Opos Bressol Abacos TEMA 37

1. En el primer cicle d’educació infantil, l’espai s’ha d’entendre principalment com: Un element arquitectònic neutral on es desenvolupen activitats prèviament planificades. Un recurs complementari de suport, subordinat exclusivament a la intervenció verbal de l’adult. Un agent educatiu que condiciona la relació, l’autonomia, l’acció i l’aprenentatge de l’infant. Un conjunt de dependències organitzades únicament segons criteris de vigilància i seguretat.

2. Quin dels següents principis s’ajusta millor a una concepció pedagògica actual de l’espai al 0-3?. L’espai ha d’estar estructurat de manera rígida perquè els infants no alterin l’ordre previst per l’adult. L’espai ha de ser flexible, acollidor i facilitador de l’autonomia i de la llibertat de moviment. L’espai només és educatiu quan s’hi desenvolupen activitats dirigides explícitament per l’adult. L’espai exterior té una funció subsidiària respecte de l’aula, ja que no permet aprenentatges estructurats.

3. Quan afirmem que “tots els espais de l’escola són educatius”, això implica que: Només els espais d’aula tenen intencionalitat educativa real, mentre que la resta compleixen funcions auxiliars. Els espais comuns i de cura tenen valor educatiu només si s’hi fan activitats programades. L’entrada, els passadissos, els espais de descans, el menjador o el pati també transmeten valors i possibiliten aprenentatges. L’únic criteri que converteix un espai en educatiu és que disposi de material didàctic homologat.

4. Quin dels següents aspectes és més coherent amb una organització espacial adequada al primer cicle?. Materials fora de l’abast dels infants per evitar-ne l’ús desordenat. Predomini d’espais únics i indiferenciats per evitar la fragmentació. Existència de zones recognoscibles, accessibles i adaptades a diferents necessitats. Eliminació de les zones de calma perquè limiten la lliure activitat infantil.

5. L’accessibilitat dels materials afavoreix principalment: La dependència funcional respecte de l’adult. L’autonomia, la iniciativa i la capacitat de tria de l’infant. L’ús indiscriminat dels objectes sense criteri educatiu. La disminució de la necessitat d’avaluar l’organització de l’aula.

6. Quin criteri és essencial en la selecció de materials al primer cicle d’educació infantil ?. Que siguin majoritàriament electrònics, per adaptar-se a la societat digital. Que presentin una única manera d’ús per evitar errors d’interpretació. Que siguin coherents amb la metodologia i amb el moment evolutiu dels infants. Que siguin visualment cridaners encara que limitin la manipulació.

7. Un material educatiu obert es caracteritza perquè: Té una finalitat tancada i una seqüència única d’execució. Pot ser utilitzat de formes diverses i afavoreix la iniciativa infantil. Només és útil en activitats d’experimentació científica. Requereix sempre mediació constant i directiva de l’adult.

8. Quin dels següents materials seria més coherent amb una proposta rica en possibilitats de joc heurístic i experimentació?. Una joguina electrònica amb respostes automàtiques i llums intermitents. Un fitxer d’activitats plastificades d’associació visual. Un conjunt de peces soltes de fusta, anelles, recipients i teles. Un material de pantalla tàctil amb instruccions tancades.

9. La dosificació en la presentació dels materials té com a finalitat principal: Impedir que els infants desenvolupin preferències estables. Evitar saturació, renovar l'interés i facilitar una exploració més significativa. Reduir el nombre de recursos disponibles per simplificar la tasca del docent. Substituir la necessitat d’ordenar i classificar els materials.

10. La seguretat en la selecció de materials implica que aquests han de ser: Exclusivament tous i sense cap mena de repte manipulatiu. No tòxics, resistents, adequats a l’edat i lliures de riscos innecessaris. Reservats únicament a l’ús supervisat en activitats dirigides. Fabricats necessàriament amb materials plàstics homologats.

11. Quin enunciat defineix millor la relació entre espai i metodologia?. L’espai és independent de la metodologia, perquè només actua com a suport físic. La metodologia determina les activitats, però no afecta la distribució de l’espai. L’organització espacial tradueix en la pràctica una determinada concepció educativa. Només les metodologies obertes requereixen una reflexió sobre l’espai.

12. Els espais de cura i higiene al primer cicle: Tenen una funció bàsicament assistencial i no formen part del nucli pedagògic. Només són educatius quan es transformen en tallers de salut. Són espais de relació, autonomia, seguretat afectiva i adquisició d’hàbits. Han de quedar separats de la reflexió pedagògica del centre per preservar la seva funcionalitat.

