad disciplinaria. No tiene ninguna consecuencia. Es una falta leve. La AP lo permite para agilizar los trámites.

¿Cuándo pueden los interesados formular alegaciones?. Solo en el momento de la solicitud. En cualquier momento antes del trámite de audiencia. Solo en el trámite de audiencia. En cualquier momento, incluso después de la resolución.

Si la Administración no tiene por ciertos los hechos alegados por los interesados, ¿qué acordará el instructor?. La finalización del procedimiento. La apertura de un período de prueba de entre diez y treinta días. El rechazo de la solicitud. El archivo del expediente.

¿Qué procedimiento pueden utilizar las Administraciones Públicas (AP) para anular de oficio actos que han puesto fin a la vía administrativa o que no han sido recurridos en plazo?. El recurso contencioso-administrativo. La revisión de oficio, previo dictamen favorable del Consejo de Estado u órgano autonómico equivalente. La declaración de lesividad. La anulación unilateral sin previo aviso.

¿De qué formas se puede iniciar el procedimiento administrativo?. De oficio. A solicitud del interesado. De oficio o a solicitud del interesado. De oficio, a solicitud del interesado o por denuncia.

Las medidas provisionales pueden adoptarse: Antes de la iniciación del procedimiento. Una vez iniciado el procedimiento. Antes de la iniciación del procedimiento o una vez iniciado el procedimiento. Antes de la iniciación del procedimiento, una vez iniciado el procedimiento o finalizado el procedimiento.

¿Cuándo se extinguen las medidas provisionales?. Una vez transcurridos quince días desde su adopción. Cuando surta efectos la resolución administrativa que ponga fin al procedimiento correspondiente. Cuando el interesado presente recurso contra las medidas provisionales. Todas las respuestas son correctas.

El órgano administrativo que inicie o tramite un procedimiento puede disponer su acumulación a otros: Con los que guarde identidad sustancial o íntima conexión, siempre que sea el propio órgano quien deba tramitar y resolver el procedimiento. Para determinar, conocer y comprobar los hechos en virtud de los cuales deba pronunciarse la resolución. Con el fin de conocer las circunstancias del caso concreto y la conveniencia o no de iniciar el procedimiento. Para asegurar la eficacia de la resolución que pueda dictarse, si existen elementos de juicio suficientes para ello.

Se entiende por iniciativa propia: La actuación derivada del conocimiento directo o indirecto de las circunstancias, conductas o hechos objeto del procedimiento por el órgano que tiene atribuida la competencia de iniciación. El acto por el que cualquier persona pone en conocimiento de un órgano administrativo la existencia de un determinado hecho que pueda justificar la iniciación de oficio de un procedimiento. La actuación derivada del conocimiento directo o indirecto de las circunstancias, conductas o hechos objeto del procedimiento por el órgano superior jerárquico. Todas las respuestas son correctas.

¿Cuál es el plazo para subsanar y mejorar la solicitud?. Un mes. Quince días. Diez días. Cinco días.

«El conjunto ordenado de documentos y actuaciones que sirven de antecedente y fundamento a la resolución administrativa, así como las diligencias encaminadas a ejecutarla» se denomina: Procedimiento administrativo. Declaración responsable. Expediente administrativo. Actas de instrucción.

Indique cuál de las siguientes afirmaciones es correcta: El procedimiento debe impulsarse de oficio o a instancia de parte. En el despacho de los expedientes debe mantenerse siempre el orden riguroso de incoación. El órgano instructor será responsable del cumplimiento de los plazos establecidos. El instructor y los interesados son responsables directos de la tramitación del procedimiento.

Las cuestiones incidentales que se susciten en el procedimiento, incluso las que se refieran a la nulo de actuaciones: No suspenden su tramitación, excepto su recusación. Suspender la tramitación del procedimiento. Pueden suspender la tramitación del procedimiento. Interrumpen el plazo de prescripción de la acción.

Los interesados pueden aducir alegaciones y aportar documentos u otros elementos de juicio: En cualquier momento del procedimiento. En cualquier momento del procedimiento anterior a la propuesta de resolución. En cualquier momento del procedimiento anterior al trámite de audiencia. En cualquier momento del procedimiento anterior a la resolución.

Los interesados pueden alegar los defectos de tramitación: En todo momento. En cualquier momento del procedimiento anterior a la propuesta de resolución. En cualquier momento del procedimiento anterior al trámite de audiencia. En cualquier momento del procedimiento anterior a la fase de prueba.

Los hechos relevantes para la decisión de un procedimiento pueden acreditarse: Por cualquier medio de prueba. Por cualquier medio de prueba admisible en derecho. Por cualquier medio de prueba admitido por la Ley de enjuiciamiento civil. Por cualquier medio de prueba admitido por el órgano instructor.

Debe acordarse la apertura de un período de prueba: Cuando los hechos probados no constituyan, de forma manifiesta, una infracción administrativa. Cuando la Administración no dé por ciertos los hechos alegados por los interesados o la naturaleza del procedimiento lo exija. Cuando no exista o no se haya podido identificar a la persona o personas responsables. Todas las respuestas son correctas.

El plazo del período ordinario de prueba será: No inferior a diez días ni superior a quince. No superior a treinta días ni inferior a diez. Superior a diez días e inferior a treinta. Superior a diez días e inferior a quince.

Cuando la prueba consista en la emisión de un informe de un órgano administrativo, organismo público o entidad de derecho público, se entiende que este informe tiene carácter: Preceptivo. Facultativo. Facultativo y no vinculante. Preceptivo y vinculante.

Salvo disposición expresa en contrario, los informes son: Facultativos y no vinculantes. Preceptivos. Preceptivos y no vinculantes. Preceptivos y vinculantes.

El trámite de audiencia debe practicarse: Inmediatamente antes de la fase de prueba. Inmediatamente antes de la resolución. Inmediatamente antes del trámite de información pública. Inmediatamente antes de redactar la propuesta de resolución.

El plazo para presentar alegaciones dentro del trámite de audiencia debe ser: No inferior a diez días. Superior a diez días e inferior a quince. No inferior a diez días ni superior a quince. No superior a treinta días ni inferior a diez.

La comparecencia en el trámite de información pública: Impide a los interesados interponer los recursos procedentes contra la resolución provisional del procedimiento. No otorga, por sí misma, la condición de interesado. No impide a los interesados interponer los recursos procedentes contra la resolución provisional del procedimiento. Otorga la condición de interesado en el procedimiento.

Es una forma de terminación del procedimiento: La continuación por causas sobrevenidas. La renuncia al derecho en el que se fundamenta la solicitud. El desistimiento al derecho en el que se fundamenta la solicitud. La declaración de la prescripción.

El plazo para formular alegaciones al acuerdo de realización de actuaciones complementarias debe ser: No superior a quince días. No inferior a siete días. No superior a diez días. De siete días.

La resolución debe ser congruente con las peticiones formuladas por el interesado: En los procedimientos tramitados a solicitud del interesado. En los procedimientos iniciados de oficio. En todos los procedimientos. En los procedimientos sancionadores.

En los procedimientos iniciados de oficio: La Administración no puede desistir. Los interesados y la Administración pueden desistir. La Administración puede desistir. Los interesados pueden desistir.

Según el artículo 95.3 de la Ley 39/2015, de 1 de octubre, del procedimiento administrativo común de las administraciones públicas: Los procedimientos prescritos no interrumpirán el plazo de caducidad. Los procedimientos caducados interrumpirán el plazo de prescripción. Los procedimientos prescritos interrumpen el plazo de caducidad. Los procedimientos caducados no interrumpirán el plazo de prescripción.

El procedimiento de tramitación simplificada puede acordarse: De oficio. A solicitud del interesado. De oficio o a solicitud del interesado. De oficio con audiencia a los interesados.

El plazo para presentar alegaciones en los procedimientos de tramitación simplificada es: De cinco días. No inferior a cinco días. De diez días. No inferior a diez días.

