Neuropsicologia temes 6-13

TEMA 6: Trastorns neuropsicològics en la infància. .

Quins són els tres factors diferencials principals en els trastorns neuropsicològics infantils?. Velocitat, atenció i funcions executives. Etiologia, seqüeles i factors d’evolució. Memòria, llenguatge i motricitat fina. Afectació cortical, subcortical i mixta.

Quina diferència principal trobem en les causes de lesions cerebrals entre infants i adults?. Les lesions cerebrals infantils són sempre reversibles. Les malformacions cerebrals congènites són exclusives de la infància. Les lesions cerebrals en adults només són adquirides. Els infants no poden desenvolupar lesions corticals.

Quina és la malformació congènita més comuna del sistema nerviós humà?. Esquisencefàlia. Heterotòpia. Mielomeningocele (espina bífida). Agenèsia del cos callós.

Quina malformació cortical implica la presència d’una cissura que connecta directament els ventricles amb la meninge?. Heterotòpia. Mielomeningocele. Esquisencefàlia. Hidrocefàlia.

Quina característica tenen les heterotòpies?. Alteracions que provoquen sempre dèficits cognitius generalitzats. Grups de neurones que no han completat la migració i solen associar-se a crisis epilèptiques. Pèrdua completa de substància blanca subcortical. Defectes en el tancament del tub neural.

Com solen manifestar-se inicialment les heterotòpies?. Amb problemes motors greus. Amb dèficits de memòria declarativa. Amb crisi epilèptiques. Amb atròfia progressiva del cos callós.

Quina proporció d’ictus en la infància són isquèmics en comparació amb els hemorràgics?. El 90% són isquèmics. Aproximadament el 50% són isquèmics i el 50% hemorràgics. El 10% són hemorràgics. La majoria són causats per aterosclerosi.

Quin d’aquests és un factor de risc comú per a ictus perinatals en la infància?. Aterosclerosi. Malalties cardíaques i trastorns de l’hemoglobina. Consum de tabac durant l’embaràs. Exposició a radiacions.

Per què les lesions al lòbul frontal en la infància poden tenir seqüeles no evidents inicialment?. Perquè les lesions frontals no afecten la infància. Perquè les funcions executives no són plenament requerides fins més endavant en el desenvolupament. Perquè el lòbul frontal és l’últim a desenvolupar-se completament a l’edat adulta. Perquè aquestes lesions solen ser temporals i desapareixen.

Què diu el principi de Kennard?. Quan abans es produeixi la lesió, millor es compensarà i menys seqüeles quedaràn. Quan més tard es produeixi la lesió, millor preparat estarà el cervell per fer-li front. El dany difús suposarà lesions menys greus en infants que el dany focal. El dany focal suposarà lesions menys greus en infants que el dany difús.

Quin es compensarà pitjor en nens que en adults?. dany local. dany difús.

TEMA 7: Trastorns de la consciència i de l'atenció. .

Quina afirmació és correcta sobre l'atenció?. Només es veu afectada en lesions corticals. Es veu afectada tant en lesions corticals com subcorticals. Només es veu afectada en lesions greus. Només es veu afectada per lesions del tronc cerebral.

Quin dels següents components defineix la consciència?. Memòria i atenció. Estar despert i percebre estímuls. Reflexió interna i reflexió externa. Vigilància i autonomia.

La consciència interna està més relacionada amb: Regions laterals de l’escorça (frontals, parietals i temporals). El sistema reticular ascendent. Regions medials com el cingulat anterior i el precuneus. Les funcions motores del tronc cerebral.

Quines regions cerebrals s’activen en la consciència externa?. Regions medials del còrtex (cingulat anterior i posterior). Regions laterals del còrtex (frontals, parietals i temporals). Sistema límbic. Tronc cerebral.

Quina estructura és clau per mantenir el wakefulness?. Els lòbuls frontals. El tronc encefàlic i ganglis basals. El sistema reticular ascendent del tronc cerebral. El cerebel.

Relaciona segons el S.A.R.A: Via talàmica. Via hipotalàmica.

Ordena el procés de trastorns de la consciència que normalment segueix un pacient en coma: Estat_de_mínima_consciència Coma Estat_vegetatiu Recuperació_de_la_consciència.

Relaciona segons el trastorn de la consciència. Coma. Estat vegetatiu. Estat de mínima consciència. Síndrome d'enclaustrament.

Quina puntuació de l’Escala de Coma de Glasgow (GCS) indica un TCE greu?. Més de 15 punts. Més de 9 punts. Menys de 3 punts. Menys de 9 punts.

Segons la GCS, quants punts es donen per obrir els ulls davant d’estímuls dolorosos?. 4. 3. 2. 1.

Quina característica defineix l’estat vegetatiu?. No hi ha cicle son-vigília ni alerta. Hi ha cicle son-vigília però només respostes reflexes. Hi ha resposta propositiva no reflexa. La persona obeeix ordres simples.

