Novata

Disfàgia és: Dificultat per empassar. Dificultat per empassar líquids. Dificultat per empassar sòlids. Dolor al empassar aliments. Totes son certes.

Ascites és: Presencia de líquids a qualsevol cavitat. Principal símptoma de Cirrosi Hepàtica. Cúmul de líquid a la cavitat peritoneal. Edema ocasionat per un augment de la ingesta de proteïnes. Totes son certes.

Una gastroscòpia és: Una prova que permet visualitzar l’interior de l’estómac. Una sonda que s’inserta a l’estomac a traves de la paret abdominal, normalment per alimentació. Una exploració radiologia de l’estómac. Totes les anterior. Cap de les anteriors.

Icterícia és: Coloració groguenca de la pell i mucoses com a conseqüència d’un augment de la bilirubina en sang. Coloració grogosa de la pell secundaria a un augment de la concetració de la bilis. Coloració groguenca de pell i mucoses que apareix sempre que hi ha una hepatitis. Coloració patològica de la pell com a conseqüència de problemes digestius. El principal símptoma de patologia hepàtica.

El tractament de l’úlcus gastroduodenal es basa en: Abstinència d’alcohol. Dieta de fàcil digestió. Administració de protectors gàstrics. Administració d’antibiòtics i antisecretors. Totes les respostes són certes.

6. Assenyala la resposta incorrecta: a) L’Helicobacter Pylori està relacionat amb la majoria d’úlceres gastroduodenals i gastritis. b) Un 90 % d’úlceres duodenals tenen relació amb l’Helicobacter. c) Un 70 % d’úlceres gàstriques tenen relació amb l’Helicobacter. d) Els principals factors etiològics de les úlceres gastroduodenals són la dieta i l’estrès. e) L’únic tractament de l’úlcus gastroduodenal és la combinació d’antisecretors i antibiòtics.

7. Són signes d’hipertensió portal: a) Esplenomegàlia i varius esofàgiques. b) Cirrosi hepàtica. c) Edemes. d) Hipertensió arterial i ascites. e) Inflamació de l’esòfag.

8. La icterícia obstructiva o post-hepàtica sol anar acompanyada de signes com: a) Colúria. b) Hipocòlia. c) Prurija. d) Totes les anteriors. e) cap de les anteriors.

9. Com hauria de ser la dieta d’una persona amb cirrosi hepàtica amb episodis d’encefalopatia?. a) Dieta lliure però amb restricció total d’alcohol. b) Dieta hipercalòrica i hiperproteica. c) Dieta hipoproteica i hiposòdica. d) Dieta hiperproteica evitant fàrmacs hepatotòxics i alcohol. e) Dieta hipercalòrica, hiperproteica i ènèmes de neteja.

Assenyala quina de les següents manifestacions no és típica de la diabetis Mellitus 1. Polidipsia. Obesitat. Poliúria. Polifàgia. Hiperglucèmia.

Assenyala l’afirmació correcta respecte al tractament amb insulina: No es pot utilitzar en dones embarassades. Només es pot administrar per via subcutània. El tractament amb insulina és imprescindible en les DM 1. La via d’administració correcta és la intramuscular. La insulina, a llarg plaç, pot provocar complicacions secundàries, sobretot de visió.

La Diabetis Gestacional: Es produeix en persones no diabètiques com a resultat dels canvis durant l’embaràs. Es produeix durant l’embaràs d’una persona diabètica. És la diabetis que s’ha diagnosticat durant l’embaràs, però que persisteix després del part. És una elevació fisiològica de la glicèmia durant l’embaràs. Mai es tracta amb insulina ràpida ja que no es pot administrar a dones embarassades.

Els controls de cetonúria: No són fiables ja que varien segons el dintell renal. Es poden fer amb mostres d’orina o sang. Totes les persones amb DM han de fer-se controls de glucosúria i cetonúria. Són importants per prevenir Cetoacidosi en persones amb diabetis tipus 1. Totes són certes.

