llenguatge i raonament

Regió on es localitza la patologia primària en els individus que presenten una mutació en el gen FOXP2. Ganglis basals. Substància negra. Hipocamp. Tàlem.

Algunes de les característiques del llenguatge és: El llenguatge es intencional i conscient. Es jeràrquic. Es modular. Totes son certes.

En la comunicació el 60-80% del missatge es transmet per. Les paraules en el llenguatge verbal. El to de veu de l'emissor. El llenguatge corporal. Totes son falses.

Segons alguns estudis, la mutació del gen FOXP2 (senyala la falsa). Dona lloc a alteracions funcionals,cognitives, conductuals i lingüístiques. Implica un descens de l'activitat en l'àrea de Broca de l'hemisferi dret. Va permetre un control més precís dels moviments orofacials i va facilitar l'articulació de la que fa ús el llenguatge humà. Origina anomalies funcionals en determinades àrees motores, causades per un desenvolupament anormal de les mateixes, fonamentalment de les localitzades en el cos estriat. Produeix una major activitat en el còrtex insular, una àrea involucrada en la regulació de la articulació.

Un polimorfisme o inactivació del gen FOXP2 produeix. Dispràxia verbal. Afàsia de broca. Mutisme. Afàsia de wernicke.

La variant d'una llengua deguda a una diferent regió geogràfica es: Idioma. Dialecte. Llenguatge. Totes son certes.

Fa referència a quelcom fora del text. Deixis. Anàfores. Exòfores. Catàfores.

Les paraules es poden caracteritzar per. La possibilitat de canviar de lloc en les construccions en les que es troben insertes. La possibilitat de separar-les unes de les altres de tal manera que entre dues paraules pot existir la possibilitat d'inserir una altra. La impossibilitat de fer pauses dintre d'elles. Totes son certes.

Respecte als tipus de morfemes (senyala la falsa). Morfema lèxic. Morfema derivatiu. Morfema flexiu. Morfema sintàctic.

Algunes de les característiques del morfema derivatiu son (senyala la falsa). Posseeixen un significat lèxic. Poden canviar la categoria de les paraules. Conformen un grup ampliable perquè es poden crear nous afixos. És un morfema lliure que pot actuar per si sol.

La paraules "florista" esta format per: Un morfema lèxic i un morfema derivatiu. Un morfema lèxic i un morfema sintàctic. Un morfema derivatiu i un morfema flexiu. Un morfema lèxic i un morfema flexiu.

Aporten significat gramatical: Morfema lèxic. Morfema derivatiu. Morfema flexiu. Morfema sintàctic.

Segons la forma de les paraules aquestes es classificaran en (senyala la falsa). Mixtes. Derivades. Compostes. Parasintàctiques.

Consisteix en aplicar a un àmbit sensorial un terme pertanyent a un altre (Ex: frío cortante). Sinèstesia. Metonímia. Sinècdoque. Totes son falses.

Les paraules polisèmiques que depenen del context son explicades per l'argument. De elasticitat. De traducció. De la projecció imperfecta. De la transcripció.

La casa/la residència/ el casal és un lloc per viure. La tasca de verificació de categories canviant una paraula per una altra explica el fenòmen de: Freqüència. Imaginabilitat. Semàntica. Categoria gramatical.

Jenkins i Palermo (1963) van fer tasques de: Tasques de decisió lèxica. Tasques de verificació de categories. Tasques d'associació lliure. Totes son certes.

El model que planteja tres fases concretes que utilitza el nostre sistema per accedir a les paraules és el model. Model de cerca serial. Model del logogen. Model del token associatiu. Model de xarxa jeràrquica.

Quan generem la parla, el primer fitxer que activem segons el model de cerca serial seria: El fitxer semàntic-sintàctic. El fitxer fonològic. El fitxer ortogràfic. Fitxer semàntic-derivatiu.

Segons el model del logogen (Morton, 1969;1979)(senyala la falsa). El logogen és la unitat bàsica que conté tota la informació sobre la paraula. Cada paraula està codificada per un logogen. El logogen quan esta ple d'energia activa tota la informació sobre la paraula. Les paraules més freqüents tenen un llindar més alt d'activació.

La hipòtesis dels primitius lèxics implica: Una major capacitat d'emmagatzematge i un menor esforç per accedir a la paraula. Una menor capacitat d'emmagatzematge i un major esforç per accedir a la paraula. El cervell necessita una meor capacitat d'emmatgatzematge. Totes son falses.

Ningú m'ha donat cap instrucció i jo vull dibuixar un cotxe. Quin dels fitxers del model de Foster (1976) activaré per a poder fer el dibuix?. El fitxer ortogràfic. El fitxer de la memòria visual. El fitxer semàntic-sintàctic. El fitxer fonològic.

En els estudis sobre l’aprenentatge de la relació entre paraules i significat, el principi que fa referència a que associem una paraula al primer objecte que apareix en aquell moment en la escena és el principi... De referència. D'assoliment d'objecte. D'assoliment de categoria. D'extensibilitat.

