Quines mesures ha pres el Consell Europeu, des dels anys noranta, per a incorporar el model educatiu plurilingüe? Finançar investigacions dirigides a estudiar totes les formes d’educació bilingüe que es desenvolupaven als diferents països membres de la Comunitat Europea destacant els seus trets comuns.
Oferir ajudes econòmiques per a la implementació de l’AICLE en els diferents països de la Unió Europea. Afavorir la implantació de programes AICLE d’immersió total I parcial en els països que presenten pitjors resultats, pel que fa a l’aprenentatge de llengües.
Quina estratègia s’ha de aplicar per a poder aconseguir un equilibri entre llengua I contingut en una unitat AICLE? El professorat de llengües, a més d’ensenyar el currículum estàndard, ha de donar suport al professorat de continguts I ajudar l’alumnat a adquirir el nivell de llengua necessària per a dominar els continguts d’altres assignatures. El professorat d’assignatures de contingut ha de rebre formacióo en llengües per a poder converti-se en un expert I programar unitats AICLE efectives, sense cap ajuda.
És necessari augmentar les hores destinades a l’ensenyament de la llengua addicional en el pla educatiu.
Una programació AICLE ha d’ incloure els quatre principis impulsors (4Cs) perquè: La seua aplicació té uns resultats molt beneficiosos, pel que fa a la adquisició I l’aprenentatge de llengües addicionals. La reflexió prèvia sobre aquestes qüestions ajuda el docent a plantejar estratègies, recursos I activitats necessaris per a un aprenentatge significatiu dels continguts, I un desenvolupament equilibrat de la llengua, les habilitats d’aprenentatge I la competència intercultural de l’alumnat.
És el model didàctic que s’utilitza amb més freqüència en els entorns AICLE.
.
Quin recurs lingüístic formaria part del “language for learning” (llenguatge per a aprendre l’àrea)? Les habilitats de lectura. Els gèneres textuals propis de la matèria de contingut. Les expressions pròpies de la matèria de contingut.
Assenyala les estratègies que constitueixen “bastides cognitives de recepció”. Adaptació d’ una lectura, imatges, I gràfics per a reforçar l’ explicació oral o escrita, seleccions de vocabulari clau. Indicacions, pistes I consells, models de feina ben feta. Procediments per a resumir, planificadors, preguntes clau.
Quines són les “ habilitats cognitives d’alt ordre” segons “la Taxonomia de Bloom”? Analitzar, avaluar I crear.
Recordar, analitzar I classificar. Recordar, entendre I aplicar.
Un dels motius per a implementar l’AICLE al nostre sistema educatiu és: La necessitat de canviar la metologia didàctica dels nostres centres educatius. Augmentar la motivació dels alumnes perquè adquirisquen confiança per a aprendre una llengua addicional, en concret, el valencià. Les recomanacions del Parlament Europeu I el Consell Europeu.
Quins són els tres programes d’educació bilingüe en l’educació infantil I en primària, segons la LUEV? El programa d’Ensenyament en valencià (PEPE), Programa d’Incorporació Progressiva (PIP) I el Programa Plurilingüe d’Ensenyament en valencià (PPEV). Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV), Programa d0’Immersió Lingüística (PIL), Programa d’Incorporació Progressiva (PIP). Programa d’Ensenyament Integrat (PEI), Programa d’Immersió Lingüística (PIL), Programa d’Incorporació Progressiva (PIP).
En què consisteix el Programa d’Inmersió Lingüistica (PIL)?
És un programa que està pensat per a xiquets I xiquetes no valencianoparlants, o que no viuen en entorns on el valencià és la llengua majoritària de comunicació. EL programa està pensat per a que, a partir de la voluntat manifestada pels pares/mares o tutors, els I les alumnes puguen assolir una competència lingüística en la llengua que no els és habitual. És un programa en què la llengua base és el castellà. Durant l’etapa infantil, s’introduix el valencià a nivell oral, de manera que els I les alumnes entren en contacte en l’altra llengua oficial, que no els es habitual. És un programa que està pensat per a xiquets I xiquetes valencianoparlants, o que viuen en entornos valencianoparlants. L’idioma que s’utiliza des de l’inici de l’escolarització és el valencià, amb una introducció del castellà, en el vessant oral, també des del primer moment, afavorint així que els xiquets I les xiquetes puguen anar desenvolupant un domini formal del valencià, I al mateix temps, puguen assolir un domini equilibrat del castellà.
Quins són els nivells lingüístics bàsics que ha d’assolir l’alumnat, en acabar els ensenyaments obligatoris, en valencià, castellà I la primera llengua estrangera, segons la Llei 4/2018 que regula I promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià? El nivell de valencià I castellà ha de ser equivalent al B1 I el de la primera llengua estrangera ha de ser l’equivalent a l’A1. El nivell de valencià I castellà ha de ser equivalent al B2 I el de la llengua estrangera ha de ser l’equivalent a l’A2. El nivell de valencià I castellà ha de ser equivalent al C1 I el de la llengua estrangera ha de ser l’equivalent al B1.
