Llei 19/2020 de 30 Desembre + Protocol assetjament sexual

Quin és l'objectiu principal de la Llei 19/2020, del 30 de desembre?. Establir el marc normatiu per al dret d'accés a l'habitatge. Garantir el dret a la igualtat de tracte i la no-discriminació, protegint la dignitat humana. Promoure l'ús dels idiomes cooficials en el sector públic. Desenvolupar l'administració tributària amb criteris de justícia fiscal.

Quin organisme es crea com a instrument específic per promoure la igualtat de tracte?. Síndic de Greuges. Observatori de Gènere. Organisme de Protecció i Promoció de la Igualtat de Tracte. Agència Catalana de la Diversitat.

Quin NO és un instrument específic previst a la Llei 19/2020?. Organisme de Protecció i Promoció de la Igualtat de Tracte. Comissió de Protecció i Promoció. Consell Assessor de la Igualtat. Suport a víctimes.

Quina d’aquestes frases expressa millor el caràcter integral de la Llei 19/2020?. Estableix mesures específiques per al sector educatiu. Només tracta discriminació per sexe o raça. Abarca tota mena de discriminació i intolerància amb mesures preventives, sancionadores i reparadores. Se centra exclusivament en la promoció de les dones.

Segons l’article 1, quina és la finalitat principal de la Llei 19/2020?. Afavorir el desenvolupament econòmic i cultural de la ciutadania. Garantir la igualtat de tracte, la no-discriminació i protegir la dignitat de les persones. Oferir ajuts per a la inserció laboral dels col·lectius vulnerables. Coordinar els serveis d’atenció social i educativa de la Generalitat.

Quin d’aquests col·lectius NO forma part expressa de l’àmbit d’aplicació de la llei?. Persones físiques. Persones jurídiques. Organismes públics i privats. Empreses internacionals amb seu fora de Catalunya.

Segons la Llei 19/2020, quins són els principis d’actuació que han de regir els poders públics per garantir la igualtat de tracte?. Vigilar, sancionar i compensar. Corregir, prevenir i eliminar. Detectar, denunciar i eliminar. Regular, sancionar i protegir.

Quines persones queden compreses en l’àmbit d’aplicació subjectiu de la Llei 19/2020?. Només persones físiques residents a Catalunya. Només persones jurídiques del sector públic. Persones físiques i jurídiques, públiques i privades. Només ciutadans empadronats amb més de 5 anys d’antiguitat.

Quin territori comprèn l’àmbit d’aplicació territorial de la Llei 19/2020?. Només l'àmbit presencial dins Catalunya. Catalunya i altres comunitats autònomes. Només serveis telemàtics en xarxa. L’àmbit territorial de Catalunya, presencial i telemàtic.

Segons l’article 3, quin organisme ha d’elaborar un protocol d’actuació davant situacions de discriminació?. El Síndic de Greuges. Els cossos de seguretat. El Govern. L’Observatori de la Igualtat.

Segons l’article 3 de la Llei 19/2020, qui ha de garantir la igualtat de tracte i la no-discriminació?. El Parlament de Catalunya. El Síndic de Greuges i les administracions públiques. L’Observatori per la igualtat. Els partits polítics i les entitats socials.

Segons la Llei 19/2020, quin deure de comunicació tenen els professionals dels àmbits públics?. De comunicar totes les discriminacions al Parlament. De mantenir la confidencialitat i no actuar davant la sospita. De comunicar els riscos o sospites de discriminació als cossos de seguretat i a l’òrgan competent. De sancionar directament les persones sospitoses de discriminació.

Què són les accions positives segons la Llei 19/2020?. Reforç de normes neutrals per evitar la discriminació indirecta. Diferències de tracte orientades a sancionar el comportament discriminatori. Accions que beneficien exclusivament a grups amb privilegis. Diferències de tracte orientades a prevenir, eliminar i compensar la discriminació.

Segons la Llei 19/2020, què són els ajustos raonables?. Modificacions temporals en casos de desigualtat salarial. Adaptacions per garantir la igualtat de drets a persones amb discapacitat. Normes generals que garanteixen igualtat. Accions judicials que sancionen la discriminació.

