Nutrición (preguntas actividades)

quina és la principal funció dels HC en el cos. Regular el metabolisme. Proporcionar energia. Construir múscul. Enfortir els ossos.

Quin dels següents aliments és una font de proteïnes. Oli d'oliva. Plàtan. Pollastre. Arròs.

Quina és la funció principal dels greixos en el cos. Regular la temperatura. Transportar oxigen. Enfortir els ossos. Emmagatzemar energia.

Quin deks següents aliments és una font d'hidrats de carboni?. Peix. Llet. Oli d'oliva. Pasta.

Quina és la funció principal de les proteïnes en el cos?. Construir i reparar teixits. Proporcionar energia. Enfortir els ossos. Regular el metabolisme.

Quin dels següents aliments és una font de greixos saludables?. Pollastre. Poma. Alvocat. Arròs.

Quina es la funció prinicpal dels HC en el cervell?. Construir muscul. Enfortir els ossos. Regular el metabolisme. Proporcionar energia.

Quin dels següents aliments és una font de proteïnes?. Oli d'oliva. Pasta. Ous. Arròs.

Quina és la funció principal dels greixos en el cervell?. Enfortir els ossos. regular la temperatura corporal. Transportar oxigen. Ajudar al desenvolupament i funcionament del cervell.

Quin dels següents aliments és una font de HC?. Peix. Arròs. Oli d'oliva. Llet.

El macronutrient de l'ou és... Proteïna. Lípids. HC.

El macroutrient principal de les llenties és. HC y proteïna. Proteïna. HC.

El greix saludable de les sardines és... Omega 3. omega-6. Omega-9.

El greix saludable de les nous és... Omega 3. Omega 6. Omega -9.

El macronutrient princiapal del salmó és... Proteïna. HC y proteïna. HC.

El macronutrient principal de l'arròs és... HC. Proteïna. Lípids.

El macronutrient principal del iogurt és... Proteïna. Lípids. HC.

Els acids grassos de l'oli són. Poloinsaturats. Monoinsaturats. Saturats.

El macronutrient principal del moniato és... HC. Proteïna. Lípids.

El macronutrient principal de l'alvocat és. Lípids. Proteïna. HC.

Quin són els macronutrients principals?. Vitamines, minerals i fibra. Sucres, sodi i colesterol. CH, proteinas i greixos. Aigua, fibra i antioxidants.

Quina és la principal funció dels greixos?. Construcció i reparació de teixits. Enfortir el sistema inmunologic. Reserva d'energia i protecció d'organs. Regular el metabolisme.

Quina és la quantitat recomanada de greixos en la dieta diaria?. 50-60% de las calorias totales. 5-10% de las calorias totales. 20-30% de las calorias totales. 30-35% de las calorias totales.

Sonproductes fruitius. Les begudes energétiques. Les llaminadures. Els caramels sense sucre, el cafe sol i el xiclets sense sucre.

Els aliments están formats per: Proteïnes, HC i greixos. Vitamines, minerals i aigua. Totes són correctes.

La dietetica. Estableix els aliments i plats per satisfer les nostres necesitats. Ens indica els nutrients que necessitem. es una branca dels estudis dels aliments per sobre de les seves possibilitats.

Per aliments entenem qualsevol producte utilitzat per contribuir a mantenir les funcions vitals i pot ser d'origen: Animal, vegetal o minral. Salid, líquid, natural o transformat. Totes son correctes.

Alimentació és: Les activitats de prende aliments que porten nutrients necessaris pel manteniment del nostre cos. Una aplicació de la nutrició. Procés on l'organisme incorpora, transforma i utilitza les subtàncies que contenen els aliments.

La poma es: Producte agrari. Un aliment. Totes dues son correctes.

Aliments funcionals són. Son imprescindibles i aconsellats. Son aliments que tenen un efecte beneficiós sobre una o més funcions determinades de l'organisme. Son aliments que estan elaborats a partir de formules autoritzades.

La nutrició és: Ingesta d'aliments en relació a les necessitats dietètiques de l'roganisme. Totes dues són correctes. La selecció d0aliments, el cuinat i la ingestió.