El T.T.O.G és una prova: Que es practica de forma rutinària a totes les persones amb DM. Es practica a tothom que té una glicèmia basal superior a 126 mg/dl. Abans d’iniciar el test, s’injecta una substància que fa augmentar les xifres de glicèmia. És una prova per diagnosticar la Diabetis Mellitus. Totes són certes.

Quina DM està més associada a la obesitat?. diabetis tipus 1. diabetis tipus 2. tolerància anormal a la glucosa. diabetis gestacional. la obesitat suposa un factor de risc de desenvolupar qualsevol tipus de diabetis.

En la diabetis Mellitus tipus 1, la causa principal és: un dèficit relatiu d’insulina. un dèficit absolut d’insulina. una resistència a la insulina. la obesitat. la pèrdua de pes.

La diabetis Mellitus és una malaltia d’instauració brusca?. Sempre. Sols en la DM 1. Sols en la DM 2. La manera d’instauració no depèn del tipus de diabetis. depèn del factor desencadenant.

La insulina ràpida: Es tèrbola. mai es pot barrejar amb un altre tipus d’insulina. Sempre s’ha d’administrar per via subcutània. Pot administrar-se per via subcutània, intramuscular i endovenosa. cap de les anteriors és correcta.

El Perfil Glicèmies és: Una analítica que permet diagnosticar la Diabetis Mellitus. Una analítica que permet veure el nivell de glicèmia dels darrers 120 dies. Una analítica per valorar la glicèmia després de l’administració de glucosa. Determinacions de glicèmia al llarg del dia. Cap de les anteriors.

Es parla de tolerància anormal a la glucosa: Quan les glicèmies basals són superiors a 110 mg/dl, però sense arribar a 126 mg/dl. Quan es mantenen glicèmies elevades de forma permanent. quan es donen glicèmies basals superiors a 126 mg/dl en més d’una ocasió. Quan després d’una sobrecàrrega oral de glucosa la glicèmia és superior a 200 mg/dl. cap de les anteriors.

Quin símptoma no correspon a la hipoglucèmia: Poliúria. Suor fred. Sensació de gana. Palpitacions. Tremolors.

Davant d’una pèrdua parcial del gruix de la pell, úlcera amb aspecte d’abrasió o ampolla, fem referència a: Nafra fase 1. Nafra fase 2. Nafra fase 3. Nafra fase 4. Cap de les anteriors.

Pel que fa a la prevenció de les UPP, assenyala la resposta incorrecta: Cal elaborar un pla de cures que fomenti i millori la mobilitat de l’usuari. Cal fer canvis posturals cada 2-3 hores. En persones que tolerin la sedestació, les mobilitzacions seran horàries. Si s’utilitzen matalassos especials, cal mantenir el mateix ritme de canvis posturals. Per afavorir la circulació, és important fer massatges amb crema hidratant, sobre tot a les zones amb prominències òssies.

De les següents definicions, quina no correspon a un mitjà de tractament amb osteosíntesi?. Cargols en una fractura de turmell. Enclavat endomedul·lar en una fractura de tíbia. Cerclatge amb filferro en una fractura d’olécranon. Sutura lesió tendons flexors associada a una fractura de radi. Placa de titani i cargols en una fractura de fèmur.

Quina de les següents opcions correspon a la definició de gonartrosi: És el procés degeneratiu que afecta al canell. És el procés degeneratiu que afecta al turmell. És el procés degeneratiu que afecta al genoll. És la lesió crònica conseqüència de les fractures del cap de l’húmer. És una lesió degenerativa que afecta al maluc.