¿Cuál de los siguientes medios de pago no se menciona expresamente?. Tarjeta de crédito y débito. Transferencia bancaria. Cheque bancario. Domiciliación bancaria.

Es un requisito necesario para llevar a cabo la ejecución forzosa de los actos administrativos: La advertencia previa. La autorización judicial. Abrir un trámite de audiencia. La firmeza del acto administrativo.

La ejecución forzosa por parte de las administraciones públicas debe efectuarse respetando siempre: El principio de tipicidad. El principio de irretroactividad. El principio de proporcionalidad. El principio de legalidad.

Si son posibles varios medios de ejecución forzosa: Se aplicará lo que elija el interesado. Se elegirá el menos restrictivo de la libertad individual. Se elegirá el más efectivo. Se aplicará lo más beneficioso para el interesado.

¿Qué medio de ejecución forzosa debe elegir cuando deba satisfacerse una cantidad líquida?. Apremio sobre el patrimonio. Ejecución subsidiaria. Multa coercitiva. Compulsión sobre las personas.

Las administraciones públicas deben realizar la ejecución subsidiaria: Previa autorización judicial, a costa del obligado. Por sí mismas o a través de las personas que determinen, a costa del obligado. Por sí mismas o a través de las personas que determinen, a costa de la Administración. Previa autorización judicial, a costa de la Administración.

La multa coercitiva: Puede ser reiterada por lapsos de tiempo que sean suficientes para cumplir lo ordenado. Se puede liquidar de forma provisional y se puede realizar antes de la ejecución, a reserva de la liquidación definitiva. Requiere el consentimiento del afectado o, en su defecto, la oportuna autorización judicial. Todas las respuestas son correctas.

La multa coercitiva es: Dependiente de las sanciones que puedan imponerse por este carácter y compatible con éstas. Independiente de las sanciones que puedan imponerse por este carácter e incompatible con las mismas. Independiente de las sanciones que puedan imponerse por este carácter y compatible con éstas. Dependiente de las sanciones que puedan imponerse por este carácter e incompatible con las mismas.

Los actos administrativos de los consejeros adoptan la forma: De orden. De resolución. De decreto. De acuerdo.

Adoptan la forma de resolución: Los actos dictados por el presidente. Los actos dictados por el presidente y por el vicepresidente. Los actos dictados por el vicepresidente y por los consejeros. Los actos dictados por el presidente, por el vicepresidente y por los consejeros.

¿Cuál es el plazo para resolver los procedimientos que sean competencia de la comunidad autónoma?. Lo que fije la norma reguladora del procedimiento correspondiente, y en su defecto, el plazo será de seis meses. Seis meses. Lo que fije la norma reguladora del procedimiento correspondiente, y en su defecto, el plazo será de un año. Tres meses.

La Llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques no té per objecte regular: Els requisits de validesa dels actes administratius. Els requisits d’eficàcia dels actes administratius. El procediment administratiu comú a totes les administracions públiques. Els principis de la potestat sancionadora.

D’acord amb l’article 1 de la Llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques, a través de quin instrument normatiu es podran incloure tràmits addicionals o distints als que preveu aquesta Llei?. Mitjançant una llei. A través d’una llei i un reglament. Mitjançant un reglament. No és possible introduir tràmits addicionals o distints als que preveu aquesta Llei.

D’acord amb l’article 1 de la Llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques, podran establir-se especialitats del procediment referides a les formes d’iniciació i terminació: Mitjançant una llei. Mitjançant un reglament. Per llei i reglament. No és possible introduir especialitats del procediment referides a les formes d’iniciació i terminació.

D’acord amb l’article 2 de la Llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques, no té la consideració d’Administració pública: El Servei d’Ocupació de les Illes Balears. L’Escola Balear d’Administració Pública. La Fundació Banc de Sang i Teixits de les Illes Balears. El Servei de Salut de les Illes Balears.

D’acord amb l’article 2 de la Llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques, aquesta Llei s’aplica, entre d’altres ens: A les universitats públiques. A les entitats de dret privat vinculades o dependents de les administracions públiques quan exerceixen potestats públiques, però amb caràcter supletori. A les universitats públiques i privades, però amb caràcter supletori. A les universitats públiques, però amb caràcter supletori.

D’acord amb l’article 2 de la Llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques, les entitats de dret privat vinculades o dependents de les administracions públiques: Estan excloses de l’aplicació d’aquesta Llei. Estan excloses de l’aplicació d’aquesta Llei quan així estigui previst en les seves normes de creació. Els és d’aplicació aquesta Llei quan exerceixen potestats administratives. Els és d’aplicació aquesta Llei amb caràcter supletori quan exerceixen potestats administratives.

D’acord amb l’article 2 de la Llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques, el sector públic comprèn: L’Administració General de l’Estat, les administracions de les comunitats autònomes, les entitats que integren l’Administració local i els organismes públics i les entitats de dret públic vinculats o dependents de les administracions públiques. L’Administració General de l’Estat, les administracions de les comunitats autònomes, les entitats que integren l’Administració local i el sector públic institucional. L’Administració General de l’Estat, les administracions de les comunitats autònomes, les entitats que integren l’Administració local i les universitats. L’Administració General de l’Estat, les administracions de les comunitats autònomes, les entitats que integren l’Administració local i determinats ens del sector públic.

D’acord amb l’article 2 de la Llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques: En l’exercici de les seves funcions, les corporacions de dret públic s’han de regir per la seva normativa específica i supletòriament per la Llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques. En l’exercici de les seves funcions públiques, les corporacions de dret públic poden optar per regir-se per la seva normativa específica o per la Llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Les corporacions de dret públic s’han de regir per la seva normativa específica en l’exercici de les funcions públiques que se’ls hagin atribuït per llei o delegades per una Administració pública, i supletòriament per la Llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques. En l’exercici de seves funcions, les corporacions s’han de regir per la Llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Indicau quina afirmació és falsa en relació amb els drets de les persones en les seves relacions amb les administracions públiques, prevists en l’article 13 de la Llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques: Aquests drets estan reconeguts tot i que la persona no hagi iniciat un procediment administratiu. Aquests drets tenen per finalitat que la persona pugui obtenir informació que posteriorment podrà fer servir en un futur procediment administratiu. Es preveu que les persones que es relacionin amb les administracions, tot i que no tenguin la condició d’interessats en un procediment administratiu, quan així s’estableixi legalment, puguin exigir responsabilitats de les administracions públiques i autoritats. Aquests drets només es poden exercir una vegada que la persona és part d’un procediment administratiu.

D’acord amb l’article 13 de la Llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques, constitueix un dret de les persones en les seves relacions amb les administracions públiques: Identificar les autoritats i el personal al servei de les administracions públiques sota la responsabilitat de les quals es tramitin els procediments. L’obtenció i utilització dels mitjans d’identificació i signatura electrònica prevists en la Llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Actuar assistits d’assessor quan ho considerin convenient en defensa dels seus interessos. Obtenir informació i orientació sobre els requisits jurídics o tècnics que les disposicions vigents imposin als projectes, les actuacions o les sol·licituds que es proposin dur a terme.

L’objectiu del període d’informació o actuacions prèvies és: Conèixer les circumstàncies del cas concret, la conveniència o no d’iniciar el procediment i assegurar l’eficàcia de la resolució que es pugui dictar. Conèixer les circumstàncies del cas concret i la conveniència o no d’iniciar el procediment. Conèixer les circumstàncies del cas concret i la conveniència o no de dictar una resolució sancionadora. Conèixer les circumstàncies del cas concret, assegurar l’eficàcia de la resolució que es pugui dictar, i la conveniència o no de dictar una resolució sancionadora.

