Meteorologia

Quina de les següents afirmacions sobre la troposfera és completament correcta?. La troposfera és la capa menys densa i conté menys del 50% dels gasos de l’atmosfera. La temperatura de la troposfera augmenta lleugerament amb l'altitud per l'efecte del gradient tèrmic. La troposfera conté el 75% dels gasos atmosfèrics i és on es produeixen fenòmens com núvols i pluja. La troposfera s'estén fins als 50 km i és on orbita l'Estació Espacial Internacional.

Quina afirmació sobre la mesosfera és incorrecta?. La seva part superior presenta la temperatura més baixa de tota l’atmosfera terrestre. És una capa on es desintegren molts meteoroides. És una capa estable amb alta concentració d'ozó i escassa circulació d'aire. Es poden formar núvols noctilucents a la seva part superior.

Respecte a la composició de l’atmosfera, quin conjunt és correcte?. 78% d’oxigen, 21% de nitrogen, 1% de vapor d’aigua i CO₂. 75% de nitrogen, 23% d’oxigen i 2% de CO₂. 78% de nitrogen, 21% d’oxigen, 1% d’argó, amb fins a un 4% de vapor d’aigua. 80% de nitrogen, 15% d’oxigen, 5% de metà i vapor d’aigua al 2%.

Quina afirmació sobre l'estratosfera és incorrecta?. Conté l’ozó que protegeix dels raigs UV del Sol. Té poca circulació d’aire i és relativament estable. La temperatura disminueix progressivament amb l’altitud. La seva densitat d’aire és menor que la de la troposfera.

A quina capa de l’atmosfera es troba l’Estació Espacial Internacional i què la caracteritza?. A la mesosfera, on hi ha la temperatura més baixa de l’atmosfera. A l’estratosfera, on l’estabilitat permet el vol de satèl·lits. A la termosfera, on hi ha la ionosfera i es poden assolir temperatures de fins a 1500 °C. A l’exosfera, que és tan densa com la troposfera però amb més radiació.

Respecte a les pauses entre capes atmosfèriques, quina associació és incorrecta?. Troposfera → tropopausa. Mesosfera → mesopausa. Termosfera → ionopausa. Estratosfera → estratopausa.

Quina afirmació és veritable respecte la línia de Karman?. Es considera el límit inferior de la mesosfera. Es situa a 100 km i marca simbòlicament el límit de l’atmosfera terrestre. Es troba a la part mitjana de la troposfera. És el punt on es fusionen la termosfera i l’exosfera.

Quines partícules dominen a l’exosfera, i com es comporten?. Hidrogen i heli; tenen comportament gasós i es concentren a la part inferior. Hidrogen i heli; es dispersen i poden escapar a l’espai exterior. Ozó i nitrogen; s’acumulen per densitat i creen l’efecte hivernacle. Argó i metà; amb moviment lent per la poca gravetat.

Segons la Llei de Planck, quina de les següents afirmacions és completament correcta sobre el pic d’emissió del Sol?. El pic màxim d’emissió es troba a una longitud d’ona d’uns 700 nm, corresponent a la llum vermella. El Sol emet màxima energia a λ ≈ 500 nm, dins l’espectre visible, corresponent a la llum verda. L’espectre solar mostra el pic màxim d’emissió a longituds d’ona ultraviolada, per sota dels 300 nm. El pic d’emissió energètic del Sol és a λ = 10 μm, coincidint amb la radiació infraroja emesa per la Terra.

Quina és la definició correcta del “constant solar” i el seu valor?. És la quantitat d’energia que la Terra emet cap a l’espai, amb valor de 342 W/m². És la potència energètica total emesa pel Sol en totes direccions, que és de 3,865·10²⁶ W. És la quantitat d’energia solar que arriba a l’atmosfera terrestre, i és de 1.368 W/m². És la radiació mitjana incident a l’escorça terrestre, amb un valor de 10 W/m².

Quina és la relació correcta entre energia incident i energia mitjana rebuda per la Terra?. L’energia incident és de 1.368 W/m², la mateixa que la constant solar. La Terra rep només la meitat de l’energia solar incident a causa del seu albedo. L’energia incident mitjana a la Terra és 1/4 part de la constant solar, és a dir, 342 W/m². L’energia rebuda per la Terra és de 10 µm, ja que depèn de la longitud d’ona.

Quin percentatge aproximat de l’energia solar és absorbit per la superfície terrestre segons el balanç energètic?. Un 20%. Un 30%. Un 50%. Un 70%.

Què és l’albedo i quin valor mitjà presenta la Terra?. La potència total emesa pel Sol, de 3,865·10²⁶ W. La quantitat d’energia que la Terra absorbeix, amb un 70%. La fracció d’energia solar reflectida per la Terra, amb un 30%. La proporció de llum verda que arriba a la Terra, amb pic a 500 nm.

