Oposicions 2026

D’acord amb l’article 131.2 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006, correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’ensenyament no universitari, amb relació als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a l'obtenció d'un títol acadèmic o professional amb validesa a tot l'Estat i amb relació als ensenyaments d'educació infantil, que inclou: La formació permanent i el perfeccionament del personal docent i dels altres professionals de l'educació. L’ordenació del sector de l’ensenyament i de l’activitat docent i educativa. L'establiment dels plans d’estudi corresponents, en què s’inclou l’ordenació curricular. Els aspectes organitzatius dels ensenyaments en règim presencial adreçats a alumnes d’edat superior a la d’escolarització obligatòria.

D’acord amb l’article 131 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006, en matèria d’ensenyament no universitari, quina competència correspon a la Generalitat sobre els ensenyaments postobligatoris que no condueixen a l'obtenció d'un títol o una certificació acadèmica o professional amb validesa a tot l'Estat?. Exclusiva. Executiva. Compartida. Concurrent.

D’acord amb l’article 46 de l’Estatut dels treballadors, el treballador o treballadora només pot exercir una altra vegada el dret que se li reconegui la possibilitat de situar-se en excedència voluntària si han transcorregut des del final de l’excedència voluntària anterior: 3 anys. 5 anys. 2 anys. 4 anys.

D’acord amb l’article 40 de l’Estatut dels treballadors, pel que fa a la mobilitat geogràfica, l’empresari o empresària ha de notificar la decisió de trasllat: Al treballador o treballadora i també als seus representants legals amb una antelació mínima de 30 dies a comptar de la data de la seva efectivitat. Al treballador o treballadora amb una antelació mínima de 15 dies a comptar de la data de la seva efectivitat. Al treballador o treballadora i també als seus representants legals amb una antelació mínima de 15 dies a comptar de la data de la seva efectivitat. Al treballador o treballadora amb una antelació mínima de 30 dies a comptar de la data de la seva efectivitat.

D’acord amb l’article 14.1 de l’Estatut dels treballadors, el pacte que estableixi un període de prova quan el treballador o treballadora hagi ja desenvolupat anteriorment les mateixes funcions amb anterioritat a l’empresa, és: Nul, sota qualsevol modalitat de contractació. Vàlid, en determinades modalitats de contractació. Nul, en determinades modalitats de contractació. Vàlid, sota qualsevol modalitat de contractació.

D’acord amb l’article 48.3 de l’Estatut dels treballadors, en els supòsits de suspensió per exercici de càrrec públic representatiu o funcions sindicals d’àmbit provincial o superior, el treballador o treballadora s’ha de reincorporar en el termini màxim de: Quaranta dies naturals a comptar de la data del cessament en el càrrec o funció. Quinze dies naturals a comptar de la data del cessament en el càrrec o funció. Trenta dies naturals a comptar de la data del cessament en el càrrec o funció. Vint dies naturals a comptar de la data del cessament en el càrrec o funció.

D’acord amb l’article 51 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP), per al règim de jornada de treball, permisos i vacances del personal laboral cal atenir-se al que estableix: La legislació laboral corresponent. L’Estatut bàsic de l’empleat públic. El capítol V del títol III de l’Estatut bàsic de l’empleat públic i la legislació laboral corresponent. La Constitució espanyola i l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

D’acord amb l’article 48 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, quina és la durada per complir un deure inexcusable de caràcter públic o personal?. Un dia, quan el deure s’ha de complir a la mateixa localitat del centre de treball. Pel temps indispensable. Tres dies, quan el deure s’ha de complir en una localitat diferent del centre de treball. Dos dies, quan el deure s’ha de complir en la mateixa localitat del centre de treball.

D’acord amb l’article 48 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, el termini màxim per tenir cura d'un familiar de primer grau amb una reducció de fins al cinquanta per cent de la jornada laboral, amb caràcter retributiu i per raons de malaltia molt greu, és de: Dos mesos. No hi ha termini màxim. Quinze dies. Un mes.

D’acord amb l’article 53 del VI Conveni col·lectiu únic, és una falta greu: Les faltes repetides de puntualitat sense causa justificada de tres a cinc dies al mes. Les faltes repetides de puntualitat sense causa justificada durant més de cinc dies i menys de deu al mes. Les faltes reiterades de puntualitat no justificades durant 10 o més dies al mes. Les faltes repetides de puntualitat sense causa justificada durant més de tres dies i menys de deu al mes.

D’acord amb l’article 23 del VI Conveni col·lectiu únic, qui convoca els concursos de canvi de destinació per al personal laboral fix de la Generalitat de Catalunya?. Els departaments corresponents, previ informe de la Secretaria d’Administració i Funció Pública. El Departament de la Presidència. La Secretaria d’Administració i Funció Pública. La Direcció General de Funció Pública.