La bromatología. Estudia els aliments un cop ingerits. Broma del professor XD cuñao. Estudia els aliments a partir del moment que deixen de ser procutes agraris.

Alimentació. Elaborar règims o dietes. ES u acte involutari. Es modificable i educable.

Quina de les següents opcions defienxi millor un aliment segons el temari. Qualsevcol substancia d'origen vegetal o animal, encara que no sigui assimilable. Producte agrari després de la collita. Qualsevol producte sòlid o líquid, que, consumit en quantitats raonables, contribueix a mantenir les funcions vitals. Producte sitmès obligatoriament a procesos industrials.

¿Cuál de las siguientes afirmaciones sobre l’alimentació es correcta?. L’origen vegetal o animal. El grau de transformació química. El moment de la collita o el sacrifici del bestiar. El seu valor nutricional.

¿Cuál de las siguientes afirmaciones sobre l’alimentació es correcta?. És un procés involuntari i inconscient. No pot ser modificada ni educada. Inclou la selecció dels aliments, la seva ingestió i la preparació culinària. Depèn exclusivament de les necessitats fisiològiques.

¿Qué característica distingue la nutrició de l’alimentació?. És influenciada per factors culturals. És un acte voluntari. És igual per a totes les persones. És un procés involuntari que transforma i utilitza nutrients.

Segons el text, quin era l’objectiu principal de l’alimentació abans dels anys 60?. Prevenir malalties cròniques. Aconseguir una dieta personalitzada. Satisfer la gana i les necessitats calòriques bàsiques. Optimitzar la microbiota intestinal.

A partir dels anys 80, quin nou enfocament apareix en l’alimentació?. Eliminació total dels greixos. Consum exclusiu d’aliments naturals. Promoció de la salut mitjançant aliments funcionals i nutrients específics. Substitució dels aliments per suplement.

Quina afirmació és correcta sobre els aliments funcionals?. Només aporten energia. Tenen efectes beneficiosos sobre una o més funcions de l’organisme, més enllà dels efectes nutritius normals. No poden tenir riscos. Només s’utilitzen en malalties greus.

Quina diferència clau existeix entre aliments funcionals i nutracèutics segons el tema?. Els nutracèutics són sempre artificials. Els aliments funcionals només es consumeixen en hospitals. Els nutracèutics s’utilitzen quan hi ha necessitats especials de l’ésser humà. Els aliments funcionals no tenen base científica.

Quin exemple correspon correctament a un aliment “buit” o sense nutrients?. iogurt amb probiòtics. Peix amb omega-3. Fruita fresca. Caramels o sucre refinat.

Quina relació entre malaltia i nutrient és correcta segons el document?. Osteoporosi → Excés de calci. Hipertensió → Excés de sodi. Càncer → Deficiència de lípids. Malalties cardiovasculars → Deficiència de greixos saturats.

Quina es la quantitat recomenada de proteïnes en la dieta diària?. 30% de les caloríes totals. 13% de les calories totals. 50% de les calories totals. 10% de les calories totals.

Quina es la font principal de carbohidrtas?. Aliments com carn i peix. Aliments com nous i llavors. Aliments com arròs, pasta i pa. Aliments com fruites i verdures.

Quina es la font principal de proteïnes?. Aliments com carn i peix. Aliments com arròs, pasta i pa. Aliments com fruites i verdures. Aliments com nous i llavors.

Quina es la quantitat recomanada de CH en la dieta diària. 55-60%. 30-40%. 10-20%. 20-30%.

Font principal de greixos?. fruitas i verdures. carn i peix. oli, mantega i nous. arròs, pasta i pa.

Es considera etiquetatge totes les mencions, indicacions, marques de fàbrica o comercials, dibuixos o signes relacionats amb un prodicte aliemntari que figurin en qualsevol envás. Si. No.

S'entén per ració a... LA quantitat d'aliment que una persona pot menjar d'un grup d'aliment. La quantitat d'aliment que la població consumeix d'una sola vegada.