13. Quin dels següents criteris s’ajusta millor a una organització de l’espai exterior de qualitat?. Un pati exclusivament destinat a l’esbarjo lliure sense intencionalitat educativa. Un espai amb únicament estructures fixes de joc homologades. Un entorn amb diversitat de superfícies, elements naturals i oportunitats de moviment i exploració. Un espai exterior equivalent funcionalment a una aula interior, però a l’aire lliure.

14. En relació amb la perspectiva inclusiva, la selecció de materials ha de: Preveure materials idèntics per a tots els infants, evitant qualsevol diferenciació. Oferir diferents formes de participació i ajust a la diversitat de ritmes i necessitats. Centrar-se en materials específics només quan hi ha diagnòstic formal. Prioritzar l’estandardització per facilitar la planificació docent.

15. Quin dels següents exemples vulneraria més clarament el criteri de no sexisme en els materials?. Incloure elements de joc simbòlic variats i no estereotipats. Oferir contes amb diversitat de models familiars. Presentar cuinetes només associades a nenes i eines només associades a nens. Disposar de disfresses diverses sense assignació per sexe.

16. En el primer cicle, els materials sensorials són especialment rellevants perquè: Substitueixen el desenvolupament del llenguatge en les primeres edats. Permeten als infants construir coneixement a través de la percepció i l’acció. Només tenen funció lúdica i de regulació emocional. Faciliten l’adquisició prematura de continguts escolars abstractes.

17. El valor educatiu d’un material depèn sobretot de: La seva complexitat tecnològica. El seu cost i la seva presentació comercial. El tipus d’accions, relacions i processos cognitius que fa possible. La seva novetat respecte dels materials tradicionals.

18. Quin paper ha de tenir el docent en relació amb l’organització de l’espai i els materials?. Principalment controlador, limitant l’accés lliure per preservar l’ordre. Exclusivament observador, sense intervenir mai en la configuració ambiental. Dissenyador, observador i mediador que ajusta l’ambient a les necessitats del grup. Administrador del material, sense implicació en la seva funció pedagògica.

19. L’ordre dels materials a l’aula és pedagògicament rellevant perquè: Permet reduir la quantitat de material disponible sense justificació didàctica. Facilita l’orientació, l’autonomia i la comprensió de l’ús dels objectes. Té només una funció estètica i de control visual de l’espai. Evita que l'infant estableixi relacions espontànies entre materials diferents.

20. Quin dels següents plantejaments és més adequat respecte a la bellesa i l’estètica de l’espai educatiu?. L’estètica és secundària perquè no té incidència real en l’aprenentatge infantil. La qualitat estètica contribueix al benestar, a l’atenció i a la sensibilitat dels infants. L’estètica només és important en espais destinats a l’expressió artística. La bellesa s’ha de subordinar sempre a la presència del màxim nombre possible d’estímuls visuals.

21. Quin és l’objectiu principal de l’avaluació dels espais i materials?. Comprovar formalment que compleixen una planificació inicial immutable. Determinar quins infants fan un ús incorrecte dels materials. Analitzar si afavoreixen realment els objectius pedagògics i introduir millores. Verificar únicament el compliment de criteris d’ordre i neteja.

22. Una observació sistemàtica de l’ús que fan els infants dels materials permet: Substituir totalment la planificació pedagògica. Ajustar la proposta ambiental a interessos, dificultats i necessitats reals. Eliminar la necessitat de treball en equip. Prioritzar els materials més fàcils de gestionar per l’adult.

23. Quin dels següents materials és més adequat per afavorir el pensament logicomatemàtic al 0-3?. Fitxes impreses de numeració i seriació formal. Caixes de diferents mides, peces per classificar, recipients i objectes per transvasar. Aplicacions digitals de càlcul automàtic. Únicament blocs numèrics amb codificació escrita.

24. Des d’una perspectiva pedagògica, la funció principal de l’espai de calma o recolliment és: Aïllar els infants menys actius del grup. Compensar una mala organització general de l’aula. Oferir un ambient de regulació, descans emocional i observació tranquil·la. Reduir el temps destinat a joc lliure.

25. Quin dels següents enunciats sintetitza millor el sentit educatiu de l’organització de l’espai i dels materials al primer cicle?. Constitueix una dimensió logística que adquireix valor només quan hi ha activitats dirigides. És una tasca accessòria que depèn sobretot del criteri estètic de cada docent. És una responsabilitat pedagògica central que condiciona el benestar, l’acció i l’aprenentatge dels infants. Té com a finalitat principal optimitzar la vigilància i reduir la necessitat d’intervenció adulta.