MAG 5

Quins components comprenen a NIVELL INTERN del grup en la intervenció grupal: Component psicològic. Component cognitiu, pertànyer. Component emocional. Component avaluatiu.

CLASSIFICACIÓ GRUPS: Relaciona segons la classificació de grups. Tipus de relació. Segons relació afectiva del grup. Formació. Segons naturalesa de la seva formació:. Segons adscrispció / pertinença de la persona al grup. Segons tamany de grup. Segons temporalitat.

CLASSIFICACIÓ GRUPS: L’origen i la formació, fan referència a aquelles idees conceptuals que indiquen en quin moment les relacions entre diverses persones transcendeixen al grup. En l'origen i la formació de un grup hi ha dos enfocaments, quins d'aquests corresponent al Enfocament Instrumental. Psicològiques: necessitat d'afiliació, sentir-nos part d'un grup. Informació: comparació d'endogrup i exogrup. Interpersonals: necessitat de suport social. Col·lectives: una fita que només s'aconseguirà en grup. Similitud percebuda dels membres. Complementarietat de necessitats. Proximitat. Característiques dels membres. Atractiu físic.

Relaciona segons la classificació de grups. Tipus de relació. Segons relació afectiva del grup. Formació. Segons naturalesa de la seva formació:. Segons adscrispció / pertinença de la persona al grup.

CLASSIFICACIÓ GRUPS: L’origen i la formació, fan referència a aquelles idees conceptuals que indiquen en quin moment les relacions entre diverses persones transcendeixen al grup. En l'origen i la formació de un grup hi ha dos enfocaments, quins d'aquests corresponent al enfocament d'atracció personal. Psicològiques: necessitat d'afiliació, sentir-nos part d'un grup. Informació: comparació d'endogrup i exogrup. Interpersonals: necessitat de suport social. Col·lectives: una fita que només s'aconseguirà en grup. Similitud percebuda dels membres. Complementarietat de necessitats. Proximitat. Característiques dels membres. Atractiu físic.

(CLASSIFICACIÓ.) Com es desenvolupen els grups. Si partim del caràcter dinàmic d’un grup hem de tenir en compte la seva història, la seva evolució, i la forma en què després de la seva formació s’han anat configurant les pautes d’interacció que ens porten al que anomenem l’estructura grupal. a quin model correspon aquesta definició: - Postulen l’absència de qualsevol tipus de seqüencia o fases en l’evolució́ del grup. Els esdeveniments identificables en un grup son el resultat de factors contingents interns o externs del grup, que modifiquen les activitats o els objectius grupals. Veuen el grup com un sistema obert, on les influències de les variables de l’entorn i de les relacions amb l’exterior prenen una gran importància. Model Lineal o progressiu. Model no lineal. Model Integrador.

(CLASSIFICACIÓ.) Com es desenvolupen els grups. Si partim del caràcter dinàmic d’un grup hem de tenir en compte la seva història, la seva evolució, i la forma en què després de la seva formació s’han anat configurant les pautes d’interacció que ens porten al que anomenem l’estructura grupal. A quin autor correspon aquesta definició: -Els grups es desenvolupen seguint un ordre definit de progressió́ que PASSA PER UNA SÈRIE DE FASES. Aquest enfoc és en certa mesura determinista doncs suggereix que el grup no pot arribar a la maduresa si no ha anat transitant per cada una de les fases i superant-les amb èxit. Si no és així́, aquests models prediuen la seva dissolució́ o ruptura definitiva. Morgan. Gersick. Tuckman.

(CLASSIFICACIÓ.) Com es desenvolupen els grups. Si partim del caràcter dinàmic d’un grup hem de tenir en compte la seva història, la seva evolució, i la forma en què després de la seva formació s’han anat configurant les pautes d’interacció que ens porten al que anomenem l’estructura grupal. a quin model correspon aquesta definició: -Els grups es desenvolupen seguint un ordre definit de progressió́ que passa per una SÈRIE DE FASES. Aquest enfoc és en certa mesura determinista doncs suggereix que el grup no pot arribar a la maduresa si no ha anat transitant per cada una de les fases i superant-les amb èxit. Si no és així́, aquests models prediuen la seva dissolució́ o ruptura definitiva. Model Lineal o progressiu. Model no lineal. Model Integrador.

(CLASSIFICACIÓ.) Com es desenvolupen els grups. Si partim del caràcter dinàmic d’un grup hem de tenir en compte la seva història, la seva evolució, i la forma en què després de la seva formació s’han anat configurant les pautes d’interacció que ens porten al que anomenem l’estructura grupal. A quin autor correspon aquesta definició: -Postulen l’absència de qualsevol tipus de seqüencia o fases en l’evolució́ del grup. Aquests autors creuen que els esdeveniments identificables en un grup son el resultat de factors contingents interns o externs del grup, que modifiquen les activitats o els objectius grupals. Morgan. Gersick. Tuckman.