Per què el Model de Xarxa Jeràrquica no pot explicar els efectes de les paraules abstractes?. Perquè és un model que tan sols té en compte paraules concretes. Perquè els conceptes abstractes tenen una xarxa jeràrquica diferent als conceptes concrets. Perquè els conceptes abstractes s'activen més tard que els concrets. Perquè defineix que la distància entre els conceptes abstractes i els concrets és més llarga entre dos conceptes concrets.

Dels models conceptuals, el Model de Propagació de l’Activació de Trets explicaria els resultats contradictoris de l’efecte de grandaria de categoria perquè... La piràmide pot tenir més de dues dimensions. Els trets més generals i els més específics podrien solapar-se de diferent forma amb el concepte en determinades situacions. El grau d'associació entre els trets més generals i els més específics amb el concepte podrien diferir entre persones. El grau d'associació entre els trets més generals i els més específics amb el concepte no són diferents entre persones .

Segons els primers estudis de potencials evocats, quins són els potencials associats al processament sintàctic... N150 i N400. N150, N400 i P600. N150 i P600. N400 i P600.

Segons el model MUC de Hagoort (2005), quin és el mecanisme pel qual una paraula que podria anar en tres llocs diferents d'una frase acaba posicionant-se en el seu lloc corresponent?. El control. La inhibició lateral. La memòria. La unificació.

En contra de quina màxima del discurs eficient (Rice, 1975) van els circumloquis?. De la màxima de mode. De la màxima de relació. De la màxima de qualitat. De la màxima de quantitat.

Quin és el millor gènere per facilitar la comprensió d'un missatge complex si NO s'activen els coneixements previs?. La cortesia. L'humor. El registre expositiu. El registre narratiu.

Aquest refresc de cola dona fàstic. Tots els refrescs de cola que no són de la marca Coca-cola donen fàstic”. Quin tipus de raonament estem seguint en aquest cas?. Raonament inductiu. Raonament quotidià. Raonament probabilístic. Raonament deductiu.

El tipus de raonament que va d’allò general a realitzar conclusions específiques és el... Raonament específic. Raonament inductiu. Raonament deductiu. Raonament no deductiu.

En els Models Mentals, què són els tokens?. El connector entre dos representacions mentals. La representació mental d'una entitat. El model inicial. Els models implicits.

Segons els Models Mentals, una de les característiques que ha de tenir una conclusió és que... Ha de deduir-se clarament de les regles d’inferència. No ha de ser semàntica. Ha de ser parsimoniosa. Ha de ser explícita en les premisses.

En la definició de "rosa" com: "flor de rosal, notable per la seva bellesa, la suavitat de la seva fragrància i el seu color, així com la forma concèntrica dels seus pètals. S'utilitza com element decoratiu en rams i com a senyal de respecte en corones fúnebres". Quina d'aquestes opcions seria falsa?. "Flor de rosal" fa referència a trets-microestructurals. "Notable per la seva bellesa, la suavitat de la seva fragrància [...]" fa referència a trets perceptius. "S'utilitza com element decoratiu en rams" fa referència a trets socials/convencionals. "I com a senyal de respecte en corones fúnebres" fa referència a trets socials/convencionals.

Algunes de les característiques i definicions dels primitius conceptuals són (senyala la falsa). Els primitius conceptuals són les unitats mínimes que s'emmagatzemen al cervell. Són primitius semàntics. Poden ser: trets micro-estructurals, trets perceptius, trets funcionals, trets culturals. Els trets expressen un atribut.

Aquell exemple que compleix amb tots els trets definitoris i representatius i que primer utilitzaríem com exemple són els: Exemples representatius. Exemples no representatius. Exemples òptims o prototipus. Exemples definitoris.

Segons la teoria de la similitud familiar de Wittgenstein (1953) i Rosch (1975), quina d'aquestes opcions seria falsa?. Els conceptes, en la realitat dels nostres sistemes cogntius, no estan formats per característiques necessàries i suficients, sinó de trets característics. Segons la teoria de la similitud familiar els trets poden ser compartits per tots els elements d'un mateix concepte, però no es necessàri. Els trets poden ser característics (representatius) o trets definitoris. Els trets són exclusius d'un objecte.

Quin es el millor model que ens ajuda a determinar, per mitjà d'associacions, com fem els aprenentatges semàntics?. Model de xarxa jeràrquica. Model de propagació de l'activació de trets. Teoria clàssica dels trets. Totes son falses.

El principi que explica que el cervell associa el fonema amb l'objecte present es el principi de: Referència. D'extensibilitat. D'assoliment d'objecte. Totes son falses.

Si observem un lloro que es diu Riyu i després observem un colom, sabem que no son la mateixa espècie però que són ocells. Associem Riyu amb allò que tenen en comú, són ocells. Això es degut al principi de: Assoliment d'objecte. D'extensibilitat. D'assoliment de categoria. De referència.

