Llei 17/2015, del 21 de Juliol

Quina combinació de noms dels capítols I, III i IV de la Llei 17/2015 és la correcta?. Capítol I: Principis bàsics i sancions Capítol III: Drets de les dones en l’àmbit privat Capítol IV: Educació i cultura. Capítol I: Disposicions generals, principis rectors i mecanismes per garantir la perspectiva de gènere Capítol III: Mesures per garantir la igualtat en l’administració pública i en els processos de contractació Capítol IV: Polítiques públiques en diversos àmbits com participació política, salut i justícia. Capítol I: Àmbits d’aplicació Capítol III: Normes de comportament i sancions Capítol IV: Igualtat laboral. Capítol I: Disposicions addicionals Capítol III: Sancions a les administracions locals Capítol IV: Igualtat d’oportunitats.

Quin d’aquests objectius NO forma part directa de la Llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes?. Erradicar les estructures patriarcals i desigualtats polítiques, econòmiques i socials. Garantir una representació paritària en espais de decisió. Promoure la igualtat només mitjançant sancions i multes a institucions públiques. Eliminar la discriminació directa, indirecta i múltiple.

Segons l’article 1 de la Llei 17/2015, quin dels següents objectius NO figura entre els recollits per garantir la igualtat efectiva entre dones i homes?. Garantir polítiques públiques que integrin la perspectiva de gènere. Fomentar la corresponsabilitat i valorar el treball domèstic i de cura. Afavorir una distribució corresponsable entre homes i dones. Potenciar l’accés de les dones al poder judicial com a mesura principal.

Quina d’aquestes accions sí que forma part de les finalitats de l’article 1 de la Llei 17/2015?. Establir quotes mínimes de dones en empreses privades. Reconèixer el paper social i econòmic dels treballs familiars i de cura. Garantir la supremacia de la maternitat com a valor fonamental. Promoure polítiques de natalitat i incentius fiscals per famílies nombroses.

Quina acció de les següents NO figura com a finalitat a l’article 1?. Impulsar polítiques públiques que combatin la feminització de la pobresa. Donar suport a les famílies com a eina per reduir desigualtats. Promoure una societat basada en la superioritat femenina. Regular permisos parentals equitatius.

Segons la Llei 17/2015, quin percentatge no pot ser superat ni inferior per garantir una representació paritària?. 30% i 70%. 35% i 65%. 40% i 60%. 45% i 55%.

Quina és la diferència principal entre el treball de mercat i el treball domèstic i de cura, segons la llei?. Un es fa en àmbits rurals i l’altre en entorns urbans. Un és realitzat només per dones, l’altre només per homes. El treball de mercat és remunerat, mentre que el domèstic no. El treball domèstic té més valor social reconegut.

Segons la Llei, la discriminació múltiple afecta... Homes que han patit discriminació anterior. Qualsevol persona que hagi denunciat. Dones que pateixen altres formes de discriminació afegides. Famílies monoparentals amb dificultats econòmiques.

Quina afirmació defineix discriminació indirecta segons la llei?. Tracte obertament desigual per raó de sexe. Comentaris ofensius en l’àmbit laboral. Normes aparentment neutres que perjudican un sexe. Assignar rols segons el sexe.

Què són els poders públics, segons la llei?. Forces de seguretat de l’Estat. Mitjans de comunicació públics. Institucions, administracions i entitats públiques que gestionen recursos i polítiques. Els partits polítics que formen govern.

Què implica el concepte de coeducació?. Educar homes i dones per separat. Educar amb una metodologia unificada sense tenir en compte el gènere. Educació basada en la igualtat d’oportunitats i lliure d’estereotips de gènere. Adaptació curricular per a les nenes.

Segons la llei, què és la perspectiva de gènere?. Un enfocament mèdic aplicat al sexe biològic. L’ús d’un llenguatge no sexista. Consideració de les diferències entre homes i dones per eradicar desigualtats. Una tècnica d’avaluació en educació sexual.

Quina diferència hi ha entre igualtat de gènere i equitat de gènere segons la llei?. La igualtat és legal, l’equitat és cultural. La igualtat dona el mateix a tothom, l’equitat reparteix justament segons les necessitats. Són sinònims. L’equitat és només per a dones en risc.