Quins gasos contribueixen a l’efecte hivernacle segons el text?. Vapor d’aigua, O₂, Ne, Ar. CO₂, CH₄, vapor d’aigua i CFCs. CO₂, He, Kr, O₃. H₂O, O₃, Heli i oxigen.

Quina afirmació defineix correctament què mesura la temperatura en meteorologia?. La densitat de l’aire en funció de la seva composició. El percentatge de molècules de vapor d’aigua en suspensió. El grau d’agitació de les molècules de l’aire. La velocitat mitjana dels vents a nivell del sòl.

Quin aparell s’utilitza per enregistrar gràficament l’evolució de la temperatura al llarg del temps?. Termòmetre de mercuri. Termòmetre màxim-mínim. Termògraf. Higròmetre.

Quina de les següents afirmacions sobre termòmetres és incorrecta?. Els de màxima tenen un estrenyiment que impedeix al mercuri retrocedir. Els de mínima poden usar alcohol i tenen un marcador que es mou amb un imant. El termòmetre “Six Bellani” combina alcohol i mercuri per mesurar màxima i mínima. Els termòmetres de mercuri es fan servir a temperatures inferiors a -39 °C.

L’humitat relativa és... La quantitat absoluta de vapor d’aigua mesurada en g/m³. El percentatge de vapor d’aigua que hi ha respecte al màxim que pot contenir l’aire. La temperatura a la qual es condensa el vapor d’aigua present a l’aire. La proporció entre l’aigua líquida i gasosa a l’atmosfera.

Quina és la relació correcta entre temperatura i humitat relativa al llarg del dia?. A mesura que augmenta la temperatura, augmenta també la humitat relativa. La humitat relativa tendeix a ser més alta quan la temperatura és màxima. La humitat relativa sol ser mínima a la tarda, quan fa més calor. La humitat relativa és constant durant tot el dia, llevat dels dies de boira.

Què defineix el punt de rosada (temperatura de rosada)?. El moment del dia en què la humitat relativa és més alta. La temperatura a la qual la humitat es condensa, perquè l’aire està saturat. El màxim de temperatura en què l’aire pot contenir vapor d’aigua. La pressió a la qual l’aigua es transforma en gas a temperatura ambient.

Per què no s’utilitza mercuri en termòmetres de mínima?. Perquè té un error de lectura massa gran. Perquè no pot registrar valors negatius. Perquè solidifica a -39 °C i no seria útil en condicions molt fredes. Perquè no té estrenyiment que impedeixi retrocés.

Quin conjunt de factors determina la sensació tèrmica percebuda pel cos humà?. Només la temperatura de l’aire. Temperatura, pressió atmosfèrica i lluminositat. Temperatura, humitat relativa i vent. Humitat relativa, alçada i precipitació.

Quin efecte té el vent sobre la sensació tèrmica segons la temperatura de l’aire?. Sempre disminueix la sensació tèrmica, ja que refreda la pell. La incrementa si fa calor (T > 32 °C), però la redueix si fa fred (T < 32 °C). Només influeix quan la humitat és alta. Només afecta a temperatures inferiors als 0 °C.

Què entenem per situació de “gradient positiu de temperatura”?. Que la temperatura augmenta quan es baixa d’altitud. Que la temperatura es manté constant amb l’altitud. Que la temperatura augmenta a mesura que es guanya altitud. Que la diferència de temperatura entre dia i nit és molt gran.

Quina de les següents afirmacions defineix millor una inversió tèrmica?. És quan l’aire fred s’eleva per sobre l’aire calent durant el dia. És una alteració del gradient tèrmic que produeix estabilitat i acumulació de contaminació. És un efecte habitual de l’estiu provocat per la calor i el vent. És una situació que afavoreix la convecció vertical i la dispersió de partícules.

En quines condicions meteorològiques s’acostuma a produir una inversió tèrmica?. Durant la tarda d’un dia calorós i ventós. Quan plou o hi ha borrasca intensa. En nits d’hivern amb anticicló, cel serè i poc vent. Quan hi ha núvols baixos que impedeixen la irradiació nocturna.

Quina és la principal conseqüència d’una inversió tèrmica a nivell ambiental?. Afavoreix la dispersió de partícules en suspensió. Refreda la superfície terrestre de manera extrema. Provoca l’acumulació d’humitat i contaminants a prop del terra. Incrementa la formació de tempestes convectives.

Quina d’aquestes unitats equival a la pressió atmosfèrica estàndard al nivell del mar (a 15 °C)?. 101.300 hPa. 1.013 bar. 1.013 Pa. 760 mmHg.

Segons la classificació atmosfèrica, quin valor de pressió indica una zona d’alta pressió?. Inferior a 1.013 mbar. Exactament 1.000 mbar. Superior a 1.013 mbar. Qualsevol valor entre 950 i 1.020 mbar.

Quin efecte provoca la rotació de la Terra en la direcció dels vents?. Desplaça els vents cap als pols en línia recta. Genera una desviació de les masses d’aire cap a l’oest. Provoca l’Efecte Coriolis, que fa girar els vents a la dreta a l’hemisferi nord. Fa que els vents s’acumulin a l’equador provocant anticiclons.

