oposicion tei

)Segons el Decret 181/2008, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil, l’esbarjo es considera: Un temps lliure de socialització sense planificació. Una activitat educativa integrada en l’horari lectiu de l’alumnat. Una estona no educativa de descans i divertiment. Una activitat educativa extraescolar.

Segons el Decret 181/2008, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil, la matemàtica esdevé una eina per: Realitzar operacions de sumes, restes, multiplicacions i divisions amb nombres naturals. Preparar els infants per a l’assoliment de la dimensió de resolució de problemes que faran durant l’educació primària. Conèixer l’entorn: quantificant, mesurant i localitzant. ) Ajudar els infants a memoritzar tota la seqüència numèrica de l’1 al 1.000.

Els entorns d’aprenentatge haurien de ser llocs en què: L’aprenentatge es produeixi únicament a través del treball en equip. Es fomenti l’aprenentatge constructiu i autoregulat. Es fomenti només l’aprenentatge individual. S’obstaculitzin la reflexió i la conscienciació de les descobertes.

Segons el Decret 181/2008, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil, quina d’aquestes capacitats pertany a l’eix “aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma”?. Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d’ell mateix i dels altres. Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges. Explorar, experimentar, formular preguntes i verificar hipòtesis, planificar i desenvolupar projectes, i cercar alternatives. Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificant-ne els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.

La implementació de l’ús de la tecnologia a l’educació infantil ha de proporcionar: Noves propostes didàctiques dins de la metodologia activa de l’aula. Relacions basades en l’aïllament social dels infants dins del seu grup d’iguals. L’aprenentatge i l’assoliment de continguts a través de l’ús exclusiu de les tecnologies. Vincles emocionals profunds amb una realitat paral·lela i virtual.

Acordar pautes que promoguin l’autonomia dels infants suposa un compromís de qualitat de la comunitat educativa, la qual ha de prendre decisions com ara: Crear ambients on l’adult s’anticipi sempre a les accions dels infants. Assumir el concepte d’infant competent i autònom, que protagonitza el procés educatiu. Crear ambients on l’adult resolgui sempre les dificultats que se li presentin a l’infant i que podria resoldre per ell mateix. Assumir el concepte d’infant competent, però no autònom.

) L’interès de mestres i professionals que treballen a l’escola ha de girar principalment al voltant de les necessitats següents: Del personal docent i d’una visió individual d’infància i d’educació. Dels alumnes i d’una visió compartida d’infància i d’educació. Del personal d’administració i serveis i d’una visió individual d’infància i d’educació. Del personal de l’equip d’assessorament psicopedagògic (EAP) i d’una visió compartida d’infància i d’educació.

A què fa referència el terme “escola inclusiva” segons el document Currículum i orientacions d’educació infantil de segon cicle?. A dur a terme formes organitzatives que treballin amb l’infant separat del seu grup de referència. A elaborar propostes úniques de desenvolupament i aprenentatge. A acollir la diferència com un dret dels infants. El document Currículum i orientacions d’educació infantil de segon cicle no fa referència al terme “escola inclusiva”.

Aprendre a treballar en equip de forma efectiva a l’escola, entre d’altres, requereix: Habilitats socials i aptituds com l’empatia. Habilitats socials sense cap altra aptitud. Habilitats psicomotrius i aptituds com l’assertivitat. Habilitats plàstiques i aptituds com la capacitat crítica.

Les relacions entre família i escola només poden ser constructives si es basen en: El respecte mutu, la confiança i l’acceptació de les singularitats de cadascú. El respecte mutu, la desconfiança i l’acceptació de les singularitats de cadascú. El respecte mutu, la suspicàcia i l’acceptació de les singularitats de cadascú. El respecte mutu, la confiança i el rebuig a les singularitats de cadascú.

Segons el document Currículum i orientacions d’educació infantil de segon cicle, quina d’aquestes accions, entre d’altres, no estaria implicada en un procés d’observació: Escoltar. Jutjar. Etiquetar. Projectar baixes expectatives.

Per tal que l’observació i la documentació pedagògica siguin útils cal: Saber triar i tenir clar l’objectiu de l’observació i de la documentació, i a qui va dirigit. Tenir un gran domini d’habilitats fotogràfiques per a la recollida de la informació. Observar-ho tot, sense triar l’objectiu de l’observació ni de la documentació. Descontextualitzar la informació recollida en l’observació i la documentació.