Què són els criteris d’avaluació? Els criteris d’avaluació són una estratègia dodàctica molt interessant, que millora els resultats dels aprenents I promou la innovació docent. Els criteris d’avaluació són les dades que es redacten en la programació didàctica (la planificació de la unitat) per a comprovar si l’alumnat ha assolit els resultats acdèmics (objectius d’aprenentatge) de manera satisfactòria. Els criteris d’avaluació són una bona pràctica pedagògica, que no és exclusiva en l’AICLE, I que consisteix en la planificació dels resultats acdèmics.
En què consisteix l’avaluació formativa? Aquesta avaluació permet el docent establir els coneixements previs de l’alumnat, aixé com adequar-se als seus interessos I les seues necessitats. És un tipus d’avaluació que du a terme el professorat I que té com a objectiu la regulació tant del procés d’ensenyament com del procés de aprenentatge. Aquest ipus d’avaluació té un caràcter social, és a dir, el seu objectiu és certificar el nivel assolit al final d’una etapa o curs.
Quina metodologia de treball han d’aplicar els docents per a treballar com a professionals autònoms I adaptar-se al context de la seua aula?
La metodología de la “ investigació-acció”, és a dir, un tipus d’indagació que ealitza el professor/a per a millorar les seues accions I que li permet revisar la seua pràctica. La metodologia constructivista, que promou l’actuació del professor/a com a moderador/a del procés d’ensenyament-aprenentatge. La metodologia de la “investigació-indagació”, és a dir, un tipus d’actuació que realitza el professor/a per a millorar les seues accions I que li permet revisar la seua pràctica.
Assenyala la definició correcta de “ la dimensió de continguts” de l’AICLE. És l’objectiu AICLE a llarg termini que es fonamenta en l’ensenyament de la llengua des d’una perspectiva funcional I afavoreix el desenvolupament de la competència comunicativa de l’alumnat.
És l’objectiu AICLE a llarg termini que es fonamenta en la preparació els alumnes per a formar part de l’actual societat globalitzada com a ciutadans competents. És l’objectiu AICLE a llarg termini que es fonamenta en oferir l’oportunitat d’estudiar el contingut des d’una perspectiva diferent, augmentant la motivació de l’alumnat envers la matèria.
Segons les últimes recerques sobre “ l’aprenentatge precoç de llengües”, és positiu ensenyar tres llengües simultàniament en l’etapa d’infantil? Les investigacions realitzades en programes de doble immersió conclouen que hi ha riscos d’interferència en el desenvolupament de la lectura il’escriptura si s’ensenyen tres llengües simultàniament, en l’etapa d’educació infantil. Les investigacions realitzades conclouen que l’ensenyament de tres llengües de manera simultània, en l’etapa d’educació infantil, millora la competència comunicativa subyacent de l’alumnat. Les investigacions realitzades conclouen que l’ensenyament de tres llengües de manera simultània,en l¡etapa d’educació infantil, fomenta el desenvolupament de les destreses comnicatives dels alumnes en les tres llengües, sense que hi haja cap diferència en el nivell lingüístic assolit en cadascuna d’elles.
Assenyala quins recursos discursius I lingüístics formen part del “llenguatge compatible amb els continguts”.
Vocabulari o expressions específiques de l’àrea, així com tipologies textuals, gènera, estructures I recursos gramaticals. Els recursos necessaris per a desenvolupar habilitats I destresses bàsiques com la capacitat de treballar de forma cooperativa I el pensament crític I creatiu ( parla col.laborativa, expressió d’opinions, etc.). El vocabulari nou que sorgeix a l’aula mentre es desenvolupa la unitat didàctica.
Què significa l’acrònim CALP? Habilitats Bàsiques de Comunicació Interpersonal.
Comunicació Avançada per a llengües. Domini Cognitiu del llenguatge Acadèmic.
Quin va ser l’objectiu inicial de la distinció entre BICS I CALP? Centrar l’atenció en els diferents períodes de temps que els infants immigrants normalment necessiten per a adquirir fluïdesa conversacional en la segona llengua en comparació amb el domini acadèmic adequat al curs en aquesta. Diferenciar les habilitats comunicatives bàsiques del domini de les habilitats cognitives necessàries per a aprendre el llenguatge acadèmic. Crear un marc teòric comú, dirígit al desenvolupament de les destreses comunicatives en la llengua addicional.
Què és CALLA (Cognitive Academic Language Learning Approach)? a) CALLA és un mètode cognitiu d’aprenenntatge de llengües acadèmiques, dirigit a formar els docents perquè ensenyen a l’alumnat que està aprenent continguts a travé d’una llengua addicional el fet que reconega I use estratègies cognitives I metacognitives que l’ajuden a comprendre els textos I les tasques de manera explícita. CALLA és un model coherent del llenguatge en el qual s’integraren nocions com gramàtica, paraula o significat en un context conceptual general. CALLA és un mètode dirifit a formar els docents perquè reconeguen I incorporen, de manera cultural I lingüística, diverses bases de coneixements dels estudiants en el currículum.
.
Assenyala les tasques se situen en el quadrant A de la “Matriu de Cummins”. Tasques amb una contextualització lingüística alta (baixa demanda lingüística) I amb poca exigència cognitiva. Tasques amb una contextualització reduïda (alta demanda lingüística) I amb poca exigència cognitiva. Tasques amb una contextualització lingüística alta ( baixa demanda lingüística) I cognitivament exigents.
|