La discriminació per error és causada per: Normes amb una càrrega administrativa. Atribucions errònies a una persona o col·lectiu. Falta d’informació sobre els serveis socials. Afectació directa a una persona amb discapacitat.

Quina d’aquestes afirmacions defineix la discriminació per estigmatització?. S’exclou algú perquè ha comès un delicte. S’apliquen normes que exclouen certes conductes. És causada per estereotips de gènere. És només aplicable a col·lectius LGTBI+.

La bifòbia és una forma de discriminació contra: Persones amb discapacitat intel·lectual. Persones bisexuals. Persones de religió islàmica. Dones transsexuals.

Què implica la discriminació per associació?. Discriminació per la relació amb una persona o grup discriminat. Odi a persones membres d’associacions religioses. Exclusió d’un col·lectiu per errors de comunicació. Tracte desigual per edat o nacionalitat.

Quina d’aquestes opcions defineix la discriminació múltiple?. Rebuig per part de diversos individus a una persona. Presència de diverses denúncies per part d’un col·lectiu. Interacció de diversos motius de discriminació en una persona. Exclusió provocada per les xarxes socials.

Segons la Llei 19/2020, què són els ajustos raonables?. Compensacions econòmiques per discriminació. Mesures de protecció davant agressions. Obligació d’integrar persones en espais comuns. Adaptacions per garantir drets sense càrregues desproporcionades.

L’aporofòbia fa referència a: L’odi cap a persones amb altres creences religioses. El rebuig envers persones pobres o sense llar. La discriminació contra persones racialitzades. La por a perdre privilegis econòmics.

Què és el capacitisme?. Una tendència a reforçar els límits educatius. Discriminació contra persones amb alt nivell de capacitats. Odi a persones amb diversitat funcional. Totes les anteriors.

L’antisemitisme consisteix en: Rebuig o prejudici cap a persones jueves. Discriminació contra persones amb aspecte similar. Odi a persones per la seva religió islàmica. Actituds masclistes o sexistes.

La coeducació implica: L’ensenyament exclusiu per a nens i nenes per separat. Que les escoles només se centrin en continguts tècnics. Educació basada en igualtat i sense discriminació per orientació o identitat sexual. Substituir els llibres per experiències pràctiques.

Què són les conductes o discursos d’odi segons la Llei 19/2020?. Opinió lliure expressada a xarxes socials. Declaracions emocionals exagerades. Accions que promouen o justifiquen la discriminació i la violència. Critiques cap al govern o institucions.

Què és la discriminació de segon ordre?. Tracte desigual envers persones amb discapacitat. Tracte desigual a estrangers en situació administrativa irregular. Maltractament a persones que defensen víctimes de discriminació. Rebuig social envers opinions minoritàries.

La discriminació per raó de gènere es basa en: L’edat de la persona. La llengua materna. El sexe o condicions biològiques. El tipus de feina exercida.

Què és l’edadisme?. Discriminació per nivell d’estudis. Discriminació per edat, ja sigui jove o gran. Discriminació per discapacitat funcional. Aversió a tenir fills.

L’estigmatització consisteix en: Atorgar privilegis per gènere. Atribuir valors positius a certs grups. Assignar qualitats negatives a grups socials. Valorar per mèrits personals.

La victimització secundària es produeix quan: Les institucions tracten malament la víctima d’una discriminació. Es produeix una segona agressió per part de l’agressor. Una víctima canvia de versió. Una víctima rep suport institucional.

La xenofòbia és: Discriminació contra dones trans. Odi o rebuig a persones percebudes com a estrangeres. Discriminació contra persones amb discapacitat. Discriminació cap a pobles indígenes.

La romafòbia o antigitanisme fa referència a: Discriminació contra persones en situació administrativa irregular. Tracte desigual envers persones transgènere. Discriminació específica i recurrent cap al poble gitano. Rebuig envers persones migrades d’origen europeu.

Què és una represàlia discriminatòria?. La negació d’una plaça laboral per part d’una empresa privada. El tracte diferencial a persones d’altres països. El tracte advers per haver denunciat una situació de discriminació. El rebuig social en entorns escolars.