Les mesures provisionals han de ser confirmades, modificades o aixecades: En l’acord de finalització del procediment, que s’ha d’efectuar dins dels quinze dies següents a la seva adopció, el qual pot ser objecte del recurs que escaigui. En l’acord d’iniciació del procediment, que s’ha d’efectuar dins dels quinze dies següents a la seva adopció, contra el qual no és procedent cap recurs administratiu. En l’acord de finalització del procediment, que s’ha d’efectuar dins dels quinze dies següents a la seva adopció, contra el qual no és procedent cap recurs administratiu. En l’acord d’iniciació del procediment, que s’ha d’efectuar dins dels quinze dies següents a la seva adopció, el qual pot ser objecte del recurs que escaigui.

Indicau quina de les respostes següents és correcta segons l’article 56.2 de la Llei 39/2015, d’1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques: Les mesures provisionals no poden ser modificades a instància de part. Es prohibeix l’adopció de la mesura provisional de suspensió temporal d’activitats. Les mesures provisionals només s’extingeixen quan la resolució és ferma en via administrativa. Les mesures provisionals adoptades abans de la iniciació del procediment queden sense efecte quan l’acord d’iniciació no contengui un pronunciament exprés sobre aquestes mesures.

Quin recurs és procedent contra l’acord d’acumulació de procediments?. Recurs de reposició. No és procedent cap recurs. Recurs administratiu o bé recurs contenciós administratiu. Recurs d’alçada.

L’article 58 de la Llei 39/2015, d’1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, disposa que els procediments s’inicien: D’ofici per acord de l’òrgan competent, com a conseqüència d’una ordre superior, a petició raonada d’altres òrgans o per denúncia. D’ofici o a instància de part per acord de l’òrgan competent, per iniciativa pròpia o com a conseqüència d’una ordre superior, a petició raonada d’altres òrgans o per denúncia. D’ofici per acord de l’òrgan competent, per iniciativa pròpia o com a conseqüència d’una ordre superior, a petició raonada d’altres òrgans o per denúncia. D’ofici o a instància de part per acord de l’òrgan competent, per iniciativa pròpia o com a conseqüència d’una ordre d’altres òrgans, o per denúncia.

S’entén per petició raonada d’altres òrgans: La proposta d’iniciació del procediment formulada per qualsevol òrgan administratiu que no té competència per iniciar-lo i que ha tingut coneixement de les circumstàncies, conductes o fets objecte del procediment, ocasionalment o bé perquè té atribuïdes funcions d’inspecció, indagació o investigació. L’ordre emesa per un òrgan administratiu superior jeràrquic del competent per iniciar el procediment. L’acte pel qual qualsevol persona, en compliment o no d’una obligació legal, posa en coneixement d’un òrgan administratiu l’existència d’un fet determinat que pugui justificar la iniciació d’ofici d’un procediment administratiu. L’actuació derivada del coneixement directe o indirecte de les circumstàncies, conductes o fets objecte del procediment per part de l’òrgan que té atribuïda la competència d’iniciació.

L’article 61.2 de la Llei 39/2015, d’1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, relatiu a l’inici del procediment per petició raonada d’altres òrgans, disposa que: La petició vincula l’òrgan competent per iniciar el procediment, si bé ha de comunicar a l’òrgan que l’hagi formulat els motius pels quals, si s’escau, la iniciació és procedent. La petició no vincula l’òrgan competent per iniciar el procediment, si bé ha de comunicar a l’òrgan que l’hagi formulat els motius pels quals, si s’escau, la iniciació no és procedent. La petició vincula l’òrgan competent per iniciar el procediment, si bé ha de comunicar a l’òrgan que l’hagi formulat els motius pels quals, si s’escau, la iniciació no és procedent. La petició no vincula l’òrgan competent per iniciar el procediment, si bé ha de comunicar a l’òrgan que l’hagi formulat els motius pels quals, si s’escau, la iniciació és procedent.

El denunciant que hagi participat en la comissió d’una infracció ha de quedar eximit de la sanció: Quan no hi hagi altres infractors i aporti elements de prova que permetin iniciar el procediment o comprovar la infracció, sempre que en el moment que s’aportin no es disposi d’elements suficients per ordenar-la i es repari el perjudici causat. Quan hi hagi altres infractors i el denunciant faciliti elements de prova que aportin un valor afegit significatiu. Quan hi hagi altres infractors i sigui el primer a aportar elements de prova que permetin iniciar el procediment o comprovar la infracció, sempre que en el moment que s’aportin no es disposi d’elements suficients per ordenar-la i es repari el perjudici causat. Quan no hi hagi altres infractors i el denunciant faciliti elements de prova que aportin un valor afegit significatiu.

Indicau quina de les afirmacions següents és correcta: Els procediments sancionadors s’inicien d’ofici o a instància de part i han d’establir la separació deguda entre la fase instructora i la sancionadora. No es poden iniciar nous procediments de caràcter sancionador per fets o conductes tipificades com a infraccions en la comissió dels quals l’infractor persisteixi de manera continuada, mentre no s’hagi dictat una primera resolució sancionadora, amb caràcter executiu. La qualificació jurídica definitiva de la infracció sempre ha de quedar fixada a la resolució d’inici. Totes les respostes són correctes.

Quan en el moment que es dicti l’acord d’iniciació d’un procediment sancionador no hi hagi elements suficients per a la qualificació inicial dels fets: La qualificació es pot dur a terme en una fase posterior mitjançant l’elaboració d’un plec de càrrecs, que s’ha de notificar als interessats. S’ha d’obrir una fase d’informació prèvia amb la finalitat de determinar els fets que motiven la instrucció del procediment. La qualificació es pot dur a terme en l’acord d’obertura del període de prova, que s’ha de notificar als interessats. S’ha d’arxivar el procediment.

Indicau quina de les respostes següents és correcta sen relació a la regulació de les especialitats en l’inici d’ofici dels procediments de responsabilitat patrimonial: És un requisit per iniciar el procediment de responsabilitat patrimonial que hagi prescrit el dret a la reclamació de l’interessat. S’ha d’arxivar el procediment quan els particulars presumptament lesionats no s’hi personin en el termini establert. L’acord d’iniciació del procediment s’ha de comunicar als interessats i se’ls ha de concedir un termini de quinze dies perquè presentin al·legacions. El procediment iniciat s’ha d’instruir encara que els particulars presumptament lesionats no s’hi personin en el termini establert.

El termini d’esmena i millora de la sol·licitud: S’ha d’ampliar prudencialment, fins a cinc dies, sempre que no es tracti de procediments selectius o de concurrència competitiva. Es pot ampliar prudencialment, fins a cinc dies, sempre que no es tracti de procediments selectius o de concurrència competitiva. S’ha d’ampliar en cinc dies en els procediments selectius o de concurrència competitiva. Es pot ampliar prudencialment, fins a cinc dies, en els procediments selectius o de concurrència competitiva.

Indicau quina de les afirmacions següents és correcta en relació a la regulació de la declaració responsable i la comunicació: S’entén per declaració responsable aquell document mitjançant el qual els interessats posen en coneixement de l’Administració pública competent les seves dades identificadores o qualsevol altra dada rellevant per iniciar una activitat o exercir un dret. La comunicació s’ha de presentar dins d’un termini posterior a l’inici de l’activitat. Les declaracions responsables i les comunicacions permeten el reconeixement o l’exercici d’un dret o bé l’inici d’una activitat, des del dia de la seva presentació. S’ha d’exigir la presentació simultània de la declaració responsable i la comunicació llevat que la legislació sectorial ho prohibeixi.

Indicau quina de les afirmacions següents és correcta: Les declaracions responsables i les comunicacions permeten el reconeixement o l’exercici d’un dret o bé l’inici d’una activitat, des del dia de l’autorització. La declaració responsable es pot presentar dins d’un termini posterior a l’inici de l’activitat quan la legislació corresponent ho prevegi expressament. Com a regla general la comunicació s’ha de presentar després de l’inici de l’activitat. La comunicació es pot presentar dins d’un termini posterior a l’inici de l’activitat quan la legislació corresponent ho prevegi expressament.

Forma part de l’expedient administratiu: La informació continguda en aplicacions, fitxers i bases de dades informàtiques. Les diligències encaminades a executar la resolució administrativa. Les notes, esborranys, opinions i resums. Totes les respostes són correctes.