Què significa representació equilibrada segons l’article?. Que hi ha exactament 50% homes i 50% dones. Que hi ha una presència adequada de dones en diferents àmbits. Que es respecta la diversitat cultural. Que totes les institucions tenen més dones que homes.

Què són els estereotips de gènere segons aquesta llei?. Diferències fisiològiques entre sexes. Normes socials que promouen la diversitat. Rols assignats segons el sexe que perpetuen desigualtats. Experiències personals de desigualtat.

La discriminació directa és quan: Una norma neutra perjudica un sexe. Un tracte és menys favorable per raó de sexe. Es promou la igualtat en un col·lectiu. S’incentiva la paritat en l’àmbit educatiu.

Què són els ordres de discriminar segons la llei?. Ordres judicials per protegir víctimes. Ordres jeràrquics d’una institució. Instruccions per discriminar per raó de sexe. Ordres per fer discriminació positiva.

Què entén la Llei 17/2015 per assetjament per raó de sexe?. Qualsevol mena d’assetjament verbal entre persones. Conducta de naturalesa sexual no desitjada. Comportament que afecta la dignitat d’una persona pel seu sexe. Contacte físic entre companys de feina.

Segons la Llei 17/2015, què és l’assetjament sexual?. Qualsevol tipus de menyspreu verbal. Una conducta de naturalesa sexual que crea un entorn ofensiu o intimidatori. Només relacions físiques entre persones sense consentiment. Comentaris ofensius entre persones d’un mateix sexe.

Segons l’article 3 de la Llei 17/2015, quin principi recull l’aplicació de la perspectiva de gènere en totes les etapes, responent als canvis socials per millorar la societat?. Equilibri entre treball de mercat i treball domèstic. Transversalitat de la perspectiva de gènere. Apoderament de les dones. No sexista ni estereotipat del llenguatge.

Quin principi de l’article 3 de la Llei 17/2015 estableix que els poders públics han de garantir el repartiment equitatiu entre dones i homes del temps dedicat al treball domèstic i laboral?. Justícia social i redistribució de la riquesa. Equilibri entre treball de mercat i treball de cura de persones. Perspectiva de les dones. Eradicació de la violència masclista.

Quin principi exigeix que els poders públics afrontin de manera integral totes les formes de violència masclista?. Ordre de discriminar. Igualtat salarial. Eradicació de la violència masclista. Representació equilibrada.

Quin principi implica donar suport a les dones per enfortir el seu potencial i autonomia?. Participació paritària. Apoderament de les dones. Coeducació. Igualtat efectiva.

Quin principi defensa la participació paritària de dones i homes en els òrgans de decisió públics?. Representació equilibrada. Democràcia participativa. Democràcia paritària. Igualtat de tracte.

Quin principi remarca fer visibles les aportacions de les dones en la construcció de la societat?. Perspectiva de les dones. Transversalitat de gènere. Educació inclusiva. Suport a la maternitat.

Quin principi busca una distribució equitativa dels recursos i polítiques redistributives justes?. Equitat de gènere. Justícia social i redistribució de la riquesa. Paritat i participació. Coeducació.

Quin principi promou l’ús d’un llenguatge respectuós, inclusiu i no estereotipat?. Estereotips de gènere. No sexista ni estereotipat del llenguatge. Representació equilibrada. Tracte igualitari.

Quin tipus d’interès reconeix la llei a les associacions que defensen els drets de les dones, per actuar davant les administracions públiques?. Interès públic general. Interès particular de les usuàries. Interès legítim col·lectiu. Interès econòmic.

En quin cas cal el consentiment de la persona afectada perquè l’associació pugui intervenir?. En qualsevol denúncia penal. En litigis laborals. En casos d’assetjament sexual o per raó de sexe. Només en processos administratius.

Quin tipus de legitimitat tenen aquestes associacions per actuar judicialment en defensa de la igualtat?. Legitimitat parlamentària. Legitimitat institucional. Legitimitat política. Legitimitat processal.

Quina eina han d’incloure els òrgans de contractació per promoure la igualtat de gènere al mercat laboral?. Auditories internes. Programes de formació. Clàusules socials. Mesures provisionals.