El racisme és: L’odi envers persones amb ideologies contràries. Discriminació basada en raça, color de pell o origen ètnic. Tracte injust per motius d’edat o discapacitat. Discriminació per qüestions culturals o religioses.

La homofòbia és la discriminació cap a: Persones homosexuals. Persones transsexuals. Dones en àmbits professionals. Minories ètniques.

Els feminicidis i les violències masclistes inclouen: Només l’assetjament verbal a la feina. Només discriminacions institucionals. Qualsevol tipus de violència escolar. Agressions per raó de gènere, incloent-hi assassinats masclistes.

Segons la Llei 19/2020, què implica el dret a la igualtat?. La igualtat només entre persones del mateix gènere. L’absència de discriminació directa o indirecta. La prohibició d’expressar opinions contràries. L’accés preferent als serveis públics per a col·lectius majoritaris.

Quan es considera justificada una diferència de tracte?. Quan respon a una opinió subjectiva de l’administració. Quan té per objectiu corregir o pal·liar desigualtats. Quan és a favor d’un grup majoritari. Quan beneficia exclusivament les empreses.

Les accions positives són admeses per la Llei 19/2020 quan: Una norma legal les autoritza. L’opinió pública ho exigeix. L’empresa les proposa lliurement. Hi ha queixes en xarxes socials.

Segons l’article 6, què han de garantir les administracions públiques a l’àmbit de l’ocupació?. La igualtat d’oportunitats i evitar situacions de discriminació. La promoció de treballs temporals. L’accés preferent per a col·lectius majoritaris. L’ús obligatori de quotes de gènere.

Segons l’article 7, quin és el paper dels representants dels treballadors en la negociació col·lectiva?. Vetllar pel compliment de la igualtat de tracte i aplicació de mesures d’acció positiva. Aplicar normes generals sense revisar-les. Negar qualsevol canvi als convenis col·lectius. Promoure reduccions salarials per equilibrar plantilles.

Quina és la funció de la Inspecció de Treball segons l’article 6.2.a de la Llei 19/2020?. Imposar sancions per acomiadaments improcedents. Garantir l’absència de discriminació per raó d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere. Avalar les oposicions de la funció pública. Promoure ascensos automàtics per edat.

Segons l’article 6.2, qui ha d’impulsar les mesures específiques en matèria d’ocupació?. Les empreses privades. Les organitzacions sindicals. Les cambres de comerç. El Govern.

Què estableix l’article 6.3 sobre l’aplicació de la normativa d’igualtat al sector públic i privat?. Eliminar obstacles que impedeixin la igualtat d’oportunitats, només en el sector públic. Reforçar la discriminació positiva a les oposicions. Eliminar obstacles que impedeixin la igualtat d’oportunitats. Aplicar una única mesura per a tots els sectors.

Quants àmbits d'aplicació material del dret a la igualtat de tracte i a la no discriminació, té la llei?. 12. 16. 22. 26.

Quin principi s’ha d’incorporar obligatòriament al sistema educatiu segons la Llei 19/2020?. L’escolarització per zones. L’autonomia del professorat. El principi de Coeducació. El principi de proporcionalitat.

Com han de ser els serveis socials, segons l’article 12? i qui ha de garantir-ho?. Sense discriminació. Ho garanteix les administracions públiques. Opcionalment equitatius. Ho garanteix el govern. Exclusius per a la ciutadania amb feina. Ho garanteixe les administracions públiques. Només per majors d’edat. Ho granteix el govern.

Quin col·lectiu no es menciona expressament com a destinatari de drets protegits a l’article 13?. Infants. Persones grans. Persones migrants regularitzades. Persones amb discapacitat.

Segons la llei, quin objectiu no forma part de les polítiques d’habitatge?. Assegurar accés a subministraments bàsics. Impulsar el barraquisme. Prevenir la gentrificació. Evitar l’exclusió social.

Què han de garantir els establiments oberts al públic segons l’article 15?. Accés lliure només amb cita prèvia. Acceptació selectiva per perfils. Accés, ús i permanència sense discriminació. Entrades diferenciades per grups vulnerables.

Quina institució és l’encarregada de vetllar perquè els mitjans compleixin amb la llei i fer seguiment dels continguts discriminatoris?. L’Agència Catalana de Notícies. La Direcció General de Comunicació. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya. L’Observatori de la Igualtat.

