MJiH

La metodologia infermera: (assenyala la resposta FALSA). És un mètode sistematitzat per oferir les cures infermeres. Té 5 etapes que s’han d’anar assolint una darrere l’altra. Requereix reflexió i coneixements. És un mètode per oferir cures de manera generalitzada i mitjançant protocols.

Entenem per resposta humana: Tot allò que ens diu la persona. La reacció front una situació o un esdeveniment. Tot allò que ens diu la persona després d’una pregunta nostra. El que observem, la comunicació no verbal de la persona.

L’observació com a tècnica de recollida d’informació: Recull allò que veiem. És innata en les persones. Ha de tenir en compte tots els sentits. No és rellevant.

En l’etapa de valoració s’ha de recollir: La nostra interpretació del que la persona ens explica. Només allò que podem observar. Allò que ens explica la persona i allò que observem. Només allò que ens diu la persona.

Els Patrons Funcionals de Salut: Ens proporcionen una manera d’organització de la informació. Ens proporcionen la informació necessària de la persona. És l’únic sistema d’ordenar la informació. És un nou model teòric infermer.

La informació sobre la comunicació no verbal de la persona la informarem al Patró: Cognitiu / perceptual. Adaptació / tolerància a l’estrés. Autopercepció / autoconcepte. Rol / relacions.

A quin Patró buscaríem informació sobre els tipus de restaurants, mercats, supermercats, màquines de vending,...d’una comunitat: Al patró Nutricional / metabòlic. Al patró Rol / relacions. Al patró Valors / creences. No cal informar-ho.

Un cop recollida la informació: És preferible esperar un temps abans de passar a l’anàlisi. Hem de determinar la informació disfuncional. Passem directament a l’anàlisi. Passem directament a la planificació.

A l’etapa d’anàlisi és quan: Determinem els problemes de la persona. Emetem judicis de valor sobre la persona. Elaborem els objectius i el pla de cures. Determinem els diagnòstics d’infermeria.

Quina de les següents afirmacions del Diagnòstic d’infermeria és certa: Identifica problemes reals de l’individu, família o grup. Identifica problemes reals i potencials de l’individu. Identifica problemes reals i potencials de l’individu, família o grup. Identifica problemes reals de l’individu.

Quina de les següents afirmacions del Diagnòstic d’infermeria és certa: L’objectiu és la detecció precoç i control. Utilitzem terminologia específica. Descriu una complicació d’una malaltia. Només és aplicable als individus.

Quina de les següents afirmacions del Problema col·laboratiu és certa: Identifica problemes reals de l’individu, família o grup oblemes reals de l’individu. Identifica problemes reals i potencials de l’individu. Identifica problemes reals i potencials de l’individu, família o grup. Identifica problemes reals de l’individu.

Quina de les següents afirmacions del Problema col·laboratiu és certa: Identifica problemes relacionats amb la resposta humana i amb les complicacions d’una malaltia. Identifica problemes reals i potencials relacionats amb les complicacions d’una malaltia. Identifica problemes reals i potencials relacionats amb una malaltia d’un individu, família o grup. Identifica problemes reals i potencials d’un individu, família o grup.

Quina de les següents afirmacions del Problema col·laboratiu és certa: L’objectiu és la solució, disminució o prevenció del problema. Utilitzem terminologia mèdica. Descriu una resposta humana. És aplicable a individus, família o comunitats.

El Diagnòstic d’infermeria que descriu un problema que existeix i volem solucionar o millorar és el Diagnòstic d’infermeria... Efectiu. Existent. Real. Possible.

L’enunciat d’un Diagnòstic d’infermeria real ha d’identificar: El problema de salut i els factors de risc. El problema de salut, els factors de risc i les característiques definitòries. El problema de salut, l’etiologia i els factors de risc. El problema de salut, l’etiologia i les característiques definitòries.

Quan diem que un diagnòstic d’infermeria ha d’estar fonamentat en la informació, que volem dir: Que un cop fet el diagnòstic hem de recollir la informació que el validi. Que les característiques definitòries han d’estar a la recollida d’informació prèvia. Que les característiques definitòries i la causa han d’estar a la recollida d’informació prèvia. Que les característiques definitòries han de correspondre a informació sobre la causa.

Els components d’un diagnòstic d’infermeria de risc o potencial són: Problema de salut iniciat amb les paraules Disposició per millorar... Problema de salut i característiques definitòries. Problema de salut, etiologia i característiques definitòries. Problema de salut i etiologia / factors de risc.

El llenguatge estandarditzat infermer: Es un llenguatge propi amb la finalitat que ningú més entengui el que diem. Es un llenguatge per unificar el vocabulari que utilitzen els professionals d’infermeria. Facilita la comprensió entre professionals d’altres disciplines. L’únic que existeix és la taxonomia NANDA.

L’enunciat d’un objectiu està format per: Qui, que i quan. Qui, que, quan i perquè. Qui, que, quan i com. Que i quan.

Per elaborar correctament un objectiu: Hem de tenir en compte l’etiologia del problema. Hem de tenir en compte tot el diagnòstic d’infermeria. Hem de tenir en compte el problema de salut. Hem de tenir en compte el que la persona ens diu.

El pla de cures: Ha d’incidir sobre el problema de salut. Es la planificació de les intervencions i activitats. Es la planificació de les activitats. L’hem d’anomenar mitjançant la taxonomia NOC.

Les intervencions d’un Diagnòstic d’infermeria: Han de ser intervencions de detecció precoç i control. Responen a activitats autònomes i delegades. Responen a qui, que i quan. Han d’incidir sobre la causa del diagnòstic d’infermeria.

Les intervencions d’un Diagnòstic d’infermeria: Són diferents en funció del problema. Són diferents en funció de la persona. Són diferents en funció dels professionals que hi participin. Són diferents en funció del professional d’infermeria.

L’etapa d’execució: Inclou també la preparació i la documentació. La iniciem en el primer moment de contacte amb la persona. Es la darrera etapa de la metodologia infermera. Es una etapa que podem delegar en un altre professional.

L’observació: És una tècnica que utilitzem només en la recollida d’informació. És una tècnica que hem d’utilitzar en tots els contacte amb la persona atesa. És una tècnica innata en les persones. És una tècnica que ens serveix per determinar el pla de cures.

Un Diagnòstic d’infermeria de Benestar o salut: L’enunciem amb terminologia mèdica. Només és aplicable als individus. Permet treballar en la promoció de la salut. És un problema de col·laboració.