D’acord amb el principi de simplificació administrativa: S’han d’acordar en un sol acte tots els tràmits que, per la seva naturalesa, admetin un impuls simultani i no sigui obligat el seu compliment successiu. Es poden acordar en un sol acte tots els tràmits que, per la seva naturalesa, admetin un impuls simultani i sigui obligat el seu compliment successiu. S’han d’acordar en un sol acte tots els tràmits que, per la seva naturalesa, admetin un impuls simultani i sigui obligat el seu compliment successiu. Es poden acordar en un sol acte tots els tràmits que, per la seva naturalesa, admetin un impuls simultani i no sigui obligat el seu compliment successiu.

En sol·licitar els tràmits que hagin de complir altres òrgans: Es pot consignar en la comunicació cursada el termini legal establert a aquest efecte. S’ha de consignar en la comunicació cursada el termini legal establert a aquest efecte. S’ha de consignar en la comunicació cursada la suspensió del termini per dictar i notificar la resolució. Es pot consignar en la comunicació cursada la suspensió del termini per dictar i notificar la resolució.

Els tràmits que hagin d’executar els interessats: S’han de realitzar en el termini de deu dies a partir de l’endemà de la notificació de l’acte corresponent, excepte en el cas en què la norma corresponent fixi un termini diferent. S’han de realitzar en el termini de deu dies a partir de l’endemà de la notificació de l’acte corresponent. S’han de realitzar en el termini de quinze dies a partir de l’endemà de la notificació de l’acte corresponent, excepte en el cas en què la norma corresponent fixi un termini diferent. S’han de realitzar en el termini de quinze dies a partir de l’endemà de la notificació de l’acte corresponent.

En qualsevol moment del procediment, quan l’Administració consideri que algun dels actes dels interessats no reuneix els requisits necessaris: Ho ha de posar en coneixement del seu autor, i se li ha de concedir un termini no inferior a deu dies ni superior a quinze per executar-lo. S’ha de considerar que l’interessat desisteix de la seva petició, amb la resolució prèvia que ha de ser dictada en els termes que preveu l’article 21. Ho ha de posar en coneixement del seu autor, i se li ha de concedir un termini de deu dies per executar-lo. S’ha de considerar que l’interessat desisteix de la seva petició, amb la resolució prèvia que ha de ser dictada en el termini de deu dies.

Els actes d’instrucció: S’han de dur a terme d’ofici o a instància de part. S’han de dur a terme d’ofici o a instància de part i a través de mitjans electrònics. S’han de dur a terme d’ofici i a través de mitjans electrònics. S’han de dur a terme d’ofici o a instància de part, en paper i a través de mitjans electrònics.

Es poden rebutjar les proves proposades pels interessats: Quan l’òrgan instructor ho consideri oportú. Quan siguin manifestament improcedents o innecessàries. Quan hi hagi raons imperioses d’interès general. Quan siguin manifestament pertinents i necessàries.

Si l’informe ha de ser emès per una administració pública diferent de la que tramita el procediment amb vista a expressar el punt de vista corresponent a les seves competències respectives, i el termini transcorre sense que s’hagi emès: Han de prosseguir les actuacions. Es poden prosseguir les actuacions. No han de prosseguir les actuacions. S’ha de suspendre la instrucció del procediment.

En els procediments de responsabilitat patrimonial el termini per a l’emissió de l’informe del servei el funcionament del qual hagi ocasionat la presumpta lesió indemnitzable: No pot excedir els deu dies. No pot ser inferior a deu dies ni superior a quinze. No pot ser inferior a deu dies ni superior a trenta. No pot ser inferior a deu dies.

Com es duu a terme el tràmit d’informació pública?. S’ha de notificar als interessats i s’ha de publicar un anunci al diari oficial corresponent a fi que puguin presentar al·legacions en un termini no inferior a trenta dies. S’ha de publicar un anunci al diari oficial corresponent a fi que qualsevol persona física o jurídica pugui examinar l’expedient. S’ha de publicar un anunci al diari oficial corresponent a fi que els interessats puguin examinar l’expedient. S’ha de publicar un anunci al diari oficial corresponent a fi que qualsevol persona física o jurídica pugui examinar l’expedient en un termini no inferior a deu dies ni superior a quinze.

Els pactes i acords que subscriguin les administracions públiques: Requereixen sempre l’aprovació expressa del Consell de Ministres o l’òrgan equivalent de les comunitats autònomes. S’han de publicar al Butlletí Oficial de l’Estat o al diari oficial corresponent. Poden establir l’àmbit personal, funcional i territorial, i el termini de vigència. S’han de publicar o no segons la seva naturalesa i les persones a les quals estiguin destinats.

Indicau quina de les afirmacions següents és correcta en relació a la pràctica d’actuacions complementàries: Les actuacions complementàries són acordades per l’instructor del procediment. S’ha de concedir un termini no superior a quinze dies per formular al·legacions. Les actuacions complementàries s’han de practicar en un termini no superior a quinze dies. L’òrgan instructor pot suspendre el termini per resoldre el procediment fins que acabin les actuacions complementàries.

Segons l’article 87 de la Llei 39/2015, d’1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques: Abans de dictar la resolució, l’òrgan competent per resoldre ha de realitzar les actuacions complementàries indispensables per resoldre el procediment. Abans de dictar la resolució, l’òrgan instructor pot decidir, mitjançant un acord motivat, la realització de les actuacions complementàries indispensables per resoldre el procediment. Abans de dictar la resolució, l’òrgan competent per resoldre pot decidir, mitjançant un acord motivat, la realització de les actuacions complementàries indispensables per resoldre el procediment. Abans de dictar la resolució, l’òrgan instructor ha de realitzar les actuacions complementàries indispensables per resoldre el procediment.

Indicau quina de les afirmacions següents és correcta sen relació al contingut de la resolució: L’acceptació d’informes o dictàmens no serveix de motivació a la resolució encara que s’incorporin al text d’aquesta resolució. La resolució del procediment es pot dictar electrònicament. Es pot acordar la inadmissió de les sol·licituds de reconeixement de drets no prevists en l’ordenament jurídic o manifestament que no tenen fonament. La resolució que posi fi al procediment només pot decidir sobre les qüestions plantejades pels interessats.

L’òrgan instructor ha de resoldre la finalització del procediment sancionador amb arxiu de les actuacions: Quan no figurin en el procediment ni siguin tinguts en compte en la resolució altres fets ni altres al·legacions i proves que les adduïdes per l’interessat. Quan la sanció tengui caràcter pecuniari i s’hagi reposat la situació alterada. Quan els fets provats no constitueixin, de manera manifesta, una infracció administrativa. Quan consideri que la infracció o la sanció revesteixen més gravetat que la determinada en la resolució d’inici.

L’Administració pot limitar els efectes del desistiment o la renúncia a l’interessat: Quan es personin en el procediment tercers interessats i n’instin la continuació en el termini de deu dies. Quan la qüestió suscitada per la incoació del procediment comporta interès general o és convenient substanciar-la per definir-la i aclarir-la. Quan es produeixi la paralització del procediment per causa imputable a l’interessat. Quan raons d’interès públic o la falta de complexitat del procediment ho aconsellin.

L’article 95.2 de la Llei 39/2015, d’1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, disposa que: S’ha d’acordar la caducitat per la simple inactivitat de l’interessat en l’execució de tràmits, sempre que no siguin indispensables per dictar la resolució. No es pot acordar la caducitat per la simple inactivitat de l’interessat en l’execució de tràmits, sempre que no siguin indispensables per dictar la resolució. Es pot acordar la caducitat per la simple inactivitat de l’interessat en l’execució de tràmits, sempre que no siguin indispensables per dictar la resolució. No s’ha d’acordar la caducitat per la simple inactivitat de l’interessat en l’execució de tràmits, sempre que siguin indispensables per dictar la resolució.