Segons l’article 16 de la Llei 19/2020, qui vetllarà per retirar els continguts discriminatoris d’Internet?. El Consell Escolar de Catalunya. El Departament d’Educació. Les administracions públiques. Els sindicats laborals i professionals.

L’article 19 garanteix la igualtat de tracte per motius religiosos. A quins sectors afecta especialment?. Cultura i esports. Educació, laboral i sanitari. Agricultura, indústria i comerç. Habitatge, transport i política.

Quina de les següents mesures NO forma part de les obligacions dels cossos de seguretat segons l’article 21?. Crear un sistema per registrar incidents discriminatoris. Formar-se en igualtat. Respectar la igualtat i evitar discriminacions. Investigar només els delictes de trànsit.

Quina de les següents accions han de dur a terme les administracions públiques segons l'article 22?. Controlar exclusivament casos de violència masclista. Detectar situacions discriminatòries i aplicar mesures preventives i correctives. Penalitzar només les empreses privades. Crear protocols únicament per a escoles públiques.

En cas que una persona presenti indicis de discriminació, qui té la càrrega de la prova?. L’organització que hauria comès la discriminació. El poder judicial. La víctima de la discriminació. El síndic de greuges.

Què pot fer l’administració pública quan cal acreditar una situació discriminatòria?. Sol·licitar informes d’òrgans competents en igualtat. Trucar als mitjans de comunicació. Emetre un judici subjectiu. Fer una enquesta entre treballadors.

Segons l’article 23, què han de garantir les administracions públiques per donar suport a les víctimes de discriminació?. Derivació automàtica a la policia. Atenció integral i efectiva, incloent assessorament i assistència sanitària i social. Actuació només en cas de violència física. Només suport telefònic en horari laboral.

Quines mesures preveu la llei per les víctimes d’agressions a través de les noves tecnologies?. Mesures específiques per combatre agressions o incitacions a l’odi a xarxes socials. Només bloqueig del perfil a internet. Només es regulen si l’agressor és menor d’edat. No s’hi pot actuar.

Què ha de garantir la tutela administrativa o judicial davant una situació de discriminació?. Només informar la víctima sense actuar. Atendre només casos penals. Esperar que el cas es repeteixi per actuar. Garantir mesures per aturar immediatament la discriminació.

Què poden incloure les mesures de reparació davant la discriminació?. Exclusivament accions simbòliques. Derivació a un curs de formació obligatori. Indemnitzacions econòmiques i altres mesures específiques. Només una disculpa pública.

Segons l’article 23 de la Llei 19/2020, què han de crear les administracions públiques per garantir una atenció integral a les víctimes de discriminació?. Una bústia de suggeriments en línia. Un punt d’informació amb suport d’entitats socials especialitzades. Una línia telefònica gestionada per voluntaris sense formació específica. Un correu electrònic per recollir queixes sense compromís d’actuació.

Quina és una de les conseqüències de contravenir la Llei 19/2020?. La nul·litat de disposicions, actes i responsabilitats, incloses les patrimonials. La multa automàtica sense dret a defensa. L’expulsió immediata del servei públic. La suspensió dels drets civils de la persona infractora.

Qui ha de respondre pels danys causats per discriminació?. L’administració en tots els casos. El Síndic de Greuges. Qui hagi causat la discriminació. El municipi afectat.

Quin és un requisit per legitimar una ENTITAT en defensa de víctimes de discriminació?. Haver obtingut autorització del Ministeri d’Igualtat. Haver estat registrada a qualsevol país europeu. Que estigui vinculada a l’administració pública. Haver estat constituïda legalment com a mínim dos anys abans de l’inici del procediment.

Quines entitats poden defensar els drets i interessos dels seus membres en processos judicials segons la Llei 19/2020?. Únicament col·lectius de víctimes reconeguts judicialment. Sindicats, associacions professionals, organitzacions de consumidors... sense autorització. Qualsevol entitat registrada amb més d’un any d’antiguitat. Entitats esmentades a la llei que compleixin requisits i tinguin autorització.

