Llei 7/1985, Reguladora de les bases del règim local.

Quins són els elements del municipi?. El territori, la població i l’organització. El territori, l’organització i la hisenda municipal. El territori, la població i els recursos econòmics. La població, el pressupost i el terme municipal.

Quina d’aquestes opcions NO forma part dels elements del municipi?. El territori. L’organització. La hisenda municipal. La població.

Què és el terme municipal?. L’espai edificat dins del municipi. El territori on l’Ajuntament exerceix les seves competències. El conjunt de terrenys rústics i urbans d’una província. Una divisió administrativa de la comunitat autònoma.

Quina afirmació és correcta respecte a la integritat del terme municipal?. El terme municipal pot dividir-se en parts discontínues si així ho decideix la comunitat autònoma. El terme municipal és sempre continu i no pot estar format per territoris separats. El terme municipal pot estar integrat per territoris separats quan ho autoritzi l’Estat. El terme municipal només pot ser discontinu en municipis metropolitans.

Qui té la competència per acordar la creació i supressió de municipis, així com l’alteració dels termes municipals?. El Govern de l’Estat. Les comunitats autònomes, d’acord amb la legislació bàsica de l’Estat i la seva pròpia. Les diputacions provincials. Els plens dels ajuntaments afectats.

Quin és el criteri general respecte a la creació de nous municipis?. Es fomenta sempre que un nucli de població ho sol·liciti. Només es permet quan així ho decideixi la Diputació Provincial. Es procurarà que no es creïn nous municipis si no és per circumstàncies excepcionals. Es creen automàticament quan la població supera els 2.000 habitants.

Qui té la competència per determinar el nom dels municipis i modificar-lo?. Els ajuntaments de manera exclusiva. Les diputacions provincials. Les comunitats autònomes, d’acord amb la legislació de l’Estat i la seva pròpia. El Govern de l’Estat.

Com s’han de fer constar oficialment els noms dels municipis?. Exclusivament en castellà. Exclusivament en la llengua pròpia de la comunitat autònoma. En castellà, i també en la llengua pròpia de la comunitat autònoma quan sigui oficial. En qualsevol llengua, sempre que l’ajuntament així ho decideixi.

En quin registre han de constar oficialment els noms dels municipis?. En el registre civil. En el registre de la propietat. En el Registre d’Entitats Locals. En el registre de població de l’INE.

Què és el padró municipal?. El cens electoral del municipi. El registre administratiu on consten els veïns del municipi. El llistat d’habitatges i edificacions. El registre de béns patrimonials municipals.

Qui regula les normes del padró municipal i les condicions de gestió?. Les comunitats autònomes. El Govern de l’Estat. Les diputacions provincials. El Ministeri Fiscal.

Cada quant temps s’han d’actualitzar les dades del padró municipal?. Cada any. Cada tres mesos. Cada cinc anys. De manera contínua.

Segons l’article 17, què constitueixen les dades del padró respecte a la residència i el domicili?. Una presumpció de fet que es pot contradir. Una prova plena davant de qualsevol administració pública. Una prova provisional. Un simple indici.

Fins quan tenen validesa les dades del padró?. Durant un any. Fins que es modifiquin pel procediment legal d’actualització. Mentre la persona visqui al municipi. Exclusivament mentre ho reconegui l’ajuntament.

Què és el municipi?. Una entitat territorial bàsica de la Comunitat Autònoma. Una entitat local bàsica de l’organització territorial de l’Estat. Una subdivisió de la província. Una corporació administrativa dependent de la Diputació.

Qui té la condició de veí d’un municipi?. Els ciutadans amb nacionalitat espanyola que hi resideixin. Tota persona que, visquent al municipi, consti inscrita en el padró municipal. Només els majors de 18 anys empadronats. Totes les persones nascudes al municipi.

Quin dret es reconeix als veïns respecte a la participació?. Participar en la gestió municipal, d’acord amb el que disposen les lleis. Ser escollits com a regidors. Participar en el ple municipal sense limitacions. Decidir de manera directa totes les ordenances municipals.