Quan es pot acordar el procediment de tramitació simplificada?. Quan així ho autoritzin les lleis, i en la forma i la quantia que aquestes lleis determinin. Quan raons d’interès públic o la falta de complexitat del procediment ho aconsellin. Quan no existeixi o no s’hagi pogut identificar la persona o persones responsables. Quan ho requereixi la naturalesa del procediment.

Quin és el termini per resoldre el procediment de tramitació simplificada?. Tres mesos, comptadors des del dia següent en què es notifiqui als interessats l’acord de tramitació simplificada del procediment. Tres mesos, comptadors des del dia següent en què es dicta la resolució d’inici del procediment. Trenta dies, a comptar del següent a aquell en què es notifiqui a l’interessat l’acord de tramitació simplificada del procediment. Trenta dies, a comptar des de la data en què es dicta la resolució d’inici del procediment.

Quan les administracions públiques necessiten entrar en el domicili de l’afectat: Han d’obtenir sempre l’autorització judicial oportuna. N’han d’obtenir el consentiment o, si no, l’autorització judicial oportuna. N’han d’obtenir el consentiment i l’autorització judicial oportuna. Han d’instruir el procediment que correspongui d’acord amb el títol IV d’aquesta Llei.

L’exigència de les despeses de l’execució subsidiària: S’ha de liquidar de manera definitiva un cop executat l’acte, a través del procediment de constrenyiment. Es pot liquidar de manera provisional i es pot realitzar abans de l’execució, a reserva de la liquidació definitiva. S’ha de liquidar de manera provisional i es pot realitzar abans de l’execució, a reserva de la liquidació definitiva. S’ha de liquidar de manera definitiva un cop executat l’acte, amb l’autorització judicial prèvia.

En quin dels supòsits següents es pot imposar la multa coercitiva?. Actes personalíssims en què no escaigui la compulsió directa sobre la persona de l’obligat. Quan en virtut d’un acte administratiu s’ha de satisfer una quantitat líquida. Actes l’execució dels quals no pot ser encarregada a una altra persona. Quan així ho exigeixi el contingut de l’acte o estigui supeditat a la seva notificació, publicació o aprovació superior.

És necessari sol·licitar el dictamen del Consell d’Estat: En els processos de revisió d’actes nuls. En els processos de revisió de disposicions nul·les. En els processos de revisió d’actes nuls i disposicions nul·les. En els processos de revisió d’actes nuls, de disposicions nul·les i de declaració de lesivitat de disposicions anul·lables.

Quin caràcter té el dictamen del Consell d’Estat en els procediments de revisió d’actes nuls?. Facultatiu i no vinculant. Preceptiu i vinculant. Preceptiu i no vinculant. Facultatiu i vinculant.

Quan es produeix la caducitat dels procediments de revisió de disposicions i actes nuls iniciats d’ofici?. Pel transcurs del termini de sis mesos des del seu inici sense que s’hagi dictat una resolució. Pel transcurs del termini de tres mesos des del seu inici sense que s’hagi dictat una resolució. Pel transcurs del termini de sis mesos des que es dictà l’acte o disposició nul·la. Pel transcurs del termini de tres mesos des que es dictà l’acte o disposició nul·la.

La declaració de lesivitat afecta: Els actes favorables per als interessats que siguin anul·lables. Els actes desfavorables per als interessats que siguin anul·lables. Els actes favorables per als interessats que siguin nuls. Els actes desfavorables per als interessats que siguin nuls.

L’article 107.3 de la Llei 39/2015, d’1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, disposa: Que si, un cop transcorregut el termini de quatre anys des de la iniciació del procediment, no s’ha declarat la lesivitat, es produeix la caducitat del procediment. Que si, un cop transcorregut el termini de sis mesos des de la iniciació del procediment, no s’ha declarat la lesivitat, es produeix la caducitat del procediment. Que si, un cop transcorregut el termini de quatre anys des de la iniciació del procediment, no s’ha declarat la lesivitat, aquesta declaració es pot entendre desestimada per silenci administratiu. Que si, un cop transcorregut el termini de sis mesos des de la iniciació del procediment, no s’ha declarat la lesivitat, aquesta declaració es pot entendre desestimada per silenci administratiu.

Quin límit temporal estableix l’article 109.2 de la Llei 39/2015, d’1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, per rectificar els errors materials, de fet o aritmètics?. No s’estableix cap límit. Quatre anys des que es va dictar l’acte administratiu. Un mes des que es va dictar l’acte administratiu. Sis mesos des que es va dictar l’acte administratiu.

Els terminis màxims per dictar i notificar la resolució expressa en els procediments de competència de la comunitat autònoma: Són els que fixi la norma reguladora del procediment corresponent i no poden excedir de sis mesos. Són els que fixi la norma reguladora del procediment corresponent i no poden excedir de sis mesos, llevat que una llei n’estableixi un de més ampli o així es prevegi en la normativa comunitària europea. Són els que fixi la norma reguladora del procediment corresponent i no poden excedir de tres mesos. Són els que fixi la norma reguladora del procediment corresponent i no poden excedir de tres mesos, llevat que una llei n’estableixi un de més ampli o així es prevegi en la normativa comunitària europea.

El termini màxim per dictar i notificar la resolució expressa en els procediments sancionadors abreujats respecte dels quals la comunitat autònoma disposa de competència normativa és: D’un any. De sis mesos. De tres mesos. D’un mes.

Relatiu a la suspensió de l’execució dels actes: L'execució s’ha de suspendre quan la impugnació es fonamenti en alguna de les causes de nul·litat de ple dret que preveu l’article 47.1 d’aquesta Llei. La suspensió s’ha de prolongar després que s’hagi esgotat la via administrativa quan, havent-ho sol·licitat prèviament l’interessat, existeixi una mesura cautelar i els efectes d’aquesta s’estenguin a la via contenciosa administrativa. En dictar l’acord de suspensió s’han d'adoptar mesures cautelars per assegurar l’eficàcia de la resolució. Si l’interessat interposa un recurs contenciós administratiu decau automàticament la suspensió de l’execució de l’acte.

Relatiu al tràmit d'audiència als interessats en un recurs administratiu: No es pot sol·licitar la pràctica de proves quan la seva falta de realització en el procediment en què es va dictar la resolució recorreguda sigui imputable a l’interessat. Es pot sol·licitar la pràctica de totes les proves que no s’hagin realitzat durant el procediment. No es pot sol·licitar la pràctica de proves que no s’hagin realitzat durant el procediment. Es pot sol·licitar la pràctica de totes les proves que siguin rellevants per a la decisió del procediment.

Relatiu al tràmit d'audiència als interessats en un recurs administratiu: El recurs, els informes i les propostes tenen el caràcter de documents nous als efectes d’aquest article. En la resolució dels recursos no s’han de tenir en compte fets, documents o al·legacions del recurrent quan, havent-los pogut aportar en el tràmit d’al·legacions, no ho hagi fet. Si hi ha altres interessats se’ls ha de traslladar, en tot cas, el recurs per tal que en el termini de quinze dies al·leguin tot el que considerin procedent. Tenen el caràcter de documents nous els que els interessats hagin aportat a l’expedient abans que es dicti la resolució impugnada.

Relatiu a l’inici del procediment per denúncia: Les denúncies han d’expressar la identitat de la persona o persones que les presenten. Les denúncies es poden presentar anònimament. Les denúncies sempre han d’identificar els presumptes responsables. Les denúncies han de qualificar jurídicament la infracció comesa.

Segons l’article 63.2 de la Llei 39/2015, d’1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques: No es poden imposar sancions per faltes greus o molt greus sense que s’hagi tramitat el procediment oportú. En cap cas no es pot imposar una sanció sense que s’hagi tramitat el procediment oportú. No es pot imposar cap sanció sense que s’hagi tramitat el procediment sancionador que regula el títol IV d’aquesta Llei. En cap cas no es pot imposar una sanció sense que s’hagi tramitat el procediment oportú, llevat dels casos en què la legislació específica ho autoritzi.