Quines característiques són pròpies d’un anticicló?. Isòbares juntes, pressió decreixent cap al centre, vents antihoraris. Isòbares separades, pressió creixent cap al centre, bon temps i circulació horària. Isòbares tancades amb moviments convectius intensos i precipitació. Zones de baixa densitat i durada curta, amb acumulació de calor.

Com es comporten les depressions respecte a la pressió i el temps?. Tenen pressió superior a 1.013 mbar i generen estabilitat. Provoquen vents estacionaris i estables. Tenen pressió baixa, afavoreixen la pluja i tenen durada curta. Són típiques de situacions anticiclòniques amb alta radiació solar.

Segons les dades del SMC, quins mesos acostumen a registrar la pressió atmosfèrica màxima absoluta mensual a Catalunya?. Febrer i novembre. Desembre i gener. Juliol i agost. Abril i maig.

Quin aparell s’utilitza per mesurar la humitat relativa de l’aire?. Psicròmetre. Baròmetre. Higrometre. Evaporímetre.

Quina diferència principal hi ha entre un piranòmetre i un pirheliòmetre?. Cap: són sinònims. El piranòmetre mesura insolació directa, i el pirheliòmetre radiació difusa. El piranòmetre mesura radiació solar total i el pirheliòmetre la radiació solar directa. El pirheliòmetre mesura evaporació d’aigua, el piranòmetre mesura temperatura.

Amb quin aparell es pot mesurar gràficament la variació temporal de la pressió atmosfèrica?. Baròmetre. Termògraf. Barògraf. Higrometre.

Quin aparell mesura la velocitat del vent, i quin la direcció?. Anemòmetre i penell, respectivament. Penell i anemòmetre, respectivament. Baròmetre i psicròmetre. Anemòmetre i heliògraf.

Quin vent local català bufa des del sud-est i és conegut per la seva humitat i entrada pel mar?. Mestral. Llevant. Xaloc. Gregal.

Què són els vents de gradient?. Vents locals que es generen per escalfament desigual entre terra i mar. Vents que sorgeixen de la topografia, com els anabàtics i catabàtics. Vents generals causats per diferències de pressió i que segueixen el patró global. Vents provocats per la força centrífuga de la rotació terrestre.

Què representen les isotacas en un mapa meteorològic?. Línies d’igual pressió. Línies d’igual temperatura. Línies d’igual velocitat del vent. Línies d’igual radiació solar.

En quina situació té sentit mesurar la velocitat del vent en m/s en lloc de km/h?. Per descriure vents regionals com el Mestral o la Tramuntana. Per fer prediccions a llarg termini en climatologia. Per fer avisos de perill del SMC per vents forts. Per representar l’orientació del vent en roses de vents.

Quina és la direcció del vent anomenat marinada i en quin moment del dia es produeix?. De terra cap al mar, durant la nit. De mar cap a terra, durant el dia. De mar cap a terra, durant la nit. De terra cap al mar, durant el dia.

Què caracteritza un vent terral i en quin moment del dia s’acostuma a produir?. És un vent que bufa del mar cap a la terra al migdia. És un vent nocturn, de terra cap al mar, provocat per refredament ràpid de la superfície. És un vent diürn provocat per l’escalfament de l’aigua. És un vent local que bufa cap a la vall des del cim de la muntanya durant el dia.

En què es diferencia un vent topogràfic d’una marinada?. El vent topogràfic és sempre nocturn, i la marinada, sempre diürna. El vent topogràfic està relacionat amb escalfament diferencial en zones planes. Els vents topogràfics afecten més les zones muntanyoses amb moviments ascendents o descendents. No hi ha diferència, són noms sinònims per vents regionals.

Quina de les següents condicions és característica de l’Efecte Föhn?. Aire fred i humit que baixa del cim a la vall, augmentant la humitat. Formació de boira i pluja intensa al vessant de sotavent. Augment de la temperatura i disminució de la humitat al vessant descendent. Moviment d’aire marí que s’humiteja en topar amb una serralada.

Quin és el procés físic que explica l’Efecte Föhn?. La condensació de vapor d’aigua a alta pressió. L’escalfament per convecció a les valls protegides. La pèrdua d’humitat i energia latent quan l’aire puja, i l’escalfament adiabàtic quan baixa. L’efecte Coriolis combinat amb l’albedo de la superfície.

Quina d’aquestes combinacions de massa d’aire és correcta segons característiques i origen?. Polar continental – Molt freda i molt humida – procedent d’oceans àrtics. Àrtica marítima – Freda i seca – procedent de Sibèria i Canadà. Tropical continental – Càlida i humida – procedent de l’Amazones. Tropical marítima – Temperada i humida – procedent de l’Atlàntic tropical.

Quina massa d’aire presenta aire molt fred, sec i estable, amb circulació lenta?. Equatorial. Polar marítima. Àrtica continental. Tropical continental.

