Quins són els òrgans municipals del ajuntament de Mataró? El Ple municipal, l'Alcalde o Alcaldessa, les tinences d'alcaldia o els tinents d'Alcade, els/les Regidors/Regidores de les Regidories Delegades en els termes establerts per les lleis. El Ple municipal, l'Alcalde o Alcaldessa, les tinences d'alcaldia o els tinents d'Alcade, la Junta de Govern i els grups municipals El Ple municipal, l'Alcalde o Alcaldessa, les tinences d'alcaldia o els tinents d'Alcade,la Junta de Govern i els/les Regidors/Regidores de les Regidories Delegades en els termes establerts per les lleis. El Ple municipal, l'Alcalde o Alcaldessa, les tinences d'alcaldia o els tinents d'Alcade, els grups municipals i els/les Regidors/Regidores de les Regidories Delegades en els termes establerts per les lleis.
Quins són els òrgans municipals complementaris? La comissions informatives, els grups municipals, els i les portaveus i la junta de Portaveus. La comissions informatives, els grups municipals, els i les portaveus, la junta de Portaveus, la junta de govern i la comissió especial de comptes. La comissions informatives, els grups municipals, els i les portaveus, la junta de Portaveus, la junta de govern, la comissió especial de comptes i la comissió especial d'organització. La comissions informatives, els grups municipals, els i les portaveus, la junta de Portaveus, la comissió especial de comptes i la comissió especial d'organització.
Els òrgans de gestió municipal poden ser: Purs Mixtos Totes són correctes organismes autònoms locals.
L'ordre del dia del Ple municipal que l'Alcalde o Alcaldessa convoca ha de tenir en compte les propostes de: Les comissions informatives, el i les portaveus i la junta de govern. Les comissions informatives, la Junta de portaveus, els grups municipals i els/les Regidors/Regidores. Les comissions informatives, el i les portaveus, la Junta de portaveus i la junta de govern. Les comissions informatives, el i les portaveus, la Junta de portaveus i els grups municipals.
L'ordre del dia de les sessions plenàries han d'estar ordenades: 1r Actes de sessions anteriors, 2n Despatx oficial, 3r Dictàments de les comissions informatives i 4è Control del Govern municipal 1r Actes de sessions anteriors, 2n Despatx oficial, 3r Dictàments de les comissions informatives i 4è Control del Govern municipal i precs i preguntes 1r Actes de sessions anteriors, 2n Despatx oficial, 3r Dictàments de les comissions informatives i 4è precs i preguntes 1r Actes de sessions anteriors, 2n Despatx oficial, 3r Impuls i Control del Govern municipal.
Si un mes es vol variar el dia normal de realització del Ple, es farà previ acord de: La Junta de Portaveus. L'Alcalde o Alcaldessa. La Presidència. La Junta de Govern. .
Quines són les sessions especials del ple municipal: La constitució de l'Ajuntament. La constitució de l'Ajuntament i elecció d'Alcalde o Alcaldessa. La constitució de l'Ajuntament i elecció d'Alcalde o Alcaldessa, la moció de censura a l'Alcalde o Alcaldessa i la de debat del programa d'actuació del Govern municipal i del pressupost consolidat de l'Ajuntament per a l'exercici següent. La constitució de l'Ajuntament i elecció d'Alcalde o Alcaldessa, la moció de censura a l'Alcalde o Alcaldessa i la de debat del programa d'actuació del Govern municipal.
Són drets de les persones interessades en un procediment administratiu, marca la falsa: Dret a obtenir decisions administratives motivades en els supòsits legalment establerts amb una referència succinta als fets, els fonaments jurídics, la identificació de les normes aplicables i amb indicació del règim de recursos que es puguin formular en cada cas. Dret a presentar documents originals llevat que excepcionalment la normativa reguladora aplicable estableixi el contrari. Dret a obtenir una resolució expressa i que es notifiqui dins el termini legalment establert. Dret a que les actuacions administratives siguin proporcionals a les finalitats perseguides.
Quina llei permet avaluar la qualitat democràtica del funcionament de les administracions públiques? La Llei 3/2008 del 5 de desembre La Llei 39/2015 del 1 d'octubre La Llei 19/2014 del 29 de desembre Cap de les anteriors.
Amb la finalitat de donar coneixement públic de les persones que realitzen l'activitat d'influència o intermediació, i estableix les obligacions a les quals resten subjectes i acceptan i compleixen un codi de conducta la llei 19/2014 del 29 de desembre crea: Les comissions informatives. El Registre de grups d'interés. El Síndic de Greuges. L'Oficina Antifrau de Catalunya.
Segons la Llei 19/2014 del 29 de desembre, de Transparència, accés a la informació pública i bon govern els interessos públics han de ser servits amb: Objectivitat, neutralitat i imparcialitat. Competència, qualificació i experiència professional. eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb submissió plena a la llei i al dret. Cap de les anteriors.
Les cartes de serveis s'estableix com un instrument essencial per la llei: 3/2008 del 5 de desembre. 19/2014 del 29 de desembre. 39/2015 del 1 d'octubre 26/2010 del 3 d'agost.
Són objecte de la Llei 19/2014 del 29 de desembre de Transparència, accés a la informació pública i bon govern, marca la incorrecta: Regular i garantir el dret d'accés de les persones a la informació i la documentació públiques. Regular el règim de garanties i responsabilitats per l'incompliment dels deures i les obligacions establerts per aquesta llei. Establir els principis i les obligacions de bon govern d'acord amb els quals han d'actuar els alts càrrecs, el personals al servei de l'Administració i la resta de persones a qui és aplicable aquesta llei. fomentar la qualitat de la informació pública i la gestió administrativa en la garantia del retiment de comptes i la responsabilitat en la gestió pública.