Quin és el patró de resposta verbal per a 2 punts en la GCS?. Sons incomprensibles, com queixes o laments. Resposta incoherent sense conversa sostinguda. Orientació incorrecta o desorientació. Cap resposta verbal.

Quin signe motor és puntuable amb 2 punts a la resposta motora de la GCS?. Retirada davant el dolor. Flexió anormal (signe de decorticació). Extensió anormal (signe de descerebració). Obediència a ordres.

Quina és la característica principal de la síndrome d’enclaustrament (Locked-in syndrome)?. No hi ha wakefulness ni awareness. Els pacients no poden moure's ni comunicar-se, però estan conscients. Respostes reflexes sense intencionalitat. Els pacients tenen cicle son-vigília però només reflexos vegetatius.

Quin és el criteri principal per diagnosticar el deliri segons el DSM-5?. Alteració de la memòria a llarg termini. Alteració de l’atenció i la consciència. Desorientació personal permanent. Alteracions perceptives.

Quina és la diferència principal entre el deliri i la demència?. El deliri apareix de forma sobtada, mentre que la demència és progressiva. El deliri afecta només l’atenció, mentre que la demència afecta exclusivament la memòria. El deliri és irreversible, mentre que la demència pot millorar. No hi ha diferències diagnòstiques entre ambdós.

El deliri té una causa específica que sovint es pot identificar i tractar. Vertader. Fals.

Quan es considera que el rendiment en un test es troba dins la normalitat?. Quan el rendiment és superior a la mitjana. Quan el rendiment es troba dins d'1,5 desviacions estàndard de la mitjana. Quan el rendiment és inferior a la mitjana. Quan el percentil està per sota de 20.

Relaciona el tipus d'atenció amb el test corresponent: Atenció sostinguda. Atenció selectiva. Atenció dividida. Avaluació ecològica.

Quin és el costat més habitual d'heminegligència?. Dret. Esquerre. Central.

Relaciona cada concepte amb la seva definició: Heminegligència. Hemianópsia. Hemiplegia.

Relaciona les tasques segons les seves aplicacions d'avaluació: Tasca de cancel·lació. Test de bisecció de línies. Tasques d'extinció simultània. Observació directa.

Relaciona el tipus de negligència amb les seves característiques: Negligència personal. Negligència extrapersonal. Negligència centrada en persona. Negligència centrada en objecte.

TEMA 8: Trastorns de la memòria i amnèsies. .

Assenyala les que siguien correctes del cas HM: Se li va fer una callosotomia. Se li va fer una lobectomia parcial. Patia esquizofrènia resistent a fàrmacs. Patia epilèpsia resistent a fàrmacs. Va presentar amnèsia retrògrada total. Va presentar amnèsia anterògrada total. Va presentar amnèsia procedimental. Va patir alteracions en les seves habilitat lingüístiques.

Quina intervenció quirúrgica va sotmetre’s H.M.?. Lobectomia temporal total. Lobectomia parcial bitemporal. Transectació del cos callós. Estimulació cerebral profunda.

Què va mostrar Brenda Milner en la seva investigació sobre H.M.?. H.M. tenia una memòria a llarg termini normal. H.M. conservava la memòria procedimental. La seva memòria declarativa era intacta. No era capaç d'aprendre cap nova tasca.

Quina va ser la funció principal de l'hipocamp segons els estudis de Brenda Milner?. Emmagatzemar la memòria a llarg termini. Facilitar la memòria a curt termini. Establir noves memòries a llarg termini. Mantenir les memòries antigues.

Llavors, quina estructura és necessària per a l'emmagatzematge de memòria i representaciones a la memòria a ll/t?. lobul temporal medial. escorça prefrontal dorsolateral. hipofisi. amígdala.

Quina diferència hi ha entre "trastorn de la memòria" i "amnèsia"?. La memòria es veu afectada de manera més greu en el trastorn de la memòria. L'amnèsia implica una afectació més greu que el trastorn de la memòria. No hi ha diferència, són sinònims. El trastorn de la memòria només afecta la memòria a curt termini.

En quins casos no es sol parlar d'amnèsia sinó de trastorn de la memòria?. En els trastorns de l'hipocamp. En les demències. En els accidents cerebrovasculars. En les psicosis agudes.

Les alteracions de la memòria són més habituals en pacients amb epilèpsia del... Lòbul frontal. Lòbul temporal. Lòbul occipital. Cerebel.

Quins tipus de memòria estàn sustentats per sistemes cerebrals diferents?. Memòria declarativa i implícita. Memòria semàntica i procedimental. Memòria visual i auditiva. Memòria recent i remota.

Relaciona les bateries de memòria amb les seves característiques: Escala de memòria de Wechsler (WMS-IV). Test Conductual de Memòria de Rivermead (RBMT). Test de memòria i aprenentatge (TOMAL). Figura Complexa del Rey.