L’acord d’iniciació dels procediments de naturalesa sancionadora: Ha de designar sempre un secretari. S’ha de notificar a l’inculpat únicament quan pugui ser interessat en el procediment. Ha de contenir la identificació de la persona o persones presumptament responsables. S’ha de notificar a l’instructor del procediment d’acord amb els articles 40 a 46 d’aquesta Llei.

Quin és el termini per presentar al·legacions en els procediments de responsabilitat patrimonial?. Deu dies, a comptar des que es dicta l’acord d’iniciació del procediment. Quinze dies, a comptar des de la notificació de l’acord d’iniciació del procediment. Deu dies, a comptar des de la notificació de l’acord d’iniciació del procediment. No hi ha cap termini específic per presentar al·legacions.

Els actes d’instrucció que requereixin la intervenció dels interessats s’han de practicar: En la forma que sigui més convenient per a ells i sigui compatible, en la mesura que sigui possible, amb les seves obligacions laborals o professionals. En la forma que sigui més convenient per a l’Administració i atenent l’interès públic. En la forma que sigui més convenient per a ells i sigui compatible, en la mesura que sigui possible, amb l’horari d’atenció al públic. En la forma que sigui més convenient per l’òrgan instructor.

S’ha d’obrir un període de prova: Quan l’Administració no doni per certs els fets al·legats pels interessats. Quan l’Administració no doni per certs els fets al·legats pels interessats o la naturalesa del procediment ho exigeixi. A petició dels interessats, quan la naturalesa del procediment ho exigeixi. A petició dels interessats, quan l’Administració no doni per certs els fets al·legats pels interessats o la naturalesa del procediment ho exigeixi.

El període extraordinari de prova s’ha d’obrir: Quan l’instructor ho consideri necessari, a petició dels interessats, per un termini no superior a deu dies. Quan l’instructor ho consideri necessari, a petició dels interessats, per un termini no superior a quinze dies. Quan l’instructor ho consideri necessari, per un termini no superior a deu dies. Quan l’instructor ho consideri necessari, per un termini no superior a trenta dies ni inferior a deu.

Relatiu als mitjans i el període de prova: L’instructor pot decidir l’obertura d’un període extraordinari de prova per un termini no superior a quinze dies. La durada del període ordinari de prova ha de ser inferior a trenta dies. L’instructor pot rebutjar les proves proposades pels interessats. Els fets declarats provats en actes administratius ferms vinculen les administracions públiques respecte dels procediments sancionadors que substanciïn.

Els documents formalitzats pels funcionaris als quals es reconeix la condició d’autoritat i en els quals, observant-se els requisits legals corresponents, es recullin els fets constatats per aquells: Han de fer prova d’aquests. Han de fer prova d’aquests llevat que s’acrediti el contrari. No han de fer prova d’aquests llevat que s’acrediti el contrari. No han de fer prova d’aquests.

Relatiu a la pràctica de la prova: L’Administració ha de comunicar als interessats, amb una antelació no inferior a deu dies ni superior a quinze, l’inici del període de prova. L’interessat pot nomenar tècnics perquè l’assisteixin. Les proves la realització de les quals impliqui despeses per a l’Administració les ha de pagar l’interessat. Els documents formalitzats pels funcionaris als quals es reconeix la condició d’autoritat sempre han de fer-ne prova del contingut.

En quins casos l’Administració pot exigir el pagament de les despeses de la pràctica de proves?. En els casos en què s’hagin d’efectuar proves la realització de les quals impliqui despeses que no hagi de suportar l’Administració. En els casos en què, a petició de l’interessat, s’hagin d’efectuar proves la realització de les quals impliqui despeses que no hagi de suportar l’Administració. En els casos en què, a petició de l’interessat, s’hagin d’efectuar proves la realització de les quals impliqui despeses que hagi de suportar l’Administració. En els casos en què s’hagin d’efectuar proves la realització de les quals impliqui despeses que hagi de suportar l’Administració.

En quin termini s’han d’emetre els informes?. En el termini de deu dies, llevat que una disposició o el compliment de la resta dels terminis del procediment permeti o exigeixi un altre termini superior o inferior. En un termini no inferior a deu dies ni superior a quinze. En el termini de quinze dies, llevat que una disposició o el compliment de la resta dels terminis del procediment permeti o exigeixi un altre termini superior o inferior. En un termini no superior a trenta dies ni inferior a deu.

Si l’informe no s’emet en el termini assenyalat: Es poden prosseguir les actuacions excepte quan es tracti d’un informe preceptiu, cas en el qual s’ha de suspendre el transcurs del termini màxim legal per resoldre. Es poden prosseguir les actuacions excepte quan es tracti d’un informe preceptiu, cas en el qual es pot suspendre el transcurs del termini màxim legal per resoldre. Es poden prosseguir les actuacions quan es tracti d’un informe preceptiu, cas en el qual s’ha de suspendre el transcurs del termini màxim legal per resoldre. No es poden prosseguir les actuacions excepte quan es tracti d’un informe preceptiu, cas en el qual s’ha de suspendre el transcurs del termini màxim legal per resoldre.

L’informe emès fora de termini per una administració pública diferent de la que tramita el procediment: Pot no ser tingut en compte en adoptar la resolució corresponent. No pot ser tingut en compte en adoptar la resolució corresponent. Ha de ser tingut en compte en adoptar la resolució corresponent. No pot ser tingut en compte en adoptar la resolució corresponent, llevat el que estableix la normativa sectorial específica.

Relatiu als procediments de responsabilitat patrimonial, quin caràcter té l’informe del servei el funcionament del qual hagi ocasionat la presumpta lesió indemnitzable?. Preceptiu. Preceptiu i vinculant. Facultatiu. Facultatiu i no vinculant.

En el cas de reclamacions en matèria de responsabilitat patrimonial de l’Estat pel funcionament anormal de l’Administració de justícia, el termini per dictar resolució: Pot quedar suspès pel temps que transcorri entre la sol·licitud de l’informe del Consell General del Poder Judicial i la seva recepció, i aquest termini no pot excedir els dos mesos. Queda suspès pel temps que transcorri entre la sol·licitud de l’informe del Consell General del Poder Judicial i la seva recepció, i aquest termini no pot excedir els dos mesos. Pot quedar suspès pel temps que transcorri entre la sol·licitud de l’informe del Consell General del Poder Judicial i la seva recepció, i aquest termini no pot excedir d’un mes. Queda suspès pel temps que transcorri entre la sol·licitud de l’informe del Consell General del Poder Judicial i la seva recepció, i aquest termini no pot excedir d’un mes.

En el cas de reclamacions en matèria de responsabilitat patrimonial de l’Estat pel funcionament anormal de l’Administració de justícia: És preceptiu l’informe del Consell General del Poder Judicial, que ha de ser evacuat en el termini màxim de dos mesos. És preceptiu l’informe del Consell General del Poder Judicial, que ha de ser evacuat en el termini màxim d’un mes. És preceptiu i vinculant l’informe del Consell General del Poder Judicial, que ha de ser evacuat en el termini màxim de dos mesos. És preceptiu i vinculant l’informe del Consell General del Poder Judicial, que ha de ser evacuat en el termini màxim d’un mes.

El tràmit d’audiència ha de ser: Posterior a la sol·licitud de l’informe de l’òrgan competent per a l’assessorament jurídic. Anterior a la fase de prova. Anterior a la sol·licitud de l’informe de l’òrgan competent per a l’assessorament jurídic. Anterior a la fase d’informació pública.

Si abans del venciment del termini d’audiència els interessats manifesten la seva decisió de no efectuar al·legacions ni aportar nous documents o justificacions: El tràmit no es considera realitzat. S’entén que l’interessat desisteix del procediment. S’ha d’interrompre el termini per resoldre. El tràmit es considera realitzat.