Quina és una de les obligacions dels poders públics segons l’article 27 de la Llei 19/2020 pel foment de la igualtat de tracte en l’àmbit privat?. Prendre mesures d’acció positiva i establir acords amb sectors socials i econòmics. Vigilar el compliment dels convenis col·lectius en matèria d’habitatge. Exigir a totes les empreses informes de discriminació anuals. Prohibir l’activitat empresarial sense un protocol contra l’assetjament.

Què han de promoure les administracions públiques segons l’article 27.2 de la Llei 19/2020?. Que les empreses adoptin accions de responsabilitat social per garantir la igualtat de tracte i la no-discriminació. L’elaboració d’un cens empresarial amb indicadors d’igualtat obligatòriament certificats. La reducció d’impostos a les empreses que col·laborin amb entitats sense ànim de lucre. La substitució de protocols interns per informes públics anuals de bones pràctiques.

Amb quina periodicitat s’ha d’avaluar el Pla per a la igualtat de tracte i la no-discriminació establert a l’article 28?. Cada dos anys. Cada sis anys. De manera anual. Cada quatre anys.

Qui ha de col·laborar per integrar la igualtat de tracte i la no-discriminació en la seva actuació?. El Consell Audiovisual de Catalunya i les empreses. L’Administració de la Generalitat i els entitats locals. Els partits polítics i sindicats. Només l’Administració local.

Les estadístiques i estudis han de seguir recomanacions de quin organisme?. Consell de Garanties Estatutàries. Parlament Europeu. Comitès especialitzats de les Nacions Unides. Consell d’Europa.

Què han de fer les administracions per identificar patrons de discriminació racial?. Publicar manuals de bones pràctiques. Demanar informes a entitats internacionals. Fer auditories en centres educatius. Recopilar dades de les denúncies.

Quina protecció tenen les dades personals obtingudes en l’àmbit de les estadístiques sobre discriminació?. Són protegides per la normativa laboral. Només poden ser consultades per entitats socials. Es publiquen íntegrament amb noms i cognoms. Són protegides pel secret estadístic i la normativa de protecció de dades.

Quin tipus d’informació ha de publicar periòdicament el departament competent segons l’article 30?. Llistes d’empreses sancionades. Enquestes d’opinió sobre la igualtat. Currículums dels representants institucionals. Estadístiques i estudis sobre agressions, discriminacions, denúncies i resolucions.

Quin criteri han d’aplicar les administracions públiques als processos selectius per a l’ocupació pública?. Coneixements específics en idiomes estrangers. L’edat i l’experiència en el sector privat. Criteris de no-discriminació. L’antiguitat i l’ordre d’inscripció.

Quin és l’objectiu principal d’aquest protocol?. Controlar la contractació de personal en l’àmbit privat. Substituir els procediments disciplinaris interns. Redactar informes estadístics sobre el personal públic. Establir un marc d’actuació per prevenir, detectar i resoldre situacions d’assetjament sexual.

Quin d’aquests és un objectiu específic del protocol?. Establir criteris de selecció de personal per l’Administració. Promoure la contractació de col·lectius vulnerables. Crear circuits d’intervenció ràpids i eficients. Regular l’accés a concursos públics.

Qui és responsable d’implementar el protocol per prevenir, detectar i resoldre situacions d’assetjament sexual dins l’Administració de la Generalitat?. L’Administració de la Generalitat, tant pública com privada. L’Administració de la Generalitat, però només en l’àmbit educatiu. Els sindicats i les entitats privades. Només els departaments de recursos humans.

Quin d’aquests és un objectiu específic del protocol?. Incrementar les proves selectives per al personal funcionari. Promoure la contractació de col·lectius prioritaris. Recollir informació per elaborar diagnòstics. Crear informes anuals sobre clima laboral.

Quina de les següents accions NO forma part dels objectius específics del protocol?. Habilitar recursos per resoldre els casos de manera àgil. Garantir la seguretat, integritat i confidencialitat de les persones afectades. Crear circuits d’intervenció ràpids i eficients. Formar comissions parlamentàries sobre el dret a la llibertat religiosa.