Quina de les següents proves avaluaria la memòria immediata en una tasca verbal?. Test de Aprendizaje Verbal España-Complutense. Prova de Dígits (span de dígits). Figura complexa de Rey. Test de Memòria de Wechsler (WMS-IV).

Com s’anomena el "nombre màxim d'ítems que la persona és capaç de repetir" en la prova dels cubs de Corsi?. Capacitat d'evocació. Span. Corba d’aprenentatge. Memòria retrògrada.

La prova de Dígits consisteix en donar al pacient un llistat de dígits oralment i els ha de recordar repetir. La prova de Aprendizaje Verbal España-Complutense (TAVEC) i la prova RAVLT de Rey consisteixen en donar oralment un llistat de paraules oralment i el ha de recordar i repetir. Per què considerem la primera una prova de memòria verbal inmediata i les segons proves de memòria verbal demorada?. Les dues son considerades proves de memòria verbal inmediata. Perquè en les RAVLT i TAVEC aquesta es només la primera fase que serveix per memoritzar el llistat que es preguntarà al cap de 20-30 minuts. Perquè les proves de Dígit són acompanyades també per estímuls visuales proposat per Corsi que ajuden a la seva evocació inmediata. Perque la prova de Dígits va ser proposada per a tractar pacients amb amnèsia inmediata i les proves RAVLT i TAVEC per pacients per amnèsia demorada.

Quina és la principal diferència entre la memòria immediata i la memòria demorada?. La memòria immediata implica recordar informació a curt termini, mentre que la memòria demorada implica recordar a llarg termini. La memòria immediata es refereix a la capacitat d’aprendre nova informació, mentre que la memòria demorada a la capacitat de recuperar-la després de l’interval de temps. La memòria immediata és un tipus de memòria semàntica, mentre que la demorada és declarativa. No existeixen diferències clares entre les dues.

Quin tipus de memòria NO depèn de l'hipocamp?. Memòria procedimental. Memòria declarativa. Memòria semàntica. Memòria episodica.

Lesions en quines d'aquestes àrees poden provocar amnèsies?. Cervell basal anterior. Lòbuls temporals medials. Lòbul frontal dorsolateral. Dièncefal. Espleni posterior. Formació de l'hipocamp. Lòbul parietal posterior. Lòbil occipital dret.

Què provoca les lesions en els lòbuls temporals medials?. Amnèsia anterògrada declarativa. Augment de la memòria semàntica. Disminució de la memòria procedimental. Disminució de la memòria implícita.

En què es diferencia l’amnèsia global transitòria d’altres tipus d’amnèsia?. El pacient perd la consciència. La memòria retrògrada és més greu. Els símptomes duren menys de 24 hores. La pèrdua de memòria és permanent.

Quina estructura cerebral es veu més afectada en els pacients amb encefalitis per herpes simple?. Lòbuls occipitals. Circuits límbics. Hipocamp. Còrtex temporal lateral.

Quina de les següents és una causa comuna d’amnèsia anterògrada?. Dany en el hipocamp. Lesions en els lòbuls occipitals. Afectació del còrtex temporal lateral. Alteracions del sistema límbic.

Quines estructures cerebrals s'afecten principalment en la síndrome de Wernicke-Korsakoff?. Hipocamp i amígdala. Cossos mamil·lars i tàlem dorsomedial. Lòbuls temporals. Còrtex prefrontal.

Què és el fascicle mamilotal·làmic?. Lesió als cossos mamil·lars del diencèfal. Un conjunt de fibres que connecten els cossos mamil·lars amb el tàlem. Un tipus de trastorn de la memòria procedural. Una àrea cerebral que es veu afectada per les encefalitis.

Què és habitual en les lesions vasculars que provoquen lesions del cervell basal anterior?. Alteracions en l'AcoA. Alteracions en l'artèria basal. Alteracions en l'AcoP. Alteracions an l'artèria caròtida.

Relaciona cada síndrome/afectació de la memòria amb la zona on es dona. Síndrome de Wernicke-Korsakoff. Infart al tàlem. Encefalitis herpètica. Anòxia per aturada cardiaca. Ruptura d'aneurismes a l'AcoA. Lesio vascular al territori de l'AcoP.

TEMA 9: Alteracions visuoespacials i visuoconstructives i agnòsies. .

Assenyala la via del sistema visual amb les seves característiques: Vía alta. Vía baixa.

Quins són els símptomes del síndrome de Balint?. simultagnòsia. apràxia oculomotora. atàxia òptica. heminegligència. aneurisma. hemianòpsia.

En el síndrome de Balint està afectada: la vía alta. la vía baixa. la vía ventral. la vía dorsal.

Què és la simultagnòsia?. Incapacitat per reconèixer un objecte visual. Dificultat per veure més d’un objecte a la vegada. Incapacitat per recordar objectes en l’espai. Dificultat per fixar la mirada en un objecte.