Les activitats quotidianes a l’educació infantil es basen a donar resposta a: Les necessitats infantils: salut, alimentació, higiene, descans, protecció... Les necessitats que sorgeixen de les famílies dels infants. Les necessitats que sorgeixen de l’organització general de l’escola. Les necessitats del mestre o mestra i de la resta de l’equip educatiu que acompanyen els infants.

Segons el document Currículum i orientacions d’educació infantil de segon cicle, quins exemples podrien descriure l’expressió “fer escola” en el marc d’un equip educatiu?. Prendre decisions sense el consens de la resta de l’equip. Entorpir les propostes de la resta de l’equip. Implicar-se en la construcció d’un projecte comú amb els altres. Treballar individualment sense coordinació amb l’equip.

El procediment de l’experimentació per treballar la ciència a educació infantil ha de: Interessar-se especialment pel control de fenòmens estudiats per damunt de les explicacions. Iniciar-se amb una hipòtesi ja resolta prèviament d’un fenomen natural. Partir dels coneixements previs de l’adult expert en l’àmbit científic. Subordinar sempre l’autonomia de l’infant a la presa de decisions per part de l’adult.

Els racons són una forma d’organització estesa en educació infantil que permeten: Actituds de col·laboració, de respecte i d’integració. Els racons no són una forma d’organització a l’educació infantil. Actituds d’exclusió, de col·laboració i d’iniciativa personal. Processos d’adquisició d’aprenentatges complexos i disfuncionals.

Els llenguatges plàstic, musical, corporal i matemàtic han de facilitar als infants els mitjans per desenvolupar les seves possibilitats d’expressió. Quina d’aquestes accions sobre l’entorn sonor de l’escola hi poden contribuir?. Vetllar per un ambient sonor agradable, estimulant i saludable. A l’escola no cal fer actuacions sobre l’ambient sonor. Entonar sovint les notes de l’escala music. Vetllar per tal que hi hagi sempre silenci a l’escola.

Segons el document Currículum i orientacions d’educació infantil de segon cicle, l’educació emocional és un procés: Educatiu, continu i permanent. Educatiu, puntual i esporàdic. Educatiu, continu i esporàdic. Educatiu i exclusiu de l'àmbit familiar.

En el marc de l’escola inclusiva, quines d’aquestes actuacions dificulta la inclusió?. Estimular el treball col·laboratiu basat en el diàleg i l’establiment de pactes. Deixar la possibilitat de lliure elecció de llocs, racons o ambients de treball. Demanar produccions on només es consideri adequat un únic resultat final. Permetre que els infants decideixin entre diferents opcions.

D’acord amb el Decret 181/2008, d’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil, els infants han de percebre que són capaços d’aprendre i de tenir nous interessos. Quins d’aquests aspectes contribueixen a adquirir aquesta percepció?. El respecte pels seus interessos i pel seu ritme de treball i la participació activa en el desenvolupament de les activitats i dels projectes de treball. El respecte pel seu ritme de treball i la imposició de l’opinió de l’adult. El respecte pels seus interessos i la imposició del ritme de treball per part de l’adult. El respecte pels seus interessos i pel seu ritme de treball, i la participació activa en el desenvolupament de les activitats, però no en els projectes de treball.

Un aspecte important que hauríem de tenir present a l’escola quan treballem el moviment i el domini del cos és: Oferir un espai, materials i entorns adequats perquè els infants puguin moure’s lliurement. Mantenir un ambient d’ordre i tranquil·litat i, per això, cal que els infants estiguin sempre asseguts a la cadira. Tenir cura de la seguretat de l’infant; l’escola ha de poder oferir uns espais i entorns segurs i adequats que limitin la seva mobilitat. Els aspectes relacionats amb el moviment i el domini del cos són competència exclusiva de l’àmbit familiar, i no de l’escola.

Les cançons formen un corpus molt important en l’experiència musical de les persones. Per tant, cal vetllar per assegurar-nos que els nens i nenes adquireixen: Un repertori de cançons ampli i variat, des de les més populars i tradicionals de la nostra cultura fins a cançons d’autor o d’altres cultures. Un ampli repertori només en llengües estrangeres. Un repertori limitat, ja que el llenguatge musical, encara que és important, ha de quedar limitat a l’àmbit familiar. Un repertori de cançons ampli, però que només reculli cançons en català per no interferir en l’adquisició de la llengua oral.

Atenent al document Orientacions per a l’avaluació d’educació infantil de segon cicle, per facilitar aspectes d’autoregulació dels infants cal que entre tots i totes vetllem perquè: A l’infant se li anticipi l’activitat o proposta, encara que no hi trobi sentit. A l’infant se li imposi allò què volem que passi, amb les activitats o propostes que li oferim. L’infant aprengui a valorar únicament el resultat final de qualsevol activitat o proposta. L’infant trobi sentit a les propostes que li oferim i a les activitats que li plantegem, per poder-se-les fer seves.