L’objectiu del Diagnòstic “Disminució de la implicació en activitats recreatives relacionat amb baixa autoestima situacional manifestat per canvis d’humor, avorriment i inexpresivitat”. Anirà dirigit a millorar l’autoestima. No es pot fer un objectiu d’aquest diagnòstic. Haurà de reflectir criteris d’augment de la implicació en les activitats recreatives. Anirà dirigit a millorar l’autoestima tenint en compte l’edat de la persona.

Assenyala la resposta CERTA del Diagnòstic “ Deteriorament de la bipedestació relacionat amb dolor manifestat per deteriorament de l’habilitat per aconseguir una postura equilibrada i per ajustar la postura de les cames a superfícies irregulars”. No és un diagnòstic d’infermeria perquè és massa llarg. És un diagnòstic d’infermeria de benestar o salut. L’objectiu ha d’anar dirigit a millorar el dolor. És un diagnòstic d’infermeria real.

El Diagnòstic d’infermeria de Risc o Potencial ens permet treballar: Per solucionar un problema. Per millorar una situació de salut amb promoció de la salut. Per prevenir un problema. Només podem treballar amb problemes reals.

L’ètica... Es basa sobre les tradicions i algunes creences sovint religioses per enunciar regles de conductes que prescriu. Es pregunta per la validesa de la moral. És la reflexió i la crítica a la moral. b i c són correctes.

La moral... No ens orienta per actuar racionalment en el conjunt de la nostra vida. És un conjunt de principis, normes i valors que cada generació transmet a la següent en la confiança de que es tracta d’un bon llegat d’orientacions sobre la manera de comportar-se per portar una vida bona i justa. És la disciplina filosòfica que constitueix una reflexió de segon ordre sobre els problemes morals. Es pregunta per què hem de fer-ho.

Qui va parlar de la compassió i la responsabilitat han d'unir a l'autonomia i la justícia per a que el desenvolupament moral estigui complet... Lawrence Kohlberg. Diego Gracía. Carol Gilligan. Van Potter.

Assenyala l’afirmació incorrecta: L’ètica del cuidar és exclusiva de la professió d’infermeria. L’ètica del cuidar es tracta de cuidar algú perquè és bo i perquè és correcte. Per a l’ètica del cuidar és important la reflexió sobre quin és l’objectiu de l’atenció sanitària. Per a què el cuidar sigui satisfactori s’han de tenir actituds com preocupar-se, ser responsable, ser competent i receptiu.

La següent definició “Són creences, actituds o conviccions que es reflecteixen en el nostre comportament personal” correspon a : Moral. Virtuts. Valors. Ètica.

Assenyala quines paraules manquen en la següent afirmació: L’ésser humà és un i mai es pot utilitzar com un. Valor fonamental” - “mitjà”. “fi en sí mateix” - “mitjà”. “mitjà” - “fi en sí mateix”. “mitjà - “valor fonamental”.

Assenyala l’afirmació correcta sobre l’informe de Belmont. Es va crear al 1977. Té 3 principis generals: respecte per les persones, beneficència i justícia. Té 4 principis generals: autonomia, beneficència, no-maleficència i justícia. a i b són correctes.

Els objectius de la bioètica són: Estudiar l'impacte de les innovacions biotecnològiques. Identificar els límits de les intervencions de l'home sobre la vida, la biosfera i el medi ambient. Promoure un debat racional multidisciplinari en anàlisi bioètica. Les respostes a, b i c són correctes a més d’establir un "pont" entre el coneixement humanístic i el científic.

L'Andreu és un home de 57 anys que ingressa en una unitat de cirurgia per a intervenció quirúrgica d'un tumor vesical. Ve acompanyant de la seva dona Antònia. La Maria, la infermera que atén a l'Andreu en l'arribar a la unitat de cures, li fa l'entrevista d'acollida. Al sortir de l'habitació l'Antònia l'acompanya fins al control d'infermeria i li demana que, davant la sospita d'un mal pronòstic, no li doni cap informació al seu marit, que ja serà ella qui li digui. La Maria li pregunta si l'Andreu ho vol així, però li respon que mai n'han parlat, i que té molta por que ell es deprimeixi. Li exposa que ha demanat el mateix al cirurgià que l'operarà. Què ha de fer la Maria?. Conèixer de primera mà els desitjos de l’Andreu. Parlar amb ell sobre com vol que es gestioni la informació. Parlar amb l’Antònia en un àmbit reservat sobre la importància del consentiment i de l’autonomia, ajudant-la a sospesar realment el millor pel seu marit i el seu propi patiment. Oferir-li ajuda per parlar-ne entre tots tres o la possibilitat d'una ajuda psicològica especialitzada. Posar-se en contacte amb el cirurgià, que segons l’Antònia ha acceptat no dir res a l’Andreu, i prendre la decisió de com actuar de forma conjunta i plantejar-se estratègies de seguiment. a, b i c són correctes.

La Joana és infermera des de fa deu anys a l’àrea quirúrgica, concretament, al quiròfan de traumatologia de l'hospital. Fa un mes que s’ha incorporat a l’equip una nova companya, la Roser. Totes dues treballen colze a colze i tenen una bona relació personal, però de vegades xoquen perquè la Roser té certes actituds envers la gestió dels residus sanitaris amb les que la Joana no està d'acord. La Roser no fa una gestió dels residus correcta, llença productes de rebuig on no toca de manera reiterada. A les preguntes de la Joana, la Roser respon amb frases com "no t’amoïnis, tot acaba cremat",´" no t'ho creguis, que ho separen", “el que contamina són els cotxes". Marca l’afirmació correcta: La Roser està vulnerant els valors de responsabilitat i compromís social del codi d’ètica de les infermeres i infermers de Catalunya. La Joana no pot fer res perquè la Roser no vulnera cap principi ni fa mal a ningú, no estem davant de cap problema ètic. La Roser està vulnerant els valors d’autonomia i intimitat i confidencialitat del codi d’ètica de les infermeres i infermers de Catalunya. Cap de les anteriors és correcte.

En la deliberació moral és important... Detectar els fets, creences, problemes existents, identificar els principis que s’apliquen a la situació, descriure els recursos per facilitar la presa de decisió, determinar si es requereix de més informació o ajuda d’experts. Un cop analitzada la situació és important descriure els cursos d’acció i quedar-se amb dos cursos extrem d’acció passar a l’acció i avaluar la decisió. Un cop analitzada la situació és important descriure els cursos d’acció i quedar-se amb el curs òptim d’acció, passar a l’acció i avaluar la decisió. a i c són correctes.