La llei 19/2014 del 29 de desembre de Transparència, accés a la informació pública i bon govern, es aplicabla a, marca la incorrecta: A les persones físiques o jurídiques que duen a terme activitats qualificades legalment com a serveis d'interés general o universal. Els partits polítics, a les associacions i fundacions vinculades, a les organitzacions sindicals i empresarials i a les entitats privades en el supòsits que al menys el vint-i-cinc per cent del volum general de l'empresa sigui per càrrec de l'administració pública. Els partits polítics, a les associacions i fundacions vinculades, a les organitzacions sindicals i empresarials i a les entitats privades en el supòsits que al menys el quaranta per cent de llurs ingressos anuals procedeixi de subvencions o ajuts públics, sempre que aquesta quantitat sigui de més de 5.000 €. A es persones físiques o jurídiques que exerceixen funcions públiques o potestats administratives, que presten serveis públics o que perceben fons públics per a funcionar o per a dur a terme llurs activitats per qualsevol títol jurídic.
La llei 19/2014 del 29 de desembre de Transparència, accés a la informació pública i bon govern són responsables d'aplicarla: Al servei de la Generalitat, els que estableix la llei reguladora del règim d'incompatibilitats dels alts càrrecs al servei de la Generalitat. Al servei de l'Administració local, els representants locals i els titulars dels òrgans superiors i directius, d'acord amb el que estableix la legislació de règim local. Al servei dels altres organismes públics a què fa referència l'article 3, els titulars o membres dels òrgans de govenr i els càrrecs directius dels dits organismes. Al servei de l'Administració local, els representants locals i els titulars dels òrgans superiors i directius, d'acord amb el que estableix la legislació de règim local. Al servei dels altres organismes públics a què fa referència l'article 3, els titulars o membres dels òrgans de govenr i els càrrecs directius dels dits organismes. Al servei de la Generalitat, els que estableix la llei reguladora del règim d'incompatibilitats dels alts càrrecs al servei de la Generalitat. Al servei de l'Administració local, els representants locals i els titulars dels òrgans superiors i directius, d'acord amb el que estableix la legislació de règim local. A tot el personal de la Generalitat i els ens locals de l'Administració.
Segons l'article 103.1 de la Constitució Espanyola l'Administració pública serveix amb objetivitat els interessos generals i actua d'acord amb els principis de: Eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb submissió plena a la llei i al dret. Eficàcia, eficiència, descentralització, i coordinació, amb submissió plena a la llei i al dret. Amb objectivitat, neutralitat i imparcialitat. Eficàcia,jerarquia, descentralització, deconcentració i coordinació.
L'Administració pública és una institució orgànica integrada dins el poder executiu, dirigida pel Govern però políticament independent d'aquest. A l'article 103 declara que l'Administració serveix amb objectivitat els interessos generals sobre dos principis de conducta bàsics: Principi de neutralitat administrativa del Govern i Principi de neutralitat política de l'Administracio, recolzat per l'objectivitat i la imparcialitat. Principi de neutralitat administrativa del Govern. Principi de neutralitat administrativa del Govern i Principi d'imparcialitat. Principi de neutralitat política de l'Administracio i principi d'objectivitat i la imparcialitat.
A l'article 149.1.18 de la Constitució Espanyola atribueix a l'Estat la competència de regular: Les bases del règim jurídic del sector públic. Les bases del règim jurídic de les Administracions públiques i el procediment administratiu comú, sense perjudici de les especialitats derivades de l'organització pròpia de les comunitats autònomes. El procediment administratiu comú, sense perjudici de les especialitats derivades de l'organització pròpia de les comunitats autònomes. Les entitats que integren l'Administració local.
Les bases del règim jurídic de les Administracions públiques està regulat a la Llei 40/2015 de l'1 d'octubre del règim jurídic del sector públic que comprèn: L'Administració General de l'Estat, Les Administracions de les comunitats autònomes, Les entitats que integren l'Administració local i el sector públic institucional. L'Administració General de l'Estat i Les Administracions de les comunitats autònomes. L'Administració General de l'Estat, les entitats que integren l'Administració local i el sector públic institucional. Cap es correcta.
Segons la Llei 40/2015 de l'1 d'octubre del règim jurídic del sector públic, el sector públic institucional està integrat per: Qualsevol organisme públic, així com les entitats de dret públic vinculades o dependents de les Administracions públiques. Les entitats de dret privat vinculades o dependents de les Administracions públiques, que queden subjectes a allò que disposen les normes d'aquesta Llei que específicament s'hi refereixin, en particular als principis que preveu l'art. 3, i en tot cas, quan exerceixin potestats administratives. Les universitats públiques, que es regeixen per la seva normativa específica i, supletòriament, per les previsions d'aquesta llei. Totes son correctes.
L'article 3 de la Llei 40/2015 es dedica a regular els principis generals de les Administracions públiques que serveixen amb objectivitat els interessos generals i actuen d'acord amb els principis d'eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb submissió plena a la Constitució a la llei i al dret. Ha de respectar els principis:(marca la incorrecta) Servei efectiu als ciutadans. Simplicitat, claredat i proximitat als ciutadans. Cooperació, col.laboració i coordinació entre les Administracions públiques. Eficiència en la confiança legítima.
Son principis de la Llei 40/2015 del 1 d'octubre sobre el règim jurídic del sector públic (marca la incorrecta): Participació, objectivitat i transparència en l'actuació administrativa. Racionalització i agilitat en els procediments administratius i en les activitats de gestió. Bona fe, confiança legítima i lleialtat institucional. Objetvitat e imparcialitat amb submissió plena a la llei i al dret.