Què implica la apràxia oculomotora?. Incapacitat per recordar on es troben els objectes. Incapacitat per realitzar moviments oculars adequats. Incapacitat per fixar l’atenció en una escena visual. Dificultat per reconèixer cares.

Quina prova s’utilitza habitualment per avaluar les funcions visuoespacials?. Test de Ravens. Test de Benton de Judgment of Line Orientation. Test de Wisconsin Card Sorting. Prova de memòria de Wechsler.

Ordena segons el tipus de test per avaluar les alteracions visuoespacials: Test_de_Luria Test_Judge_of_Line_Orientation_Test_de_Benton Test_de_Visual_Form_Discrimination_de_Benton.

Les agnòsies són les afectacions de la vía alta i el síndrome de Balint de la via baixa. Vertader. Fals.

Classifica les modalitats específiques d'agnòsies segons la modalitat sensorial: Modalitat visual. Modalitat auditiva. Modalitat somato-sensorial.

A quines àrees cerebrals s'associen principalment les agnòsies?. Àrees primàries. Àrees secundàries i terciàries. Bulbs olfactoris i hipocamp. Escorça prefrontal.

Quines condicions NO poden explicar una agnòsia?. Alteracions sensorials. Problemes de llenguatge. Alteracions intel·lectuals. Lesions cerebrals secundàries o terciàries.

Quines accions NO pot realitzar un pacient amb agnòsia aperceptiva?. Copiar un estímul. Aparellar un estímul amb un altre idèntic. Descriure un estímul. Associar un estímul amb info prèvia.

Quins test s'utilitza per avaluar l'agnòsia visual per objectes?. Test de Figures sobreposades. Facial Recognition Test. Test de Stroop. Test de Wisconsin.

Què implica la prosopagnòsia?. Dificultat per reconèixer cares específiques. Dificultat per percebre expressions facials. Capacitat per deduir identitats basant-se en el context. Alteració en la percepció de categories generals.

La prosopagnòsia sol ser de tipus... Aperceptiva. Associativa. Amodal. Sensorial.

Quina lesió cerebral pot provocar alèxia agnòsica?. Lesió a l'àrea 44 de Brodmann. Lesió al lòbul occipital esquerre. Lesió bilateral al còrtex parietal. Lesió al lòbul frontal.

En una agnòsia associativa, quines tasques solen estar preservades?. Copiar un estímul. Aparellar un estímul idèntic. Associar estímuls amb significat. Descriure estímuls amb detall.

Quina àrea cerebral està implicada en l'alèxia agnòsica?. Circumvolució angular (àrea 39). Àrea fusiforme. Hipocamp. Còrtex frontal dret.

Què implica l'agnòsia topogràfica?. Incapacitat per percebre espais i edificis. Incapacitat per identificar espais específics coneguts. Dificultat per associar espais amb informació prèvia. B i C són correctes.

Quina diferència clau separa una afàsia d’una agnòsia auditiva verbal?. Els pacients amb afàsia poden parlar, però no entendre el llenguatge escrit. Els pacients amb agnòsia verbal poden llegir i escriure, però no reconeixen el llenguatge parlat. L’afàsia afecta només la comprensió auditiva, mentre que l’agnòsia afecta la comprensió visual. No hi ha diferències, són el mateix trastorn.

Relaciona segons el tipus de fonoagnòsia: Associativa. Aperceptiva.

Quina lesió provocarà l'amúsia?. Lesió a l'escorça primària auditiva. Lesió al lòbul temporal dret. Lesió al àrea 44 i 45 de Brodmann. Lesió a l'hipocamp.

Quina de les següents afirmacions descriu millor l'agnòsia tàctil?. Trastorn que afecta la capacitat de reconèixer objectes mitjançant el tacte, sense alteracions en la descripció de les seves característiques tàctils. Trastorn que afecta la capacitat de percebre característiques tàctils com la rugositat o la suavitat, però no en el reconeixement dels objectes. Trastorn que es produeix quan no es poden identificar les característiques tàctils d'un objecte, tot i poder reconèixer el seu nom. Trastorn que només afecta la percepció del tacte en mans dretes.

Què descriu millor l’asomatognòsia?. Un trastorn en què la persona no pot reconèixer una part del seu cos o la seva totalitat. Una dificultat per identificar el cos d'altres persones. Una alteració en el reconeixement de la posició de les mans i els peus. Un trastorn que afecta només el reconeixement de les parts del cos en la visió.

Quines de les següents són característiques del Síndrome de Gerstmann?. agnòsia digital. agrafia. desorientació dreta-esquerra. discalcúlia. acalcúlia. dislèxia. agnòsia tàctil.

On es localitza típicament la lesió que causa la síndrome de Gerstmann?. Lòbul temporal dret. Lòbul frontal esquerre. Circumvolució angular del lòbul parietal esquerre. Còrtex visual primari.