El Codi d’Ètica de les infermeres i infermers de Catalunya té com objectiu: Especificar el compromís indispensable que les infermeres adquireixen envers la persona atesa, les famílies, grups i comunitats, així com respecte dels col·legues, d’altres professionals de la salut i equips de treball, i de la societat, a fi de poder oferir unes cures infermeres de qualitat. Determinar la responsabilitat professional de les infermeres en el manteniment, promoció i defensa dels drets de les persones relacionats amb la salut. Mostrar quins són els paràmetres d’una pràctica que permeti avaluar la competència de les infermeres, promogui la reflexió sobre la pràctica professional i ajudi les infermeres i infermers a prendre decisions per actuar èticament. Totes les anteriors són certes.

La següent definició “Les infermeres proporcionem cures infermeres segures, competents, compassives i conformes a l’ètica professional i, al mateix temps, donem compte de les nostres accions i de les conseqüències que se’n deriven en l’exercici de la professió” correspon al valor del Codi d’Ètica de les infermeres i infermers de Catalunya: Autonomia. Responsabilitat. Justícia social. Compromís professional.

Assenyala l’afirmació correcta: El document de voluntats anticipades (DVA) i la planificació de les decisions anticipades (PDA) es porta a terme quan una persona es troba en una situació de malaltia. El DVA és un procés de comunicació entre el malalt, els professionals i els familiars on el malalt expressa els seus valors, desitjos i preferències, i d’acord amb aquests i en col·laboració amb el seu entorn afectiu i el seu equip sanitari de referència, formula i planifica com voldria que fos l’atenció a rebre, davant una situació de complexitat clínica o malaltia greu, o en situació de final de vida. El DVA es porta a terme en un escenari suposat de malaltia i el PDA es realitza en un escenari actual on la persona ja té una malaltia i vol planificar com vol ser atesa. El PDA és una declaració on la persona, major d'edat, lliurement, dona instruccions sobre el tractament mèdic que vol o no rebre al fi de la seva vida, en cas que arribi un moment en el que una malaltia o un accident la incapaciti físicament i/o psíquicament per expressar-se i prendre decisions.

Assenyala l’afirmació incorrecta: No escau fer objecció de consciència quan una decisió de limitació de tractaments de suport vital s’ha pres per consens amb els altres membres de l’equip assistencial. En aquests casos, es recomana que es dispensi l’objector de participar en la presa de decisions. L’exercici de l’objecció de consciència és una possibilitat, derivada del dret a la llibertat ideològica, a la qual poden acollir-se les persones, les institucions, col·lectius o Comunitats Autònomes. En cada supòsit d’objecció de consciència cal garantir sempre l’adequada atenció a l’usuari de manera que aquest pugui exercir efectivament els seus drets. La manera d’efectuar la declaració d’objecció de consciència del personal sanitari es fa mitjançant un document que recull de forma explícita quines pràctiques concretes són les que objecta amb la finalitat que el gestor sanitari pugui organitzar adequadament l’atenció als usuaris.

El secret professional... És un dret del pacient i un deure del professional. És un deure del professional. És un dret del pacient i es relaciona amb la beneficència. És un deure del professional i es relaciona amb la intimitat i la confidencialitat.

Assenyala quines paraules manquen en la següent afirmació i són les dues condicions bàsiques del raonament pràctic. “Coneixement” i “reflexió”. “Deliberació” i “prudència”. “Deliberació” i “coneixement”. “Prudència” i “reflexió”.

Quins són els elemets essencials del consentiment informat?. Descripció de la investigació i/o tractament, riscos i beneficis, alternatives al tractament i/o investigació, confidencialitat i participació voluntària. Descripció de la investigació i/o tractament, riscos i beneficis, alternatives al tractament i/o investigació, confidencialitat, contactes dels professionals responsables i participació voluntària. Descripció de la investigació i/o tractament, riscos i beneficis, confidencialitat, contactes dels professionals responsables i participació voluntària. Descripció de la investigació i/o tractament, riscos i beneficis, alternatives al tractament i/o investigació, confidencialitat i contactes dels professionals responsables.

La següent definició correspon a: “Corporacions de dret públic, emparades per la llei i reconegudes per l’Estat, amb personalitat jurídica i plena capacitat per al compliment dels seus fins”. Codi deontològic. Codi ètic. Col·legi professional. Codi deontològic professional.

Sobre la capacitat i la competencia en el principi d’autonomia…. Sempre s’ha de pressuposar la competència dels malalts, excepte que hi hagi una sentència d’incapacitació. Sempre s’ha de demostrar la incompetència i en cas de dubte la presumpció de capacitat ha de prevaler. Sempre s’ha de demostrar la competència i en cas de dubte la presumpció de capacitat ha de prevaler. a i b són correctes.

La responsabilitat d’infermeria de cara al Document de Voluntats Anticipades (DVA) és…. Conèixer la legislació vigent i saber quin és el procés d’elaboració i posterior registre de DVA. Saber quines són les implicacions clíniques, ètiques i jurídiques que es plantegen en el tram final de la vida. Formar-se en habilitats comunicatives per conversar amb la persona sobre els aspectes relacionats amb la malaltia i la mort. a, b i c són correctes.

Respecte al rebuig del tractament…. La persona atesa pot rebutjar una actuació mèdica no desitjada i és un DRET explicitat per la llei (Llei General de Sanitat 1986, Conveni Consell Europa 1997, Llei 21/2000 i Llei Bàsica 41/2002). Estar malalt significa perdre el dret a decidir i en cas de vulnerabilitat els professionals sanitaris i la família seran qui decideixen per ell/a. El dret al rebuig del tractament l’exercirà el representant/familiar. La no-aplicació (no iniciar/retirar) d’un tractament a partir del judici subjectiu del malalt forma part de la seva autonomia i els professionals sanitaris han de respectar-la. a i c són correctes.

La següent definició “Suposa acceptar la irreversibilitat d’una malaltia i la conveniència d’abandonar els tractaments que tinguin per finalitat perllongar la vida, mantenir només les teràpies necessàries per garantir al màxim el benestar del malalt” correspon a: Obstinació terapèutica. Futilitat terapeùtica. Rebuig de tractament. Limitació de l’esforç terapèutic.

Els principis en el quals es regeix la Carta de Drets i Deures de la Ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària són: La dignitat de la persona, la llibertat i l’autonomia, la igualtat, l’accés a la informació i el coneixement de la salut i el compromís cívic. Autonomia, beneficència, no maleficència i justícia. Responsabilitat, autonomia, intimitat i confidencialitat, justícia social i compromís professional. Cap de les anteriors és correcte.