Pere és un usuari de 33 anys, que presenta una fractura bilateral de piló tibial i que és portador de fixadors externs a les dues EEII. Durant el procés de cures dels fixadors externs: Els pins del fixador es curen cada 24 hores mitjançant una tècnica estèril amb iode. Els pins del fixador es curen cada 24 hores mitjançant una tècnica estèril amb SF i iode. Els pins del fixador es curen cada 24 hores mitjançant una tècnica estèril amb SF i clorhexidina. Els pins del fixador es curen cada 48 hores mitjançant una tècnica estèril amb SF i clorhexidina. Els pins del fixador es curen cada 24 hores mitjançant una tècnica que no cal que sigui estèril, amb SF i clorhexidina.

El Carles és un noi de 40 anys intervingut d’una artrodesi lumbar. Es realitza un pla de cures post-operatòries, de les següents opcions indica la correcta: Es manté al pacient en dejú 6 hores post-intervenció, s’inicia dieta líquida. El pacient només pot posar-se en decúbit supí amb semi flexió de genolls. Es manté al pacient en dejú 24 hores post-intervenció, s’inicia dieta líquida. El pacient pot posar-se en decúbit supí amb semi flexió de genolls. Es manté al pacient en dejú 24 hores post-intervenció, s’inicia dieta líquida. El pacient pot posar-se en decúbit supí i en decúbit lateral. Es manté al pacient en dejú 12 hores post-intervenció, s’inicia dieta líquida. El pacient només pot posar-se en decúbit supí i mai en decúbit lateral. Es manté al pacient en dejú 6 hores post-intervenció, s’inicia dieta líquida. El pacient pot posar-se en decúbit lateral o en decúbit supí amb genolls semi-flexionats.

Dintre del pla de cures post-operatori anterior hem de fer la pauta correcta de la seroteràpia prescrita. La prescripció és de 1500 cc de sèrum glucosat 5% en 24 hores i de 2500 cc de sèrum fisiològic en 24 hores a passar en “Y”. Quina és la velocitat en gotes correcta: Sèrum glucosat a 12 gotes/minut i sèrum fisiològic a 35 gotes/minut. Sèrum glucosat a 21 gotes/minut i sèrum fisiològic a 35 gotes/minut. Sèrum glucosat a 21 gotes/minut i sèrum fisiològic a 14 gotes/minut. Sèrum glucosat i fisiològic a 56 gotes/minut. Sèrum glucosat a 21 gotes/minut i sèrum fisiològic a la velocitat necessària segons estat del pacient.

Per fer un ECG de 12 derivacions cal: Col·locar quatre elèctrodes a les extremitats i sis precordials. Col·locar sis elèctrodes a les extremitats i sis precordials. Col·locar dotze elèctrodes precordials. Col·locar sis elèctrodes a les extremitats i quatre precordials. Col·locar quatre elèctrodes a les extremitats i vuit precordials.

Quins signes i símptomes cal valorar en una persona que presenta problemes cardiològics: Freqüència cardíaca, tensió arterial, freqüència respiratòria, saturació perifèrica d’O₂ i la utilització de músculs accessoris en la respiració. Freqüència cardíaca, ritme cardíac, tensió arterial, saturació perifèrica d’O₂, temperatura i dolor toràcic. Freqüència cardíaca, ritme cardíac, tensió arterial, freqüència respiratòria, saturació perifèrica d’O₂, temperatura i quadres de mareig o síncope. Freqüència cardíaca, ritme cardíac, tensió arterial, freqüència respiratòria, saturació perifèrica d’O₂, temperatura i dispnea nocturna paroxística. Totes les anteriors són certes.

Clínica del dolor toràcic típic: Dolor al pit, transfixiant, opressiu, poc intens, que no varia amb la respiració. Dolor al pit, opressiu, que varia o augmenta amb la respiració i amb els moviments. Dolor al pit, sensació de cremor, que varia amb la respiració i amb els moviments. Dolor al pit, transfixiant, opressiu, molt intens, que no varia amb la respiració. Dolor al pit, sensació de cremor, que no varia amb la respiració o moviments.