Quan es pot prescindir del tràmit d’audiència?. Quan l’Administració no doni per certs els fets al·legats pels interessats o la naturalesa del procediment ho exigeixi. Quan ho requereixi la naturalesa del procediment. Quan no figurin en el procediment ni siguin tinguts en compte en la resolució altres fets ni altres al·legacions i proves que les adduïdes per l’interessat. Quan els interessats en el procediment siguin desconeguts o s’ignori el lloc de la notificació.

Es pot acordar un període d’informació pública: Quan no figurin en el procediment ni siguin tinguts en compte en la resolució altres fets ni altres al·legacions i proves que les adduïdes per l’interessat. Quan la naturalesa del procediment ho requereixi. Quan l’Administració no doni per certs els fets al·legats pels interessats o la naturalesa del procediment ho exigeixi. Quan hi hagi altres interessats en el procediment, a fi que al·leguin tot el que considerin procedent.

La incompareixença en el tràmit d’informació pública: Impedeix als interessats d’interposar els recursos procedents contra la resolució definitiva del procediment. Implica la pèrdua de la condició d’interessat. No impedeix als interessats d’interposar els recursos procedents contra la resolució definitiva del procediment. Implica la renúncia de l’interessat a la seva pretensió en el procediment.

Relatiu al tràmit d’informació pública: La durada d’aquest tràmit no ha de ser inferior a deu dies ni superior a quinze. Els qui presentin al·legacions o observacions en aquest tràmit tenen dret a obtenir de l’Administració una resposta raonada. El termini per presentar al·legacions és de trenta dies. Els qui presentin al·legacions o observacions tenen la condició d’interessats en el procediment.

Són formes de terminació del procediment: La resolució, el desistiment, la prescripció, i la declaració de caducitat. La resolució, el desistiment, la renúncia i la declaració de caducitat. La resolució, l’aplanament, la renúncia i la declaració de caducitat. La resolució, el desistiment, l’aplanament, la renúncia i la declaració de caducitat.

Les reduccions en l’import de la sanció per reconeixement de la responsabilitat i per pagament voluntari anterior a la resolució: Són d’almenys el 20 %, i són acumulables entre si. Són com a màxim del 20 %, i són acumulables entre si. Són d’almenys el 20 %, i no són acumulables entre si. Són com a màxim del 20 %, i no són acumulables entre si.

El percentatge de reducció de la sanció: Només es pot incrementar mitjançant una llei sectorial específica. No pot ser incrementat. Es pot incrementar per reglament. No es pot incrementar per reglament.

Els pactes i els acords que subscriguin les administracions públiques: Han d’establir les parts intervinents, l’àmbit personal, funcional i territorial, i el termini de vigència. S’han de publicar al butlletí oficial que correspongui. Requereixen l’aprovació del Consell de Govern quan suposin una alteració de les competències atribuïdes a altres administracions públiques. Totes les respostes són correctes.

En quin termini s’han de practicar les actuacions complementàries?. En un termini no inferior a deu dies ni superior a quinze. En un termini no superior a deu dies. En un termini no inferior a quinze dies. En un termini no superior a quinze dies.

Relatiu a la pràctica d’actuacions complementàries: Els informes que precedeixen immediatament la resolució final tenen la consideració d’actuacions complementàries. S’ha de concedir un termini no inferior a set dies per formular al·legacions. Les actuacions complementàries s’han de practicar en un termini de set dies. El termini per resoldre el procediment queda suspès fins que acabin les actuacions complementàries.

Les actuacions complementàries són acordades: Per l’òrgan competent per resoldre. Per l’instructor del procediment. Per l’òrgan competent per dictar la resolució d’inici. Per l’òrgan instructor o l’òrgan competent per resoldre.

Quan hi hagi qüestions connexes que no hagin estat plantejades pels interessats: L’òrgan competent es pot pronunciar sobre aquestes qüestions, i abans ho ha de posar de manifest als interessats per un termini no superior a quinze dies. L’òrgan competent es pot pronunciar sobre aquestes qüestions, i ha de concedir un termini de set dies als interessats per formular les al·legacions que considerin pertinents. L’òrgan competent es pot pronunciar sobre aquestes qüestions, i abans ho ha de posar de manifest als interessats per un termini no inferior a quinze dies. L’òrgan instructor es pot pronunciar sobre aquestes qüestions, i abans ho ha de posar de manifest als interessats per un termini no superior a deu dies.

Les resolucions: Han de contenir la decisió, que ha de ser motivada en els casos a què es refereix l’article 35. Han de contenir la decisió, que pot ser motivada en els casos a què es refereix l’article 37. Podran contenir la decisió, que ha de ser motivada en els casos a què es refereix l’article 35. Podran contenir la decisió, que pot ser motivada en els casos a què es refereix l’article 37.

En quin dels supòsits següents l’òrgan instructor ha de resoldre la finalització del procediment sancionador amb l’arxivament de les actuacions?. Quan els fets constitueixin una infracció manifesta. Quan es conclogui que ha caducat la infracció. Quan els fets no estiguin acreditats. Quan l’instructor no doni per certs els fets al·legats pels interessats.

Quin òrgan ha de formular la proposta de resolució en els procediments de caràcter sancionador?. L’òrgan competent per dictar la resolució d’inici. L’òrgan instructor. L’òrgan competent per resoldre. L’òrgan competent per resoldre a proposta de l’instructor.

Quan l’òrgan competent per resoldre consideri que la infracció o la sanció revesteixen més gravetat que la determinada en la proposta de resolució, s’ha de notificar a l’inculpat perquè aporti totes les al·legacions que consideri convenients: En un termini no inferior a quinze dies. En un termini no superior a deu dies. En el termini de quinze dies. En un termini no inferior a deu dies ni superior a quinze.

Quan la resolució que posi fi als procediments de caràcter sancionador sigui executiva: Es pot suspendre cautelarment, si l’interessat manifesta a l’Administració la seva intenció d’interposar un recurs contenciós administratiu contra la resolució ferma en via administrativa. S’ha de suspendre cautelarment, si l’interessat manifesta a l’Administració la seva intenció d’interposar un recurs ordinari en via administrativa. S’ha de suspendre cautelarment, si l’interessat manifesta a l’Administració la seva intenció d’interposar un recurs contenciós administratiu contra la resolució definitiva en via administrativa. Es pot suspendre cautelarment, si l’interessat manifesta a l’Administració la seva intenció d’interposar un recurs ordinari en via administrativa.

Quan les conductes sancionades hagin causat danys o perjudicis a les administracions i la quantia destinada a indemnitzar aquests danys no hagi quedat determinada en l’expedient: S’ha de fixar mitjançant un nou procediment contradictori, la resolució del qual no és ferma en via administrativa. S’ha de retrotreure el procediment a la fase d’instrucció a fi que l’òrgan instructor quantifiqui els danys i perjudicis. Es pot fixar mitjançant un procediment complementari, la resolució del qual és ferma en via administrativa. S’ha de fixar mitjançant un procediment complementari, la resolució del qual és executiva immediatament.

El procediment de responsabilitat patrimonial pot finalitzar: Per resolució administrativa. Per resolució administrativa o mitjançant acord entre l’Administració i l’interessat. Per resolució administrativa o per silenci positiu. Per resolució administrativa, per silenci positiu, o mitjançant acord entre l’Administració i l’interessat.

Quan l’Administració no compleixi l’obligació de resoldre i notificar el procediment de responsabilitat patrimonial en el termini de sis mesos: Es produeix la caducitat del procediment. Es pot entendre que la resolució és contrària a la indemnització del particular. La sol·licitud es pot entendre estimada per silenci administratiu. La indemnització s’ha de fixar mitjançant un procediment complementari, la resolució del qual és ferma en via administrativa.

Indicau quina de les afirmacions següents és correcta: En els procediments iniciats a instància de part, l’Administració pot desistir motivadament. En els procediments iniciats d’ofici, els interessats poden desistir i renunciar als seus drets. En els procediments iniciats a instància de part, els interessats poden desistir de la seva sol·licitud quan això no estigui prohibit per l’ordenament jurídic. En els procediments iniciats d’ofici i a instància de part, l’Administració pot desistir motivadament.