Quines empreses obtenen puntuació addicional segons el plec de clàusules administratives?. Les que ofereixen més salaris. Les que disposen de plans d’igualtat. Les que tenen menys empleats homes. Les que no tenen sindicats.

Quina altra acreditació dona avantatge a les empreses en la contractació pública?. Distintiu europeu de qualitat. Distintiu català d’excel·lència en igualtat. Segell ISO de transparència. Certificat de benestar laboral.

Quin registre han de consultar els poders adjudicadors per verificar el compliment dels requisits d’igualtat?. Registre Civil. Registre de Contractació Pública. Registre Públic de Plans d’Igualtat. Registre Empresarial d’Igualtat.

Quin mecanisme han d’establir els poders adjudicadors per garantir el compliment de les condicions d’igualtat durant l’execució dels contractes?. Un sistema de sancions. Un seguiment per auditoria externa. Mecanismes d’avaluació i seguiment. Control judicial.

En quin cas una administració pública pot denegar ajuts o subvencions a una entitat o empresa?. Quan no té pla d’igualtat. Quan ha estat sancionada administrativament o judicialment per pràctiques discriminatòries. Quan no compleix els criteris econòmics exigits. Quan presenta una declaració responsable.

Què han d’incloure les bases reguladores dels ajuts públics segons la perspectiva de gènere?. Criteris generals de contractació. Compromisos lingüístics. Criteris específics per promoure la perspectiva de gènere. Nombre mínim de treballadores.

Què protegeixen les beques en casos de maternitat o paternitat?. El dret a l’allargament de la beca indefinidament. El dret a absentar-se i conservar la condició de beneficiari. El dret a un sou durant la baixa. El dret a renovar la beca automàticament.

A què obliga el principi de representació paritària a les administracions públiques?. A contractar més dones que homes en àmbits polítics. A mantenir el mateix nombre d’homes i dones a tots els càrrecs. A garantir la igualtat entre homes i dones en nomenaments i designacions als òrgans col·legiats. A alternar homes i dones cada 6 mesos en la direcció de l’organisme.

Quan NO s’aplica el principi de representació paritària als òrgans col·legiats?. Quan els òrgans són internacionals. Quan només hi ha un membre. Quan són òrgans per promoure els drets d’un sol dels sexes. Quan els membres són escollits per votació popular.

Quin organisme és responsable de dissenyar, coordinar i impulsar l’elaboració dels plans estratègics d’igualtat de gènere del Govern de la Generalitat?. El Departament d’Educació. El Síndic de Greuges. L’Institut Català de les Dones. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

Qui ha d’aprovar el Pla estratègic d’igualtat de gènere de l’Administració de la Generalitat?. El Parlament. El Consell de Ministres. El Govern de la Generalitat. Les associacions de defensa dels drets de les dones.

En quin termini les institucions públiques han d’aprovar el seu Pla d’Igualtat de dones i homes?. 6 mesos. 1 any. 2 anys. No tenen termini específic.

Quina és la periodicitat mínima per revisar l’aplicació dels plans d’igualtat?. Anual. Biennal. Triennal. Quadriennal.

Quin organisme ha de vetllar perquè les administracions corporatives, empresarials, sindicats i entitats que gestionen serveis públics disposin de plans d’igualtat?. La Generalitat. L’Institut Català de les Dones. La Diputació. El Parlament.

Segons l’article 16 de la Llei 17/2015, quin contingut han d’incloure els temaris per a l’accés a l’ocupació pública?. Informació sobre la representació paritària als òrgans de govern. Coneixements generals de drets fonamentals i ordenament jurídic. Normativa sobre la igualtat efectiva de dones i homes i sobre violència masclista. Únicament continguts relacionats amb funció pública i drets laborals.

Quin organisme col·labora amb el departament competent en matèria de funció pública per fixar els criteris generals sobre igualtat efectiva?. Consell de Relacions Laborals. Institut Català de les Dones. Parlament de Catalunya. Sindicats representatius.

Què han de fer els poders públics per millorar el coneixement pràctic en igualtat de gènere?. Fer campanyes a les xarxes socials. Establir quotes paritàries a tots els àmbits. Proporcionar formació bàsica, progressiva i permanent. Delegar la formació a cada ajuntament.