Un cateterisme cardíac és: a. La introducció d’un catèter per visualitzar si existeix lesió a una artèria coronària. b. Introducció d’un catèter amb baló per permeabilitzar la coronària estenosada i col·locar un dispositiu o stent que garanteixi l’artèria afectada. c. Introducció d’un catèter que s’utilitza per injectar contrast al ventricle i valorar la seva funcionalitat. d. Introducció d’un catèter que s’utilitza per injectar contrast a una coronària i valorar grau d’oclusió d’aquesta. a i d són correctes.

Un pacient presenta dispnea nocturna paroxística. Quina ha de ser la nostra primera intervenció infermera: Aplicar-li O₂ a altes concentracions a l’usuari. Incorporació de l’usuari. Realitzar-li una gasometria a l’usuari. Realitzar a l’usuari un ECG. Administrar a l’usuari un corticoide ev.

Clínica pròpia de la insuficiència cardíaca dreta: Dispnea, ortopnea i cianosi. Dispnea, ortopnea i ingurgitació jugular. Ingurgitació jugular, edemes, dispnea i cianosi. Ingurgitació jugular, edemes i augment PVC. Ingurgitació jugular, ortopnea i dispnea nocturna paroxística.

Quina és l’actuació infermera més correcta que cal desenvolupar en el moment en què arriba un usuari al servei d’urgències amb dolor toràcic, amb sospita que és d’origen cardíac, i dispnèic: Anamnesi, exploració física, valoració constants vitals, realització analítica, RX de tòrax i administració d’oxigen. Anamnesi, exploració física, valoració constants vitals, realització analítica, gasometria i administració d’oxigen. Anamnesi, exploració física, valoració constants vitals, realització ECG als cinc minuts d’haver arribat, realització analítica i gasometria. Anamnesi, exploració física, valoració constants vitals, realització ECG als quinze minuts d’haver arribat, realització analítica i gasometria. Valoració constants vitals, indicar repòs, realitzar analítica, gasometria i fer ECG quan es pugui.

Els enzims cardíacs específics per al diagnòstic d’un IAM són: LDH, CK-MB i sodi. Troponina, creatinina i potassi. LDH i potassi. CK-MB, sodi i potassi. CK-MB, LDH i troponina.

Segons la Societat Espanyola de Cardiologia, una angina típica es caracteritza per: Es desencadena al fer un esforç, dura entre 2 i 15 minuts, disminueix amb repòs. Es desencadena al fer un esforç, dura entre 2 i 15 minuts, s’alleuja amb nitroglicerina SL. Duració breu, s’alleuja amb nitroglicerina o repòs, de tipus retroesternal, s’irradia a mandíbula. Duració breu, s’alleuja amb nitroglicerina o repòs, de tipus retroesternal, s’irradia a braç esquerre. Totes les anteriors són certes.

Davant un usuari que presenta dolor toràcic típic i ECG amb segment ST aixecat, el tractament inicial pot ser: Activar codi IAM. Si és candidat a angioplàstia primària: administració d’AAS, clopidogrel, heparina sòdica, clorur mòrfíc i ondansetron. Activar codi IAM. Si és candidat a angioplàstia primària: administració d’AAS, prasugrel, heparina sòdica i clorur mòrfíc. Activar codi IAM. Si és candidat a angioplàstia primària: administració d’AAS, ticagrelor, heparina sòdica, clorur mòrfíc i ondansetron. Activar codi IAM. Si és candidat a angioplàstia primària: administració d’AAS, clopidogrel, heparina sòdica, clorur mòrfíc, ondansetron i pantoprazol. Totes les anteriors són certes.

La infermeria de la fase pre-operatòria immediata, per tal de disminuir el risc quirúrgic, ha de fer certes comprovacions, una d’elles és la verificació de la suspensió del tractament anticoagulant uns dies previs a la cirurgia. Indica la correcta: Cal suspendre el Sintrom® o acenocumarol 24 h abans d’una cirurgia programada. Cal suspendre el clopidogrel 3 dies abans de la cirurgia programada. Cal suspendre el Sintrom® o acenocumarol 3 dies abans d’una cirurgia programada. Cal suspendre el Sintrom® o acenocumarol 5 dies abans d’una cirurgia programada. El clopidogrel i el Sintrom® no cal suspendre’ls.