Quan dues masses d’aire s’enfronten i cap de les dues té prou força per desplaçar l’altra, parlem de... Front fred. Front càlid. Front oclús. Front estacionari.

En quin cas es produeixen precipitacions curtes, violentes i de núvols de desenvolupament vertical amb pedra o neu?. Front càlid. Front estacionari. Front fred. Front oclús.

Què passa durant una frontogènesi?. Les isotermes s’allunyen i el front es desorganitza. Es produeix la desaparició d’un front per manca de contrast tèrmic. S’origina un front nou i les isotermes s’ajunten. Una massa d’aire càlid desplaça una de freda i queda damunt.

Quina és la característica d’un front oclús?. Es forma quan un front càlid supera per sobre un front fred. Té núvols d’inestabilitat molt marcada a baixa alçada. És la combinació d’un front fred i un càlid, amb propietats de tots dos. Es forma només en zones tropicals després de tempestes equatorials.

Quina diferència principal hi ha entre frontogènesi i frontòlisi en meteorologia?. La frontogènesi és el desplaçament d’un front càlid sobre un de fred, i la frontòlisi és el procés invers. La frontogènesi implica l’apropament d’isòbares i la frontòlisi, la seva separació. La frontogènesi crea un nou front per convergència de masses d’aire, i la frontòlisi suposa la seva dissolució per manca de contrast. La frontogènesi té lloc als tròpics i la frontòlisi a les zones polars.

Quin tipus de pluja s’associa més habitualment a tempestes de tarda amb núvols de desenvolupament vertical?. Pluja frontal. Pluja orogràfica. Pluja convectiva. Pluja marítima.

Quan una massa d’aire és obligada a pujar per un relleu muntanyós i es refreda, quin tipus de pluja es produeix?. Convectiva. Orografica. Ciclònica. Tropical.

Quina diferència principal hi ha entre una pluja orogràfica i una frontal?. L’orogràfica és provocada per aire fred que entra ràpidament, i la frontal, per escalfament local. La frontal és per pujada d’aire sobre una muntanya, i l’orogràfica per pas de front. L’orogràfica és per relleu i la frontal per enfrontament de masses d’aire. No hi ha diferència real, són sinònims.

Com es defineix el règim pluviomètric “RPE” segons el Pla INUNCAT?. Regió amb pluges repartides de forma molt irregular entre mesos. Zona amb forta estacionalitat de pluja, amb pics primaverals i estiuencs. Règim Pluviomètric Estacional, amb marcada variació entre estiu i hivern. Règim Pluviomètric Extens, amb pluges fortes però contínues durant tot l’any.

Quina afirmació descriu correctament el clima de Catalunya?. És un clima tropical amb estius humits i hiverns càlids. Té clima subtropical amb hiverns suaus i estius càlids i secs. És un clima polar amb predomini de pluges estacionals. Té clima equatorial, amb pluges regulars durant tot l’any.

Quina zona de Catalunya presenta un clima oceànic o atlàntic i per què és singular?. Les comarques del litoral central, pel contacte amb l’aire marítim càlid. Les planes de Ponent, per l’efecte de les boires d’hivern. La Vall d’Aran, i és l’única zona estrictament no mediterrània. El litoral sud, on predominen les tempestes d’estiu.

Quina afirmació sobre el clima continental a Catalunya és correcta?. Es troba al litoral i es caracteritza per pluges intenses i regulars. És present al litoral sud i presenta altes temperatures estiuenques constants. Es localitza a Ponent i Catalunya Central, amb rangs extrems de temperatura. Es concentra al Pirineu, amb influència atlàntica i precipitacions constants.

Segons l’isohieta dels 700 mm anuals, com es classifica el territori català?. Catalunya plujosa: més de 500 mm, Catalunya seca: menys de 500 mm. Catalunya seca: més de 700 mm, Catalunya humida: menys de 700 mm. Catalunya humida: més de 700 mm, inclou Pirineus i zones elevades. Catalunya seca: més de 700 mm, a la costa i muntanya; humida: menys.

Quina equivalència és correcta entre mm de precipitació i litres per unitat de superfície?. 1 mm = 1 litre per hectàrea. 1 mm = 1.000 litres per metre quadrat. 1 mm = 1 litre per m². 10 mm = 10 litres per km².

Quina combinació de masses d’aire afecta menys Catalunya i per què?. Polar continental, perquè és seca i freda. Equatorial, per la seva inestabilitat tropical. Tropical marítima i polar marítima, perquè arriben esmorteïdes per la travessa peninsular. Tropical continental, perquè és càlida i seca.

Quina diferència hi ha entre intensitat i acumulació de precipitació?. L'acumulació fa referència a pluges de curta durada i l’intensitat a períodes llargs. La intensitat és la quantitat total caiguda en 24 h, i l'acumulació és la quantitat en 30 minuts. La intensitat és la quantitat per unitat de temps (mm/30 min), l'acumulació és el total en 24 h. No hi ha diferència, són sinònims amb unitats diferents.