Si una persona toca una forquilla amb els ulls tancats i diu que és un objecte metàl·lic, que està fred i té un extrem amb tres punxes, però és incapaç de dir què és, què creus que té?. Agnòsia tàctil aperceptiva. Agnòsia tàctil associativa. Agnòsia digital. Agnòsia perceptiva.

TEMA 10: Afàsia i trastorns relacionats. .

Relaciona els conceptes: Àrea 44 de Brodmann. Àrea 22 de Brodmann. Àrea 39. Àrea 40 de Brodmann.

Quina és coneguda com "'l'artèria de les afàsies"?. ACM. ACP. ACA. AcoA.

Un _____ dels dretans tindràn el seu llenguatge lateralitzat a HE, per un ____ dels esquerrans. 95% / 70%. 70% / 60%. 75% / 20%. 10% / 80%.

Tenir funció del llenguatge bilaterlitzada farà que, en cas de lesió lateral, el pronòstic sigui més favorable. Vertader. Fals.

Quins components del llenguatge tindrem en compte per avaluar afàsies?. Llenguatge espontani. Comprensió. Repetició. Denominació. Articulació. Procesament.

Quin dels 4 anteriors NO és determinant per discriminar entre els diferents tipus d'afàsia?. Llenguatge espontani. Comprensió. Repetició. Denominació.

Quan un pacient simplifica l’estructura gramatical i parla amb frases curtes, sense conjugar verbs o amb parla telegràfica, estem parlant de: Paragramatisme. Agramatisme. Jargó. Logorrea.

Un pacient produeix la paraula "gos" en lloc de "gat", un exemple de: Parafàsia fonèmica. Parafàsia semàntica. Neologisme. Jargó.

Relaciona cada concepte del llenguatge espontani en afàsia amb la seva definició: Agramatisme. Parla telegràfica. Disgramatisme o paragramatisme. Parafàsies fonètiques i semàntiques. Parafràsies fonèmiques. Neologisme. Jargó. Logorrea.

Quina diferència principal hi ha entre el jargó i la parafàsia fonèmica?. El jargó implica errors fonètics menors, mentre que la parafàsia fonèmica implica l'ús de paraules inventades. El jargó es caracteritza per un discurs fluït però incomprensible per l'alta presència d'errors, mentre que la parafàsia fonèmica consisteix en alteracions puntuals de fonemes dins de paraules concretes. La parafàsia fonèmica és típica d'afàsies no fluents, mentre que el jargó és exclusiu de persones amb trastorns motors. El jargó implica alteracions semàntiques, mentre que la parafàsia fonèmica es limita a errors gramaticals.

Identifica els errors en la descripció de la làmina: "Pues hay tres personas, es una chica, un chico y una… una señora, que supongo que es la madre. Y entonces está el muchacho… está en un… en un… cómo se llama eso… una mesilla (1), ba, ba… una silla... está arriba, y está cogiendo galletas, y entonces, el de esto, la silla… Tiene tres tres patas, y se ha caído de una hacia atrás, y la chica, la hija, la… la hermana, se está riendo y cogiendo una pastilla. Y detrás está cogiendo la de atrás (2) y hay un gato que está en el suelo (…) está vivo el gato, va a salir el gato corriendo ya verás. Y la se… La madre está cogiendo el… el plato, y y y… está, está secando y y el agua se está saliendo hasta… pa abajo. (…) Está en una coc… en una cocina. Tiene la cort… la cortina, está la cortina está por la mitad, está abierta, tiene una mesa tiene dos dos …está dos cristel (3) y entonces tiene la cortina por la mitad, tienen coj tienen coj están cogidas una de esto, y… y hay una, hay unos… unos… cómo se llama… vasos, ¿no? tajas, te, sere… dos… dos tabatas (4), te …(…)… tazas, dos tazas y un plato…no tiene ya más…una cocina.". Parafràsia_fonèmica Parafràsia_semàntica Disgramatisme Neologisme.

Quina afirmació és correcta sobre el llenguatge fluent?. El llenguatge fluent implica que no hi ha cap afectació del llenguatge espontani. Les persones amb llenguatge fluent poden tenir errors greus en el llenguatge espontani, com parafàsies i jargó, tot i mantenir la fluïdesa. El llenguatge fluent és característic de les afàsies no fluents, ja que no presenta errors gramaticals ni semàntics. Un llenguatge espontani fa referència a la correcta comprensió del llenguatge, per tant no tindrem cap afectació en l'àrea de Wernicke.

Quines tasques s'utilitzen per avaluar la comprensió del llenguatge?. Ordres de diferent complexitat. Tasques de designació. Test de denominació de Boston. Test de vocabulari en imatges Peabody. Activitats de repetició. Test del rellotge de Luria.