Són principis de la Llei 40/2015 del 1 d'octubre sobre el règim jurídic del sector públic (marca la incorrecta): Planificar-se en funció dels objectius i controlar la gestió i l'avaluació dels resultats de les polítiques públiques. Eficàcia en el compliment dels objectius fixats. Economia, suficiència i adequació dels mitjans en les finalitats institucionals. Eficiència en la col.laboració i coordinació institucional.
Cadascuna de les Administracions públiques actua pel compliment de les seves finalitats amb: Personalitat jurídica única. Personalitat física i jurídica. Sense personalitat jurídica. Cap de les anteriors.
A l'article 140 de la llei 40/2015 del 1 d'octubre del règim jurídic del sector públic, recull els principis de les relacions administratives, que són: Lleialtat institucional. Adequació en l'ordre de distribució de competències establert en la Constitució i en els Estatuts d'Autonomia i en la normativa del règim local. col.laboració, entès com el deure d'actuar amb la resta d'Administracions públiques per l'assoliment de finalitats comunes. Cooperació, quan dues o més Administracions públiques, de manera voluntària i en exercici de les seves competències, assumeixen compromisos específics en honor d'una acció comuna. Coordinació, en tant qeu una Administració pública, i singularment l'Administració de l'Estat, té l'obligació de garantir la coherència de les actuacions de les diferents administracions públiques afectades per una mateixa matèira per la consecució d'un resultat comú, quan així ho preveu la Constitució i la resta de l'ordenament jurídic. Eficiència en la gestió dels recursos públics, compartint l'us de recursos comuns, sempre que sigui possible, o es justifiqui pel seu millor aprofitament. Responsabilitat de cada Aministració pública en el compliment de les seves obligacions i compromisos. Garantia i igualtat en l'exercici dels drets de tots els ciutadans en les seves relacions amb les diferents Administracions. Solidaritat interterritorial d'acord amb la Constitució. Totes son correctes.
Quines són las característiques generals del Codi ètic? El Codi vol ser inspirador i pedagògic a fi de contribuir a la millora de les pràctiques associades al servei públic.
El contingut del Codi és fruit de la col.legialitat i ha estat aprovat per unanimitat. És un codi de conducta.
Es un text extens. Respecte a les persones i el seus drets.
Qualitat del tracte. Cap de les anteriors.
Quina no és una característica del Codi ètic? El text és sintètic Es tracta d'un codi marc No és un codi de conducta Ha de ser útil, una eina pràctica que guiï l'actuació diària.
Quines són les aspiracions del Codi? Ser assumit per totes les persones que realitzen una tasca de servei públic a Catalunya.
Considerar-lo un punt de partida, no un punt d'arribada.
Ser útil, una eina pràctica que guiï l'actuació diària dels servidors i orienti la ciutadania.
Ser dinàmic, modificable i revisable.
Servir de referent per a l'elaboració dels codis ètics específics. Ser assumit per totes les persones que realitzen una tasca de servei públic a Catalunya.
Considerar-lo un punt de partida, no un punt d'arribada.
Ser un codi de conducta.
Ser dinàmic, modificable i revisable.
Servir de referent per a l'elaboració dels codis ètics específics. Ser assumit per totes les persones que realitzen una tasca de servei públic a Catalunya.
Considerar-lo un punt de partida, no un punt d'arribada.
Ser un text sintètic.
Ser dinàmic, modificable i revisable.
Servir de referent per a l'elaboració dels codis ètics específics. Ser assumit per totes les persones que realitzen una tasca de servei públic a Catalunya.
Considerar-lo un punt de partida, no un punt d'arribada.
Ser útil, una eina pràctica que guiï l'actuació diària dels servidors i orienti la ciutadania.
Ser dinàmic, modificable i revisable.
.
Segons la llei 3/2018 del 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD) al article 5.1.d) del Reglament de la UE 2016/679 les dades seran: Exactes i si fos necessari, actualitzats Aproximats i si fos necessari, actualitzats Exactes i en cap cas, actualitzats Aproximats i en cap cas, actualitzats.
No serà imputable al responsable del tractament, sempre que aquest hagi adoptat les mesures raonables perquè se suprimeixin o rectifiquin sense dilació, la inexactitud de les dades personals, respecte a les finalitats per a les quals es tracten, quan les dades inexactes: Les hagi obtingut el responsable directament de l'afectat. Les hagi obtingut el responsable d'un mediador o intermediari en cas que les normes aplicables al sector d'activitat a què pertanyi el responsable del tractament estableixin la possibilitat d'intervenció d'un intermediari o mediador que reculli en nom propi les dades dels afectats per transmetre-les al responsable. Les sotmeti al tractament el responsable per haver-les rebut d'un altre responsable en virtut de l'exercici per part de l'afectat del dret a la portabilitat de conformitat amb l'article 20 del Reglament (UE) 2016/679 i el que preveu aquesta Llei orgànica. Totes són correctes.
Els responsables i encarregats del tractament de dades així com totes les persones que intervinguin en qualsevol fase estaran subjectes al deure de: Cura Vigilància Confidencialitat Custodia.
El deure de confidencialitat i el secret professional dels responsables i encarregats del tractament de dades: Es mantindran fins que finalitzi la relació del obligat amb el responsable o encarregat del tractament. Es mantindran encara que hagi finalitzat la relació de l'obligat amb el responsable o encarregat del tractament. Es mantindran fins a un any després de la relació de l'obligat amb el responsable o encarregat del tractament. Es mantindran fins a deu anys després de la relació de l'obligat amb el responsable o encarregat del tractament.