Quina és la definició correcta de “xàfec” segons el Meteocat?. Precipitació lleu però prolongada, associada a fronts càlids. Precipitació intensa, sobtada i en poc temps, sovint associada a tempestes. Precipitació de curta durada i baixa intensitat, en forma de plugim. Precipitació gelada que cau en forma de calamarsa.

Què indica el període de retorn d’un fenomen?. L’estimació de l’àrea que quedarà afectada per una pluja torrencial. El nombre de litres caiguts per cada m² en un esdeveniment. La mitjana d’intervals de temps entre successos d’igual o superior magnitud. El temps que passa entre l’avís i l’inici efectiu de la pluja.

Segons l’INUNCAT, una zona amb període de retorn de fins a 50 anys és considerada... Zona de retorn marginal. Zona d’inundació mitjana. Zona d’inundació freqüent. Zona d’alt risc excepcional.

Quina diferència principal hi ha entre un ruixat i una tempesta, segons el Meteocat?. El ruixat és més intens però no sobtat; la tempesta és més suau però prolongada. El ruixat és una precipitació de poca quantitat i curta durada; la tempesta implica aparell elèctric. El ruixat i la tempesta són sinònims, però en diferents dialectes catalans. La tempesta només es defineix per la intensitat de la pluja, i el ruixat pel vent.

Segons el Pla INUNCAT, quines zones són les més vulnerables i s’estudien amb un període estadístic de retorn de fins a 500 anys?. Únicament les zones urbanes amb clavegueram antic. Zones amb risc d’inundació excepcional, com àrees amb pantans. Territoris limítrofs amb rius, rieres, llacs i similars. Zones amb menys de 100 mm anuals, per falta de permeabilitat.

Com es classifiquen les zones d’inundació ocasional i excepcional segons el seu període de retorn?. Ocasional: entre 5 i 10 anys / Excepcional: més de 1.000 anys. Ocasional: entre 50 i 100 anys / Excepcional: entre 100 i 500 anys. Ocasional: menys de 50 anys / Excepcional: entre 500 i 1.000 anys. Ocasional: més de 100 anys / Excepcional: menys de 10 anys.

Segons el Pla INUNCAT, per què es poden considerar inundables algunes zones urbanes encara que no estiguin prop de rius o rieres?. Per l’excés de pendents que acceleren l’escorrentia superficial. Per l’acumulació de calors urbanes que generen convecció local. Per la insuficiència del clavegueram davant pluges intenses. Amb retorn inferior a 10 anys. Per l’efecte Föhn que eleva la temperatura i fon la neu urbana.

Quina afirmació descriu correctament un dels tipus principals de llamps segons el seu comportament?. El llamp de descàrrega a l’aire connecta el núvol amb el terra a través d’un canal múltiple. La descàrrega interna es dona dins el núvol o entre núvols, i pot fer que aquest s’il·lumini. Els llamps a terra sempre tenen una trajectòria recta i uniforme entre núvol i superfície. Els fenòmens com els elfs es produeixen entre el núvol i el terra en condicions diürnes.

Quina és la millor definició tècnica de “llamp” segons el text?. Una descàrrega elèctrica constant que s’origina entre el terra i una massa de núvols. Una manifestació sonora produïda per l’impacte d’una massa d’aire en moviment. Una manifestació lluminosa associada a una descàrrega elèctrica sobtada dins o des d’un núvol. Un feix de llum produït per la fricció del vent dins d’un núvol.

Quina de les següents descàrregues no arriba mai a tocar el terra?. Descàrrega a terra. Descàrrega interna. Descàrrega a l’aire. Descàrrega elèctrica inversa.

Quins d’aquests fenòmens només es poden observar de nit i amb equips sensibles?. Raigs convencionals i trops convectius. Follets, raigs blaus i ELVES. Descàrregues a terra i llum difosa. Núvols de desenvolupament vertical.

Quina afirmació descriu correctament la trajectòria del llamp de descàrrega a terra?. Té una trajectòria totalment vertical i simètrica. És molt breu i segueix una forma en espiral fins al sòl. Té una trajectòria sinuosa i ramificada, amb un canal principal definit. Es desplaça horitzontalment per l’atmosfera abans d’impactar.

Què és un núvol segons la definició de l’OMM?. Un conjunt de gotes grans d’aigua líquida que toquen el terra. Un hidrometeor format per partícules diminutes suspeses a l’atmosfera que no toquen el terra. Una massa de vapor d’aigua en estat gasós que crea ombres a terra. Una formació atmosfèrica causada per la fricció entre corrents d’aire fred i calent.

Quins són els tres criteris principals que empra l’OMM per classificar els núvols?. Altura, latitud i precipitació. Forma, estructura interna i transparència. Densitat, pressió i temperatura. Tipus de pluja, composició química i alçada.