Què és una anòmia?. Dificultat per entendre ordres complexes. Dificultat per repetir paraules o frases. Dificultat greu per denominar objectes o estímuls. Error en la producció de parafàsies fonèmiques.

Què indica que una persona pot tenir ecolàlia en afàsia?. Errors en tasques de denominació per confrontació tàctil. Repetició automàtica i innecessària de paraules o frases. Utilització incorrecta de consignes fonètiques. Capacitat preservada de comprensió d’ordres complexes.

Ordena els passos per diagnosticar el tipus d’afàsia segons els components del llenguatge: Integrar_resultats Avaluar_comprensió Avaluar_llenguatge_espontani Avaluar_repetició.

Relaciona cada tipus d'afàsia amb la seva afectació en llenguatge espontani, comprensió i repetició: Afàsia de Broca. Afàsia de Wernicke. Afàsia de Conducció. Afàsia global. Afàsia motora transcortical. Afàsia sensorial transcortical. Afàsia mixta transcortical. Afàsia nominal o anòmica.

Afàsies amb llenguatge no fluent. de Broca. global. Motora transcortical. Wernicke. nominal o anòmica. sensorial transcortical. mixta transcortical.

Quina afàsia es caracteritza per una repetició relativament preservada?. Afàsia de Wernicke. Afàsia de Conducció. Afàsia Motora Transcortical. Afàsia Global.

Relaciona l'afàsia transcortical amb el tipus clàssic al qual s'assembla: Afàsia Motora Transcortical. Afasia Sensorial Transcortical. Afàsia Mixta Transcortical.

Quina afàsia es considera lleu i es caracteritza principalment per dificultats de denominació?. Afàsia Mixta Transcortical. Afàsia Nominal o Anòmica. Afàsia de Conducció. Afàsia Sensorial Transcortical.

Quina afàsia té repetició alterada però comprensió relativament preservada, i es caracteritza per un llenguatge fluent?. Afàsia de Broca. Afàsia de Conducció. Afàsia sensorial Transcortical. Afàsia global.

Què és un circumloqui en llenguatge?. Una parafàsia on s'intercanvien sons en una paraula. La utilització de neologismes en lloc de paraules existents. L'ús d'una explicació o descripció extensa per referir-se a una paraula específica que no es recorda. Una eina utilitzada per mesurar les possibles lesiones a les àrees de Brodmann, molt típica en diagnòstic d'afàsies.

Només una de les opcions és correcta. Quina?. Per diferenciar una afàsia de Wernicke d'una afàsia sensorial transcortical és necessari explorar la repetició. Per diferenciar una afàsia anòmica d'un dels altres tipus el més important és avaluar la denominació. Per diferenciar una afàsia global d'una afàsia de Wernicke és clau explorar la comprensió. Per diferenciar una afàsia de conducció d'una afàsia de Wernicke cal explorar el llenguatge espontani.

Relaciona cada tipus d'afàsia amb les lesions típiques: Broca. Wernicke. Conducció. Global. Transcorticals.

A la foto veiem dividit el cervell en una part anterior i una posterior; i encerclada en vermell la zona perisilviana. Relaciona quina relació hi hauria entre la zona de la lesió i el tipus de dificultat atenent el dibuix (explicat a classe): Afàsies a la part anterior del cervell. Afàsies a la part posterior del cervell. Lesió en zona perisilviana. Lesió fora de la zona perisilviana.

Per tant, si tenim una lesió en la zona perisilviana anterior: Tindriem llenguatge no fluent, comprensió preservada i repetició alterada (Broca). Tindriem llenguatge fluent, comprensió alterada i repetició alterada (Wernicke). Tindriem llenguatge no fluent, comprensió alterada i repetició alterada (global). Tindriem llenguatge no fluent, comprensió preservada i repetició preservada (Motora T).

Quina de les següents afirmacions sobre l'alèxia és correcta?. L'alèxia és sempre associada a alteracions en el llenguatge oral. L'alèxia pot aparèixer sense afectació del llenguatge oral. L'alèxia només es produeix en persones que no havien adquirit la capacitat de llegir. L'alèxia només es presenta en afàsics no fluents.

Quina àrea cerebral està implicada en l'alèxia amb agrafia?. Àrea de Broca (àrea 44 de Brodmann). Àrea 39 de Brodmann (gir angular esquerre). Àrea 41 de Brodmann (gyrus temporal). Àrea visual primària (V1).

En quins casos es presenta l’alèxia sense agrafia?. Quan hi ha alteracions en la comprensió del llenguatge oral. Quan hi ha dificultats per escriure però la lectura es conserva. Quan la capacitat per reconèixer les lletres pel tacte és intacta. Quan es produeixen lesions a l'àrea de Wernicke.

Quins pacients tendeixen a tenir agrafies agramàtiques i amb alteracions ortogràfiques?. Pacients amb afàsia de Broca. Pacients amb afàsia de Wernicke. Pacients amb afàsia de conducció. Pacients amb afàsia global.