D’acord amb el que estableix l’article 26.7 del VI Conveni col·lectiu únic, si un treballador o una treballadora no supera el període de prova, s’informa d’aquest fet: El comitè d’intercentres del departament. La Junta de Personal. El comitè d’empresa territorial. Els delegats i delegades de personal.

D’acord amb l’article 15.2 del VI Conveni col·lectiu únic, quan les necessitats del servei així ho exigeixin, l'Administració podrà encomanar als seus treballadors o treballadores l'exercici de funcions corresponents a una categoria professional superior a la que tinguin de la mateixa àrea funcional o, si és d'una altra àrea funcional, sempre que sigui del grup immediatament superior: Per un període no superior a 6 mesos durant un any o 8 mesos durant dos anys. Per un període no superior a 3 mesos durant un any o 6 mesos durant dos anys. Per un període no superior a 4 mesos durant un any o 6 mesos durant dos anys. No és possible encomanar l’exercici de funcions corresponents a una categoria superior.

En tots els tractaments de dades que l’escola faci, la informació a les persones interessades s’ha de proporcionar: En un llenguatge clar i senzill, de forma concisa, transparent, intel·ligible i de fàcil accés. En un llenguatge ajustat al dret incorporant totes les cites legals corresponents. En un llenguatge de fàcil o difícil accés, segons es necessiti, independentment del nivell de comprensió de les persones destinatàries. El màxim d’informació tot i que tingui escàs sentit per a les persones destinatàries.

D’acord amb el document “Pautes de protecció de dades per als centres educatius”, la persona que hagi atorgat el seu consentiment per al tractament de les seves dades personals, el pot revocar?. Sí, en qualsevol moment, sense efectes retroactius. No el pot revocar. Sí, en qualsevol moment, amb efectes retroactius. Sí, en el termini d’un mes des del seu atorgament.

El Reglament general de protecció de dades personals estableix com a categories especials de dades, entre d’altres, aquelles que revelin: Les opinions polítiques o conviccions religioses o filosòfiques. El domicili del centre de treball. El número de mòbil de la feina. L’adreça electrònica laboral.

D’acord amb l’article 3 del Decret 274/2018, de reestructuració del Departament d'Educació, el Consell Escolar de Catalunya és: L'òrgan superior de consulta i de participació dels sectors afectats en la programació general de l'ensenyament no universitari dins l'àmbit de l'Administració de la Generalitat. L’òrgan de consulta i assessorament que té per objectiu fer l'anàlisi i l'avaluació externa del sistema educatiu de nivell no universitari a Catalunya. L’òrgan que promou l'elaboració de plans per a l'ús educatiu de les tecnologies digitals com a instrument d'inclusió. L’òrgan que coordina i supervisa l'execució de les actuacions en matèria de polítiques transversals i proposa informes, dictàmens i estudis.

Quan es tracta de desplaçament d’alumnes o manipulació de càrregues, com ha de ser la postura o la mesura preventiva ergonòmica?. S’han de mantenir els grups musculars amb grans contraccions. S’han d’evitar postures forçades i s’ha de treballar en el pla de treball de l’infant, i no pas de l’adult. S’han d’evitar postures forçades i s’ha de treballar en el pla de treball de l’adult, i no pas de l’infant. S’ha d’evitar canviar de postura durant molt de temps: la millor postura és sempre la mateixa.

En la prevenció de riscos laborals, quina mesura preventiva relacionada amb l’esforç vocal es recomana?. No cal ventilar l’aula durant les hores lectives. Les condicions ambientals més adequades per ensenyar oscil·len entre 22 oC (± 2,5 oC), a l'estiu, i 23,5 oC (± 2,5 oC), a l'hivern. Fer ús de la veu per sobre de la capacitat individual. Es recomana parlar amb el cap aixecat i mirant els interlocutors, per aconseguir, així, elevar el to de veu.

Els accidents a la feina es poden prevenir. Quina d’aquestes recomanacions és l’adequada com a mesura preventiva per a la seguretat a l’escola: Utilitzar els aparells elèctrics, quan calgui, encara que en desconeguem les recomanacions d’ús. Emmagatzemar els productes de neteja, pintura i dissolvents en locals ben ventilats i d’accés restringit, allunyats de focus d’ignició i de temperatures elevades. Utilitzar els productes químics habituals sense tenir en compte les fitxes de seguretat. Utilitzar elements improvisats per pujar i baixar, que tinguem més a l’abast, com taules i cadires.