Quin tipus d’anàlisi han de fer els poders públics per mesurar l’aplicació de la igualtat?. Anàlisi de drets fonamentals. Anàlisi de salaris mitjans per comarques. Anàlisi dels llocs de treball i retribucions per sexe. Anàlisi de presència femenina en la cultura.

Quin és l’objectiu d’incorporar la perspectiva de gènere a les memòries dels programes pressupostaris?. Reduir la despesa pública. Promoure polítiques d’ocupació juvenil. Fer visible l’impacte diferenciat dels pressupostos entre dones i homes. Substituir els programes pressupostaris existents.

Quina acció ha d’impulsar l’Administració per verificar l’impacte de gènere als pressupostos?. Campanyes de sensibilització. Auditories de gènere. Revisions parlamentàries anuals. Avaluacions psicològiques.

En quant de temps han d’aprovar un protocol d’assetjament les institucions vinculades a la Generalitat?. En 6 mesos. En 2 anys. En 1 any. Quan hi hagi una denúncia formal.

Quina és la principal funció dels poders públics segons l’article 19.1?. Oferir formació política a les dones. Garantir el vot electrònic. Promoure la presència paritària de dones i homes en el repartiment de poder. Crear una nova llei electoral.

Quina acció han de dur a terme els poders públics per corregir desigualtats de subordinació i fer efectiu el dret a la participació social?. Promoure accions de màrqueting digital. Establir quotes de representació automàtiques. Aplicar accions positives específiques, temporals, raonables i proporcionades. Assignar càrrecs públics a dones per compensació.

Què han de fer els col·legis professionals, sindicats i partits segons l’article 20.3?. Establir mecanismes per a la participació activa de les dones. Derogar estatuts interns masclistes. Garantir accés a quotes fixes. Vetllar per la igualtat salarial.

A quins nivells del sistema educatiu s’ha d’incorporar la coeducació?. Només a l’etapa obligatòria. A primària i secundària. Només en escoles públiques. A tots els nivells i modalitats.

A partir de quina edat s’han d’assegurar continguts coeducatius?. Només a batxillerat. A partir dels 18 anys. Des de l’educació primària. Des dels menors de setze anys.

Quin concepte s’ha d’integrar en les activitats extraescolars i de lleure?. Igualtat salarial. Coeducació. Seguretat vial. Participació electoral.

Quin tipus de jocs han de ser prohibits segons l’article?. Els jocs en línia. Els que siguin sexistes, vexatoris o fomentin violència. Els que fomentin habilitats digitals. Els de més de 100 euros.

Segons l’article 25, quin d’aquests continguts ha de ser evitat en els mitjans de comunicació?. La promoció de la participació de les dones. L'ús d'un llenguatge plural. Els estereotips sexistes. El reconeixement de referents femenins.

Segons l’article 27, què cal fer per afavorir l’accés de les dones a les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació)?. Reduir l’ús d’Internet en zones urbanes. Aplicar polítiques públiques de protecció. Eradicar les barreres d’accés i formació tecnològica. Eliminar la coeducació.

Què preveu l’article 28 respecte a les universitats i recerca?. Incorporar perspectiva de gènere i promoure dones investigadores. Prohibir grups de recerca mixtes. Promoure l’accés només en graus de salut i educació. Augmentar la presència masculina en ciències socials.

Quin tipus d’accions promou l’article 30 per garantir la igualtat en l’esport?. Exclusivitat femenina en totes les competicions. Indicadors, protocols de prevenció i foment del patrocini i difusió. Supressió d’esports amb baixa participació femenina. Subvenció exclusiva a federacions esportives femenines.

Quin fa les estimacions del valor econòmic del treball domèstic i de cura, segons l'article 31?. Govern. Diputació. Generalitat. Poders Públics.

Quin objectiu tenen les actuacions biennals dels poders públics en l’àmbit laboral?. Millorar l’accés dels joves a la primera ocupació. Afavorir l’ocupació de qualitat i estable de les dones. Contractar temporalment més dones. Eliminar les empreses que no compleixin quotes.

