MAG 2

Segons Llei de serveis socials la cartera de serveis és. L'instrument que determina el conjunt de prestacions de la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública. L’instrument que determina el conjunt d’objectius, actuacions, projectes i prestacions que tant l’Administració publica com totes les entitats privades han d’oferir a la ciutadania de manera coordinada. L’instrument que determina els serveis que, de manera exclusiva, han d’oferir les administracions publiques a la ciutadania.

Quines de les següents funcions són dels serveis socials basics. Impulsar projectes comunitaris i programes transversals, especialment els que cerquen la integració i la participació socials de les persones, les famílies, les unitats de convivència i els grups en situació de risc. Aplicar protocols de prevenció i d'atenció davant de maltractaments a persones dels col·lectius més vulnerables. Informar a petició de jutges i fiscals sobre la situació personal i familiar de persones afectades per causes judicials. Realitzar les valoracions de les persones que han sol·licitat el reconeixement del grau de la discapacitat i les revisions del reconeixement de grau.

Quina de les següents competències NO és dels municipis segons la llei 12/2007 d'11 d'octubre, de Serveis Socials?: Elaborar plans d'actuació local en matèria de serveis socials i participar, si escau, en el pla d'actuació de l'àrea bàsica corresponent. Establir els criteris bàsics sobre el règim jurídic aplicable als serveis socials públics, per a l'accés als serveis i per a la participació, si escau, dels usuaris en llur finançament. Coordinar els serveis socials locals, els equips professionals locals dels altres sistemes de benestar social, les entitats associatives i les que actuen en l'àmbit dels serveis socials locals. Estudiar i detectar les necessitats socials en llur àmbit territorial.

El sistema públic de serveis socials es regeix pels -entre d’altres- següents principis rectors. La universalitat, la igualtat, la responsabilitat pública, la solidaritat i la coordinació. La universalitat, la igualtat, la qualitat de serveis i el dret d’accedir als recursos públics. L’autonomia personal i funcional, la convivència social i l’assignació equitativa de l’ús dels recursos socials disponibles. La lluita contra l’estigmatització dels col·lectius desafavorits, la promoció de la tolerància i el respecte i la promoció de la participació social.

Dret d’accés als serveis socials 1. Totes les persones tenen dret a accedir a l’atenció social i a gaudir-ne, sense discriminació per raó de lloc de naixement, ètnia, sexe, orientació sexual, estat civil, situació familiar, malaltia, religió, ideologia, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social. Els destinataris dels serveis socials, d’acord amb el que estableix l’apartat 1,tenen dret a: A disposar d’un Pla d’atenció social individual, familiar o convivencial, en funció de la valoració de la situació que s’ha d’aplicar tècnicament per procediments reconeguts i homologats. S'ha de tenir una cura especial a garantir els drets i les llibertats fonamentals i a facilitar-ne l'exercici en la relació que s'estableix amb les persones per a la prestació dels serveis socials. L'Administració pública ha de vetllar per l'efectivitat dels drets dels destinataris dels serveis socials. Els professionals i les entitats que gestionen serveis socials han d'orientar llur activitat de manera que es garanteixi especialment la dignitat de les persones, llur benestar i el respecte a llur autonomia i intimitat. Rebre serveis de qualitat i conèixer els estàndards aplicables amb aquesta. Rebre de manera continuada els serveis socials mentre estiguin en situació de necessitar el servei. Rebre una atenció urgent o prioritària en les situacions que no puguin esperar el torn ordinari, en els supòsits determinats per l’administració competent. Tenir assignat un professional o una professional de referència que sigui locutor principal i que vetlli per la coherència, la coordinació amb els altres sistemes de benestar i la globalitat del procés d’atenció, i canviar, si escau, de professional de referència, d’acord amb les possibilitats de l’àrea bàsica de serveis socials. Decidir si volen rebre un servei social i escollir lliurement el tipus de mesures o de recursos que s’han d’aplicar, d’entre les opcions que els siguin presentades, i també participar en la presa de decisions sobre el procés d’intervenció acordat.

La segona Cartera de serveis socials aprovada pel Govern de la Generalitat de Catalunya, conté: Prestacions de serveis, econòmiques i tecnològiques. Prestacions de serveis, econòmiques, tecnològiques, garantides i de la xarxa de serveis socials. Prestacions de la xarxa de serveis socials i de la xarxa d’atenció pública. Prestacions de la xarxa de serveis socials, de la xarxa d’atenció pública i prestacions de serveis.

La segona Cartera de serveis socials descriu en l’article 3 la forma de finançament, indica quina de les següents és l’opció correcta. Són prestacions de serveis no gratuïtes les que tenen establert el cost de referència, el mòdul social i el copagament. Són prestacions de serveis gratuïtes les que tenen establert el cost de referència i el mòdul social. Són prestacions de serveis gratuïtes les que tenen establert el cost de referència, el mòdul social i el copagament. Són prestacions garantides i no garantides.

Aquelles exigibles com a dret subjectiu: les persones que es troben en situació de necessitat, d'acord amb el que estableixi la Cartera de serveis socials, tenen dret a rebre-les i l'Administració té l'obligació de prestar-les, independentment de la disponibilitat pressupostària. Es pot demanar la protecció d'aquest dret mitjançant el sistema judicial. Prestacions garantides. Prestacions no garantides.