Segons el Decret 181/2008, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil, les àrees s’han d’interrelacionar per crear uns espais d’aprenentatge: Globalitzats, on es contribueixi al desenvolupament integral dels infants. Individuals, on es contribueixi al desenvolupament personal de l’infant al marge de la resta del grup. Compartimentats i pensats, exclusivament, per demanar a l’infant el seu màxim rendiment en àmbit motriu. Compartimentats, per facilitar que l’adult pugui muntar i desmuntar els materials amb facilitat.

Segons la Llei 12/2009, d'educació, l’etapa d’educació infantil consta dels cicles següents: El primer cicle, de primera infància, i el segon cicle, de primer ensenyament. El primer cicle, de guarderia, i el segon cicle, de preescolar. El primer cicle, de preinfantil, i el segon cicle, d’infantil. El primer cicle, primari, i el segon cicle, secundari.

Segons el document Currículum i orientacions d’educació infantil de segon cicle, l’educació emocional: No s’ha de restringir a una proposta puntual o un taller i ha d’impregnar tot el temps escolar. Han de ser propostes contretes que s’han de poder trobar només en l’àrea de descoberta d’un mateix i dels altres. No s’ha de restringir a una proposta puntual, però només s’ha d’incloure en l’horari. S’ha de restringir a propostes puntuals, per assegurar que no interfereix en el temps educatiu.

Quina d’aquestes opcions correspon a una capacitat esmentada en el Decret 181/2008, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle d’educació infantil?. Tenir un bon domini del cos, de manera que sàpiga saltar a peu coix, sabent mantenir l’equilibri durant un curt trajecte. Aprendre a llegir i escriure, per poder arribar al cicle inicial amb els coneixements adients per superar el nou cicle. Representar i evocar aspectes de la natura propera amb diferents tècniques plàstiques. Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.

Segons el document Currículum i orientacions d’educació infantil de segon cicle, els infants quan juguen, aprenen. Per tant, hem de reconèixer en el fet de jugar: Una oportunitat lúdica de passar l’estona, en la qual l’adult no ha d’intervenir encara que l’infant ho demani. Una oportunitat per quan l’infant ha acabat les propostes de treball elaborades per l’adult. Una oportunitat d’incidir-hi educativament, tot i que l’infant no juga per aprendre, sinó que juga per jugar. Una oportunitat d’incidir-hi educativament, ja que l’infant només juga per aprendre.

Les característiques de l’entorn tenen una influència i repercussió en el desenvolupament de la creativitat. Això implica que: S’ha de vetllar per crear entorns educatius estimuladors i favorables per al seu desenvolupament. S’ha de vetllar per crear entorns educatius sobrestimulants i estridents per al seu desenvolupament. Les característiques de l’entorn s’hagin de tenir presents a l’etapa d’educació primària, i no abans. S’ha de vetllar per crear entorns educatius de realitat virtual i augmentada que afavoreixin el seu desenvolupament.

Segons el document Currículum i orientacions d’educació infantil de segon cicle, l’infant necessita temps per organitzar: Els coneixements i construir aprenentatges, per desenvolupar estratègies pròpies i per poder actuar segons el seu propi ritme. Tots els jocs en funció dels seus interessos, ordenant-los per la quantitat de gaudi que li proporcionen. L’horari del dia, conjuntament amb els companys i companyes. Els coneixements i construir aprenentatges, sense tenir en compte el seu propi ritme.

Segons el Decret 181/2008, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil, en l’estructura del sistema educatiu es defineix l’educació infantil com una etapa educativa en la qual els infants han d’anar: Assolint les capacitats establertes en el currículum. Desenvolupant les capacitats establertes en el currículum. Assolint les capacitats i els continguts curriculars. Assolint els objectius establerts en el currículum.

Pel que fa a la presència de la llengua escrita, l’escola i l’aula han de reproduir: Tots els alfabets coneguts, per poder enviar a les famílies les comunicacions en cada llengua familiar. La llengua escrita de cada família com a llengua vehicular a l’aula. L’atmosfera alfabetitzadora de l’entorn i utilitzar la llengua escrita en el sentit més útil i comunicatiu. Les mateixes fitxes d’escriptura cada any per assegurar que els aprenentatges en la llengua escrita no canviaran al llarg del temps.