Sobre les responsabilitats finals (proves de consistència) en el procés de deliberació.... Es fa mitjançant 3 proves: legalitat, temporalitat i publicitat. Es fa mitjançant 3 proves: legalitat, jerarquització de principis i autonomia. Es fa mitjançant 3 proves: legalitat, respecte per les persones i beneficència. Es fa mitjançant 3 proves: legalitat, deliberació i prudència.

Quina de les següents afirmacions respecte a la Carta de Drets i Deures en relació amb la Salut i l’Atenció Sanitària és correcta: Va ser aprovada al juny del 2016 i publicada a l’octubre del 2019. La carta és un document amb rang legal. S’inspira en el model centrat en la persona. Només s’aplica als àmbits d’atenció sanitària pública.

L’objectiu principal del document de voluntats anticipades (DVA) és... El respecte a la dignitat. El respecte a l’autonomia. El respecte a la justícia. El respecte a la beneficència.

Aplicats a la resolució de conflictes, quins dos principis de la bioética entren sovint en contradicció amb dos altres i qui va fer aquesta proposta?. Justícia i no-maleficència amb autonomia i beneficència i ho va proposar Diego Gracia. Autonomia i justícia amb beneficència i no-maleficència i ho va proposar Diego Gracia. Beneficència i justícia amb autonomia i no-maleficència i ho va proposar Van Potter. Autonomia i no-maleficència amb beneficència i justicia Carol Gilligan.

La següent definició “Les infermeres reconeixem la importància de la professió infermera en el si de la societat, i per això assolim el pacte de desenvolupar-la i millorar-la” correspon al valor del Codi d’Ètica de les infermeres i infermers de Catalunya: Autonomia. Responsabilitat. Justícia social. Compromís professional.

A què respon la definició següent: És l’acceptació d’una intervenció mèdica per un pacient, en forma lliure, voluntària i conscient, després que el metge li hagi informat sobre la naturalesa de la intervenció amb els seus riscs i beneficis i les alternatives possibles amb els seus respectius riscs i beneficis. Testament vital. Consentiment informat. Document de les voluntats anticipades. Planificació anticipada de les voluntats anticipades.

L’objectiu de la recollida d’informació és: Conèixer les respostes humanes de la persona. Conèixer l’estat de salut físic de la persona. Recollir el que ens diu la persona. Conèixer les patologies i el tractament de la persona.

La informació ha de ser: Escrita, pública, segura i ordenada. Escrita, validada, assequible i ordenada. Escrita, privada, ordenada i comprensible. Validada, comprensible, pública i ordenada.

La informació que fa referència als patrons previs d’una persona: Ens informen dels antecedents personals amb anterioritat a l’entrevista. Ens informen dels antecedents familiars amb anterioritat a l’entrevista. Ens informen del funcionament habitual de la persona amb anterioritat a l’entrevista. No ens donen informació rellevant perquè és amb anterioritat a l’entrevista.

La informació relativa a la recollida de residus de la comunitat ho inclourem al Patró: Percepció / maneig de la salut. Son / descans. Eliminació. Rol / relacions.

“Des que el meu fill s’ha independitzat em sento molt sola i no sé com afrontar-ho”. Aquesta informació la inclouríem al Patró: Rol /relacions. Percepció / maneig de la salut. Cognitiu /perceptual. Adaptació /tolerància a l’estrès.

“No tinc prou força per tallar els aliments, ni per aguantar el got per beure”. Aquesta informació la inclouríem al Patró: Nutricional / metabòlic. Percepció / maneig de la salut. Activitat / exercici. Cognitiu / perceptual.

Quina de les següents afirmacions del Diagnòstic d’infermeria és certa: Identifica problemes relacionats amb la resposta humana i amb les complicacions d’una malaltia. Identifica problemes reals i potencials relacionats amb les complicacions d’una malaltia. Identifica problemes reals i potencials relacionats amb una malaltia d’un individu, família o grup. Identifica problemes reals i potencials d’un individu, família o grup.

Quina de les següents afirmacions del Diagnòstic d’infermeria és certa: Descriu una malaltia. Només és aplicable als individus. Pot variar si es modifiquen les respostes. El responsable final és un altre professional.

Quina de les següents afirmacions del Problema col·laboratiu és certa: Identifica problemes relacionats amb la resposta humana i amb les complicacions d’una malaltia. Identifica problemes reals i potencials relacionats amb les complicacions d’una malaltia. Identifica problemes reals i potencials relacionats amb una malaltia d’un individu, família o grup. Identifica problemes reals i potencials d’un individu, família o grup.

Quina de les següents afirmacions del Problema col·laboratiu és certa: Descriu una resposta humana. Només és aplicable als individus. Pot variar si es modifiquen les respostes. El responsable final és el professional d’infermeria.

Les característiques definitòries són: Part de la informació disfuncional de la recollida d’informació. Tota la informació que hem recollit d’un dels patrons funcionals de salut. Informació que fa referència només a un Patró. Informació que apareix a la definició del problema de salut.

En relació a l’etiologia d’un diagnòstic d’infermeria: Hem d’utilitzar sempre llenguatge específic infermer. Podem utilitzar llenguatge específic infermer i llenguatge mèdic. Hem de posar literalment la informació disfuncional que correspongui. Podem utilitzar llenguatge específic infermer o altres termes però no llenguatge mèdic.

Si en un Diagnòstic d’infermeria real hi ha dues causes: Les característiques definitòries hauran de reflectir informació disfuncional de les dues causes?. No hi pot haver un diagnòstic d’infermeria amb dues causes. Les característiques definitòries no es modificaran per afegir una causa. En un diagnòstic d’infermeria real no cal posar etiología F.

Els problemes col·laboratius: Descriuen una resposta humana. Es descriuen amb terminologia mèdica. Poden aplicar-se a individus, famílies o comunitats. Poden variar si es modifiquen les respostes.

La taxonomia NANDA: És un llistat de diagnòstics d’infermeria potencials. És un llistat de diagnòstics d’infermeria reals. En el nostre context només inclou problemes de rol autònom. És una guia per nombrar els diagnòstics d’infermeria.

L’etapa de planificació: La realitzem després de la recollida d’informació. La realitzem abans de l’avaluació. La realitzem abans de l’execució. La comencem a realitzar en el primer contacte amb la persona.

L’objectiu (assenyala la resposta FALSA): És el comportament favorable que ha de mostrar la persona atesa?. Podem utilitzar el llenguatge estandarditzat NIC per enunciar-lo. És la meta a la qual volem que arribi la persona atesa?. Pot servir de mesura de l’efectivitat del pla de cures.