Es fa d'acord amb el que estableix la Cartera de serveis socials i d'acord amb els crèdits pressupostaris disponibles. Per atorgar-les s'apliquen els principis objectius de prelació i concurrència. Prestacions garantides. Prestacions no garantides.

Està formada pel conjunt dels serveis i centres de serveis socials de Catalunya, públics i privats, acreditats per la Generalitat per gestionar les prestacions determinades a la Cartera de serveis socials. EBASP. Xarxa Pública de Serveis Socials.

L'Administració només pot concertar serveis amb les entitats privades que compleixin els requisits d'acreditació i, en aquest casos, no es poden subvencionar les entitats per a la prestació d'aquests serveis. Fa referència. Control per garantir la qualitat del servei,. Cartera de Serveis Socials.

Quina de les següents funcions, NO és de Serveis Socials Bàsics: Detectar les situacions de necessitat personal, familiar i comunitària. Oferir informació, orientació i assessorament a les persones amb relació als drets i els recursos socials. Gestionar ajuts econòmics que no siguin d’urgència/emergència social. Promoure mesures d’inserció social, laboral i educativa.

Relaciona. Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal (art. 15.2) i específicament a determinats col·lectius (famílies, menors, persones grans i dones entre d’altres). Els serveis socials són el conjunt d'intervencions que tenen com a objectiu garantir les necessitats bàsiques dels ciutadans, posant atenció en el manteniment de llur autonomia personal i promovent el desenvolupament de les capacitats personals, en un marc de respecte per la dignitat de les persones.

Relaciona. Pel que fa als drets del serveis socials, el concreta en l’accés als serveis en condicions d’igualtat i a ser informades, a donar el consentiment per a qualsevol actuació que els afecti, a l’atenció adequada a les persones amb necessitats especials per a l’autonomia de les activitats de la vida diària i accedir a la RGC per a persones o famílies en situació de pobresa (Art. 24. Els serveis socials són el conjunt d'intervencions que tenen com a objectiu garantir les necessitats bàsiques dels ciutadans, posant atenció en el manteniment de llur autonomia personal i promovent el desenvolupament de les capacitats personals, en un marc de respecte per la dignitat de les persones.

Assenyala els principis rectors en l'àmbit de serveis socials, segons l'Estatut d'Autonomia 2006. Fomentar Cohesió Social. Vetllar per Integració social, econòmica i laboral. Vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones. Garantir la qualitat del servei. Promoure polítiques preventives i comunitàries. Establir règim d'acolliment de les persones immigrades. Vetllar per la convivència social, cultural i religiosa.

La finalitat de la Llei 12/2077 de Ss és. Assegurar el dret de les persones a viure dignament durant totes les etapes de la vida mitjançant la cobertura de llurs necessitats personals bàsiques i de les necessitats socials, en el marc de la justícia social i del benestar de les persones. Garantir les necessitats bàsiques dels ciutadans, posant atenció en el manteniment de llur autonomia personal i promovent el desenvolupament de les capacitats personals, en un marc de respecte per la dignitat de les persones.

Aspectes significatius de la llei 12/2007 de SS. Reconeixement del dret subjectiu a determinades prestacions de serveis socials. Regulació amplia del dret subjectiu a determinades prestacions de SS. Inclusió de la qualitat en els SS, com a principi i com a dret. Concreció dels criteris de finançament: marca les quotes de participació en els SS bàsics i la manera de finançar els especialitzats. Participació i obertura de processos participatius. distribució de competències i responsabilitats entre administracions i estructuració territorial.

L'efectivitat del Principi de Universalitat. rau en el finançament de les prestacions. que es proposa exigeix cercar fórmules que facin compatibles el dret de les persones a la igualtat en l'accés als serveis, independentment del lloc on visquin, amb la necessària diversitat d'opcions territorials i sectorials. fa prevaler l'actuació de les instàncies més properes sempre que compleixin els requisits de l'eficiència.

El Principi de Universalitat. Requereix uns estudis econòmics previs que garanteixin la sostenibilitat de les propostes. El finançament hauria d'ésser mixt, amb una implicació important dels pressupostos públics, de la Generalitat i de les corporacions locals, per a finançar les prestacions, i dels usuaris, per a contribuir a pagar-les. El model que aquesta llei incorpora s'articula per mitjà d'una cartera de serveis definida com un instrument dinàmic a partir de l'estudi de la realitat social i territorial i des de la previsió i la planificació, i finançada públicament amb criteris de sostenibilitat que, en alguns casos, poden requerir la participació dels usuaris en el pagament dels serveis. L'organització dels serveis socials i la coordinació amb els altres sectors del benestar s'han de centrar en l'atenció a les persones i han de permetre de dissenyar programes transversals, com els sociosanitaris, els socioeducatius i els sociolaborals. Això implica apoderar les persones, les famílies i les entitats d'iniciativa social, perquè, si volen, es puguin fer càrrec de la cobertura de determinades necessitats dins la comunitat, amb el suport dels serveis socials públics, sens perjudici que la Generalitat i les corporacions locals, d'acord amb llurs competències, siguin les responsables del desenvolupament, la planificació, la coordinació operativa de les accions, l'avaluació i la descentralització de la gestió.