De quin termini disposen els tercers interessats per instar la continuació del procediment en cas de desistiment o renúncia?. Set dies. Deu dies. Quinze dies. Un termini no inferior a quinze dies.

Si la qüestió suscitada per la incoació del procediment comporta interès general o és convenient substanciar-la per definir-la i aclarir-la: L’Administració pot limitar els efectes del desistiment o la renúncia a l’interessat i el procediment segueix. L’Administració pot limitar els efectes del desistiment a l’interessat i el procediment segueix. L’Administració no pot limitar els efectes del desistiment o la renúncia. L’Administració ha de limitar els efectes de la renúncia a l’interessat i el procediment segueix.

Contra la resolució que declari la caducitat: Són procedents els recursos pertinents. No es pot interposar cap recurs, si bé es pot notificar als interessats als mers efectes informatius. Es poden presentar al·legacions en un termini no inferior a deu dies ni superior a quinze. Els interessats podran manifestar la seva oposició quan la resolució sigui ferma en via administrativa.

En els procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat, quan se’n produeixi la paralització per causa imputable a l’interessat: L’Administració el pot advertir que, un cop transcorreguts tres mesos, es produeix la caducitat del procediment. L’Administració l’ha d’advertir que, un cop transcorreguts sis mesos, es produeix la caducitat del procediment. L’Administració el pot advertir que, un cop transcorreguts sis mesos, es produeix la caducitat del procediment. L’Administració l’ha d’advertir que, un cop transcorreguts tres mesos, es produeix la caducitat del procediment.

Segons l’article 95.3 de la Llei 39/2015, d’1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques: La prescripció no produeix per si sola la caducitat de les accions del particular o de l’Administració. La caducitat produeix la prescripció de les accions del particular o de l’Administració. La prescripció produeix la caducitat de les accions del particular o de l’Administració. La caducitat no produeix per si sola la prescripció de les accions del particular o de l’Administració.

Quan s’hagi iniciat la tramitació simplificada del procediment, l’òrgan competent pot continuar d’acord amb la tramitació ordinària en qualsevol moment del procediment: Anterior a la seva resolució. Anterior al tràmit d’audiència. Anterior al tràmit d’informació pública. Anterior al període de prova.

L’Administració ha de seguir la tramitació ordinària: Quan algun dels interessats manifesti la seva conformitat a la tramitació simplificada. Quan la majoria dels interessats manifesti la seva oposició expressa a la tramitació simplificada. Quan algun dels interessats manifesti la seva oposició expressa a la tramitació simplificada. Quan tots els interessats manifestin la seva oposició expressa a la tramitació simplificada.

Quan els interessats sol·licitin la tramitació simplificada del procediment, l’òrgan competent: Pot desestimar la sol·licitud esmentada, en el termini de cinc dies des de la seva presentació, sense que hi hagi possibilitat de recurs per part de l’interessat. Ha d’estimar la sol·licitud esmentada en el termini de cinc dies des de la seva presentació. Pot desestimar la sol·licitud esmentada, en el termini de cinc dies des de la seva presentació, mitjançant una resolució motivada, que és susceptible de recurs. Ha de desestimar la sol·licitud esmentada, en el termini de deu dies des de la seva presentació, sense que hi hagi possibilitat de recurs per part de l’interessat.

Quan l’òrgan competent consideri que hi ha elements de judici suficients per qualificar una infracció com a lleu: Pot adoptar la tramitació simplificada del procediment, sense que es pugui fer l’oposició expressa per part de l’interessat. Ha d’adoptar la tramitació simplificada del procediment, sense que es pugui fer l’oposició expressa per part de l’interessat. Pot adoptar la tramitació simplificada del procediment, llevat que algun dels interessats manifesti la seva oposició expressa. Ha d’adoptar la tramitació simplificada del procediment, llevat que algun dels interessats manifesti la seva oposició expressa.

En els procediments de tramitació simplificada el dictamen del Consell d’Estat: Ha de ser emès en el termini de deu dies. Ha de ser emès en el termini de quinze dies. Ha de ser emès en el termini d’un mes. Pot ser emès en el termini de quinze dies si així ho sol·licita l’òrgan competent.

Els actes de les administracions públiques subjectes al dret administratiu són immediatament executius: Llevat que es tracti d’un procediment de responsabilitat patrimonial. Encara que es tracti d’un procediment de tramitació simplificada. Llevat que es produeixi la suspensió de l’execució de l’acte. Encara que es produeixi la suspensió de l’execució de l’acte.

Les administracions públiques poden procedir a l’execució forçosa dels actes administratius: A través dels seus òrgans competents, llevat que la Constitució o la llei exigeixin la intervenció d’un òrgan judicial. A través dels seus òrgans, amb l’autorització prèvia de l’òrgan judicial competent. A través de l’òrgan judicial competent, amb l’autorització prèvia del Consell de Ministres o l’òrgan equivalent de les comunitats autònomes. A través de l’òrgan judicial competent.

Les administracions públiques poden entrar al domicili de l’afectat sense autorització judicial: Amb el consentiment de l’afectat. Quan així ho disposi una resolució administrativa. Amb l’informe previ i vinculant del Consell d’Estat o de l’òrgan consultiu autonòmic. Quan l’afectat manifesti el seu consentiment en un procés judicial.

S’ha de seguir el procediment de constrenyiment: Quan en virtut d’un acte administratiu s’ha de satisfer una quantitat líquida. Quan els actes administratius imposin una obligació personalíssima de no fer o suportar. Quan es tracti d’actes que, com que no són personalíssims, els pot realitzar un subjecte diferent de l’obligat. Quan en virtut d’un acte administratiu s’ha de satisfer una quantitat líquida i es compti amb l’autorització judicial oportuna.

Segons l’article 101.2 de la Llei 39/2015, d’1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques: No es pot imposar als administrats una obligació pecuniària sense autorització judicial. No es pot imposar als administrats una obligació pecuniària que no estigui establerta d’acord amb una norma de rang legal. Es pot imposar als administrats una obligació pecuniària que no estigui prohibida mitjançant una norma de rang legal. Es pot imposar als administrats una obligació pecuniària que estigui establerta mitjançant una norma de rang legal o reglamentari.

Pertoca l’execució subsidiària: Quan els actes administratius imposin una obligació personalíssima de no fer o suportar. Quan es tracti d’actes que, com que no són personalíssims, els pot realitzar un subjecte diferent de l’obligat. Quan en virtut d’un acte administratiu s’ha de satisfer una quantitat líquida. Quan es tracti d’actes que, com que no són personalíssims, els pot realitzar un subjecte diferent de l’obligat i es disposi de l’autorització judicial corresponent.

En quin dels supòsits següents es pot imposar la multa coercitiva?. Quan l’acte no tengui els requisits formals indispensables per assolir el seu fi o doni lloc a la indefensió dels interessats. En els actes que imposin una obligació personalíssima de no fer o suportar. Quan les indemnitzacions reclamades siguin d’una quantia igual o superior a 50.000 euros. En els actes en què, tot i que la compulsió és procedent, l’Administració no la considera convenient.

Quan s’imposi una obligació personalíssima de fer i l’obligat no dugui a terme la prestació: L’obligat ha de rescabalar els danys i perjudicis, a la liquidació i el cobrament dels quals s’ha de procedir en via administrativa. Pertoca l’execució subsidiària de l’acte en via administrativa. S’han de liquidar els danys i perjudicis de manera provisional, a reserva de la liquidació definitiva. S’han d’aplicar els mitjans d’execució forçosa respectant el principi de proporcionalitat.

Quan hagin de tenir-se en compte nous fets o documents no recollits en l’expedient originari, el termini del que disposen els interessats perquè formulin les al·legacions i presentin documents i justificants que estimin procedents ha de ser: No inferior a deu dies ni superior a vint. No inferior a deu dies ni superior a quinze. No inferior a quinze dies ni superior a trenta. No superior a vint dies.