Quin dret tenen els veïns en relació amb els serveis municipals?. Utilitzar-los, d’acord amb la seva naturalesa. Utilitzar-los sense cap limitació ni condició. Rebre gratuïtament tots els serveis municipals. Exigir-ne la prestació només si paguen impostos locals.

Què no pot modificar mai l’alteració dels termes municipals?. Els límits comarcals. Els límits provincials. Els límits de les vegueries. No es poden modificar els límits del terme municipal.

Quan és oficial el canvi de nom d’un municipi?. Quan ho acorda l’ajuntament en ple. Quan es publica al BOE. Quan ho autoritza la diputació provincial. Quan es publica al diari oficial de la comunitat autònoma.

Si una persona viu en dos municipis, on s’ha d’inscriure?. En tots dos municipis. En el municipi on visqui més temps durant l’any. Al municipi on treballi. Al municipi que ell mateix triï lliurement.

A qui correspon la formació, manteniment, revisió i custòdia del padró municipal?. A la Diputació Provincial. Al Govern de l’Estat. A l’Ajuntament. A les comunitats autònomes.

Com és elegit l’alcalde del municipi?. S'elegeix pel ple de l’ajuntament. Directament pels veïns o pels regidors, segons el que preveu la legislació electoral. És proposat pels veïns o pels regidors, i elegit pel ple de l'ajuntament. És elegit pel president de la diputació provincial.

Quin òrgan integra el govern i l’administració del municipi?. L’ajuntament, integrat per l’alcalde, els regidors i els secretaris municipals. L’ajuntament, integrat per l’alcalde i els regidors. El ple municipal, integrat per l'alcalde i els regidors. El consell de veïns, integrat per representants ciutadans.

Quins òrgans s'existeixen a tots els ajuntaments?. L’alcalde, el ple i la junta de govern local. L’alcalde, els tinents d’alcalde i el ple. El ple, la junta de govern local i el secretari municipal. L’alcalde, el ple i el consell de veïns.

Quan és obligatori que existeixi una junta de govern local?. Quan el municipi té més de 1.000 habitants. Quan el municipi té més de 2.000 habitants. Quan el municipi té més de 5.000 habitants. Quan el municipi té més de 20.000 habitants.

En municipis de gran població, quins òrgans poden existir a més dels obligatoris?. Òrgans territorials i de participació ciutadana. Òrgans facultatius previstos per la legislació autonòmica. Òrgans econòmics i fiscals. Òrgans judicials municipals.

Qui és el president de la corporació municipal?. El ple municipal. El secretari municipal. L’alcalde. El regidor més votat.

Quina de les següents és una atribució delegable de l’alcalde?. Representar l’ajuntament. Convocar i presidir el ple. Dictar bans. Decidir en cas d’empat.

Quina d’aquestes atribucions de l’alcalde és indelegable?. Aprovar les bases de processos selectius. Dirigir i inspeccionar serveis municipals. Convocar i presidir les sessions del ple. Distribuir retribucions complementàries no fixes.

Quina atribució té l’alcalde en cas de catàstrofe o calamitat pública?. Traspassar competències al ple. Adoptar les mesures necessàries i retre comptes al ple. Convocar una consulta popular. Delegar totes les funcions a la junta de govern.

Com està integrat el Ple municipal?. Per l’alcalde i tots els regidors. Només pels regidors. Per l’alcalde, els regidors i el secretari municipal. Per l’alcalde, regidors i representants veïnals.

Quina d’aquestes competències és indelegable del Ple municipal segons l’article 22?. Aprovar el pressupost i les seves modificacions. Aprovar l’oferta d’ocupació pública. Distribuir retribucions complementàries no fixes. Representar l’ajuntament davant d’altres institucions.

Quina de les següents matèries correspon al Ple de manera indelegable?. Aprovar el reglament orgànic i les ordenances municipals. Aprovar les bases de processos selectius. Exercir el comandament del personal municipal. Convocar les sessions del Ple.

Quina és una de les funcions de la Junta de Govern local?. Aprovar les ordenances municipals. Assistir l’alcalde en l’exercici de les seves atribucions. Aprovar el pressupost municipal. Convocar consultes populars.