El Principi de descentralització. Requereix uns estudis econòmics previs que garanteixin la sostenibilitat de les propostes. El finançament hauria d'ésser mixt, amb una implicació important dels pressupostos públics, de la Generalitat i de les corporacions locals, per a finançar les prestacions, i dels usuaris, per a contribuir a pagar-les. El model que aquesta llei incorpora s'articula per mitjà d'una cartera de serveis definida com un instrument dinàmic a partir de l'estudi de la realitat social i territorial i des de la previsió i la planificació, i finançada públicament amb criteris de sostenibilitat que, en alguns casos, poden requerir la participació dels usuaris en el pagament dels serveis. Exigeix cercar fórmules que facin compatibles el dret de les persones a la igualtat en l'accés als serveis, independentment del lloc on visquin, amb la necessària diversitat d'opcions territorials i sectorials. L'organització dels serveis socials i la coordinació amb els altres sectors del benestar s'han de centrar en l'atenció a les persones i han de permetre de dissenyar programes transversals, com els sociosanitaris, els socioeducatius i els sociolaborals. Fa prevaler l'actuació de les instàncies més properes sempre que compleixin els requisits de l'eficiència. Això implica apoderar les persones, les famílies i les entitats d'iniciativa social, perquè, si volen, es puguin fer càrrec de la cobertura de determinades necessitats dins la comunitat, amb el suport dels serveis socials públics, sens perjudici que la Generalitat i les corporacions locals, d'acord amb llurs competències, siguin les responsables del desenvolupament, la planificació, la coordinació operativa de les accions, l'avaluació i la descentralització de la gestió.

El Principi de Subsidiarietat. Requereix uns estudis econòmics previs que garanteixin la sostenibilitat de les propostes. El finançament hauria d'ésser mixt, amb una implicació important dels pressupostos públics, de la Generalitat i de les corporacions locals, per a finançar les prestacions, i dels usuaris, per a contribuir a pagar-les. El model que aquesta llei incorpora s'articula per mitjà d'una cartera de serveis definida com un instrument dinàmic a partir de l'estudi de la realitat social i territorial i des de la previsió i la planificació, i finançada públicament amb criteris de sostenibilitat que, en alguns casos, poden requerir la participació dels usuaris en el pagament dels serveis. Exigeix cercar fórmules que facin compatibles el dret de les persones a la igualtat en l'accés als serveis, independentment del lloc on visquin, amb la necessària diversitat d'opcions territorials i sectorials. L'organització dels serveis socials i la coordinació amb els altres sectors del benestar s'han de centrar en l'atenció a les persones i han de permetre de dissenyar programes transversals, com els sociosanitaris, els socioeducatius i els sociolaborals. Fa prevaler l'actuació de les instàncies més properes sempre que compleixin els requisits de l'eficiència. Això implica apoderar les persones, les famílies i les entitats d'iniciativa social, perquè, si volen, es puguin fer càrrec de la cobertura de determinades necessitats dins la comunitat, amb el suport dels serveis socials públics, sens perjudici que la Generalitat i les corporacions locals, d'acord amb llurs competències, siguin les responsables del desenvolupament, la planificació, la coordinació operativa de les accions, l'avaluació i la descentralització de la gestió.

La cartera de Serveis Socials és defineix com. Com un instrument dinàmic a partir de l'estudi de la realitat social i territorial i des de la previsió i la planificació, i finançada públicament amb criteris de sostenibilitat que, en alguns casos, poden requerir la participació dels usuaris en el pagament dels serveis. I L’instrument que determina el conjunt de prestacions de la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública. Instrument per a assegurar l’accés a les prestacions garantides del sistema de serveis socials de la població que les necessiti. Instruments de recollida d’informació i fer-ne el tractament estadístic als efectes de les polítiques de serveis socials, i també establir els elements bàsics i comuns del Sistema d’Informació Social, coordinar-los i avaluar el sistema de serveis socials. L’instrument bàsic per a assegurar el desenvolupament i l’aplicació dels criteris de qualitat, i forma part del Pla estratègic de serveis socials. Són un instrument per a afavorir l’autonomia de les persones, per a millorar les condicions de vida, per a eliminar situacions d’injustícia social i per a afavorir la inclusió social.

La Llei 12/207 de 11 d'octubre vol: Garantir el dret a la igualtat d’accés, defensant la igualtat d’oportunitats per a accedir als serveis socials com un instrument d’autonomia per a gaudir d’una integració real en la societat. Vol fomentar la solidaritat, garantint l’atenció prioritària a les persones que, per motiu de llur minoria d’edat, dependència o situació de risc o de vulnerabilitat, necessiten dels serveis socials per compensar els dèficits que experimenta llur qualitat de vida. Ha permès l’estructuració del Sistema català de serveis socials i dóna caràcter normatiu als instruments tècnics que han de regir el funcionament del sistema: la Cartera de serveis, el Pla estratègic, el Pla de qualitat.

Relaciona el contingut de les Lleis. prestacions socials de caràcter econòmic: distingeix les prestacions de dret subjectiu, les de concurrència i les d’urgència i defineix els conceptes de situació de necessitat i despeses essencials i Indicador de Renda de Suficiència (IRS). d'acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya: Té com a eix els programes d’acollida. L’acollida implica l’accés als serveis: recursos, equipaments, projectes i programes. reguladora de les bases del règim local: La llei que estableix per primera vegada en la legislació espanyola una clara obligació legal local en matèria de serveis socials en termes de prestació de serveis socials, promoció I reinserció social. Tb parla de organització. sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social: L’art. 14 estableix que els estrangers residents tenen dret als serveis i a les prestacions socials generals i específiques en les mateixes condicions que els Espanyols/les, i en qualsevol situació administrativa tenen dret als serveis i prestacions socials bàsiques.