Quin és el límit d’altura que separa els núvols?. totes son correctes. entre 2-7 km els mitg. 2 km els baixos. 5 km els alts.

Quina afirmació és correcta sobre la ubicació vertical dels núvols?. La majoria es troben a la mesosfera, just abans de la ionosfera. Són exclusius de les capes mitjanes i altes, mai del nivell del mar. Es troben entre el nivell del mar i la part superior de la troposfera. Només apareixen a sobre dels 5 km per l’efecte de condensació.

Quina de les següents opcions descriu millor un “meteor” segons la definició oficial de l’OMM?. Fenomen sonor generat per la fricció entre masses d’aire fred i calent. Qualsevol manifestació òptica o acústica observada fora de l’atmosfera. Fenomen observat a l’atmosfera que pot consistir en precipitació, suspensió o efecte òptic/electric. Partícules microscòpiques de pols que entren des de l’espai a l’atmosfera.

Quin fenomen es considera un meteor tot i ser només de naturalesa acústica?. El llamp. La boira. El tro. La calamarsa.

Quin dels següents és un exemple clar de fotometeor?. Boira gebradora. Foc de Sant Elm. Espectre de Broken. Borralló.

Quin meteor és considerat un eolometeor, on el vent intervé directament?. Torbonada. Gelada. Halo lunar. Calamarsa.

Quin conjunt de meteors està format exclusivament per litometeors?. Sorra, torb, borrufa. Pluja, calamarça, broma. Irisació, miratge, halo solar. Tro, foc de Sant Elm, llamp.

Quina d’aquestes combinacions és correcta dins dels hidrometeors?. Neu, remolí de pols, gebre. Boira, boirina, broma. Arc de Sant Martí, boira gebradora, calitja. Pedra, foc de Sant Elm, irisació.

Quin d’aquests escenaris activaria el llindar alt per intensitat segons el SMC?. 22 mm en 30 minuts. 35 mm en 30 minuts. 41 mm en 30 minuts. 80 mm en 24 hores.

Si en 30 minuts cauen 45 mm, i al llarg del dia s’arriba a 110 mm, quina combinació de llindars s’activa?. Llindar baix d’intensitat i acumulació. Llindar alt d’intensitat i baix d’acumulació. Llindar alt d’intensitat i acumulació. Només llindar baix d’acumulació.

Quina és la relació correcta entre els termes “llamp”, “tro” i “llampec”?. El llampec és el so, el tro és la llum, i el llamp és la descàrrega en si. El llamp és la descàrrega elèctrica; el llampec, la seva lluminositat; i el tro, el so resultant. El tro i el llamp són el mateix, mentre que el llampec és un fenomen òptic diferent. El llampec és la descàrrega i el tro és un tipus de vent provocat per l’impacte.

Quina és la funció del ceraunòmetre dins l’àmbit de la meteorologia?. Mesurar la quantitat d’aigua caiguda en forma de calamarsa durant una tempesta. Detectar la presència de llamps mesurant la intensitat del vent durant una descàrrega. Comptar el nombre de llamps en una zona durant un període determinat. Registrar la freqüència acústica del tro en funció de l’altitud del núvol.

Quina és la funció d’una línia isobròntia en un mapa meteorològic?. Unir punts amb la mateixa intensitat d’una tempesta elèctrica. Marcar el límit entre zones amb pressió igual durant una tempesta. Unir punts on s’ha produït una tempesta al mateix temps. Indicar la freqüència de llamps per unitat de temps i àrea.

Quina variable representa una isobasa en un mapa meteorològic?. Profunditat oceànica. Elevació o descens d’una massa continental. Densitat atmosfèrica. Pressió baromètrica.

Quina propietat atmosfèrica representa una isodrosoterma?. Humitat relativa constant. Temperatura constant. Punt de rosada constant. Descens adiabàtic constant.

Què indica una línia isohuma en un mapa meteorològic?. Punt de rosada. Temperatura màxima diürna. Humitat relativa. Quantitat total de vapor d’aigua.

Segons el Pla INUNCAT, quina diferència hi ha entre una avinguda i una inundació?. Una avinguda és causada pel vent i una inundació per pluges persistents. Una avinguda implica l’augment sobtat del cabal dins una llera; la inundació és la submersió de zones habitualment seques. Una inundació sempre és provocada per una crescuda de riu; una avinguda, per fuita de clavegueram. No hi ha diferència real, són sinònims utilitzats en contextos diferents.

Què representa exactament el període de retorn ?. El temps màxim durant el qual es pot produir una inundació d’una magnitud determinada. La probabilitat anual d’inundació per acumulació de pluja durant 10 anys. La mitjana de temps entre fenòmens d’igual o superior magnitud en una zona (com una innundació). El marge legal per declarar una zona com a inundable.

Quina és la condició perquè un territori es consideri zona inundable segons el Pla INUNCAT?. Haver patit una inundació almenys un cop cada 10 anys. Estar situat en àrees elevades sense contacte amb masses d’aigua. Que pugui ser afectat per aigües d’una avinguda amb període de retorn fins a 500 anys. Que no disposi d’infraestructures urbanes suficients.