En quins pacients es produeix normalment l’agrafia motora?. Pacients amb malaltia de Parkinson. Pacients amb afàsia de Wernicke. Pacients amb afàsia de Broca. Pacients amb dany en el cos callós.

Quina alteració és característica de l’agrafia visuoespacial?. Incapacitat per escriure paraules correctament. Dificultat per escriure dins dels marges o orientar les paraules a l'espai. Dificultat per escriure lletres petites. Incapacitat per formar paraules.

Quina lesió cerebral està implicada en l’acalcúlia espacial?. Lesions parietals dretes. Lesions en el gir angular esquerre. Lesions a l’escorça occipital esquerra. Lesions al lòbul temporal esquerre.

En quin tipus d’agrafia els pacients tenen dificultats per mantenir la grandària de la lletra?. motora. visuoespacial. pura. fonètica.

TEMA 11: Apràxia. .

Una persona amb apràxia: No pot caminar. Pot aprendre nous moviments. Només té afectades les àrees cerebrals motores primàries. Pot fer moviments de manera automàtica.

En quina àrea del cervell es localitza la regió clau per l’apràxia ideomotora?. Àrea 40 de Brodmann (gir supramarginal esquerre). Còrtex motor primari. Àrea de Broca. Còrtex occipital.

"Les apràxies són produïdes per lesions adquirides, principalment en àrees terciàries i secundàries de...". l'escorça prefontral premotora. l'escorça parietal. l'escorça occipital anterior. l'escorça prefrontal orbitofrontal. l'escorça temporal posterior.

Què inclou l’apràxia ideacional?. La incapacitat per moure un objecte amb intenció. La dificultat per coordinar una seqüència de moviments per realitzar una tasca. La incapacitat per executar moviments automàtics. La dificultat per reconèixer el significat dels moviments.

Quin d'aquest és un exemple d'avaluació mitjançant moviments transitius?. Quan es demana que faci un gest de salutació militar. Quan es demana que faci com si llançés una moneda a l’aire. Quan es demana que imiti paraules. Quan es demana que faci un petó.

Quins trastorns s’avaluen en el Test Barcelona?. Només apràxies i trastorns del llenguatge. Només trastorns de la memòria i atenció. Evaluació completa de l'estat cognitius. Només trastorns visuals.

Quina mà presentarà apràxia per lesió en l'àrea 40 de Brodmann esquerra?. La mà esquerra. Ambdues mans. La mà dreta.

Aplicant el test de Barcelona, en l'avaluació d'imitació de postures en que el pacient ha d'imitar les postures de l'entrevistador... quin tipus de pràxies s'estàn estudiant?. Ideomotores i transitives. Ideomotores i intransitives. Ideacionals i transitives. Ideacionals i intransitives.

TEMA 12: Disfunció executiva. .

Amb què es relaciona el lòbul frontal?. emocions. funcions executives complexes. personalitat. llenguatge.

A què corresponen les següents àrees? 1. Rosa 2. Groc 3. Blau 4. Verd. Premotor Prefrontal Límbic Motor.

Relacione les àrees de Brodmann assenyalades amb la regió cortical a la que corresponen. 4 i 6. 6, 8 i 44. 9, 10, 45, 46 i 47. 11 i 12. 12, 24, 25 i 32.

Classifica la regió cortical segons el tipus de àrea: Motora. Premotora. Prefrontal. Paralímbica.

Relaciona la regió cortical segons la seva funció: Motora. Premotora. Prefrontal dorsolateral. Prefrontal orbitofrontal. Paralímbica.

Relaciona els tests amb les zones de funcions executives que avaluen: Funcions premotores. Funcions executives del dorsolateral. Funcions executives de l'orbital. Funcions executives del medial o paralímbic.

El cas de Phineas Gage va ser important per demostrar: La relació entre el dany cerebral i les alteracions motores. La relació entre lesions del lòbul frontal i canvis en la personalitat i el comportament. La capacitat de recuperació del cervell després d'un dany. Les dificultats per realitzar tasques motores fines.

Què es pot deduir si un pacient presenta una puntuació molt baixa en la tasca de la Torre de Hanoi?. Problemes de memòria a llarg termini. Dificultats en la planificació i inhibició de respostes incompatibles. Dèficit en les funcions motoras bàsiques. Alteracions en la percepció sensorial.

Per què creus que el WCST es considera una tasca de flexibilitat cognitiva?. Perquè el canvi de categoria es fa sense avisar a la persona. Perquè cal fer totes les categories correctes per obtenir una puntuació normal. Perquè classificar implica flexibilitat.

Quin tipus de pacients tendeixen a triar les cartes incorrectes en el Iowa Gambling Task?. Pacients amb lesions en l'àrea motora. Pacients amb lesions en l'àrea prefrontal orbital. Pacients amb lesions en l'àrea dorsolateral. acients amb lesions en l'àrea temporal.