Assegurar el dret de les persones a viure dignament durant totes les etapes de la vida mitjançant la cobertura de llurs necessitats, en el marc de la justícia social i del benestar de les persones. Per fer-ho donen resposta a dos tipus de necessitats: Necessitats socials: aquelles que tenen a veure amb la manca d'autonomia personal i dèficits en les relacions interpersonals i socials. Necessitats personals bàsiques: de subsistència. Necessitats personals i materials.

Necessitats socials són: Aquelles que tenen a veure amb la manca d'autonomia personal i dèficits en les relacions interpersonals i socials. De subsistència. Materials.

Les Necessitats personals bàsiques són: Aquelles que tenen a veure amb la manca d'autonomia personal i dèficits en les relacions interpersonals i socials. Necessitats de subsistència.

Les necessitats han de ser abordades per SS amb. Prevenció de situacions de risc. Compensació dels dèficits de suport ( social, econòmic...). Amb promoció d'actituds i capacitat de les persones protagonistes. A demanda i realitzant seguiment i avaluació.

Hi ha 16 Principis rectors de la Llei de Serveis Socials 12/2007. Universalitat, Igualtat, Solidaritat i Subsidiarietat. Responsabilitat pública, participació cívica. Globalitat i Economia, eficàcia i eficiència. Prevenció i dimensió comunitària, Atenció personalitzada i integral. Normalització i Coordinació. Foment de cohesió social i Foment de l'autonomia personal. Qualitat dels serveis i Continuïtat dels serveis. Respecte pels drets de la persona. Compensació de dèficits i promoció.

7 Principis de l'ORGANITZACIÓ TERRITORIAL. Universalitat, Igualtat, Solidaritat i Subsidiarietat. Descentralització. Eficàcia i eficiència en la satisfacció de les necessitats socials. Desconcentració. Proximitat als ciutadans. Coordinació i treball en xarxes. Qualitat dels serveis i Continuïtat dels serveis. Equilibri i Homogeneïtat territorial. Accessibilitat a la informació i als serveis.

Característiques dels serveis socials bàsics: S'organitzen territorialment. Estan dotats d'equip multidisciplinari. Estan integrats pel personal necessari, amb estructura directiva i de suport tècnic administratiu,. Tenen caràcter polivalent, comunitari i preventiu. Han de donar respostes en l'àmbit propi de la convivència i la relació. Es presenten per mitjà de centres, serveis i programes dirigits a col·lectius específics. S'organitzen en xarxa sobre el territori segons el principi de descentralització, les característiques del nucli de població i incidència de la necessitat. Inclouen equips tècnics de valoració de les situacions de necessitat i que determinen l'accés a altres prestacions del sistema.

Característiques dels serveis socials especialitzats. S'organitzen territorialment. Estan dotats d'equip multidisciplinari. Estan integrats pel personal necessari, amb estructura directiva i de suport tècnic administratiu,. Tenen caràcter polivalent, comunitari i preventiu. Han de donar respostes en l'àmbit propi de la convivència i la relació. Es presenten per mitjà de centres, serveis i programes dirigits a col·lectius específics. S'organitzen en xarxa sobre el territori segons el principi de descentralització, les característiques del nucli de població i incidència de la necessitat. Inclouen equips tècnics de valoració de les situacions de necessitat i que determinen l'accés a altres prestacions del sistema.

Relaciona definicions. Els serveis socials bàsics. Els serveis socials especialitzats.

Els serveis socials bàsics s'organitzen. Territorialment en àrees bàsiques de serveis socials. Cada àrea bàsica pren com a base el municipi i s'organitza sobre una població mínima de 20.000 habitants. La gestió de l’àrea bàsica en municipis de més de 20.000 habitants és competència dels ajuntaments. S’organitzen atesa la tipologia de les necessitats, per tal de donar resposta a situacions i necessitats que requereixen una especialització i recursos determinats. S’organitzen en xarxa sobre el territori atenent el principi de descentralització, les característiques dels nuclis de població i la incidència de les necessitats que cobreixen.

Els serveis socials específics s'organitzen. Territorialment en àrees bàsiques de serveis socials. Cada àrea bàsica pren com a base el municipi i s'organitza sobre una població mínima de 20.000 habitants. La gestió de l’àrea bàsica en municipis de més de 20.000 habitants és competència dels ajuntaments. S’organitzen atesa la tipologia de les necessitats, per tal de donar resposta a situacions i necessitats que requereixen una especialització i recursos determinats. S’organitzen en xarxa sobre el territori atenent el principi de descentralització, les característiques dels nuclis de població i la incidència de les necessitats que cobreixen.

