oposicio bressol ábacos

1. La socialització infantil no pot entendre’s correctament sense considerar: a) La maduració biològica com a factor exclusiu. b) La interiorització progressiva de normes desvinculada del vincle afectiu. . c) La interrelació constant entre desenvolupament social, emocional i cognitiu. d) La transmissió directa de valors per part de l’adult.

2. La dependència física i emocional inicial és rellevant perquè: a) Retarda el desenvolupament de l’autonomia. b) Obliga a una intervenció constant i directiva de l’adult. c) Fa imprescindible una xarxa social per garantir el desenvolupament integral. . d) Limita l’exploració de l’entorn.

3. Segons René Spitz, el valor social del plor, el somriure i la mirada rau en què: a) Són conductes reflexes sense intencionalitat relacional. b) Permeten una comunicació simbòlica precoç. c) Són interpretades pels adults i donen lloc a les primeres interaccions socials. d) Anticipen la diferenciació definitiva del jo.

4. La conducta d’afecció segons Bowlby es caracteritza perquè: a) Depèn de necessitats fisiològiques. b) És una conducta apresa per reforç. c) Proporciona seguretat emocional i base per a l’exploració. d) Disminueix amb els iguals.

5. La confiança bàsica permet principalment: a) La desaparició de la dependència emocional. b) L’ampliació progressiva del cercle social. c) La interiorització immediata de normes. d) La regulació autònoma del comportament.

6. El pas a la consciència de l’altre implica: a) Un procés lineal i sense conflictes. b) Un prerequisit per al desenvolupament moral. c) Un element central del procés de socialització. d) La fi de l’egocentrisme infantil.

7. En la fase d’autoafirmació els altres poden ser una amenaça perquè: a) L’infant ja ha desenvolupat el jo social. b) Predomina la cooperació. c) L’infant afirma la identitat des d’una posició egocèntrica. d) Les normes són consensuades.

8. El desenvolupament del “jo social” no implica necessàriament: a) Conflictes. b) Reconeixement dels altres. . c) Interiorització completa de normes morals. d) Relacions socials significatives.

9. Els vincles afectius segurs es construeixen a partir de: a) La imposició de normes. b) La resposta sensible i la interacció continuada. c) La reducció del conflicte. d) La independència precoç.

10. La dificultat d’acceptar l’altre abans dels 3 anys s’explica perquè: a) No ha interioritzat normes. . b) No reconeix plenament pensaments i emocions alienes. c) No ha establert vincles. d) No ha tingut experiències amb iguals.

11. El joc paral·lel és característic perquè: . a) Implica cooperació. b) Absència total d’interacció. c) Reflecteix dificultats per acceptar el punt de vista de l’altre. d) És propi de la moral autònoma.

12. La fase d’interacció es diferencia perquè: a) Desapareix el conflicte. . b) Apareix la necessitat de compartir normes i objectius. c) Predomina l’egocentrisme. d) Les relacions són inestables.

13. Moral heterònoma segons Piaget: a) Normes consensuades. . b) Comprensió flexible. c) Normes imposades i viscudes com a absolutes. d) Regulació interna.

14. Funció socialitzadora de l’escola: a) Evitar conflictes. b) Centrar-se en continguts conceptuals. c) Transmetre valors, actituds i habilitats socials. d) Substituir la família.

15. El conflicte és educativament valuós perquè: a) Indica desenvolupament moral. b) Permet expressar emocions i comprendre límits. ✅ . c) Elimina l’egocentrisme. d) Redueix intervenció adulta.

16. Conflictes infant-adult (2–4 anys) tenen origen en: a) Manca d’habilitats socials. b) Provar límits i construir autonomia. c) Moral autònoma. d) Influència dels iguals.

17. Resposta adulta coherent i afectuosa afavoreix: a) Submissió. b) Interiorització progressiva de límits. c) Eliminació de frustració. d) Reducció immediata del conflicte.

18. Segons Vygotsky, els conflictes entre iguals són rellevants perquè: a) Reforcen jerarquies. b) Redueixen mediació adulta. c) Generen conflictes cognitius que afavoreixen l’aprenentatge. d) Promouen imitació mecànica.

19. Les amistats a infantil són sovint: a) Profundes i duradores. b) Exclusivament afectives. c) Temporals i basades en el joc compartit. d) Independents del context.

19. Les amistats a infantil són sovint: a) Profundes i duradores. . b) Exclusivament afectives. c) Temporals i basades en el joc compartit. d) Independents del context.

20. El valor educatiu del conflicte depèn principalment de: a) La seva absència. b) La rapidesa amb què es resol. c) L’acompanyament i mediació de l’adult. d) El grau d’autoritat.