Quines atribucions pot assumir la Junta de Govern local a més de les pròpies?. Les que li deleguin l’alcalde o altres òrgans municipals. Les que li encomani la diputació provincial. Les que estableixi el Ministeri d’Administracions Públiques. Totes les competències del Ple.

Qui substitueix l’alcalde en cas de vacant, absència o malaltia?. El secretari municipal. El president del Ple. Els tinents d’alcalde. El regidor més antic.

Quin és l’objectiu principal sobre participació ciutadana?. Facilitar la participació dels veïns en la gestió dels assumptes locals. Regular les competències de les diputacions provincials. Establir el finançament dels serveis municipals. Determinar el nombre de regidors per municipi.

Quins òrgans poden crear els municipis per facilitar la participació ciutadana?. Òrgans territorials de gestió desconcentrada. Òrgans de govern autonòmics. Òrgans de control parlamentari. Òrgans judicials municipals.

Quin caràcter tenen els òrgans de participació ciutadana?. Facultatiu, cada municipi decideix si els crea o no. Obligatori, en tots els municipis de més de 5.000 habitants. Obligatori, en municipis de gran població. Exclusivament consultiu, però sempre obligatori.

Quins són els principis en que ha d’exercir el municipi les seves competències pròpies?. Centralització i jerarquia administrativa. Descentralització, proximitat i control estatal. Descentralització, proximitat, eficiència, eficàcia i sostenibilitat financera. Subsidiarietat, control autonòmic i estabilitat política.

Quina de les següents és una competència pròpia del municipi?. Gestió del transport col·lectiu urbà de viatgers. Gestió de l’educació superior universitària. Inspecció sanitària de ports i aeroports. Policia local i protecció civil.

Quina d’aquestes matèries correspon com a competència pròpia als municipis?. Política exterior i relacions internacionals. Defensa i seguretat nacional. Legislació penal. Urbanisme: planejament, gestió i execució.

Quina competència pròpia tenen els municipis en matèria de medi ambient urbà?. Només la recollida de residus. Exclusivament la gestió dels espais naturals protegits. Parcs, jardins, gestió de residus i protecció contra la contaminació acústica, lumínica i atmosfèrica. Només la protecció de la fauna silvestre.

Quina de les següents és una competència pròpia municipal?. Assistència i informació a persones en situació de risc social. Prestació de l’assistència sanitària hospitalària. Gestió de l’ensenyament universitari. Seguretat social.

Quins serveis han de prestar tots els municipis, independentment de la població?. Cementiri, biblioteca pública i transport col·lectiu. Enllumenat públic, cementiri, recollida de residus, neteja viària, abastament d’aigua, clavegueram, accés als nuclis de població i pavimentació de vies públiques. Serveis socials, SPEIS i transport urbà. Policia local, protecció civil i parcs públics.

Quin servei és obligatori als municipis amb més de 5.000 habitants?. Transport col·lectiu de viatgers. Servei de prevenció i extinció d’incendis (SPEIS). Parc públic, biblioteca pública i tractament de residus. Serveis hospitalaris.

Quin servei és obligatori als municipis amb més de 20.000 habitants?. Transport col·lectiu urbà. Servei de prevenció i extinció d’incendis (SPEIS). Serveis socials de base. Policia local.

Quin servei és obligatori als municipis amb més de 50.000 habitants?. Transport col·lectiu de viatgers. Hospital de referència. Parcs naturals metropolitans. Centres de formació professional.

Qui pot delegar competències en els municipis?. L’Estat. Les comunitats autònomes. L’Estat i les comunitats autònomes. Les diputacions provincials.

Quina de les següents pot ser una competència delegada als municipis?. Política exterior i relacions internacionals. Protecció del medi ambient i prestació de serveis socials. Legislació penal. Defensa i seguretat nacional.

En quins municipis es poden establir sistemes de gestió col·laborativa?. En tots els municipis, independentment de la població. En municipis amb més de 20.000 habitants. En municipis amb menys de 20.000 habitants. Només en municipis capitals de província.

Quin és l’objectiu dels sistemes de gestió col·laborativa?. Centralitzar competències en les diputacions. Garantir recursos suficients per al compliment de les competències municipals. Reduir el nombre de regidors i càrrecs polítics. Transferir competències a les comunitats autònomes.