Funcions dels Serveis Socials Específics. Donar suport tècnic als serveis socials bàsics i col·laborar-hi, en les matèries de llur competència. Valorar i diagnosticar les situacions de necessitat social, i fer altres valoracions, , tenint en compte els corresponents informes de derivació. Oferir un tractament especialitzat a les persones en situació de necessitat que no puguin ser ateses pels serveis socials bàsics corresponents o intervenir amb relació a aquestes persones. Detectar situacions de necessitat personal, familiar i comunitària en llur àmbit territorial. Informació, orientació i assessorament a les persones en relació als drets i els recursos socials i a les actuacions a què poden tenir accés. Valorar i fer el diagnòstic social, socioeducatiu i sociolaboral de les situacions de necessitat social. Proposar i establir el Programa Individual d’atenció a la dependència i de promoció de l’autonomia persona.

Funcions dels Serveis Socials Bàsics. Valorar i fer el diagnòstic social, socioeducatiu i sociolaboral de les situacions de necessitat social. Promoure, establir i aplicar mesures d’inserció social, laboral, educativa i familiar. Promoure mesures d'inserció social, laboral i educativa. Revisar el programa individual d’atenció a la dependència quan correspongui. Acomplir les actuacions preventives, el tractament social o socioeducatiu i les intervencions necessàries en situacions de necessitat social i fer-ne l’avaluació. Intervenir en els nuclis familiars o convivencials en situació de risc social, especialment si hi ha menors. Impulsar projectes comunitaris i programes transversals, especialment els que cerquen la integració i la participació socials de les persones, les famílies, les unitats de convivència i els grups en situació de risc.

Funcions dels Serveis Socials Bàsics. Prestar serveis d’ajuda a domicili, teleassistència i suport a la unitat familiar o de convivència, sens perjudici de les funcions dels serveis socials sanitaris a domicili. Promoure, establir i aplicar mesures d’inserció social, laboral, educativa i familiar. Valorar i determinar l’accés a prestacions econòmiques pròpies d’aquest nivell d’actuació, d’acord amb el marc legal específic. Fer el seguiment i l’avaluació de les mesures de protecció i l’elaboració i el control dels plans de millorament. Gestionar centres, equipaments, programes, projectes i prestacions específiques. Coordinar-se amb els serveis socials bàsics, amb els equips professionals dels altres sistemes de benestar social, amb les entitats associatives i amb les que actuen en l’àmbit dels serveis socials especialitzats. Prestar serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents. Orientar l’accés als serveis socials especialitzats, especialment els d’atenció diürna, tecnològica i residencial.

Funcions dels Serveis Socials Específics. . Promoure mesures d’inserció social, laboral i educativa. Gestionar prestacions d’urgència social. Aplicar protocols de prevenció i d’atenció davant de maltractaments a persones dels col·lectius més vulnerables. Gestionar la tramitació de les prestacions econòmiques, amb els equips professionals dels altres sistemes de benestar social, amb entitats del mon associatiu i amb les que actuen en l’àmbit dels serveis socials. Gestionar centres, equipaments, programes, projectes i prestacions específiques. Informar a petició de jutges i fiscals sobre la situació personal i familiar de persones afectades per causes judicials. Prestar serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents.

Funcions dels Serveis Socials Específics. Valorar i fer el diagnòstic social, socioeducatiu i sociolaboral de les situacions de necessitat social. Promoure, establir i aplicar mesures d’inserció social, laboral, educativa i familiar. .Valorar i determinar l’accés a prestacions econòmiques pròpies d’aquest nivell d’actuació, d’acord amb el marc legal específic. Revisar el programa individual d’atenció a la dependència quan correspongui. Acomplir les actuacions preventives, el tractament social o socioeducatiu i les intervencions necessàries en situacions de necessitat social i fer-ne l’avaluació. Intervenir en els nuclis familiars o convivencials en situació de risc social, especialment si hi ha menors. Impulsar projectes comunitaris i programes transversals, especialment els que cerquen la integració i la participació socials de les persones, les famílies, les unitats de convivència i els grups en situació de risc.

Funcions dels Serveis Socials Específics. Prestar serveis d’ajuda a domicili, teleassistència i suport a la unitat familiar o de convivència, sens perjudici de les funcions dels serveis socials sanitaris a domicili. Promoure, establir i aplicar mesures d’inserció social, laboral, educativa i familiar. Valorar i determinar l’accés a prestacions econòmiques pròpies d’aquest nivell d’actuació, d’acord amb el marc legal específic. Fer el seguiment i l’avaluació de les mesures de protecció i l’elaboració i el control dels plans de millorament. Gestionar centres, equipaments, programes, projectes i prestacions específiques. Coordinar-se amb els serveis socials bàsics, amb els equips professionals dels altres sistemes de benestar social, amb les entitats associatives i amb les que actuen en l’àmbit dels serveis socials especialitzats. Prestar serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents. Orientar l’accés als serveis socials especialitzats, especialment els d’atenció diürna, tecnològica i residencial.

Funcions de SS Bàsics. Prestar serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents. Orientar l’accés als serveis socials especialitzats, especialment els d’atenció diürna, tecnològica i residencial. Promoure mesures d’inserció social, laboral i educativa. Gestionar prestacions d’urgència social. Aplicar protocols de prevenció i d’atenció davant de maltractaments a persones dels col·lectius més vulnerables. Gestionar la tramitació de les prestacions econòmiques, amb els equips professionals dels altres sistemes de benestar social, amb entitats del mon associatiu i amb les que actuen en l’àmbit dels serveis socials. Informar a petició de jutges i fiscals sobre la situació personal i familiar de persones afectades per causes judicials. Accessibilitat al servei.