Quina explicació se sol donar a que les disjuncions abstractes s’interpretin preferentment com a excloents?. Per la intencionalitat que li atribuïm al material abstracte. Perquè apliquem al material real la interpretació mes freqüent al material abstracte. Per la intencionalitat que li atribuïm al material real. Perquè apliquem al material abstracte la interpretació mes freqüent a la vida real.

La "carrua" no m'agrada gens ni mica (carn crua). Es un exemple d'error. No contextual per fusió. Contextual per fusió. No contextual per omissió. Contextual per desplaçament.

Quan l'error afecta a més d'una paraula o a un sintagma parlarem de: Unitat lèxica. Unitat supralèxica. Unitat sublèxica. Totes son falses.

"Avui fallo molt, sempre se'm llengua la traba" és un exemple d'error... Contextual per desplaçament. Contextual per còpia. Contextual per intercanvi. No contextual per substitució.

L’efecte que es produeix quan les persones considerem que són més probables dos successos junts que un per separat s’anomena fal·làcia... De la desestimació de les probabilitats prèvies. De la desestimació de les probabilitats prèvies dels dos successos aïllats. De la conjunció. Del jugador.

Quin es el principal símptoma per a sospitar de que la persona pateix afasia fluent?. Agramatisme. Estereotípies. Automatismes. Parafàsia.

El processament semàntic de la frase es dona en el mil·lisegon. 150. 400. 600. 200.

Relacióna les diverses regions de l'àrea de Broca amb la seva funció: Pars opercularis. Pars triangularis. Pars orbitalis.

Segons el model de Wernicke-Geschwind quina àrea uneix les dos regions del cervell implicades en la comprensió del llenguatge i en la producció de la parla?. Fascicle arquejat. Gir angular. Ganglis basals. Fascicle longitudinal medial (FLM).

Segons el model MUC (Hagoort, 2005) el procés de unificació té lloc al: Còrtex temporal. Gir frontal inferior. Escorça prefrontal dorsolateral. Còrtex occipital.

Quina regió conté les funcions executives fredes (executar informació sense emoció)?. Regió dorsolateral. Nucli subtalàmic. Cos estriat. Còrtex cingulat posterior.

Segons el model MUC (Hagoort, 2005) a la memòria de treball es produeix els processos de (senyala la falsa). Unificació. Control. Inhició lateral. Memòria.

Quina d'aquestes opcions NO es característica del guió?. El guió es basa en la nostra experiencia. Són rigids. Normalment fan referència a concatenació de fets. Són flexibles, es poden modificar.

Quan els parlans d'un discurs s'esforcen per mostrar-se clars i inequívocs, i no prolixos ni desorganitzats, estaran utilitzant la màxima de: Qualitat. Mode. Quantitat. Relació.

Segons el que se sap avui en dia sobre la regió de Broca, quina subregió s'activa en relació a la sintaxi?. La regió de Broca no s'activa en relació a la sintaxi. Pars opercularis. Pars orbitalis. Pars triangularis.

Quina màxima utilitzarem quan ens limitem a dir sol allò que es rellevant?. Màxima de qualitat. Màxima de mode. Màxima de relació. Màxima de quantitat.

"Ara vinc, mama!". Mentre baixen les escales, Ariadna li diu a Roger, "Ella no té ni idea del que anem a fer". Quin tipus de recurs del discurs està utilitzant aquí l'Ariadna?. La catàfora, quan Ariadna diu "ella" per fer referència a les escales. L'anàfora, quan Ariadna diu "ella" per fer referència a les escales. L'anàfora, quan Ariadna diu "ella" per fer referència a la seva mare. La catàfora, quan Ariadna diu "ella" per fer referència a la seva mare.

De què depèn l'acte de la parla?(senyala la falsa). Tipus de declaració utilitzada per executar la parla. L'escenari físic on es produeix. Les accions desenvolupades pel parlant (Llenguatge no verbal). Inferències que fa el parlant. (Les persones amb TEA tenen baixes capacitats per fer inferències de l'acte de parla directe).

Quina regió s'activa quan processem metàfores noves que requereixen més esforç?. Hemisferi dret. Hemisferi esquerre. Els dos hemisferis processen informació de metàfores noves.

A. Eres una fanfarrona!!!!/B. Es posible que tengas razón. Quina tècnica assertiva s'esta donant?. Ironia assertiva. Acord assertiu. Ajornament assertiu. Totes son falses.

Quin tipus de raonament esta relacionat amb les estereotípies?. Raonament deductiu. Raonament no deductiu. Raonament probabilístic. Raonament perceptiu.

Segons Shaw (1996) quin tipus d'objeccions son les més utilitazades per les persones?. Les objeccions basades en assercions. Les objeccions basades en arguments. Les objeccions basades en alternatives. Totes son falses.