Segons l’article 37 de la Llei 17/2015, quina d’aquestes accions NO forma part de les mesures per a les qualificacions professionals?. Garantir la paritat de dones i homes en l’accés a totes les professions regulades. Incloure la figura del professional d’igualtat de gènere en el sistema de qualificacions professionals. Assegurar la incorporació de la perspectiva de gènere en el catàleg de qualificacions professionals. Vetllar perquè s’incloguin noves qualificacions professionals d’activitats dutes a terme majoritàriament per dones.

Segons l’article 38 de la Llei 17/2015, quin òrgan és l’encarregat d’analitzar i avaluar periòdicament el contingut dels convenis col·lectius des d’una perspectiva de gènere?. Les organitzacions sindicals. El Departament d’Igualtat de la Generalitat. L’Institut Català de les Dones. El Consell de Relacions Laborals.

Segons l’article 45 de la Llei 17/2015, quina acció no s’inclou entre les mesures per impulsar l’economia social i l’emprenedoria de les dones?. Oferir microcrèdits i altres instruments de finançament. Impulsar projectes empresarials promoguts majoritàriament per dones. Ajudar exclusivament empreses liderades per homes en sectors masculinitzats. Prestar especial atenció a les treballadores autònomes econòmicament dependents.

Quina d’aquestes no és una actuació contemplada a l’article 47 sobre benestar social i família?. Elaborar programes específics per a dones pertanyents a minories ètniques i dones immigrants. Promoure l’accés de les dones a llocs de direcció i comandament dins les famílies monoparentals. Incrementar la implicació dels homes en les tasques domèstiques i de cura de persones. Dissenyar polítiques per afavorir l’autonomia de les persones dependents.

Segons l’article 48, quina d’aquestes actuacions NO s’inclou dins les polítiques de salut i serveis en matèria d’igualtat?. Afavorir l’autonomia de les dones en l’embaràs, el part i la lactància. Potenciar l’educació financera per a dones en risc d’exclusió. Garantir una detecció precoç de la violència masclista. Prevenir les malalties de transmissió sexual amb enfocament de gènere.

Segons l’article 50, quina d’aquestes accions NO forma part de les mesures previstes per a l’apoderament de les dones al món rural?. Promoure la cotitularitat d’explotacions agràries. Evitar la pèrdua de població rural mitjançant ocupació femenina. Afavorir la participació de les dones en la resolució de conflictes. Impulsar la incorporació de dones joves al sector pesquer i agrícola.

Segons l’article 51, una de les següents accions no forma part de les mesures de cooperació al desenvolupament i foment de la pau: Promoure l’exercici dels drets humans per part de les dones. Fomentar la integració de la perspectiva de gènere en l’acció humanitària. Crear línies de microcrèdits per a emprenedores en conflictes armats. Impulsar la participació de les dones en processos de resolució de conflictes.

Quina d’aquestes mesures NO està inclosa a l’article 52 sobre tràfic, explotació sexual i prostitució?. Reforçar la persecució del proxenetisme. Garantir el dret de les dones a exercir la prostitució lliurement. Evitar que cap dona sigui obligada a prostituir-se. Afavorir la reinserció social de les víctimes de tràfic.

Segons l’article 53, una de les següents accions no està vinculada a les polítiques de mobilitat: Donar prioritat als temps de desplaçament i a la conciliació familiar i laboral. Reduir la presència del vehicle privat. Donar ajudes directes per l’adquisició d’habitatge protegit. Dissenyar ciutats més compactes, mixtes i pròximes.

Quina d’aquestes accions es contempla a l’article 54 sobre justícia?. Designar una presó exclusiva per a mares amb fills menors de 6 anys. Crear una quota mínima de dones en centres penitenciaris. Oferir formació i tractaments adaptats a dones, embarassades i transsexuals. Oferir bonificacions a presons privades per construir mòduls femenins.

Segons l’article 56, què han d’incloure sistemàticament totes les estadístiques?. Variable econòmica. Variable educativa. Variable d’origen nacional. Variable del sexe.

Quina llei estableix el dret fonamental a la igualtat efectiva de dones i homes a Catalunya, amb l’objectiu d’eradicar les estructures patriarcals i les desigualtats socials?. Llei 11/1989, de creació de l’Institut Català de les Dones. Llei 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista. Llei orgànica 3/2007, d’igualtat efectiva d’homes i dones. Llei 17/2015, del 21 de juliol.