La Cartera de serveis. La Cartera de Serveis ha de ser aprovada per Decret del Govern i té vigència quadriennal. La Cartera de Serveis ha de ser aprovada per L'administració Pública i té vigència quadriennal.

La cartera de serveis. La llei de pressupostos ha d’especificar la tipologia i població destinatària, mitjançant el Pla Estratègic de Serveis Socials. La llei de pressupostos participatius ha d’especificar la tipologia i població destinatària, mitjançant el Pla Estratègic de Serveis Socials.

La cartera de serveis ha de definir. Cada tipus de prestació, la població destinatària, l’establiment o equip professional (perfils i ràtios) i estàndards de qualitat, i ha d’incloure la necessitat d’una valoració professional prèvia i d’una prova objectiva que n’acrediti la necessitat. Estàndards de qualitat i cost social.

Prestacions segons garantida d'accés: Exigibles com a dret subjectiu i que han d’incloure una valoració professional prèvia i una prova objectiva per acreditar-ne la necessitat. Segons pressupost assignat i aplicant els principis de prelació i concurrència.

Les persones usuàries poden participar. El pagament dels costos de les prestacions que comportin substitució de la llar. El pagament dels costos de les prestacions de alimentació i vestuari. El pagament dels costos de les prestacions de neteja de la llar. El pagament dels costos de les prestacions de allotjament. Totes són certes.

Indicadors de cada prestació. Nom de la prestació, Si es garantida o no. Descripció/ definició. Objecte i funcions. Tipologia. Població destinatària. Forma de la prestació. Perfil professional i ràtios. Estàndards de qualitat. Criteris d'accés. Criteris d'exclusió.

Les prestacions garantides. No estan subjectes a disponibilitat pressupostària. Subjectes al pressupost públic assignat segons prelació i concurrència de persones que les hagin sol·licitat.

Les prestacions no Garantides. Reclamacions davant tribunal. En cas de ser denegades, s’ha de fer constar la causa de la denegació.

Les Prestacions no Garantides. Finançades amb càrrec al pressupost i sense limitacions. Priorització entre els sol·licitants, limitades a la disponibilitat pressupostària.

Les Prestacions no Garantides. Requereixen de prova objectiva que acrediti la necessitat de percebre-les. Priorització entre els sol·licitants, limitades a la disponibilitat pressupostària.

Les prestacions no garantides. No estan subjectes a disponibilitat pressupostària. Subjectes al pressupost públic assignat segons prelació i concurrència de persones que les hagin sol·licitat.

Les prestacions Garantides. Reclamacions davant tribunal. En cas de ser denegades, s’ha de fer constar la causa de la denegació.

Les Prestacions Garantides. Finançades amb càrrec al pressupost i sense limitacions. Priorització entre els sol·licitants, limitades a la disponibilitat pressupostària.

Les Prestacions Garantides. Requereixen de prova objectiva que acrediti la necessitat de percebre-les. Priorització entre els sol·licitants, limitades a la disponibilitat pressupostària.

Les prestacions garantides. No estan subjectes a disponibilitat pressupostària. Subjectes al pressupost públic assignat segons prelació i concurrència de persones que les hagin sol·licitat.

Quin article de la Llei 12/2007 estableix la distribució de COMPETÈNCIES en 3 nivells, i especifica les competències dels Ens Locals. Article 31. Article 34.

Competències dels ens locals. Participar en l'elaboració de plans i en els programes de la Generalitat. Estudiar i detectar les necessitats socials en el seu territori. Crear i gestionar els serveis socials necessaris, propis o delegats per altres administracions, d'acord amb la caretra de serveis socials i el pla estratègic corresponent. Revisar el programa individual d’atenció a la dependència quan correspongui. Acomplir les actuacions preventives, el tractament social o socioeducatiu i les intervencions necessàries en situacions de necessitat social i fer-ne l’avaluació. Complir les funcions pròpies dels serveis socials bàsics. Impulsar projectes comunitaris i programes transversals, especialment els que cerquen la integració i la participació socials de les persones, les famílies, les unitats de convivència i els grups en situació de risc.

Quines competències tenen els ens locals en matèria de SS: Establir els centres i els serveis corresponents als serveis bàsics. Col·laborar amb l'Administració de la Generalitat en l'exercici de la inspecció i control. Coordinar els serveis socials locals, els equips professionals locals d'altres sistemes de benestar social, les entitats associatives i les que actuen en l'àmbit dels serveis socials locals. Desconcentració. Promoure la creació dels centres i els serveis corresponents a l'àmbit propi dels serveis socials especialitzats i gestionar-los, en coordinació amb la Generalitat i l'ens local supramunicipal. Controlar la economia, la eficiència i efectivitat. Qualitat dels serveis i Continuïtat dels serveis. Equilibri i Homogeneïtat territorial. Accessibilitat a la informació i als serveis. Finançar els serveis socials de la seva competència.

Relaciona. Municipi de més de 20.000hab. Mancumunitats. Comarques que supleixen , si cal, els municipis menors de 20.000hab. Administració de la Generalitat. Municipis i comarques de més de 50.000hab per delegació de la Generalitat o gestió conjunta.