(CLASSIFICACIÓ DESENVOLUPAMENT) Els grups evolucionen i canvien de manera discontinua, de tal manera que els períodes estables es van alternant amb períodes de transició més o menys abruptes. Cap a la meitat del seu cicle vital, independentment de la durada, els grups experimenten una fase de transició en la que avaluen els progressos realitzats, revisen els processos, els procediments i els plans utilitzats i reorienten els seus esforços cap a la consecució́ dels objectius. Gersik. Tuckman. Morgan. És una definició de un autor, però en els tres models de desenvolupament de grup ( model lineal, model no-lineal i model integrador) hi ha un moment del grup que es caracteritza per la superació de conflictes. En el model lineal s'enquadra en la fase normativa i posteriorment executiva o rendiment.

(CLASSIFICACIÓ.) Com es desenvolupen els grups. Si partim del caràcter dinàmic d’un grup hem de tenir en compte la seva història, la seva evolució, i la forma en què després de la seva formació s’han anat configurant les pautes d’interacció que ens porten al que anomenem l’estructura grupal. a quin model correspon aquesta definició: -Consideren les etapes relativament informals, indistintes i solapades. Els grups no sempre progressen de manera lineal a través de totes les etapes i poden començar en etapes diferents, avançar seguint diverses pautes i utilitzar quantitat diferent de temps en cada etapa. Model Lineal o progressiu. Model no lineal. Model Integrador.

(CLASSIFICACIÓ DESENVOLUPAMENT) Els grups poden assolir la maduresa A TRAVÈS DE DIFERENTS CAMINS, generalment es desenvolupen partint d’una incompetència inicial i d’interaccions exploratòries fins arribar a nivells finals d’execució́ competent, que s’aconsegueixen en la mesura que els membres aprenen a cooperar i coordinar els seus esforços de manera eficaç̧. Gersik. Tuckman. Morgan.

En la formació del grup, quantes fases hi ha?. 5. 6. 7.

Napier (2004) considera que en aquesta fase els membres del grup presenten certes actituds motivades per la manca d’estructura. Fase inicial. Fase de Conflicte. Fase Compromís i Normativa. Fase Treball i revolució. Fase Solució i Repetició de conflictes. Fase final.

. Zamanillo (2008:208), anomena situacions que passen a la fase, de quina fase es tracta? • Sentir-se limitat i insuficient, però amb temor a demostrar-ho. • Sentir-se insegur, però̀ demostrar seguretat. • Estar atent cercant indicis d’allò̀ que s’assembla més a una conducta familiar i coneguda. • Mirar de classificar als altres participants per poder gestionar i controlar millor la situació́. • Actuar superficialment. • Tenir confusió́ sobre el que s’espera d’ell, i també́ incertesa sobre si compensarà̀ el camí́ que s’inicia. • Esperar que el coordinador estructuri la situació́ i estableixi els objectius, les normes, els rols, etc. Fase inicial. Fase de Conflicte. Fase Compromís i Normativa. Fase Treball i revolució. Fase Solució i Repetició de conflictes. Fase final.

Aquí els individus comencen a mostrar els seus trets característics, uns mostraran conformitat amb l’autoritat i d’altres voldran exercir influencia, i per ells serà molt important poder ser reconeguts, agradar i ser acceptats. Això fa que al coordinador se l’admiri o se’l critiqui, lo que es converteix en font de discussió. Els problemes a que s’enfronta el grup son els d’estatus, prestigi i poder, tot i que per altra banda, és així com el grup comença a ser més autèntic que al principi, lo que assenyala l’antesala del conflicte. Fase inicial. Fase de Conflicte. Fase Compromís i Normativa. Fase Treball i revolució. Fase Solució i Repetició de conflictes. Fase final.

Els membres més compromesos poden reconèixer lo contraproduent que resulta pel grup una situació de confrontació excessiva. Els membres procuren no ofendre’s entre sí, s’evita l’hostilitat i es tracta d’assegurar que tots siguin escoltats. Fase inicial. Fase de Conflicte. Fase Compromís i Normativa. Fase Treball i revolució. Fase Solució i Repetició de conflictes. Fase final.

S’exploren més a fons els problemes i es cerquen noves solucions. És un període de reflexió́ sobre les metes, els medis i l’execució́. Es reconeixen els temors personals i les necessitats dels membres. El grup mostra les seves necessitats d’afecte i també́ d’organització (Zamanillo, 2008). Fase inicial. Fase de Conflicte. Fase Compromís i Normativa. Fase Treball i revolució. Fase Solució i Repetició de conflictes. Fase final.

Tot i això és important tenir en comptes que, encara que es repeteixin les crisis i els conflictes, com sol passar, mai tenen la significació de la primera vegada que el grup es va enfrontar a dificultats. En ocasions , la repetició dels cicles sumeix al grup en frustracions que el coordinadors haurà d’aclarir, per tal d’ajudar al grup a passar -les amb la mínima despesa d’energia. Fase inicial. Fase de Conflicte. Fase Compromís i Normativa. Fase Treball i revolució. Fase Solució i Repetició de conflictes. Fase final.