Quin dels següents és un objectiu específic del protocol d’assetjament sexual segons la Llei 19/2020?. Establir procediments disciplinaris per a delictes penals generals. Habilitar recursos adaptats per resoldre els casos de manera àgil. Elaborar una memòria parlamentària anual sobre els casos de desigualtat salarial. Augmentar la presència de dones en òrgans directius.

A qui s’aplica el protocol d’assetjament sexual establert per la Generalitat de Catalunya?. Només als treballadors de l’administració general de l’Estat. A tot el personal públic de la Generalitat de Catalunya, inclosos treballadors laborals. Només al personal funcionari de la Generalitat. Exclusivament al personal de serveis d’educació i salut.

En casos d’assetjament entre personal públic i treballadors d’empreses externes, què cal garantir?. La finalització del contracte amb l’empresa externa. La coordinació empresarial per aplicar mesures correctores. El traspàs de competències a Inspecció de Treball. La sanció automàtica a l’empresa externa.

Quina obligació tenen les empreses externes contractades per la Generalitat en relació amb el protocol d’assetjament?. Aplicar el protocol de manera voluntària si ho consideren necessari. Formar tot el seu personal en matèria d’igualtat. Signar una clàusula de confidencialitat sobre casos d’assetjament. Ser informades de l’existència del protocol per part de l’Administració.

Quin dels següents comportaments pot constituir assetjament segons el protocol?. Només accions violentes o físiques constants. Qualsevol acte si és repetit i afecta el rendiment. Un comportament persistent o un acte aïllat si és prou greu. Un acte puntual i lleu sense intenció.

Què es considera assetjament per raó d’orientació o identitat sexual segons el protocol?. Conductes afectuoses entre companys de feina del mateix sexe. Qualsevol acció que busqui protegir els drets de les persones homosexuals o transsexuals. Comportaments no desitjats relacionats amb l’orientació o identitat sexual que creen un entorn hostil o ofensiu. L’opinió expressada sobre l’orientació sexual d’una altra persona.

Quines són algunes de les conseqüències inicials de l’assetjament segons el protocol?. Canvis positius en la jerarquia organitzativa. Augment del rendiment laboral i la motivació. Diminució del rendiment, absentsime i pressió psicològica. Millora de la productivitat i les relacions professionals.

Què és l’assetjament vertical descendent?. Quan una persona treballadora exerceix pressió sobre un superior jeràrquic. Quan una persona o grup pressiona algú del mateix nivell. Quan una persona amb superioritat jeràrquica pressiona una o més persones treballadores. Quan un grup de treballadors exerceix pressió sobre persones externes.

En quin àmbit pot produir-se l’assetjament segons el protocol?. Només dins del centre de treball i durant l’horari laboral. Exclusivament fora de la feina. Només si hi ha superioritat jeràrquica. Tant dins com fora de la jornada laboral si està relacionat amb la feina.

Qui pot estar implicat en una situació d’assetjament segons el protocol?. Només personal funcionari. Exclusivament càrrecs de comandament. Només persones treballadores públiques. Persones de l’Administració i també externes com empreses col·laboradores.

Què és l’assetjament horitzontal segons el protocol?. Quan una persona amb càrrec directiu pressiona una persona treballadora. Quan una persona treballadora pressiona una altra del mateix nivell jeràrquic o categoria. Quan una persona externa ataca una treballadora dins del centre de treball. Quan un client agredeix verbalment una treballadora.

Quin d’aquests és un dels principis generals que han de respectar-se en la gestió dels casos d’assetjament?. El càstig exemplar. El control jeràrquic. La confidencialitat. La proporcionalitat en la sanció.

Quants i quins són els principis generals i fonamentals del protocol contra l’assetjament sexual i per raó de sexe, orientació o identitat sexual?. 6 principis: Equitat, Oportunitat, Respecte, Dignitat, Confiança, i Confidencialitat. 9 principis: Lleialtat institucional, Equitat, Respecte a la dignitat personal, No-discriminació, Confidencialitat, Voluntarietat, Oportunitat, Eficàcia/Coordinació/Participació, i Celeritat. 8 principis: Respecte, Equitat, Dignitat, Transparència, Rapidesa, Confiança, Confidencialitat i Justícia. 7 principis: Dignitat personal, Equitat, Celeritat, Coordinació, Voluntarietat, Eficàcia, i Igualtat.