En la llei 3/2018 del 5 de desembre de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals (LOPDGDD) de conformitat amb el que diposa l'article 4.11 del Reglament (UE) 2016/679 s'enten per consentiment de l'afectat tot manifestació de voluntat lliure, específica, informada i inequívoca,per la qual aquest accepta: Necessariament mitjançant una declaració del tractament de les dades personals que li concerneixen. Mitjançant una declaració o una clara accjió afirmativa, el tractament de les dades personals que li concerneixen. Cap es correcta. Necessariament mitjançant una declaració jurada del tractament de les dades personals que li concerneixen.
Quan es pretengui fonamentar el tractament de les dades en el consentiment de l'afectat per una pluralitat de finalitats és necessari: Que consti de manera específica i inequívoca que aquest consentiment s'otorga per a totes elles. Que consti per escrit per a cada tractament. Que consti el període de temps que s'otorga el consentiment. Que consti de manera irrevocable.
Llei 3/2018 del 5 de desembre de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals (LOPDGDD) no es pot supeditar l'execució del contracte al fet que l'afectat consenti el tractament de les dades personals per a finalitats; Que no tinguin relació amb el manteniment. Que el no siguin pel desenvolupament. Que no siguin pel control de la relació contractual Totes són correctes.
Segons la llei 3/2018 del 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals (LOPDGDD) el tractament de les dades personals d'un menor d'edat unicament es pot fonamentar en el seu consentiment quan sigui més gran de: 12 anys 14 anys 16 anys 18 anys.
Segons la llei 3/2018 del 5 de desembre de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals (LOPDGDD) El tractament de les dades dels menors de catorze anys, fonamentat en el consentiment; només és lícit si consta el del titular de la pàtria potestat o tutela. serà lícit per sí mateix. Només serà possible si consta el responsable del tractament i el titular de la pàtria potestad o tutela. No podrà ser en cap cas.
Llei 3/2018. Als efectes de l'article 9.2.a) del Reglament (UE) 2016/679, a fi d'evitar situacions discriminatòries, aixecar la prohibició del tractament de les dades que la finalitat principal sigui identificar la ideologia, afiliació sindical, religió, orientació sexual, creencies, o origen racial o ètnic: Només serà possible amb el consentiment de l'afectat. No serà possible en cap cas. Només serà possible amb una declaració jurada del afectat o el seu intermediari legal. No serà possible només amb el consentiment de l'afectat.
Llei 3/2018 del 5 de desembre de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals (LOPDGDD), el registre complert de les dades referides a condemnes i infraccions penals podrà realitzar-se conforme al establert a la regulació de: Els sistemes d'informació del responsable. Al Dret de la Unió o dels Estats membres. els drets relacionats amb les decisions individuals automatitzades. Al sistema de registres administratius de recolzament a l'Administració de Justícia.
El Títol II de la llei 3/2018 del 5 de desembre de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals, es denomina: Principis de protecció de dades. Disposicions aplicaclables a tractaments concrets. Autoritats de protecció de dades. Drets de les persones.
Per a la sol·licitud d’una subvenció, la memòria tècnica han de contenir els següents elements: Indicació de la normativa que aprova la convocatòria, i compliment de les condicions legals per a ser beneficiari
de la subvenció. Crèdits pressupostaris als quals s’imputarà la despesa i % imputat de cada tipologia. Accions a portar a terme en el cicle de vida del projecte i cronograma previst. Previsió inicial de possibles contingències futures i pla de revisió.
En contraposició a la gestió d’un projecte en l’àmbit privat, la gestió d’un projecte públic comporta: Més flexibilitat donat que no respon a interessos d’uns clients en concret Més autonomia i centralització de gestió interna atès que les institucions públiques estan configurades per
àmbits de gestió diferenciats i especialitzats. Un elevat grau de transversalitat i de lideratge , tant en la pròpia organització com de cara a la diversitat d’
actors externs. Poques oportunitats de comptar amb d’altres socis de projecte, especialment privats, donat que són projectes
molt territorials.
En relació a diferents tipus d’actors que poden exercir influència comunicativa del projecte al territori, quina
d’aquestes afirmacions és incorrecta? Els actors econòmics destaquen per la seva capacitat d’activar i portar a terme accions notables derivades del
projecte. Els actors socials es caracteritzen per la capacitat de mobilització i consens de sectors socials malgrat no la
tenen per dinamitzar la participació ciutadana i/o veïnal. És molt important comptar amb la prescripció positiva del projecte per part de líders intel·lectuals de reconegut
prestigi, experts i de líders d’opinió. Cap de les anteriors és incorrecta.
En relació a l’acció comunicativa vinculada a un projecte: És important que estigui definida i gestionada de forma paral·lela però diferenciada del propi projecte, per
garantir les especificitats dels dos ritmes de gestió. És important que estigui integrada plenament en el desenvolupament del projecte, malgrat sigui necessària una
important coordinació entre els corresponents àmbits de gestió. És indiferent realitzar una gestió integrada o no de la comunicació en el marc del projecte, ja que el model de
gestió no afectaria al desenvolupament del mateix. És important que estigui externalitzada a un equip extern professionalitzat i especialitzat en la temàtica del
projecte.
Quina opció defineix millor un projecte? Dinamització de talents i administració de recursos per arribar a una fita. Dinamització, organització de persones, durant un temps finit, amb un impacte econòmic controlat per arribar a
un resultat. Dinamització, organització de persones i administració de recursos durant un temps limitat, per aconseguir un
resultat quantificable. Direcció, gestió i avaluació de recursos humans i materials, assignats temporalment fins a l’obtenció d’un
objectiu .