Quant a quantitat i varietat d'aliments, l'ápat més improtant és. esmorzar. dinar. sopar.

Si dividim en dues parts l'emsorzar, la segona part representa el... 20% total diari. 10% total diari. 5% total diari.

Del total del menjar diari, el dinar representa el. 45%. 35%. 50%.

El aliments no envasats no estan obligats a proporcionar infromació sobre les substáncies que poden provocar alergies. si. no.

La informació alimentaria és la informació relativa a un aliment i posada a disposició del consumidor final per mitjà d'una etiqueta. si. no.

Es una eina prescindible per tenir una alimentació saludbale i responsable (eitquetatge i conservació). no. si.

La informació nutricional obligatoria ha d'incloure els greixos saturats. si. no.

La llet, al prestatge superior. si. no.

EL formatge el col·loquem al prestatge superior de la nevera. si. no.

El pollaste cru, al prestatge de mig. si. no.

Els ous els guardarem a la porta de la nevera. si. no.

Una carmanyola /(tupper) anb menjar preparat per ser consumit, al prestatge inferior. si. no.

La fruita als calaixos. si. no.

Quan l'iingreident ( o la categoria d'ingredients) aparegui en el nom de l'aliment, en l'etiquetatge ha d'incicar-se geenralment en forma de percentatge. si. no.

La info nutricional obligatoria ha d'incloure la fibra alimentària. si. no.

Una crema de verdures, al prestatge del mig. si. no.

Diversos estudis clàsics van trobar forts evidències sobre l'estreta relació entre el tipus de greix ingerit en la dieta i els nivells sèrics de colesterol. si. no.

No hi ha estudis q relacionin els nivells sèrics de colesterol amb la indicència de la malaltia coronària. si. no.

Les evidencies epidemiologíques disponibles no donen suport al suposat efecte beneficios de la restricció de tot tipus de greis o dels productes low-fat. si. no.

Els acids grassos de tipus trans procedeixen de cereals refinats. si. no.

altos niveles de colesterol total i de LDL prediuen un major risc, mentre qe alts niveels serosc de HDL resulten protectors. si. no.

Els aliments amb al IG produiran una major elevació de la glucèmia i, d'aquesta manera, uuna demanda insulínica més gran. Si. No.

a més, subtituir un greix sataurat per un altre monoinsaturat permet baixar els nivells de LDL sense reduir els de HDL, de manera que el benefici es molt més gran. Si. No.

L'efecte noviu de dietes amb alta CG sembla més evident entre persones amb sobrepès o obesitat. Sí. No.

a causa de l'alt contingut gras dels fruits ecs (80%), s'han trobat associacions entre el consum i el guany de pes. Si. No.

Una ració de 100g de síndria té 25g d'HC disponibles i no es recomana el seu consum freqüent. Sí. No.

Els TRANS incrementen els nivells de HDL i disminueixen els TG. Si. No.

S'ha vist associat el consum de fruites i verdures amb una reducció de la pressió sistòlica i diastòlica. Si. No.

Les dietes baixes en greixos són la millor alternativa per a la reducció del pes corporal en obesos. Si. No.

Les dietes baixces en Hc i altes en proteïnes i greixos milloren la salut CV i el control de la DM2. Si. No.

Una alta ingesta d'hc té efectes negatius sobre el matbolisme lipídic y glucèmic. si. no.

Les carns vermelles i processades han estat associades amb un risc més gran de mortalitat total, mcv, dm2, càncer i fins i tot obesitat. si. no.

Els trans estan relacionats amb la depressió i amb la conducta agressiva. si. no.

Es considera com a un colesterol total normal si es entre 250 i 300 mg/dl. si. no.

Els lípids de la dieta podrien millorar el risc de cancer de colon actuant sobre la resistencia insulinica. si. no.

Es considera hipercolesterolèmia els nivells de colesterol total superiors a 200mg/dl. si. no.

El cos humà està dissenyat biològicament per estar en moviment i l’activitat física regular és necessària per mantenir una bona salut. si. no.

L’activitat física activa el metabolisme basal. si. no.