Quin d’aquests és un criteri addicional establert en la gestió de casos d’assetjament segons el protocol?. Denúncia anònima obligatòria per totes les víctimes. Supervisió externa de tots els casos registrats. Obligació de comunicació per part dels empleats públics. Canvi immediat de funcions de la persona afectada.

Quin d’aquests NO forma part dels 9 principis fonamentals del protocol?. Transparència. Celeritat. Oportunitat. Lleialtat institucional.

Quins elements formen part dels criteris addicionals establerts pel protocol per gestionar casos d’assetjament sexual o per raó de sexe a l’Administració pública?. Resolució judicial, comunicació interna voluntària i accés lliure a la informació mèdica de la víctima. Garantia de confidencialitat, dret a denunciar, i publicació obligatòria de les denúncies resoltes. Obligació de comunicació, dret a denunciar, atenció a les denúncies i prohibició de represàlies. Dret a denunciar, comunicació amb privacitat, sancions públiques i immediates.

Quines garanties ofereix el protocol respecte al tractament de la informació en casos d’assetjament sexual?. Confidencialitat de la informació mèdica i sensible, i garantia de privacitat i intimitat. Tractament públic però amb dret a rectificació si la víctima ho demana. Cap garantia concreta, només s’aplica la normativa de dades generals. Només es protegeix si la víctima és treballadora fixa de l’Administració.

Quines són algunes de les funcions atribuïdes a la Direcció General de Funció Pública en el marc del protocol contra l’assetjament?. Rebre denúncies i queixes, preparar informació estadística i fer seguiment del protocol. Rebutjar denúncies no fonamentades, instruir judicis i emetre sentències. Valorar denúncies i promoure sancions públiques immediates. Participar en investigacions i aplicar mesures disciplinàries directes.

Quina és una funció destacada de la Subdirecció General d’Ordenació Jurídica dins del protocol?. Codificar denúncies segons el grau de violència i aplicar sancions. Gestionar la sensibilització i fer campanyes a les escoles. Rebre denúncies anònimes de ciutadania i iniciar judicis. Obrir processos d’investigació i emetre informes valoratius.

Quines són algunes de les funcions de la Subdirecció General de Relacions Sindicals i Polítiques Socials dins el protocol contra l’assetjament?. Imposar sancions, intervenir directament en els casos i gestionar judicis interns. Codificar i derivar sol·licituds d’intervenció, controlar estadísticament els casos i impulsar accions preventives. Garantir el dret a vaga i organitzar assemblees sobre igualtat. Elaborar normatives sancionadores i supervisar el rendiment del personal públic.

Quines d’aquestes accions pot dur a terme la Subdirecció General de Relacions Sindicals i Polítiques Socials segons el protocol d’assetjament?. Proposar millores legislatives i participar en investigacions sobre assetjament. Intervenir directament en casos sense consultar cap òrgan competent. Revisar expedients judicials i aplicar sancions disciplinàries. Vetllar per la formació del personal en matèria de fiscalitat i dret laboral.

Quina de les següents funcions correspon a la Subdirecció General de Relacions Sindicals i Polítiques Socials segons el protocol per a la prevenció de l’assetjament?. Iniciar actuacions d’intervenció directa davant casos d’assetjament. Obrir processos d’investigació en rebre denúncies o queixes. Impulsar el seguiment i l’actualització de les actuacions. Emetre informes valoratius i proposar mesures jurídiques.

Quina funció correspon al Servei de Prevenció segons el protocol d’assetjament sexual de la Generalitat?. Garantir la informació als treballadors sobre drets i sancions. Aportar la informació necessària per facilitar la investigació. Participar en la investigació aportant documentació i informes. Executar mesures cautelars per protegir les persones implicades.

Quina és la funció principal de la Unitat de Recursos Humans dins el protocol d’assetjament sexual?. Coordinar accions amb els delegats de prevenció. Executar mesures correctores i sancionadores. Aportar la informació necessària per facilitar la investigació. Participar en la valoració mèdica de la víctima.