Les rutines d’eficiència són: a. Eines de planificació i gestió del temps compartides pels integrants dels projectes. b. Registres de les accions i conductes dels membres de l’equip que condueixen cap a l’objectiu fixat. c. Procediments establerts a una organització que s’apliquen universalment i que s’acostumen a recollir en
manuals de protocols d’actuació. d. A i B són certes.
A l’hora de dissenyar i planificar un projecte públic municipal els següents factors són condicionants: Que existeixi consignació pressupostària i que la contractació de proveïdors i personal es faci amb temps
suficient per garantir el calendari; que fins que no estigui tot contractat no comenci el projecte. Que els objectius estiguin aliniats amb un Pla de Mandat; que el ciutadà tingui capacitat per influir i participar en
el projecte i el pugui fer evolucionar. Que existeixi consignació pressupostària i que Secretaria General aprovi el projecte. Que s’adapti a allò que el ciutadà i la premsa demanen, fent evolucionar el projecte tant com faci falta per evitar
conflicte.
Els factors que hem de tenir presents i controlats en tot moment quan estem en la fase de seguiment i
control d’un projecte són: Les persones que conformen l’equip del projecte, els objectius i el pressupost. Les persones que conformen l’equip del projecte, els objectius, la metodologia, el pressupost i el temps. Els objectius, la metodologia, el pressupost i el temps. Les persones que conformen l’equip del projecte, els objectius, la metodologia, el pressupost, el temps i les
indicacions dels caps del projecte.
Les fases per a la sol·licitud d’una subvenció per a finançament d’un projecte són les següents: Convocatòria, resolució motivada i notificació als interessats, acceptació de la subvenció, execució, justificació i
tancament. Convocatòria, concessió, execució i justificació. Convocatòria, resolució, acceptació, justificació i tancament. Cap de les anteriors és correcta.
En el període de programació 2014-2020, la UE ha establert cinc objectius primordials a assolir en matèria
d’ocupació, innovació, educació, integració social i clima/energia. Quins d’aquests són correctes?: a. Inversión del 3% del PIB de la UE en R+D. b. Taxes d’abandonament escolar prematur per sota del 15%. c. Reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 20% (o 30% si hi ha condicions), augmentar l'energia
renovable en un 20%, i augmentar l'eficiència d'energia en un 20%. d. La a i la c són correctes.
La gestió dels fons comunitaris es porta a terme conjuntament amb les administracions nacionals i
regionals de cadascun dels països de la Unió Europea mitjançant un sistema de “gestió compartida”. Els
principals organismes responsables de portar a terme les convocatòries adreçades als ajuntaments són: El Ministeri d’Hisenda i Administracions Publiques. La Direcció General d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. Els Consells Comarcals. Cap de les anteriors.
Quin NO és un element de la fase de gestió i implementació del projecte: Gestionar correctament l’equip i les seves expectatives. Elaborar un bon cronograma i adaptar-lo als imprevistos i als canvis. Implementar pla de comunicació del projecte. Identificar els objectius estratègics del projecte.
Pel que fa a la realització de la memòria econòmica per a la justificació, aquesta ha de contenir: Informació sobre la correcta aplicació de la despesa a les finalitats i explicació de les desviacions respecte al
pressupost inicial. La relació d’ingressos i despeses i declaració del compliment de les obligacions amb Hisenda i SS, per a totes
les formes de justificació. els justificants de la despeses i informe de l’auditor si s’escau. Totes les anteriors són correctes.
Un projecte és quelcom: a. Dinàmic i canviant. b. Planificat al màxim detall, no permet canvis. c. Imprevisible i difícil de cronometrar, es fa el que es pot. d. A i C són correctes.
A cada projecte és necessari crear un sistema d’informació formal (mitjançant informes estandarditzats i
altres eines) per mantenir controlat el projecte. Aquest sistema permet: a. Comunicar a l’organització i els interessats els requisits i limitacions, i informar del seu estat d’execució. b. Informar de les tasques executades, conèixer el seu estat d’execució i la seva finalització a l’equip i al director
del projecte. c. A i B són correctes. d. No és necessari crear cap sistema formal d’informació.
Els objectius del projecte han de ser: Mesurables, assumibles, realistes, temporalitzats i específics. Mesurables, assumibles, flexibles, genèrics, atemporals. Assumibles, realistes i temporalitzats. Genèrics, assumibles i realistes.
. La política regional de la UE concentra bona part dels recursos europeus adreçats a les entitats locals.
Aquesta té per objectiu impulsar el creixement econòmic en les regions i ciutats de la UE i millorar la
qualitat de vida a través d’inversions estratègiques. Els aspectes més rellevants són els següents: Està constituida pels Fons Estructurals i d’Inversió Europeus Els principals instruments són el FEDER, el Fons Social Europeu i el Fons de Cohesió. La major part dels fons es concentren en els països i regions europeus menys desenvolupats, per ajudar-los a
reduïr les desigualtats econòmiques, socials i territorials que encara existiesen en la UE. Totes les anteriors són correctes.
Les fases del cicle de vida d’un projecte són: Iniciació, disseny, planificació, avaluació, execució, control i tancament. Iniciació, planificació, execució, control i tancament. Estudi de viabilitat, planificació, execució, tancament. Cap de les anteriors és correcte.