Respecte als conceptes intervenció i activitat: Les activitats representen la concreció d’una intervenció. Són conceptes de diferents etapes. Són conceptes de l’etapa de planificación, però no tenen relació entre ells. Van lligats a l’elaboració de l’objectiu.

Les intervencions d’un Problema col·laboratiu: Responen al rol autònom. Són diferents en funció de la persona. Són diferents en funció del problema. Són diferents en funció de les respostes humanes.

Per elaborar el pla de cures hem de pensar en intervencions del tipus: Intervencions d’habilitat manual. Intervencions d’educació sanitària. Intervencions de qualsevol mena que orientin a assolir l’objectiu. Intervencions de qualsevol mena que orientin a millorar la patologia mèdica.

Un Diagnòstic d’Infermeria potencial o de Risc: L’enunciat està format pel Problema de Salut, l’etiologia i les característiques definitòries. Identifica un problema existent. Ens permet treballar amb la prevenció dels problemes. És un problema de col·laboració.

Algunes característiques que han de tenir les intervencions d’un pla de cures són: Han de tenir en compte les preferències de la persona. Han de ser realistes. Han de tenir en compte els objectius a assolir. Han de tenir en compte les respostes a), b) c) i també les limitacions i edat de desenvolupament de la persona.

Es considera el primer codi d’ètica de la professió d’infermeria: El del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers d’Espanya. El Jurament de Florence Nightingale. El del Consell del Regne Unit (UKCC). El del Col·legi d’Infermeres i Infermers de Catalunya.

Carol Gilligan considera que... La teoria de desenvolupament moral de Kohlberg és incompleta. La compassió i la responsabilitat han d'unir a l'autonomia i la justícia perquè el desenvolupament moral estigui complet. No busca l’existència d’una moralitat pròpia de les dones, la seva crítica mostra que altres camins del desenvolupament moral són possibles. Totes són certes.

Assenyala l’afirmació correcta: M.S.Roach proposa que la capacitat i la confiança són únicament les competències claus per l’ètica del cuidar. Per fer unes bones cures (un bon cuidado) només s’ha de tenir bones intencions. Segons Tronto hi ha 4 dimensions en el cuidar: preocupar-se per algú, prestar atenció, l’acte de proporcionar cures i la percepció de rebre cures. La societat li dóna molt valor a l’ètica del cuidar.

Els principals valors professionals i les conductes ètiques de la infermera són: Responsabilitat, beneficència, no-maleficència, autonomia, intimitat i confidencialitat i justícia. Responsabilitat, compromís professional, maleficència i afectivitat. Responsabilitat, autonomia, intimitat i confidencialitat, justícia social i compromís professional. Responsabilitat, autonomia, intimitat i confidencialitat, justícia i afectivitat.

La següent definició “Una nova disciplina que combina el coneixement biològic amb el coneixement del sistema dels valors humans” correspon a: Ètica aplicada a les ciències de la salut. Bioètica. Ètica clínica. Ètica.

Quins són els principis ètics aplicables al camp assistencial, definits per Beauchamp i Childress?. Respecte per la persona, beneficència i justícia. Autonomia, beneficència i justícia. Beneficència, autonomia, justícia i no-maleficència. Autonomia, no maleficència i justícia.

Aplicats a la resolució de conflictes, dos principis entren sovint en contradicció amb dos altres, quins són?. Justícia i no-maleficència amb autonomia i beneficència. Autonomia i justícia amb beneficència i no-maleficència. Beneficència i justícia amb autonomia i no-maleficència. Autonomia i no-maleficència amb beneficència i justícia.

A què respon la definició següent: És l’acceptació d’una intervenció mèdica per un pacient, en forma lliure, voluntària i conscient, després que el professional sanitari l’ hagi informat sobre la naturalesa de la intervenció amb els seus riscos i beneficis i les alternatives possibles amb els seus respectius riscos i beneficis. Testament vital. Consentiment informat. Document de les voluntats anticipades. Planificació anticipada de les voluntats anticipades.

L’Elena és una infermera que té cura de les persones ingressades en una unitat d’hospitalització destinada a persones amb malalties infeccioses. Al sortir d’una habitació es troba a les dues auxiliars que treballen amb ella i a la seva companya infermera parlant en el passadís davant del control d’una de les malaltes que ella n’és responsable. Comenten que és una malalta molt “pesada” que es queixa de tot, enfadada, molt demandant, que no s’adapta al que hi ha establert i que ahir la va venir a veure un home i avui un altre, tots dos amb molt “mala pinta”. Què ha de fer l’Elena?. a) L’Elena no ha de fer res perquè entén que les companyes treballen sota pressió i és normal que entre elles es puguin comentar aspectes del dia a dia. L’Elena ha de parlar directament amb els seus superiors per evitar que companyes parlin de les persones que atenen d’aquesta manera. L’Elena ha de defensar el bon tracte i el respecte a la persona malalta i per altre fer-ho de manera que les companyes puguin reflexionar sobre les seves actuacions i aquesta acció en concret. L’Elena ha de comunicar a les companyes que si volen parlar de temes interns ho han de fer en el despatx i no en el passadís.

Júlia és una infermera jubilada que li han dit que té una síndrome metabòlica i que té diabetis. Ella intenta tenir cura de si mateixa i amb la màxima discreció i dignitat, segueix les tres normes: alimentació, exercici i medicació. Ha d’anar al seu CAP perquè li toca el control i també se li han acabat les agulles per auto injectar-se. Es dirigeix al despatx de la infermera, al lloc i hora establerts, truca a la porta de la consulta de la infermera i un crit des de dins li diu: “segui i esperi”, així ho fa. La infermera va fent entrar d’altres persones. Júlia segueix asseguda i esperant, fins que una de les vegades que la infermera surt, se li queda mirant i li diu: “i vostè, què vol?”. Júlia, avergonyida i baixet, entre dents li diu l’objecte de la visita. Llavors, la infermera visiblement enfadada, replica en veu alta “doncs s’haurà d’esperar per què jo avui estic de vacunes i no de diabètics”, “Aquests de dalt es pensen que puc amb tot o faig vacunes o faig diabètics”. Marca l’afirmació correcta: La infermera vulnera la dignitat, la intimitat i la confidencialitat de la Júlia, fent que aquesta es senti ofesa i humiliada. La infermera està sobresaturada i és normal que contesti d’aquesta manera si avui no li toca atendre a persones amb diabetis. La infermera ha convertit a la Júlia en un objecte vacunable o en un receptor de material. a i c són correctes.