Quins criteris defineixen una zona com a potencialment inundable?. Només aquelles properes a llacs o embassaments naturals. Qualsevol territori amb risc d’avinguda o falta de drenatge, fins i tot amb retorn inferior a 10 anys. Només àrees urbanes amb alta densitat de construcció. Totes les zones amb retorn superior a 500 anys.

Quina combinació de condicions provoca una DANA i quines són les seves conseqüències principals?. Anticicló a les Açores, provoca vents secs i cel serè. Depressió a l’estret de Gibraltar i anticicló a les Illes Britàniques; porta tempesta torrencial i temporal marítim. Depressió sobre Itàlia i vent del nord-est; causa augment sobtat de la temperatura. Alta pressió a Islàndia, amb boira intensa i vent sec.

Quines condicions i efectes es donen amb la situació de Vent del Nord?. A fort a Anglaterra i depressió profunda als Alps; provoca temperatures baixes i torb. Alta pressió a Portugal i depressió a Itàlia; comporta vent càlid i sec. Depressió sobre el sud d’Espanya i boira densa a Catalunya. Alta pressió a l’Atlàntic Nord amb calor extrema al litoral.

Quina característica defineix millor un anticicló a les Açores durant l’hivern?. Genera només mal temps generalitzat. Causa pluges intenses a tot el territori. Divideix el país en dues zones: una amb sol i l’altra amb fred i boira. Provoca situacions de vent fort i fronts càlids constants.

Quines són les conseqüències més habituals d’una ponentada?. Baixada sobtada de temperatura i neu a cotes baixes. Increment de la humitat, vent de llevant i marees altes. Altes temperatures, risc d’incendis i efecte Föhn. Estancament d’aire fred amb boira persistent.

Què representa la humitat absoluta i amb quina unitat s’expressa?. El percentatge de vapor d’aigua que hi ha respecte del volum total d’aire; %. La massa de vapor d’aigua per metre cúbic d’aire; g/m³. La pressió parcial exercida pel vapor d’aigua a l’atmosfera; mmHg. El percentatge de vapor d’aigua saturat dins un líquid; ml/l.

Com afecta la temperatura a la humitat de saturació (HS)?. Quan la temperatura puja, la capacitat de l’aire per retenir aigua disminueix. A major temperatura, menor HS. L’aire fred té més capacitat d’emmagatzemar vapor d’aigua. L’aire calent pot contenir més vapor d’aigua abans de saturar-se.

Quan acostuma a ser més baixa la humitat relativa segons el cicle diürn?. A primera hora del matí. A la mitjanit. A primera hora de la tarda. Durant la matinada.

En quines condicions l’aire satura més fàcilment?. Amb temperatura elevada i poca pressió. Amb aire fred i pressió baixa. Amb aire càlid i moviment vertical. Amb aire fred i alta pressió.

Quin tipus de núvol indica el pas previ a la formació de tempestes?. Cumulus humilis, amb forma difusa i irregular. Cumulus congestus, amb forma de coliflor i base plana i fosca. Cirrus, que marquen l’arribada d’aire fred. Altostratus, responsables de precipitació constant.

Què indica la presència de virga ?. Que el núvol està format per cristalls de gel. Que la pluja arriba al terra en forma de ruixat. Que hi ha precipitació que s’evapora abans de tocar terra, i pot ser un indici de tempesta. Que l’atmosfera és estable i sense convecció vertical.

Com actua el vent associat a una tempesta segons el text?. És ascendent i genera calma després del fenomen elèctric. És constant i prové només del nord oest. És descendent i arriba a terra, propagant-se en totes direccions. És lateral i es manté dins la base del núvol.

Com afecta l’altitud a les precipitacions ?. A més altitud, menys precipitació per menor presència de vapor. Com més alt és un lloc, més probable és que rebi precipitació, possiblement en forma de neu. L’altitud no afecta directament, sinó només pel gradient tèrmic. Només influeix si es troba per sobre dels 3.000 metres.

Quina relació hi ha entre l’orientació del relleu i la pluja?. Les vessants més exposades al sol acumulen més vapor d’aigua. Les vessants més exposades al vent humit tenen més probabilitat de precipitació. Les zones orientades al nord reben més neu per defecte. L’orientació del relleu només afecta la temperatura.

Quina diferència hi ha entre boira i boirina segons el criteri de visibilitat?. La boira permet veure a més d’1 km, la boirina no. La boirina només es forma a l’estiu, la boira és hivernal. La boira redueix la visibilitat a menys d’1 km, la boirina permet veure més d’1 km. No hi ha cap diferència, només és un sinònim regional.

Quina és la classificació correcta de la precipitació sòlida que pot caure amb aigua entre 5 i 50 mm de diàmetre?. Aiguaneu. Calamarça. Pedra o calamarsa. Gebre.