La llei obre un ampli ventall de possibilitats que afecten a la pràctica quotidiana dels Serveis Socials; tot i assignar les competències als municipis, estableix un límit poblacional per a la gestió de les competències. Ara bé, a l’article 31.2 obre la porta a que els municipis de menys de vint mil habitants puguin gestionar de forma autònoma els seus serveis socials o, alternativament, que ho facin, mitjançant ens associatius específics. Trobem així, tres opcions de gestió: Gestió directa. Gestió supletòria. Gestió acordada.

Fonts de finançament: Un 66% va a càrrec de. Un 10%. Un 3'5%. Un 20'5%. Col·laboren en la creació i millora d'equipaments socials.

El model de finançament ha de garantir: L’accés universal a les prestacions. Permetre l’estabilitat i la sostenibilitat en la prestació de serveis, així com facilitar-ne la planificació per cobrir les necessitats socials. La qualitat de les prestacions. Impulsar la inversió en la millora continuada dels sistemes de prestació i dels centres corresponents. La gratuïtat de les prestacions garantides.

Amb l’objectiu de cercar fórmules de finançament que permetin a les entitats públiques o privades prestadores dels serveis i als ens locals d’establir un model sostenible es planteja un model en què: Totes les aportacions provinents de la Generalitat siguin regulades amb l’objectiu de dotar de major estabilitat el Sistema i permetre l’avaluació d’objectius de forma periòdica. Es coresponsabilitzi l’usuari i es defineixin criteris homogenis entre els diferents ens locals en aquells serveis en què es puguin establir.

Finançament SSB. El finançament dels serveis socials bàsics, incloent-hi els equips de serveis socials, els programes i projectes, el servei d'ajuda a domicili i els altres serveis que es determinin com a bàsics. L'aportació als serveis socials bàsics s'ha de fixar en els seus pressupostos, d'acord amb el que estableixin el Pla estratègic de serveis socials i la Cartera de serveis socials, i s'ha de pagar mitjançant un conveni quadriennal amb la corporació local titular de l'àrea bàsica de serveis socials. Aquesta aportació no pot ésser inferior, en cap cas, al 66%. El finançament de la infraestructura, dels locals, del material, del manteniment del sistema d'informació, del suport administratiu i de les prestacions econòmiques d'urgència social. Pot decidir el sistema de provisió de serveis, per a l'ajuda a domicili i la teleassistència, d'acord amb les formes de prestació que s'estableixin per reglament.

El Finançament dels Serveis Socials Especialitzats. Correspon a l'administració o entitat titular. Cada administració pública titular de serveis socials especialitzats ha de decidir el sistema de provisió dels serveis, d'acord amb criteris d'economia, eficiència i eficàcia. La Generalitat ha de finançar els serveis socials especialitzats corresponents a PRESTACIONS GARANTIDES a tots els titulars de serveis acreditats dins la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública, d'acord amb els mòduls que fixen el Pla estratègic de serveis socials i la Cartera de serveis socials. La Generalitat ha de fixar en la Cartera de serveis socials el mòdul social i, si escau, el copagament per a cada tipus de servei social especialitzat.

Copagament. Consisteix en la participació, per part de les persones beneficiàries, en el finançament de les prestacions de servei no gratuïtes. Consisteix en la participació, per part de les persones beneficiàries, en el finançament de les prestacions de servei gratuïtes. A Lleida el copagament s'aplica al Teleassistència i al Servei d'ajuda a domicili.

En funció dels resultats obtinguts i l’assoliment dels objectius fixats, els ens locals reben finançament per a la prestació dels serveis socials bàsics i especialitzats, tenint en compte. criteris d'equitat. Criteris de sostenibilitat. Criteris d'eficiència.

El contracte programa és. Un conveni que té vigència de 4 anys. Es revisa anualment. És un instrument de relació interadministrativa.

Les aportacions de la Generalitat ( en el contracte programa) no són iguals per a tots els territoris,. Cert, ja que s’atorguen en condicions d’equitat segons la tipologia de l’ens local i les necessitats del territori. Fals, per a tots els territoris és igual d'acord amb el criteri d'equitat.

El contracte programa s'utilitza per. Per definir conjuntament els objectius, les accions a desenvolupar, els recursos que cadascuna de les parts ha d’aportar per aconseguir-los i els criteris d’avaluació que han de garantir la millora contínua en la prestació dels serveis, tant bàsics com especialitzats, i el seu finançament durant un període de quatre anys. Per definir conjuntament els objectius, les accions a desenvolupar, els recursos que cadascuna de les parts ha d’aportar per aconseguir-los i els criteris d’avaluació que han de garantir la millora contínua en la prestació dels serveis socials bàsics i el seu finançament durant un període de quatre anys. Per definir conjuntament els objectius, les accions a desenvolupar, els recursos que cadascuna de les parts ha d’aportar per aconseguir-los i els criteris d’avaluació que han de garantir la millora contínua en la prestació dels serveis socials especialitzatsi el seu finançament durant un període de quatre anys.

