neuropsicologia ub

La neuropsicologia estudia la relació entre. Sistema nerviós i genètica. Estructures cerebrals i conducta. Conducta i societat. Cognició i personalitat.

La conducta, segons la neuropsicologia, inclou. Només comportament observable. Cognició i emoció. Cognició, emoció i conducta. Només emoció.

La relació cervell–conducta és. Estàtica. Lineal. Dinàmica i interactiva. Irreversible.

La plasticitat cerebral implica. Recuperació total sempre. Canvis estructurals i funcionals. Absència de límits biològics. Només canvis durant la infància.

La neuropsicologia clínica té com a objectiu principal. Crear models teòrics. Investigar el cervell sa. Diagnòstic i tractament. Estudiar neurotransmissors.

La neuropsicologia d’investigació s’orienta a: Rehabilitació. Diagnòstic clínic. Models explicatius del funcionament cerebral. Intervenció directa.

La neuropsicologia forma part de: Psicologia social. Psiquiatria. Neurociencia. Educació.

La divisió 40 de l'APA es crea l'any. 1975. 1980. 1900. 2000.

La creació de la divisió 40 va suposar. La fi la neurologia. El reconeixement de la neuropsicologia clinica. La separació de la psicología. Un canvi metodologíc menor.

A Espanya, per acreditar-se com a neuropsicòleg clínic cal. Grau de medicina. Doctorat obligatori. Grau en psicología + habilitació sanitaria. Només experiencia clinica.

L'ictus és. Un procés degeneratiu. Una alteració vascular cerebral. Un traumatisme. Una infecció.

L'ictus és la primera causa de. Mort. Demència. Discapacitat en adults. TCE.

La patologia de gran vas afecta principalmente a. Capil·lars. Arterioles. Artèries i venes. Substància blanca.

La patologia de petit vas afecta: Grans artèries. Capil·lars i arterioles. Ventrícles. Nervis cranials.

Les alteracions neuropsicològiques vasculars són degudes sobretot a: Afectació venosa. Afectació arterial. Afectació muscular. Afectació perifèrica.

La simptomatologia del gran vas sol ser: Lleu. Difusa. Més abrupta i evident. Exclusivament motora.

En dones, el pitjor pronòstic després d’un ictus s’associa a: Menor plasticitat. Edat més avançada. Menys rehabilitació. Factors culturals.

La recescció de tot un hemisferio cerebral s'anomena. Lobectomia. Hemisferectomies. Callstomies. Taquistoscopia.

Les lesions lacunars s’associen habitualment a. Patologia de gran vas. Patologia de petit vas. Tumors. TCE.

De quina manera es pot fer una Tomografía Computada. Axial. Coronal. Sagital. Totes.

L'artèria cerebral mitjana irriga: Part medial del lobul frontal i parietal, part del cos callòs, nucli caudat i capsula interna. Superficie lateral dels lobuls frontals, parietals i temporals, ganglis basals i part posterior de la capsula interna. Part medial i basal del lobul temporal, lobul occipital, espleni, tàlem. Lobuls frontal i temporal, talem, i part del cos callòs.

Els tumors metastàtics: S’originen al cervell. Provenen d’altres òrgans. No afecten el SNC. Són sempre benignes.

El glioma més freqüent, més agressiu i molt infiltratiu: Oligodendroglioma. Meningioma. Glioblastoma. Astrocitoma.

La radioteràpia pot provocar: Leucoencefalopatia. Hemorràgia. Afàsia. Hidrocefàlia.

Mecanismes lesionals. Contusions. Laceracions. Dany axonal difús. Hemorragies. Isquémies. Edema cerebral.

Es perden les connexions per un estirament i trencament dels axons. Dany axonal difús. Edema cerebral. Ictus. Laceració.

Relaciona les afectacions amb el perfil neuropsicologíc. Memoria. Executives. Visuoespacials. Atenció. Praxis. Gnosis. Velocitat. Lenguatge.

Una patologia congènita és aquella que: Apareix a l’edat adulta. Es produeix després d’un TCE. És present des del naixement. És sempre genètica.

El mielomeningocele és: Un tumor. Una infecció. Una malformació del tub neural. Un ictus.

consciencia. Estar conscient. Ser conscient.

Ulls oberts i conducta reflexa. Coma. Estat vegetatiu. Estat de minima consciencia. Adormit.

El Trail Making Test part B avalua: Atenció sostinguda. Atenció dividida. Atenció selectiva. Llenguatge.

La negligència hemispatial és un trastorn de: Sensibilitat. Percepció visual. Atenció i consciència. Agudesa visual.

La negligència hemispatial sol aparèixer després de lesions: Esquerres. Dretes. Bilaterals. Temporals.

Tipus de memoria. Immediata. Demorada. Aprenentatge. Memoria. Consolidació. Vocació. Retrograda. Anterograda. Remota. Recent.

Amnesies provocades per lesions del diencefal. Síndrome de Wernicke-Korsakoff. Encefalitis per herpes simple. Lesió vacular. Anoxia per aturada cardiaca.

Sistema visual. Via alta/visuoespacial/on. Via baixa/visuoperceptiva/que.

Quina NO es una alteració de la via baixa?. Sindrome de Balint. Agnosia visual. Alexia agnostica. Agnosia somatosensorial.

Quin component esta sempre alterat en els afasies?. Llenguatge espontani. Denominació. Comprensió. Repetició.

Afasies. Afasia de Broca. Afasia de Wernicke. Afasia Global. Afasia de conducció. Afasia motora transcortical. Afasia sensorial transcortical. Afasia mixta transcortical. Afasia nominal/anomica.

Trastorns relacionat amb les afasies. Alexies. Agrafies. Acalculies.

L’apràxia ideomotora afecta: La força. L’execució de gestos apresos. La comprensió. La memòria.

L’apràxia ideacional afecta principalment: Gestos simples. Seqüenciació d’accions. Moviments facials. Llenguatge.

Les funcions executives depenen principalment del: Lòbul temporal. Lòbul frontal. Lòbul occipital. Lòbul parietal.

Regio i funció. Motora. Premotora. Prefrontal. Paralimbica.

Lesió cerebral provoca una aletració en zones del cervell que no esta lesionada. Diàsquisi. Hemorragia. Ictus. Laceració.