Un bon director de projectes ha de tenir: habilitats i coneixements de gestió de projectes habilitats i coneixements de gestió de projectes, així com coneixements tècnics de l’àmbit en que es
desenvoluparà el projecte habilitats de comunicació, conèixer els processos d’organització del treball en equip i gestionar les expectatives
de les persones que el composen. Totes les anteriors són correctes.
Els principals requisits per presentar un projecte a una sol·licitud de subvenció europea són els següents: Que financi com a mínim el 50% del projecte. Que les despeses subvencionables no inclogui la dedicació del personal propi ni en pugui portar a terme
subcontractació de serveis i/o projectes d’inversió. Que sigui transnacional, amb efecte multiplicador i que es pugui constituir en una bona pràctica per a un altre
territori similar de la Unió Europea. Cap de les anteriors.
La direcció eficaç d’un projecte implica que, en primer lloc S’assignin rols, responsabilitats i tasques als diferents membres del grup S’apliquin les eines necessàries per garantir una correcta resolució dels conflictes. Es supervisi a nivell de funció o objectiu i no de tasca. El project manager conegui abastament els perfils competencials dels membres de l’equip.
L’estudi de viabilitat d’un projecte, Correspon a la fase de planificació. Correspon a la fase d’avaluació. Correspon a la fase de tancament És transversal i present a tot el cicle de vida del projecte.
Per a la recerca de finançament extern per a les corporacions locals les principals fonts d’informació són
les següents: Butlletins informatius, notes de premsa, … A través de les pagines web dels ens convocants (Comissió Europea, Ministeris, Generalitat de Catalunya,
Diputació de Barcelona,...) Les fonts primàries d’informació són els butlletins oficials (DOUE, BOE, DOGC i BOP). Cap de les anteriors és correcte.
Un projecte tancat correctament, Ha previst l’ocupació de futur dels components de l’equip que quedaran sense feina. Ha desenvolupat un sistema adequat de gestió de documentació, que servirà de guia per futurs projectes. Requereix d'una enquesta de satisfacció Totes són correctes.
El Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) és un dels principals ajuts de la UE per a ens
locals i té les següents característiques: Es el principal instrument de la Unió Europea per al desenvolupament de les regions més desenvolupades La seva gestió està desentralitzada als països membres. Els beneficiaris seran principalment les entitats locals i les universitats i, secundàriament, centres tecnològics i
de recerca i empreses. Totes les anteriors són correctes.
En les bases reguladores de les subvencions, es considerarà despesa realitzada aquella que: S’hagi realitzat efectivament dins del termini d’execució. S’hagi pagat efectivament amb anterioritat a la finalització del període d’execució. S’hagi pagat efectivament amb anterioritat a la finalització del període justificació, excepte en el cas que les
bases diguin el contrar Totes les respostes són incorrectes.
El diagrama de Pert: És un mètode d’avaluació del programa i de revisió tècnica. S’utilitza en substitució del diagrama de Gantt. No és útil si el projecte combina activitats que s’executen secuencialment i també en paral·lel. Es compon de dos eixos que recullen tasques i activitats associades a un cronograma.
L’equip d’un projecte: Ha de tenir en compte com a factor determinant l’afinitat personal entre els seus membres. Ha de ser seleccionat per la seva capacitat de desenvolupament d’una determinada funció del projecte. Ha de debatre les normes generals de funcionament Totes són certes.
És imprescindible definir els missatges a transmetre a partir del pla de comunicació en coherència a: Al resultat final del projecte Als recursos econòmics i humans de que disposi el pla de comunicació pel seu desplegament: Als públics objectius als quals estan dirigits els missatges. En l’àmbit comunicatiu els missatges no es poden predefinir.
La direcció de projectes per a les organitzacions és una competencia Estratégica. Operativa. Flexibilitat i gestió del canvi. D’orientació al client.
La planificació; És una fase en contínu seguiment i supervisió Suposa posar dates realistes de finalització de tasques És adaptativa Totes són certes.
La principal i més rellevant diferència entre un projecte públic i un de privat Té a veure amb l’origen dels recursos. En el projecte d’una Administració els recursos són públics, i per tant, els
seus objectius no són aconseguir un benefici econòmic sinó resoldre necessitats i problemes de la ciutadania. té a veure amb qui realitza el projecte, un funcionari, i en que cal garantir el compliment de la Llei en tot
moment. té a veure amb el sistema rígid de contractació de proveïdors i personal de l’Administració, quelcom que allarga
i dificulta la gestió del projecte. té a veure amb la dificultat que suposa posar d’acord partits polítics de diferents orientacions ideològiques.
Un pla de comunicació de projecte es compon principalment: Pel conjunt de mitjans i suports comunicatius externs, que puguin garantir una adequada funció informativa en
relació al projecte. Per qualsevol oportunitat d’informació externa que es pugui anar detectant durant el desenvolupament del
projecte. Per aquelles accions de difusió que garanteixin un bon posicionament corporatiu i institucional vers la institució
que promou el projecte. Cap de les anteriors.
Les fases d’un pla de comunicació de projecte son: Definició de l’estratègia global, determinació de públics objectius, definició de missatges, determinació de
mètodes-cronograma-recursos i implementació del pla. Definició de missatges comunicatius en base a recursos, determinació de públics objectius, cronograma i
implementació del pla. Constitució comitè de comunicació, assignació de recursos, aprovació d’objectius generals i parcials,
implementació del pla, revisió de missatges i públics destinataris. Cap de les anteriors.
Des del punt de vista pressupostari, els aspectes més importants a tenir en compte, per sol·licitar
finançament extern, independenment del tipus de convocatòria, són els següents: Percentatge de cofinançament extern i part finançada amb recursos propis. Disponibilitat de crèdit pressupostari
per atendre la part interna. Que no hi hagin altres línies de subvencions que financiïn la mateixa activitat. Que financii despeses de personal i l’adequació a les finalitats del projecte. Totes són correctes.