Segons el Decret 150/2017, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, una de les funcions dels centres educatius és vetllar perquè, d’acord amb el principi de coeducació, siguin respectats: En tot l’àmbit educatiu, la diversitat sexual i afectiva, la identitat de gènere i els diferents models de família. Només els aspectes estrictament acadèmics, relacionats amb l’assoliment de les capacitats i competències bàsiques. Els aspectes relacionats amb els diferents models de família, però no els aspectes de diversitat sexual i afectiva. Els aspectes relacionats amb els diferents models de família, però no d’identitat de gènere.

Segons els principis generals determinats a l’article 1 del Decret 181/2008, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil, s’ha de posar, entre d’altres, una especial atenció: A la diversitat de l’alumnat, a la detecció i intervenció en les dificultats d’aprenentatge en els darrers cursos de primària i a la relació amb les famílies. A la diversitat de l’alumnat, a la detecció i intervenció en les dificultats d’aprenentatge tan bon punt es produeixin i a la relació amb les famílies. A l’homogeneïtzació de l’alumnat, a la detecció i intervenció en les dificultats d’aprenentatge tan bon punt es produeixin i a la relació amb les famílies. A la diversitat de l’alumnat, a la detecció i intervenció en les dificultats d’aprenentatge uns anys després que es produeixin i a la relació amb les famílies.

D’acord amb l’article 56 de la Llei 12/2009, d'educació, el currículum d’educació infantil té com a objectiu, entre d’altres: El desenvolupament global de les capacitats dels infants durant els primers anys de vida. El domini de la lectura i l’escriptura. L’assoliment global i complet de les capacitats dels infants durant els primers anys de vida. La preparació l’etapa educativa següent, que és obligatòria.

D’acord el Decret 150/2017, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, el pla de suport individualitzat és un document que recull les valoracions i la presa de decisions dels equips docents sobre: La planificació de mesures, actuacions i suports per donar resposta a situacions singulars de determinats alumnes, en tots els contextos en què es desenvolupa el projecte educatiu. Els aprenentatges assolits per donar resposta a situacions singulars de determinats alumnes, i així informar les seves famílies. Únicament els continguts i objectius que han de treballar determinats alumnes. La planificació de mesures, actuacions i suports per donar resposta a la globalitat de tots els alumnes, en tots els contextos què es desenvolupa el projecte educatiu.

Els infants aprenen a ser autònoms a través de les petites accions quotidianes?. Sí, quan es desenvolupen a casa o a l’escola, fruit de la participació en les coses que els afecten, quan tenen la possibilitat d’anar prenent petites decisions. Sí, quan es desenvolupen a l’aula i són els adults els que decideixen què s’ha d’anar fent i els infants no tenen cap possibilitat d’organitzar el seu temps. No, la possibilitat de prendre decisions i aprendre a ser autònoms correspon únicament a l’etapa de primària. Sí, quan es desenvolupen només a casa i no a l’escola, fruit de la participació en les coses que els afecten, quan tenen la possibilitat d’anar prenent petites decisions.

Segons el Decret 181/2008, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil, en l’àrea de comunicació i llenguatges els infants han d’experimentar els diferents usos i funcions dels llenguatges: En un ambient amb condicions favorables que ho faciliti i on es desenvolupi la comunicació tant verbal com no verbal. En un ambient amb condicions desfavorables que ho faciliti i on es desenvolupi la comunicació tant verbal com no verbal. En un ambient amb condicions favorables que ho faciliti i on no es desenvolupi la comunicació tant verbal com no verbal. No s’ha de fer cap actuació concreta a l’escola per fomentar la comunicació verbal i no verbal.

L’organització del temps al segon cicle d’educació infantil ha de cercar: La seguretat, que s’aconsegueix en bona part a través de la quotidianitat. La inestabilitat a partir del treball esporàdic i irregular. La llibertat de poder decidir i fer sempre segons els interessos i les necessitats dels altres. La seguretat d’establir un únic temps per a tothom en la realització de les activitats.

D’acord amb el Decret 181/2008, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil, els materials didàctics que s’utilitzin han de respectar: Els principis, valors, drets i deures constitucionals i estatutaris, i s’han d’adequar al que s’estableix en aquest Decret. Els principis, valors, drets i deures constitucionals i estatutaris, però no s’han d’adequar al que s’estableix en aquest Decret. Els drets i deures constitucionals sense els principis i valors, i s’han d’adequar al que s’estableix en aquest Decret. Els principis i valors, sense els drets i deures constitucionals, i s’han d’adequar al que s’estableix en aquest Decret.