Quina és la principal diferència entre la rosada i el gebre, segons la seva formació?. La rosada cau del núvol i el gebre es forma per condensació a la superfície. El gebre és vapor que es congela directament sobre superfícies; la rosada és condensació de vapor d’aigua en forma líquida. La rosada és més abundant a l’hivern, i el gebre només apareix en zones costaneres. El gebre sempre es forma dins dels núvols, mentre que la rosada només a l’exterior.

Quina combinació de característiques defineix millor un front fred respecte a un front càlid?. Pluja llarga i persistent, vent suau i estratificació estable. Augment de temperatura, pressió constant i núvols alts. Precipitació curta i violenta, desenvolupament vertical de núvols i inestabilitat atmosfèrica. Visibilitat dolenta abans, pressió constant després i núvols baixos.

Segons la classificació per octes, quin valor indica un cel completament cobert per núvols?. 0. 5. 8. 9.

Quina diferència hi ha entre núvols cumuliformes i estratiformes segons la seva dimensió?. Els cumuliformes tenen extensió vertical i els estratiformes horitzontal. Els estratiformes són formats per cristalls de gel, els cumuliformes no. Els cumuliformes només apareixen en sistemes frontals. Els estratiformes es consideren més densos i inestables.

Quina característica defineix millor un núvol local respecte a un emigrant?. Els núvols locals es formen i es dispersen dins un mateix sistema frontal. Els núvols emigrants estan relacionats amb la convecció vertical d’aire calent. Els núvols locals es formen, actuen i es dispersen al mateix lloc. Els núvols locals tenen una base de cristalls de gel, mentre que els emigrants són líquids.

Segons l’escala Beaufort, quin grau indica l’inici de condicions considerades “temporal”?. Grau 6. Grau 7. Grau 8. Grau 12.

Quina diferència principal hi ha entre l’escala Beaufort i l’escala Douglas?. L’escala Douglas només mesura la temperatura de l’aigua. L’escala Douglas mesura l’onatge i s’utilitza especialment en navegació marítima. L’escala Douglas té més graus que la Beaufort. L’escala Beaufort es limita només a àrees muntanyoses.

Quina condició és imprescindible perquè es produeixi una inversió tèrmica com les habituals a l’hivern a Catalunya?. La presència de vents constants i humits provinents del sud. L’arribada d’un front càlid amb núvols baixos i pluja persistent. L’existència d’un anticicló que permeti l’estancament de l’aire fred en zones fondes. Una situació de baixa pressió amb molt moviment vertical de masses d’aire.

Quina de les següents afirmacions diferencia correctament una situació d’alta pressió d’una de baixa pressió?. En una baixa pressió hi ha estabilitat atmosfèrica i núvols en capes; en una alta pressió hi ha remolins i cúmuls. Una alta pressió es caracteritza per inestabilitat, vents a ràfegues i boira. En una baixa pressió l’aire ascendeix, formant núvols de desenvolupament vertical; en una alta pressió predomina l’estabilitat amb núvols estratificats. Amb alta pressió hi ha pluja abundant i vent fort; amb baixa pressió, l’aire es manté estable i sense intercanvi vertical.

Quina combinació de definicions és correcta respecte a les configuracions d’isòbares?. La dorsal es forma en zones de baixa pressió i es representa com una V; el tàlveg neix d’un anticicló i forma una U. El tàlveg és un eix de baixes pressions amb forma de V, mentre que la dorsal correspon a altes pressions i forma de U. El pantà baromètric és una regió amb fort gradient de pressió entre dos tàlvegs. La dorsal i el pantà baromètric són el mateix concepte, però a diferents latituds.

Quines són les condicions típiques associades a un pantà baromètric segons la seva definició?. Situació amb forts vents i línies d’isòbares molt juntes, típic de tempestes frontals. Zona sense pressió definida, amb pocs gradients baromètrics i tardes amb risc de tempesta. Àrees de baixes pressions on el vent s’acumula i forma ciclons estacionaris. Núvols alts i dispersos associats a fronts càlids que es desplacen lentament.

Quina afirmació és correcta respecte al punt de rosada i el perill d’incendi relacionat amb la humitat relativa?. El punt de rosada augmenta quan augmenta la temperatura, ja que l’aire satura abans. Quan la humitat relativa baixa del 30%, es considera un perill crític d’incendi. A mesura que la temperatura augmenta, l’aire satura amb menys vapor i el punt de rosada puja. Si la humitat relativa augmenta, la temperatura del punt de rosada disminueix.

Segons l'estructura de l'atmosfera segons la mescla o no de gasos, quina NO és correcta: La HOMOSFERA està formada per les 3 primeres capes (Troposfera- Estratosfera - Mesosfera). La HOMOSFERA arriba desde la superficie fins a uns 80 km d'alçada. La HETEROSFERA està formada per la IONOSFERA o Termosfera i la EXOSFERA, i els gasos no estan barrejats homogèniament, s'estratifiquen segons els seu pes molecular. Totes son correctes.