Assenyala l’afirmació incorrecta sobre els criteris bàsics (actituds i aptituds) de la deliberació moral: L’escolta atenta, ponderar els valors implicats, argumentar raonablement sobre els cursos d'acció possibles i l'elecció del o dels cursos òptims; aclarir el marc legal; donar consell no directiu a la persona responsable del cas; i sotmetre la decisió a les proves de consistencia. Un raonament prudent no admet més d’una solució. Disposició positiva al diàleg i al canvi d'opinió, si la d'un altre fos més convincent. Disposició a participar, a demanar ajuda, al compromís amb la veracitat, a admetre sempre alguna dosi d'incertesa, a un sincer desig de comprensió.

Quina paraula manca en aquesta definició: La _________ és una branca de l’ètica que regula els deures i els converteix en normes morals i regles de conducta: Deontologia. Moral. Dignitat. Virtut.

Assenyala l’afirmació incorrecta sobre el codi ètic: El codi ètic està definit com a instrument, que presenta orientacions bàsiques i consensuades per guiar l'acció. És una eina de treball útil, fonamental i necessària en el context professional actual V. El codi ètic pot donar resposta a totes les qüestions d'ordre ètic que es plantegen diàriament i pot donar respostes a situacions complexes, com són els dilemes ètics. El codi ètic busca inspirar als membres del grup professional per seguir un comportament ètic, sensibilitzant sobre els aspectes morals de la seva feina mitjançant unes certes regles que defineixen la integritat i la protecció de les normes de pràctica ètica. El codi ètic assessora sobre la solució de conflictes morals i indica què és el que el públic podria esperar d’un membre del grup professional.

Dins del valor de responsabilitat en el Codi d’Ètica de les Infermeres i Infermers de Catalunya trobem els següents subapartats: Competència professional, seguretat de la persona atesa i final de la vida. Intimitat i confidencialitat. Formació, medi ambient i objecció de consciència. Comunicació social, justícia i compromís.

La següent definició “Les infermeres reconeixem a importància de la professió infermera en el si de la societat, i per això assolim el pacte de desenvolupar-la i millorar-la” correspon al valor del Codi d’Ètica de les Infermeres i Infermers de Catalunya: Autonomia. Responsabilitat. Justícia social. Compromís professional.

La següent afirmació “La infermera reconeix els errors comesos i posa els mitjans per minimitzar els perjudicis” correspon al valor del Codi d’Ètica de les Infermeres i Infermers de Catalunya: La responsabilitat i la seguretat de la persona atesa. La responsabilitat i el final de vida. La responsabilitat i la competència professional. La formació continuada.

La següent definició “Les infermeres ens comprometem a tractar les persones amb igualtat i a garantir un accés equitatiu a les cures infermeres, tenint present la globalitat de la societat i afavorint el bé comú” correspon al valor del Codi d’Ètica de les Infermeres i Infermers de Catalunya: Justícia. Respecte per les persones. Beneficència. Justícia social.

La instauració o continuació de mesures terapèutiques que no tenen cap altre sentit que perllongar la vida del malalt quan aquest està abocat a la mort de manera irreversible és: Futilitat terapèutica. Obstinació terapèutica. Limitació de l’esforç terapèutic. Procés de cures.

En relació a l’objecció de consciència assenyala l’afirmació correcta: Ha de ser explícitament declarada i s’ha d’establir en quines condicions i amb quins requisits, formalitats i terminis es pot exercir. Únicament es pot exercir respecte d’aquelles conductes que afectin directament a la creença que fonamenta l’objecció. Que realment l’objector tingui les conviccions que afirma tenir. Totes les anteriors són correctes.

Els principis en els quals es regeix la Carta de Drets i Deures de la Ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària són: La dignitat de la persona, la llibertat i l’autonomia, la igualtat, l’accés a la informació i el coneixement de la salut i el compromís cívic. Autonomia, beneficència, no maleficència i justícia. Responsabilitat, autonomia, intimitat i confidencialitat, justícia social i compromís professional. Cap de les anteriors és correcte.

La següent afirmació “La infermera respecte del rebuig de tractament i/o cures” correspon al valor del Codi d’Ètica de les Infermeres i Infermers de Catalunya: L’Objecció de consciència. L’autonomia i la informació i el consentiment informat. La intimitat i la confidencialitat. A la justícia social.

La següent afirmació “La infermera ha de demanar permís per a tota intrusió en el cos de la persona atesa” correspon al valor del Codi d’Ètica de les Infermeres i Infermers de Catalunya: La intimitat i la confidencialitat. La intimitat. La confidencialitat. L’autonomia i la informació i el consentiment informat.

De les següents opcions respecte als Patrons Funcionals de Salut (PFS), senyala la resposta CORRECTA. Marjory Gordon va formular 12 PFS. Només ofereixen informació bàsica històrica del pacient. Es defineixen com un marc teòric que proporciona una estructura de referència per valorar les necessitats de l’individu sa i malalt des d’una perspectiva holística. Serveixen per valorar la necessitat de son, descans i relaxació, però no aspectes com la sexualitat i la reproducció.

Durant la fase de valoració infermera, senyala la resposta INCORRECTA: S’obtenen i es gestionen les dades, de manera que permet establir quina és la situació de la persona, quines són les seves respostes humanes i quines necessitats es detecten. Es poden obtenir diferents tipus de dades: objectives, subjectives, actuals i antecedents, però només les subjectives garanteixen la perspectiva holística. La recollida de les dades es pot fer a partir de senyals que es perceben per qualsevol dels sentits o a partir de la deducció o interpretació d’opinions donades pel pacient o la família. Les dades recollides s’han de validar. La validació consisteix en comprovar l’exactitud de les dades, en buscar factors temporals que puguin alterar l’exactitud de les dades, en comprovar les dades anormals i en contrastar dades objectives i subjectives.

Senyala la resposta CORRECTA en relació a la fase de diagnòstic del Procés Infermer. És la darrera fase del Procés Infermer. El diagnòstic infermer és el resultat de la planificació, execució i avaluació de les cures infermeres. És la fase on el personal d’infermeria és capaç de detectar problemes a partir de les dades obtingudes a l’etapa de valoració. No contempla els diagnòstics infermers de síndrome. Només té en compte els problemes de les persones on hi hagi una causa que origini un trastorn.