Consideracions del contracte programa. En l’avaluació intervenen conjuntament el Departament i l’ens local. Objectius fixats en el contracte programa han ser coherents amb els establerts en el PALMSS i han d’estar en consonància amb els objectius establerts en el Pla estratègic i la Llei de serveis socials. Depenent de l’avaluació, l’ens local rebrà el finançament acordat. Però, el compliment dels objectius depèn del compliment dels acords establerts entre l’ens local i el Departament. En cas d’incompliment per part del Departament, se’n valorarà l’impacte en l’acompliment dels objectius per Inspecció de la Generalitat. Depenent de l’avaluació, l’ens local rebrà el finançament acordat. Però, el compliment dels objectius depèn del compliment dels acords establerts entre l’ens local i el Departament. En cas d’incompliment per part del Departament, se’n valorarà l’impacte en l’acompliment dels objectius per part dels ens locals. Si al final de l'exercici anual la ràtio de personal dels equips o el volum de l'activitat dels diferents serveis, programes i projectes no arriba al mínim que estableix el conveni, l'import corresponent s'ha de deduir del següent pagament de la Generalitat i s'han d'adoptar les mesures necessàries per a la prestació del servei públic.

Copagament. En el cas de Serveis Socials bàsics és potestat dels ens locals decidir l'aplicació de fórmules de copagament en els serveis garantits. Consisteix en la participació, per part de les persones beneficiàries, en el finançament de les prestacions de servei gratuïtes. A Lleida el copagament s'aplica al Teleassistència i al Servei d'ajuda a domicili.

Les prestacions Garantides. Són gratuites. Són concurrents. Són de dret subjectiu.

Els serveis bàsics són tots gratuïts. Fals. Cert.

El Servei d'intervenció socioeducativa a Lleida, és divideix en: Sis marraco de 0 a 5 anys i Sis de 6 a 18 anys. Sis de 0 a 3, sis de 4 a 6 i sis de 7 a 18 anys.

Els serveis socials específics de Lleida són. Servei d'atenció a les dones maltractades i menors, servei equip d'atenció a la infància i la adolescència i centre de dia Santa Clara. Servei d'atenció a les dones maltractades i menors, servei equip d'atenció a la infància i la adolescència i SIS. Servei d'atenció a les dones maltractades i menors, servei equip d'atenció a la infància i la adolescència i SDH.

Marca la correcta. L'atenció social bàsica és la porta d'entrada habitual al sistema de serveis socials, és l'eix vertebrador de tota la xarxa de serveis i aprofita el model consagrat per l'experiència dels ajuntaments i dels consells comarcals. L'atenció social bàsica és la porta d'entrada habitual al sistema de serveis socials, i junt amb els serveis socials específics, és l'eix vertebrador de tota la xarxa de serveis i aprofita el model consagrat per l'experiència dels ajuntaments i dels consells comarcals.

Marca la correcta. L'organització territorial de les prestacions dels serveis socials especialitzats s'han de basar en les demarcacions territorials supramunicipals, llevat de supòsits especials que es puguin establir atenent les característiques geogràfiques, demogràfiques i de comunicació d'un territori determinat. L'organització territorial de les prestacions dels serveis socials especialitzats s'han de basar en les demarcacions territorials municipals, llevat de supòsits especials.

Marca la correcta. La gestió de les prestacions econòmiques dels serveis socials específics és competència de la Generalitat. La infraestructura local, el material, el manteniment dels sistemes d'informació, el suport administratiu i les prestacions econòmiques d'urgència són finançades pel municipi. Els ens locals i la Generalitat financen conjuntament els equips de serveis socials, els programes i projectes, el sad i altres serveis determinats bàsics. La Generalitat mai inferior al 66%. Totes són certes.

Marca la correcta. El finançament dels serveis socials especialitzats correspon a l'administració o entitat que n'és titular. La Generalitat ha de finançar els serveis socials especialitzats corresponents a prestacions garantides a tots els titulars de serveis acreditats dins la xarxa de serveis socials d'atenció pública, d'acord amb els mòduls que fixen el Pla estratègic de serveis socials i la Cartera de serveis socials. Totes són certes.

El Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya posa a disposició dels ens locals el contracte programa ( 2022-2025), un instrument de relació interadministrativa utilitzat per definir conjuntament. Els objectius, les accions a desenvolupar. els recursos que cadascun a d'aportar per aconseguir-los. els criteris d'avaluació que han de garantir la millora contínua en la prestació dels serveis, tan BÀSICS com ESPECÍALITZATS. el seu finançament durant un període anual.

Els serveis socials bàsics s'organitzen territorialment i estan dotats d'un equip: Multidisciplinar. Disciplinar. Interdisciplinar.

Marca els serveis corresponents a serveis socials bàsics. Servei bàsic d'atenció social primària. SAD. Servei tecnologies de suport i cura. Servei d'acolliment residencial d'urgència per famílies. Servei de residència temporal per a persones en exclusió social. Servei menjador social. Servei d'assessorament tècnic de atenció social. Serveis socials de suport als serveis socials bàsics. Sis.

Quin d'aquest servei social bàsic no és garantit. Servei bàsic d'atenció social primària. SAD. Servei tecnologies de suport i cura. Servei d'acolliment residencial d'urgència per famílies. Servei de residència temporal per a persones en exclusió social. Servei menjador social. Servei d'assessorament tècnic de atenció social. Serveis socials de suport als serveis socials bàsics. Sis.

Les ajudes econòmiques d'urgència són. garantides. no garantides i de concurrència.

Marca els enunciats correctes. El model de finançament ha de garantir als ciutadans l'accés universal. La Generalitat ha de finançar els serveis socials especialitzats corresponents a prestacions garantides. La Generalitat ha de fixar en la Cartera de Serveis Socials el mòdul social i, si escau, el copagament per a cada tipu de serveis social especialitzat.