Segons el Decret 181/2008, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil, l’esbarjo es considera: Un temps lliure de socialització sense planificació. Una activitat educativa integrada en l’horari lectiu de l’alumnat. Una estona no educativa de descans i divertiment. Una activitat educativa extraescolar.

Segons el Decret 181/2008, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil, la matemàtica esdevé una eina per: Realitzar operacions de sumes, restes, multiplicacions i divisions amb nombres naturals. Preparar els infants per a l’assoliment de la dimensió de resolució de problemes que faran durant l’educació primària. Conèixer l’entorn: quantificant, mesurant i localitzant. Ajudar els infants a memoritzar tota la seqüència numèrica de l’1 al 1.000.

Els entorns d’aprenentatge haurien de ser llocs en què: L’aprenentatge es produeixi únicament a través del treball en equip. Es fomenti l’aprenentatge constructiu i autoregulat. Es fomenti només l’aprenentatge individual. S’obstaculitzin la reflexió i la conscienciació de les descobertes.

Segons el Decret 181/2008, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil, quina d’aquestes capacitats pertany a l’eix “aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma”?. Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d’ell mateix i dels altres. Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges. Explorar, experimentar, formular preguntes i verificar hipòtesis, planificar i desenvolupar projectes, i cercar alternatives. Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificant-ne els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.

La implementació de l’ús de la tecnologia a l’educació infantil ha de proporcionar: Noves propostes didàctiques dins de la metodologia activa de l’aula. Relacions basades en l’aïllament social dels infants dins del seu grup d’iguals. L’aprenentatge i l’assoliment de continguts a través de l’ús exclusiu de les tecnologies. Vincles emocionals profunds amb una realitat paral·lela i virtual.

Acordar pautes que promoguin l’autonomia dels infants suposa un compromís de qualitat de la comunitat educativa, la qual ha de prendre decisions com ara: Crear ambients on l’adult s’anticipi sempre a les accions dels infants. Assumir el concepte d’infant competent i autònom, que protagonitza el procés educatiu. Crear ambients on l’adult resolgui sempre les dificultats que se li presentin a l’infant i que podria resoldre per ell mateix. Assumir el concepte d’infant competent, però no autònom.

L’interès de mestres i professionals que treballen a l’escola ha de girar principalment al voltant de les necessitats següents: Del personal docent i d’una visió individual d’infància i d’educació. Dels alumnes i d’una visió compartida d’infància i d’educació. Del personal d’administració i serveis i d’una visió individual d’infància i d’educació. Del personal de l’equip d’assessorament psicopedagògic (EAP) i d’una visió compartida d’infància i d’educació.

A què fa referència el terme “escola inclusiva” segons el document Currículum i orientacions d’educació infantil de segon cicle?. A dur a terme formes organitzatives que treballin amb l’infant separat del seu grup de referència. A elaborar propostes úniques de desenvolupament i aprenentatge. A acollir la diferència com un dret dels infants. El document Currículum i orientacions d’educació infantil de segon cicle no fa referència al terme “escola inclusiva”.

Aprendre a treballar en equip de forma efectiva a l’escola, entre d’altres, requereix: Habilitats socials i aptituds com l’empatia. Habilitats socials sense cap altra aptitud. Habilitats psicomotrius i aptituds com l’assertivitat. Habilitats plàstiques i aptituds com la capacitat crítica.

Les relacions entre família i escola només poden ser constructives si es basen en: El respecte mutu, la confiança i l’acceptació de les singularitats de cadascú. El respecte mutu, la desconfiança i l’acceptació de les singularitats de cadascú. El respecte mutu, la suspicàcia i l’acceptació de les singularitats de cadascú. El respecte mutu, la confiança i el rebuig a les singularitats de cadascú.

Segons el document Currículum i orientacions d’educació infantil de segon cicle, quina d’aquestes accions, entre d’altres, no estaria implicada en un procés d’observació: Escoltar. Jutjar. Etiquetar. Projectar baixes expectatives.

Per tal que l’observació i la documentació pedagògica siguin útils cal: Saber triar i tenir clar l’objectiu de l’observació i de la documentació, i a qui va dirigit. Tenir un gran domini d’habilitats fotogràfiques per a la recollida de la informació. Observar-ho tot, sense triar l’objectiu de l’observació ni de la documentació. Descontextualitzar la informació recollida en l’observació i la documentació.

Les activitats quotidianes a l’educació infantil es basen a donar resposta a: Les necessitats infantils: salut, alimentació, higiene, descans, protecció... Les necessitats que sorgeixen de les famílies dels infants. Les necessitats que sorgeixen de l’organització general de l’escola. Les necessitats del mestre o mestra i de la resta de l’equip educatiu que acompanyen els infants.