En el paradigma de Stroop, quin és el fenomen que es mesura quan es requereix més temps per anomenar els colors de les paraules escrites en un color diferent?. Memòria de treball. Efecte d'interferència. Flexibilitat cognitiva. Capacitat d'auto-regulació.

Quina de les següents tasques mesura l’atenció sostinguda i també la impulsivitat, avaluant els errors de comissió?. Iowa Gambling Task. Test de Stroop. Continuous Performance Test (CPT). Test de Corsi.

Quina de les següents tasques avaluades en la FAB mesura la capacitat d'inhibir respostes inapropiades?. Alternances motores. Control inhibitori: go-no go. Programació motora. Sensibilitat a interferència.

Per calcular el resultat del test de Stroop, primer sumem als resultats de P, C i PC (les tres làmines) la correcció per edat. Després, per calcular PC', farem (CxP) / (C+P). Per calcular la inteferència, què farem?. Int = PC - PC'. Int= PC' - PC. Int = PC / PC'. Int = PC x PC'.

Quin tipus de dèficits es relacionen amb lesions dorsolaterals en el lòbul frontal?. Dèficits emocionals i d’autoregulació. Dèficits en la flexibilitat cognitiva i en la memòria de treball. Dèficits en la motivació i la iniciativa. Dèficits en la capacitat per a inhibir impulsos.

Les lesions orbitals solen provocar dèficits relacionats amb: Planificació i raonament. Fluïdesa verbal i visual. Conducta socialment inadequada i desinhibició. Hipocinèsia i apatia.

En què consisteix la síndrome d’utilització observada en pacients amb lesions frontals?. El pacient imita els gestos d’altres persones sense intenció. El pacient fa servir objectes que té al seu abast sense necessitat o intenció. El pacient actua depenent dels estímuls externs de manera automàtica. El pacient no pot aturar una tasca per iniciar-ne una altra.

Quina síndrome és més probable que es vegi en un pacient amb lesions en el lòbul frontal que té dificultats per generar una conducta auto-iniciada i depèn dels estímuls externs?. Síndrome de dependència del medi. Síndrome d’utilització. Síndrome d’imitació. Síndrome de desinhibició.

Quina condició es descriu com una incapacitat d’introspecció respecte als dèficits cognitius i alteracions del comportament?. Pseudopsicopatia. Anosognòsia. Pseudodepressió. Síndrome de l’imitació.

Quin d'aquest síndrome semblava tenir Phineas Gage?. pseudodepressió. pseudopsicopatia. síndrome de l'imitació. síndrome de desinhibició.

TEMA 13: Recuperació de funcions. .

Quin mecanisme de recuperació funcional afecta una zona propera a la lesió però potencialment viable?. Diàsquisi. Penombra isquèmica. Efectes de compressió. Plasticitat cerebral.

Què és la diàsquisi?. L’efecte d’una isquèmia que produeix mort del teixit. Un efecte focal, però allunyat de la lesió, causat per connexions amb la zona lesionada. La recuperació completa de la funció gràcies a la plasticitat cerebral. La compressió d’un teixit adjacent a causa d’un hematoma.

Relaciona el tipus de diàsquisi amb la definició: diàsquisi transcallosa. diàsquisi intrahemisfèrica. diàsquisi cerebel·losa.

Segons el principi de Kennard, en quin cas és més probable que una lesió focal es compensi millor?. En nens menors d’1 any. En nens a partir d'1-2 anys. En adults joves. En adults grand.

Quin tipus de lesió es compensa pitjor en nens en comparació amb adults?. focals. difuses. unilaterals. cap lesió es compensa pitjor en nens.

Què implica el concepte de reserva cognitiva?. La capacitat del cervell per regenerar teixit danyat. La tolerància cognitiva davant els canvis cerebrals sense presentar símptomes clínics. La plasticitat cerebral en pacients amb lesions bilaterals. La resistència a les lesions gràcies a la reactivació de funcions executives.

Quins factors s’acostumen a incloure en els qüestionaris de reserva cognitiva?. Edat i gènere. Intel·ligència, educació, professió i activitats de lleure. Estil de vida sedentari i malalties prèvies. Localització i extensió de la lesió.

Quina seqüela té un impacte negatiu significatiu en la recuperació neuropsicològica?. Dèficit d’atenció. Anosognòsia. Hiperactivitat. Alteracions emocionals lleus.

Quin dels següents factors mèdics empitjora la recuperació neuropsicològica?. Lesions unilaterals. Seqüeles en funcions executives. Presència d’un ambient enriquit. Dèficits lleus en memòria a curt termini.

Ordena de inferior a superior el grau d'evidència en els tipus d'estudi. Estudi_de_casos Estudi_de_cohort Revisions_sistematitzades Assajos_clínics_aleatoritzats Estudis_de_cas_control Expert_opinion,_editorials.