Podem definir el conjunt de recursos d’un equip de treball, entesos com a coneixements i habilitats dels
seus membres, l’estructura del grup i la seva cultura organitzativa, com a Outputs Inputs Elements mediadors Elements de project-management.
. Quines accions formen part del tancament d’un projecte? a) La introducció d’elements correctius sobre el què s’està executant. b) El control i verificació de què s’han assolit els resultats esperats. c) La dissolució de l’equip. d) B i C són certes.
El tancament del projecte té com objectiu: Analitzar els resultats obtinguts. Diagnosticar l’activitat desenvolupada. Identificar desviacions i causes i corregir el què es consideri. Recollir propostes de millora. Totes són correctes.
. Per a la correcta justificació d’un projecte, cal tenir en compte que: L’objecte de la justificació és l’acreditació de la realizació de l’activitat i el compliment de la finalitat amb les
condicions imposades i la correcta aplicació dels fons percebuts. La forma del compte justificatiu i el termini de rendició del mateix compte variaran en funció de l’entitat
convocant dels ajuts. L’incompliment de l’obligació de justificació es podrà subsanar amb una ampliació del termini de presentació Totes son correctes.
El seguiment i el control d’un projecte consisteix en : Contrastar la realitat amb el que ha estat planificat, redefinint el que calgui i implementant els canvis que
comportin. Avaluar els resultats de cada fase Mesurar al detall cada fase. Aconseguir que el projecte no es mogui del que s’ha planificat.
La clarificació de funcions, fixació de fites, solució de problemes, millora de les relacions interpersonals,
són, objectius de procés. Estratègies de team building. Programes orientats a la millora del funcionament de les reunions. Totes són correctes.
. Els Projectes d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) són iniciatives impulsades pels agents del
territori i liderades des de les entitats locals per tal d’executar projectes per a la transformació econòmica
del territori sobre la base de l’Estratègia per a l’especialització intel·ligent RIS3CAT. Els trets més
destacables són Formen part d’una estratègia territorial predeterminada per la RIS3CAT i dins uns instruments condicionats per
la normativa i les característiques del Programa operatiu del FEDER Només poden participar ciutats de l’àmbit metropolità, a excepció de la ciutat de Barcelona. Els beneficiaris són entitats publiques agrupades en un partenariat, liderades per l’entitat representant del
projecte. Cap de les anteriors.
Garantir una correcta administració dels recursos assignats per assolir l’objectiu desitjat correspon a la
fase de: Gestió del projecte. Direcció del projecte. Tancament del Project Avaluació del projecte.
La comunicació vinculada a un projecte ha de contemplar i tractar: El procès de desenvolupament del projecte Tant el procès de desenvolupament com els resultats del projecte Els suports i canals de comunicació existents al territori on s’implementa el projecte Cap de les anteriors.
Les tècniques de gestió de projectes a les Administracions Públiques són : tècniques dissenyades especialment per a les administracions publiques i no tenen res a veure amb el Project
Management utilitzat per l’empresa privada. són les mateixes tècniques de les ciències de gestió o Project management que s’apliquen a l’empresa privada. Són una adaptació de les ciències de gestió o Project management que s’apliquen a l’empresa privada,
preveient les singularitats del món públic. no hi ha tècniques de gestió doncs la Llei determina el que s’ha de fer i com s’ha de fer.
Direcció i implementació, Són el mateix. Són diferents, el primer equival a l’estratègia i el segon a la gestió. Són diferents, el primer equival a la gestió i el segon a l’estratègia. Són sinònims, si bé el primer correspon a la fase d’estratègia i el segon a la de gestió.
Les estratègies regionals d’innovació per a l’especialització intel·ligent (regional innovation strategies for
smart specialisation, RIS3) són un element clau de l'estratègia Europa 2020 per a un creixement intel·ligent,
sostenible i integrador. En la seva aplicació a Catalunya (RIS3CAT), cal assenyalar que La RIS3CAT se centra la seva acció bàsicament en el teixit empresarial del territori català. L’administració pública pot participar principalment a través dels Projectes d’especialització i competitivitat
territorial (PECT) i de la compra pública innovadora. Les actuacions de la RIS3CAT són les comunitats RIS3CAT i els nuclis tecnològics, que es financen amb el
Fons Social Europeu. Cap de les anteriors.
Un cop finalitzat el projecte, els elements bàsics a considerar per a l’elaboració i presentació del compte
justificatiu són els següents: L’entitat haurà de presentar bàsicament tota la documentació econòmica per acreditar la realització de les
despeses aprovades en la resolució de concessió. L’entitat haurà d’acreditar documentalment l’assoliment dels objectius i accions a nivell tècnic i també la correcta
aplicació de la despesa en els terminis previstos. La justificació ha d’enviar-se un mes després de la finalització del projecte a l’òrgan que la va concedir per a la
seva comprovació. Un cop enviada la justificació i la seva verificació, finalitza la gestió de la subvenció concedida.
Les eines de gestió de tasques i comunicació serveixen per : Fer el seguiment del projecte i controlar-lo millor. Avaluar el projecte. Dissenyar el projecte Repensar el projecte.
Quan les normes reguladores dels procediments no fixin el termini màxim per
resoldre, aquest serà de: 1 mes 2 mesos 3 mesos 6 mesos.
Els procediments iniciats d'ofici, el termini per resoldre es contarà des de: La data de l'acord d’iniciació. La data de registre de la sol·licitud. Totes les respostes anteriors són correctes Cap de les anteriors.