Com a infermers referents del Sr. Joan Aguilera, ens desplacem al seu domicili des del Centre d’Atenció Primària (CAP), per fer un seguiment del seu estat de salut. Verifiquem amb la bàscula que pesa 73 kilograms. Quan li preguntem com es troba, ens verbalitza: “Tinc la sensació que m’ofego”. Al comprovar la saturació d’oxigen amb un aparell (el pulsioxímetre) obtenim un valor del 97%, que es considera dintre dels paràmetres de normalitat. Senyala la resposta CORRECTA, en relació a les dades: El pes indica una dada objectiva i la sensació que s’ofega es considera una dada subjectiva. Si el Sr. Joan refereix ofec però, quan comprovem la saturació d’oxigen, l’aparell marca un valor dintre dels paràmetres adequats, no hem de fer cas al pacient. Si el Sr. Joan, en comptes de la sensació d’ofec, tingués la sensació d’haver-se engreixat, el pes de 73 kg que marca la bàscula es consideraria una dada subjectiva. Al Procés Infermer (PI), durant la fase de valoració, s’ha de donar més importància a les dades numèriques, perquè estan comprovades amb aparells, que al que les persones refereixen sobre el seu estat de salut.

La fase d’execució del Procés Infermer (PI) consisteix en posar en pràctica el pla de cures. Significa que: (Senyala la resposta INCORRECTA). S’han de dur a terme les intervencions d’infermeria fixades durant la fase de planificació del PI. Les intervencions s’han de dur a terme seguint una rigorosa normativa. S’han de registrar les cures infermeres proporcionades tenint en compte uns registres adequats i amb precisió. S’ha de fer una valoració exhaustiva de tot el PI, avaluant la consecució dels objectius planificats, valorant els factors que han contribuït o no a l’obtenció dels objectius i modificant, si cal, el pla de cures.

La Sra. Mar Puig, de 35 anys, presenta un risc de deteriorament de la integritat cutània relacionat amb (r/a) la immobilitat. Senyala la resposta CORRECTA, en relació al seu diagnòstic infermer. Aquest diagnòstic no correspon a una persona de només 35 anys. Es formula exclusivament en l’atenció a persones ancianes. El diagnòstic s’ha redactat tenint en compte uns termes convenients, de PROBLEMA r/a LA SEVA CAUSA i aconsellables des del punt de vista legal. No existeix el risc de deteriorament de la integritat cutània. El diagnòstic infermer només es formula tenint en compte problemes reals. El diagnòstic està malament formulat perquè el problema real és la immobilitat de la Sra. Puig. És un error d’inversió d’ordre del contingut del diagnòstic.

En relació als llenguatges infermers, senyala la resposta CORRECTA: La disciplina infermera ha proposat diferents terminologies o llenguatges, com els llenguatges NANDA-I, NIC i NOC. La Classificació Internacional de Malalties, CIE-10, és un llenguatge infermer orientat a les malalties de les persones. El Manual de Diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals és un llenguatge infermer que es fa servir en l’atenció dels pacients amb patologies mentals. ATIC és un llenguatge amb terminologia mèdica, i no es considera llenguatge infermer.

En relació als diagnòstics infermers, senyala la resposta CORRECTA: Quan una persona té un diagnòstic de “RISC DE restrenyiment relacionat amb (r/a) la manca de mobilitat” no manifesta cap signe ni símptoma del restrenyiment, perquè es tracta d’un problema potencial. En el cas anterior, si la persona amb risc de restrenyiment continua amb una manca de mobilitat durant dues setmanes més, es considera que el seu diagnòstic és real i no de risc, tot i que no presenti manifestacions del problema. Un diagnòstic de síndrome no és un diagnòstic possible en el llenguatge infermer, perquè síndrome engloba diferents diagnòstics mèdics. Un diagnòstic infermer pot focalitzar-se en un problema present i en un estat de promoció de la salut, però mai en un risc potencial. No té sentit formular un diagnòstic per un problema que una persona encara no ha manifestat.

El llenguatge infermer NOC (Nursing Outcomes Classification) expressa els resultats desitjats/esperats en relació als problemes detectats (situació de la persona, família o comunitat). Senyala l’opció INCORRECTA: Els resultats desitjats/esperats han de ser realistes. S’ha de definir quan s’han d’assolir els objectius de resultat. Cal concretar una data. Es tracta d’un llenguatge propi, validat, que permet treballar de forma unificada. Inclou cures directes o indirectes, destinades tant als individus, com a les famílies i a la comunitat.

En relació al llenguatge NIC (Nursing Interventions Classification), senyala la resposta CORRECTA. L’entorn no es té en compte en aquest llenguatge. No es contemplen activitats dirigides a modificar l’entorn. És un llenguatge pendent de validar. Encara no permet treballar de forma unificada. Les accions s’encaminen al progrés del pacient cap a un resultat desitjat. L’atenció es concentra en la conducta del professional infermer. Les intervencions infermeres encara no estan vinculades als diagnòstics NANDA-I.

Quina afirmació és CORRECTA en relació a les dades antecedents d’una persona?. Fan referència a la informació que és contrastable de forma objectiva, com les constants vitals. Són informacions precises que l’usuari aporta en relació a la seva situació actual, al moment de l’entrevista. El motiu de la consulta es considera una dada antecedent. Es refereixen a tota la informació de l’individu que pot afectar al moment actual, malgrat siguin dades històriques, com les patologies que hagi tingut en el passat.

En relació als Patrons Funcionals és CERT que: / En relación a los Patrones Funcionales es CIERTO que: El patró de percepció i cura de la salut defineix el concepte de salut i benestar percebuts pel pacient. El patró nutricional no inclou dades antropomètriques (com l’alçada i el pes). El patró d’eliminació serà útil per identificar factors que afectin la comunicació. El patró de sexualitat i reproducció valora la percepció al voltant de temes íntims que no cal abordar des de la visió infermera.

Cada resultat NOC es presenta amb totes les característiques, EXCEPTE. Es configura a partir d’un codi d’identificació propi. Té assignada una llista d’activitats. Compta amb una definició. Inclou un grup d’indicadors de resultat i una escala d’evolució.

Senyala la resposta INCORRECTA en relació als avantatges en l’ús de NOC. Els resultats poden ser compartits per totes les disciplines. Es pot relacionar amb altres llenguatges infermers. Dificulta el reconeixement de la professió. Afavoreix la investigació.

Assenyala la resposta FALSA en relació als avantatges de l’ús de les NIC: Afavoreix una metodologia homogènia. Permet el llenguatge comú i la informatització. Ajuda a desenvolupar plans de cures infermeres. Amb l’ús del llenguatge NIC no cal registrar les intervencions.