Quina acció NO és competència de la Unitat Directiva i comandaments afectats?. Executar mesures correctores. Reduir els factors de risc. Fer seguiment mèdic i psicològic de les víctimes. Aplicar el protocol.

Quina funció exerceix la persona titular de la secretaria general dins del protocol?. Aplicar les campanyes de prevenció i sensibilització. Trametre informació al Comitè de Seguretat i Salut. Coordinar els serveis especialitzats de suport a la víctima. Recollir dades estadístiques sobre casos d’assetjament.

Quina funció té la persona titular de la direcció de serveis o serveis territorials dins del protocol?. Executar mesures cautelars i correctores. Proposar mesures als titulars de departaments. Vetllar per la dignitat en les relacions laborals. Fer el seguiment del compliment del protocol.

Qui garanteix la informació als treballadors sobre els drets i sancions?. Recursos Humans. Direcció General de Funció Pública. Direcció de Serveis o Serveis Territorials. Servei de Prevenció.

Quina és una funció clau del Servei de Prevenció?. Instruir actuacions d’intervenció. Fer seguiment de les mesures cautelars i correctores. Informar sobre les sancions aplicades. Aplicar mesures disciplinàries.

Quin òrgan aporta la informació necessària per facilitar la investigació?. Unitat Directiva. Direcció General. Servei de Prevenció. Unitat de Recursos Humans.

Quin òrgan redueix els factors de risc que generen assetjament?. Servei de Prevenció. Unitat Directiva i comandaments. Recursos Humans. Direcció de Serveis.

Quin és el paper dels delegats i les delegades de prevenció dins del protocol d’assetjament?. Trameten informes estadístics a l’OPPI. Fan seguiment de les denúncies resoltes. Poden acompanyar i assessorar la persona denunciant durant tot el procés. Executen mesures cautelars i correctores.

Quina funció tenen els comitès de seguretat i salut segons el protocol?. Aprovar mesures correctores. Rebre informació estadística i fer seguiment dels casos. Dictar sancions per casos d’assetjament. Acompanyar les víctimes a judicis.

Quines són les funcions de l’Òrgan Paritari de Polítiques d’Igualtat (OPPI) en aquest protocol?. Rebre informació periòdica i estadística i fer el seguiment i l’avaluació del protocol. Coordinar empreses subcontractades. Dictar resolucions judicials en casos greus. Establir acords amb sindicats.

Quina d’aquestes accions forma part de les actuacions preventives segons el protocol?. Emissió d’un informe amb mesures cautelars en 15 dies. Establir canals d’informació anònima per consultes i dubtes. Tramitació d’un accident laboral per assetjament. Instrucció d’una investigació per part de la Direcció General de Funció Pública.

Què passa en les actuacions d’intervenció un cop s’ha sol·licitat per escrit la intervenció?. La denúncia s’envia al Servei de Prevenció per resolució immediata. S’activen directament les sancions disciplinàries. La Unitat Directiva decideix si l’assetjament és sancionable o no. En 15 dies, la Direcció General de Funció Pública emet un informe amb mesures cautelars.

Quina de les següents afirmacions diferencia correctament les actuacions preventives de les d’intervenció?. Les actuacions preventives són obligatòries només per a recursos humans, i les d’intervenció només per a l’òrgan competent. Les actuacions preventives es basen en accions com estudis periòdics i informació accessible, mentre que les d’intervenció inclouen instrucció i resolució de casos. Les actuacions preventives consisteixen en obrir una investigació, mentre que les d’intervenció són només accions de sensibilització. Les actuacions preventives es fan després que hi hagi una denúncia formal, mentre que les d’intervenció només són accions internes sense informes.

Cada quant temps es revisarà el procediment per adaptar-se a canvis legals o millorar el seu funcionament?. Cada vegada que hi hagi una denúncia. Un cop l’any. Almenys cada 3 anys. Cada 2 anys.

Quin òrgan és responsable del seguiment i l’avaluació del protocol i cada quant s’ha de reunir?. El Síndic de Greuges, anualment. La Direcció General de Funció Pública, cada 2 mesos. L’Òrgan Paritari de Polítiques d’Igualtat (OPPI), dues vegades a l’any. Els comitès de seguretat i salut, trimestralment.