Durant la fase post-operatòria immediata, en relació al tractament del dolor: Cal utilitzar l’escala EVA per quantificar el dolor, però només administrar analgèsia segons pauta. Cal valorar el dolor amb escala EVA i les constants vitals, però només administrar analgèsia segons pauta. Cal utilitzar escala EVA per quantificar el dolor, valorar expressions facials o corporals, però només administrar analgèsia segons pauta. Seguir estrictament els protocols de cada servei, ja que cada individu té un llindar del dolor diferent, i no es pot variar contínuament. Cal utilitzar escala EVA per quantificar el dolor, valorar constants vitals i expressions facials o corporals i adaptar pauta analgèsica a cada individu.

En un malalt quirúrgic, es podrà iniciar la dieta: Quan estigui totalment despert. Quan tingui les constants vitals estables. Quan constatem l’existència de peristaltisme. A partir de les 48 hores de la intervenció. Quan ho pauta el cirurgià.

Un diverticle és: Una dilatació en forma de sac que surt a l’interior dels òrgans buits. Dilatació venosa que surt, sobretot a l’interior de l’esòfag. Torsió d’un òrgan pels seus lligaments. Tumoracions quasi bé sempre benignes que surten als budells. Quistes al còlon, relacionats normalment amb un restrenyiment crònic.

El síndrome compartimental es pot produir per: Augment del volum compartimental per hemorràgia. Augment del volum compartimental per lesió vascular important. Descens del volum compartimental per guix massa subjectat. Descens del volum compartimental per un torniquet. Totes les anteriors són correctes.

Una tracció cutània es defineix com: Mètode d’immobilització, sempre temporal, en el que s’aplica una força longitudinal mitjançant subjecció cutània adhesiva, embenat i aplicació de pes. Mètode d’immobilització, sempre definitiu, en el que s’aplica una força longitudinal mitjançant subjecció cutània adhesiva, embenat i aplicació de pes. Mètode d’immobilització, definitiu, en el que s’aplica força directament sobre l’esquelet mitjançant uns claus que s’insereixen a l’os, un estrep, unes cordes i pes. Mètode d’immobilització, temporal o definitiu, en el que s’aplica força directament sobre l’esquelet mitjançant uns claus que s’insereixen a l’os, un estrep, unes cordes i pes. Mètode d’immobilització, temporal o definitiu, en el que s’aplica una força longitudinal mitjançant subjecció cutània adhesiva, embenat i aplicació de pes.

Joan és un noi que ha vingut a urgències per dolor molt intens al peu després de haver-se fet una torçada. Se li realitzen diferents proves diagnòstiques i és diagnosticat d’una fractura de la base del 5è metatarsià del peu dret. Cal immobilitzar l’extremitat amb una fèrula de guix. Quines mesures ha d’adoptar infermeria en el moment de col·locar-li: Cal protegir la pell amb bena tubular, aplicar bena de cotó, mullar la fèrula confeccionada i fixar-la a l’extremitat amb bena elàstica ben ajustada, sense arrugues ni plecs. Cal protegir la pell amb bena elàstica, mullar la fèrula confeccionada i fixar-la a l’extremitat amb bena elàstica, ben ajustada, sense arrugues ni plecs. Cal protegir la pell amb bena tubular, aplicar bena de cotó, mullar la fèrula confeccionada i fixar-la a l’extremitat amb bena elàstica sense ajustar-la bé, perquè no la noti molt subjecta. Cal protegir la pell amb bena tubular, aplicar bena de cotó, mullar la fèrula confeccionada i fixar-la a l’extremitat amb bena elàstica tal com s’adapti a l’extremitat, encara que hi hagin arrugues o plecs en la fèrula. Fixació de la fèrula de guix amb bena elàstica sobre la pell directament.