Oposició Bressol Abacos

El naturalisme pedagògic de Rousseau implica que l'educació infantil ha de: Prioritzar la transmissió sistemàtica de continguts culturals. Ajustar-se a les etapes naturals del desenvolupament de l'infant. Basar-se principalment en el condicionament de la conducta. Introduir l'escolarització formal el més aviat possible.

L'educació integral proposada per Pestalozzi es fonamenta en el desenvolupament equilibrat de: Raó, disciplina i esforç. Cognició, llenguatge i memòria. Cap, cor i mà. Autonomia, joc i socialització.

El concepte de "jardí d'infants" de Fröebel expressa principalment la idea que: L'educació ha de ser dirigida i estructurada per l'adult. Linfant necessita cures, acompanyametn i respecte pel seu creixement. El joc és un premi després de l'aprenentatge formal. L'escola ha de substituir la família en l'educació inicial.

Un dels principis claus de l'Escola Nova és: L'homogeneïtzació dels ritmes d'aprenentatge. L'aprenentatge memorístic i repetitiu. La centralitat de l'infant en el procés educatiu. La jerarquia estricta entre docent i alumnat.

Les germanes Agazzi destaquen especialment: L'ús exclusiu de materials científics estructurats. L'aprenentatge per descobriment abstracte. L'ús d'objectes quotidians i l'afecte. L'avaluació estandarditzada del progrés infantil.

El mètode Montessori es caracteritza per: Intrervenció constant i directiva de l'adult. Materials tancats i col·lectius. Ambient preparat i materials autocorrectius. Apretentatge exclusivament cooperatiu.

Freinet entén l'escola com: un espai de preparació per a l'edcuació formal posterior. Un espai de vida, participació i expressió democàtrica. Un entorn de transmissió cultural i jeràrquica. Un lloc centrat únicament en el rendiment acadèmic.

Els centres d'interès de Decroly parteixen de: Els continguts del currículum oficial. Les necessitats vitals i interessos reals dels infants. La seqüenciació dsiciplinar del coneixement. La planificació exclusiva deldocent.

Segons la teoria psicoanalítica de Freud, a l'escola és fonamental atendre: Exclusivament el desenvolupament cognitiu. El món afectiu i emocional de l'infant. La repetició de conductes observables. L'aprenentage significatiu.

El conductisme entén l'aprenentage com: Un procés de construcció interna del coneixement. Una modificació de la conducta observable. Una interacció social mediata pel llenguatge. Un procés innat independent de l'entorn.

La teoria de Piaget defensa que el coneixement es construeix mitjançant: Reforç i càstig. Imitació directa de l'adult. Assimilació i acomodació. Transmissió verbal.

El concepte de "bastida" introduït per Bruner fa referència a: Ajudes permanents del docent. Suport temporal ajustat a les necessitats de l'infant. Aprenentage mecànic progressiu. Organització rígida dels continguts.

La zona de desenvolupament proper de Vigotski inidica: El nivell màxim de rendiment individual. Allò que l'infant pot fer només amb ajuda. Els aprenentatges ja assolits. La maduració biològica espontània.

L'aprenentatge significatiu d'Ausubel es produeix quan: Es memoritzen continguts sense connexions. Els continguts són nous i inconnexos. Els nous coneixements es relacionen amb els previs. Es reforça la conducta correcta.

El model ecològic de Bronfenbrenner destaca: El desenvolupament individual aïllat. La influència exclusiva de l'escola. La interacció entre diversos sistemes. La importància única del macrosistema.

La perspectiva socioconstructivista entén l'aprenentatge com: Un procés passiu i individual. Un procés actiu, social i contextualitzat. Un resultat exclusiu de la maduració. Un mecanisme de condicionament.

El Disseny Universal per a l'Aprenentatge (DUA) proposa: Adaptacions només per a l'alumnat amb NESE. Segregació per nivells de capacitat. Diverses formes de representació, expressió i participació. Un currículum únic i inflexible.

La coeducació a l'educació infantil implica: Tractar tots els infants exactament igual. Evitar qualsevol intervenció sobr el gènere. Revisar materials, llenguatge i pràctiques per evitar esteriotips. Separar nens i nenes per activitats.

El principi d'activitat estableix que l'infant aprèn principalment a través de: L'escolta passiva. La repetició memorística. L'acció, l'experimentació i el joc. La instrucció directa.

L'enfocament globalitzador es caracteritza per: Fragmentar els aprenentatges per àrees. Integrar diferents àmbits del coneixement. Prioritzar només el llenguatge. Eliminar la planificació didàctica.

El treball per projectes afavoreix especialment: L'aprenentatge mecànic. L'autonomia i la competència d'aprendre a aprendre. L'avaluació estandarditzada. La transmissió de continguts tancats.

Els ambients d'aprentatge es caracteritzen per: Activitats dirigides i simultànies. Elecció lliure, materials oberts i joc. Agrupaments homogenis. Intervenció constant del docent.

Els racons permeten principalment: Uniformitzar els ritmes d'aprenentatge. Treballar en gran grup de manera simultània. Atendre la diversitat i fomentar l'autonomia. Reduir la participació infantil.

Una aplicació acrítica d'un corrent pedagògic pot comportar: Major qualitat educativa automàtica. Rigidesa i desconnexió del context. Millor adaptació a tots els infants. Neutralitat pedagògica.

El rol del mestre en l'educació infantil actual es defineix principalment com: Transmissor de coneixements. Supervisor disciplinari. Guia, mediador i referent afectiu. Observador passiu.