Per silenci administratiu, es podran entendre desestimades les sol·licituds
dels interessats: Quan es tracti de procediments d'exercici del dret de petició. Quan es tracti d'un recurs administratiu formulat contra la desestimació presumpta
d'una sol·licitud pel transcurs del termini corresponent per a resoldre. Quan es tracti de procediments iniciats d'ofici no susceptibles de produir efectes
favorables per als ciutadans. Quan la normativa d'aplicació no estableixi que restaran desestimades si no hi ha
resolució expressa.
En quina fase del procediment administratiu es troba el tràmit d’audiència? Iniciació del procediment. Instrucció del procediment. Terminació del procediment. Cap de les anteriors.
El afectado deberá indicar en su solicitud a qué datos se refiere y la corrección que haya de realizarse en ejercicio del derecho de: suspensión limitación de tratamiento Portabilidad Rectificación.
La informació bàsica del tractament de dades ha de contenir al menys: La identitat del responsable del tractament i del seu representant si escau. La finalitat del tractament La possibilitat d'exercir els drets que estableix els articles 15 a 22 del Reglament (UE) 2016/679. Totes son correctes.
Quan les dades personals no s'hagin obtingut de l'afectat, el responsable pot donar compliment al deure d'informació que estableix l'article 14 del Reglament (UE) 2016/679 facilitant a aquell la informació bàsica que assenyala l'apartat anterior i indicant-li l'adreça electrònica o un altre mitjà que li permeti accedir de manera senzilla i immediata a la resta d'informació. En aquests supòsits la informació bàsica ha d'incloure també: a. Les categories de dades objecte de tratament b. Les fonts de les quals procedeixen les dades c. Cap de les anteriors d. A i B son correctes.
El torn de despatx oficial: Es donarà compte dels temes d'interès que l'Alcalde o Alcaldessa estimi convenient. Així mateix es donarà compte a la prat dispositiva dels acords presos per la Junta de Portaveus, els quals seran elegits per l'Alcalde o Alcaldessa o bé pel portaveu del grup proponent a la Junta enumerant el suport que han tingut per part dels diferents grups Municipals. Aquells assumptes la resolució dels quals sigui competència del Ple Municipal, i hagins estat informats prèviament per la comissió informativa corresponent. Propostes de resolució, precs i preguntes que presentin els grups polítics sobre qualsevol assumpte que, tot i referir-se a temàtica municipal, no sigui de l'estricta competència plenària. Cap de les anteriors.
Propostes de resolució. Són aquelles propostes que presenten els grups municipals abans de la convocatòria de la sessió pel seu debat i votació. Marca la incorrecta: Cada grup té dret a presentar en cada sessió ordinària una proposta de resolució. S'han de presentar per escrit. S'han de presentar com a mínim set dies naturals abans de la data prevista per a celebrar la sessió ordinària i constaran els motius i part dispositvia. El nombre màxim de propostes serà; sis per cada grup que compti amb vuit o més Regidors/res. - Quatre, per a cada grup que compti entre quatre i set. -Dues, per cada grup que compti amb menys de quatre regidors. Si s'escau, dues pel conjunt de Regidors i Regidores no adscrits.
Podran ser objectes d'esmenes: Les propostes d'acord i dictàmens. Les propostes d'acord, dictàmens i propostes de resolució. Les esmenes a la totalitat i a la supressió. Totes són correctes.
Són esmenes: Esmenes a la totalitat i esmenes a la supressió. Esmenes de modificació i esmenes d'addició. Esmenes de segregació i esmenes in voce. Tots són correctes.
Les esmenes es podràn presentar: En el moment de la deliberació, totes Set dies naturals abans de la data prevista de la celebració del ple. Fins a 24 hores abans de començar la sessió o en el transcurs de la deliberació del assumpte quan siguin trasaccionals o in voce. Només per escrit.
El temps d'intervenció màxim en les sessions del Ple del ajuntament, serà de deu minuts per a totes dues intervencions, no obstant no tindran límit temporal el debat de: El pressupost. Les ordenances fiscals. Els istruments generals d'ordenació urbanística i disposicions reglamentàries. Totes són correctes.
La votació dels assumptes serà: Sempre per assentiment. Per assentiment, excepte quan l'Alcalde o Alcaldessa, o qualsevol portaveu o regidor/a no adscrit demani la votació nominal o secreta i així acordi aquesta realitzar-la el Ple per majoria absoluta. Per assentiment, excepte quan l'Alcalde o Alcaldessa, o qualsevol portaveu o regidor/a no adscrit demani la votació nominal o secreta. Per assentiment, excepte quan l'Alcalde o Alcaldessa, demani la votació nominal o secreta i així acordi aquesta realitzar-la el Ple per majoria simple.
Serà funció del secretari/a del Ple municipal: a. Requerir o autoritzar la intervenció de personal de l'Ajuntament municipal o d'altres persones expertes, per tal d'aclarir extrems tècnis o proporcionar una major informació sobre aquests. b. Estendre acta de cada sessió del Ple municipal. c. Custodiar les actes, l'emissió i la traducció al castellà dels acords quan convingui, i l'elaboració del llibre d'actes. d. B i C són certes.
L'estructura del Codi ètic està composat. Marca la incorrecta: Valors inherents al servei públic.
Valors relacionats amb l'actuació dels servidors públics. Valors relacionats a la professionalitat.
Valors inherents al servei públic. Valors vinculats a les dimensions relacionals dels servidors públics.
Valors de les organitzacions responsables del servei públic. Totes són falses.
|