L’activitat física regular ajuda a prevenir i controlar les malalties no transmissibles. si. no.

L’exercici físic empitjora la sensibilitat a la insulina i disminueix la resposta lipolítica. si. no.

a pèrdua de pes obtinguda amb dieta i activitat física és sempre més ràpida i més gran que la que s’aconsegueix només amb dieta. si. no.

En activitats de pocs segons i gran intensitat, el múscul obté l’ATP principalment a partir de la glucòlisi aeròbica. si. no.

Les reserves d’hidrats de carboni del cos humà són limitades. si. no.

El tipus de substrat energètic que utilitza el múscul durant l’exercici pot variar en funció de la intensitat de l’esforç realitzat. si. no.

Fer exercici en dejú pot augmentar la utilització d’àcids grassos com a font d’energia, però pot limitar el rendiment en esforços d’alta intensitat. si. no.

La dieta líquida proporciona aliments en estat líquid. si. no.

La dieta líquida és la dieta final de les dietes progressives. si. no.

Un dels objectius de la dieta de textura líquida és Aportar fluids i electròlits a individus que presenten una malaltia de base en què es prioritza una mínima estimulació gastrointestinal. si. no.

La dieta de textura líquida és la indicada en la transició entre l'alimentació parenteral o la sèrum-teràpia i l'inici de l'alimentació oral. si. no.

La dieta de textura líquida inclou aliments triturats. si. no.

Les dietes de textura líquida poden utilitzar-se durant períodes perllongats. si. no.

La dieta de textura semisòlida fa referència a una dieta que inclou aliments amb textura de tipus puré de diferents textures i pot contenir líquids en alguns casos. si. no.

Una de les indicacions de la dieta de textura semisòlida és en pacients que avancen a la seva tolerància digestiva després d'una dieta semilíquida cap a una dieta de fàcil digestió o normal. si. no.

La dieta de textura semisòlida és nutricionalment incompleta. no. si.

Els aliments que formen part de la dieta de fàcil masticació són de textura líquida, sòlida i de consistència tova. si. no.

La dieta de fàcil masticació també inclou aliments líquids i pastosos. si. no.

La fruita seca sencera està aconsellada en la dieta de fàcil masticació. no. si.

En la dieta de fàcil masticació és millor menjar formatges secs per la facilitat de trencar-se que no pas els tendres. no. si.

El pa de motlle no està recomanat en una dieta de fàcil masticació. no. si.

la Higiene alimentaria es el conjunt de condicions i mesures programades durant la producció, transformació, emmagatzematge i distribució dels aliments, per garantir la seva salubritat i innocuïta. si. no.

La seguretat alimentària no inclou la higiene. si. no.

La preparació dels aliments amb molta antelació al seu consum i la seva conservació a una temperatura inadequada poden afavorir el creixement de microorganismes i augmentar el risc de contaminació alimentària. si. no.

Les malalties transmeses pels aliments només afecten els menors de 5 anys i les persones que viuen en subregions del món amb ingressos baixos. si. no.

Es considera un brot de malaltia transmesa pels aliments quan dues o més persones presenten una malaltia similar després d’haver consumit un mateix aliment o aigua d’un mateix origen. si. no.

A la pràctica és impossible evitar completament que els microorganismes arribin als aliments i els contaminin. si. no.

La Salmonella, Escherichia coli i Listeria són bacteris que poden causar malalties transmeses pels aliments. si. no.

Els aliments implicarts en els brots de salmonel·losi mai són d'rogen vegetal. si. no.

L'escherichia coli afecta sobretot la carn i els vegetals frescos. si. no.

Els aliments més afectats pel clostridium botulinum són les conserves casolanes, tant de carns com de verdures i els aliments fermentats tradicionals (embottis) mal processats són els més perillosos. si. no.

La toxoplasmosi apareix quan s'ingereix llet no pasteuritzada. si. no.

L'anisaki simplex es troba als peixos d'aigua dolça, mai en els marins. si. no.

La triquinosi es troba disseminada principalment en entorns urbans. si. no.