Tria l'opció que sigui més certa. El Dret és un instrument ordenador de la convivència social. El Dret integra un conjunt de regles anomenades normes jurídiques destinades a regular-ho quasi tot. El Dret regula els drets i deures de les persones i també de l’Administració. Totes les afirmacions són certes.

La separació de poders respon a la necessitat de que ... (tria l’opció que sigui més certa: ... existeixin tres poders: legislatiu, executiu i judicial. ... els tres poders, legislatiu, executiu i judicial, s’exerceixin sense interferències entre ells. ... els tres poders, legislatiu, executiu i judicial, no s’exerceixin des d’un mateix estament o organisme. Totes les afirmacions són certes.

La salut, és un dret garantit a la Constitució? (tria l’opció que sigui més certa): Sí, per a tots els ciutadans espanyols. No, el que garanteix és el dret a la protecció de la salut. Sí, per a tots els ciutadans espanyols i de la Unió Europea. No, el que garanteix és que la salut sigui igual per a tothom.

Tria l’opció que sigui més certa. El catàleg de prestacions del Sistema Nacional de Salut ha de ser igual per a tots els espanyols. Les comunitats autònomes poden ampliar les prestacions del catàleg en el seu àmbit, cobrant un complement als usuaris que les necessitin. L’Estat pot distingir les prestacions del catàleg de prestacions del Sistema Nacional de Salut segons les necessitats de cada comunitat. Les comunitats autònomes poden ampliar, en el seu àmbit, el catàleg de prestacions del Sistema Nacional de Salut.

Tria l’opció que sigui més certa. En la mediació, el mediador pot imposar la solució del conflicte sotmès a la seva gestió. La tasca del mediador s’orienta a que les persones que hagin sotmès un conflicte a la seva gestió assoleixin un acord. La decisió del mediador val tant com la de l’àrbitre. La mediació és sinònim d’arbitratge.

Tria l’opció que sigui més certa. Totes les persones que viuen a Espanya tenen els mateixos drets en matèria d’atenció a la salut. Les persones que viuen a Espanya poden accedir a les prestacions del Sistema Nacional de Salut si s’inscriuen a la Seguretat Social. Tots els menors de 18 anys que visquin a Espanya, nacionals o estrangers, tenen el dret d’accedir a totes les prestacions del Sistema Nacional de Salut. Les persones estrangeres que no tinguin reconeguda la residència a Espanya no poden accedir a cap de les prestacions sanitàries públiques.

Tria l’opció que sigui més certa. El document de voluntats anticipades és un text en el que les persones poden establir els criteris a seguir en la seva assistència quan no estiguin en condicions de decidir per si mateixes. El document de voluntats anticipades és un text en el que les persones poden disposar que se’ls apliqui l’eutanàsia quan concorrin les circumstancies que hagin definit i siguin legals. En el document de voluntats anticipades s’ha de designar un representant que conegui els valors de l’atorgant i la seva voluntat per tal que la interpreti i apliqui quan no pugui fer-ho per si mateix. Totes les opcions són certes.

Tria l’opció que sigui més certa. L’eutanàsia és el dret de suïcidar-se. L’eutanàsia és el dret de suïcidar-se quan s’acrediti que concorre una situació de fatiga existencial i desig de morir. L’eutanàsia només es pot aplicar si s’acredita que concorre un patiment greu, crònic i impossibilitant o una malaltia greu i incurable que generi patiments insuportables i tingui un pronòstic de vida limitat. L’aplicació de l’eutanàsia és un dret de totes les persones, sigui quina sigui la seva edat.

Tria l’opció que sigui més certa. La formació continuada dels professionals de les Ciències de la Salut és una opció que garanteix l’actualització dels coneixements. La formació continuada dels professionals de les Ciències de la Salut és una obligació destinada a garantir l’actualització dels coneixements. La formació continuada dels professionals de les Ciències de la Salut depèn dels programes formatius de cada comunitat autònoma. La formació continuada dels professionals de les Ciències de la Salut depèn dels programes formatius que l’Estat ofereixi a les comunitats autònomes.

Tria l’opció que sigui més certa. El personal d’Infermeria acreditat pot prescriure medicaments. El personal d’Infermeria acreditat pot prescriure medicaments que no estiguin subjectes a prescripció facultativa. El personal d’Infermeria acreditat pot prescriure medicaments sempre que ho autoritzi el personal facultatiu. El personal d’Infermeria mai pot prescriure medicaments.

Tria l’opció que sigui més certa. Tots els professionals d’Infermeria poden accedir a totes les especialitats. L’accés a les especialitats requereix superar una prova mèdica que descarti la concurrència de limitacions físiques o psíquiques incompatibles amb l’activitat d’especialista per a la que s’opti. Els problemes de salut no poden impedir que un professional d’infermeria s’especialitzi. L’especialització en Infermeria és una opció que només poden decidir els professionals.

Tria l’opció que sigui més certa. El consentiment informat assegura la qualitat de l’assistència. El consentiment informat ha de constar per escrit en cas d’intervenció quirúrgica. La constància escrita del consentiment informat és un requisit imprescindible en tots els casos. El consentiment informat no és necessari si l’aplicació de la proposta assistencial és necessària.

Tria l’opció que sigui més certa. L’Administració pot tractar les dades de salut de les persones sempre que ho necessiti, si ho fa de manera reservada. Les dades de salut de les persones es poden utilitzar per part de tots els professionals sanitaris del centre de salut on estiguin ingressades. No cal la conformitat de les persones per a utilitzar lliurement les seves dades personals si s’han obtingut en un hospital. Cap és correcta.

Tria l’opció que sigui més certa. Les persones d’entre 16 i 18 anys tenen reservat el dret de prestar per si mateixes el consentiment informat en les qüestions relatives al tractament de la seva salut. Les persones d’entre 16 i 18 anys tenen reservat el dret de prestar per si mateixes el consentiment informat si el metge considera que són menors madurs. La constància escrita del consentiment informat és un requisit sempre que el pacient sigui un menor d’edat madur. Les persones d’entre 16 i 18 anys han de compartir el consentiment informat amb els seus pares o representants legals.

Tria l’opció que sigui més certa. La responsabilitat civil (RC) pot comportar sancions econòmiques i la responsabilitat penal (RP) no. La RC només pot comportar obligacions econòmiques i la RP només penes, com la inhabilitació professional, multa i presó. La RC pot generar obligacions econòmiques i la penal també, obligant a compensar econòmicament els danys i perjudicis que hagi causat el delicte que determini una condemna. La RP respon dels delictes i la RC de les infraccions dels protocols.