Oposicions 2026

Per què és important la relació entre família i escola en l’etapa d’educació infantil?. Perquè millora el rendiment acadèmic immediat. Perquè garanteix coherència en la transmissió de valors, hàbits i expectatives. Perquè evita la necessitat de reunions amb docents. Perquè substitueix el paper de la família.

Quins són els tres pilars de la relació família-escola segons la literatura pedagògica?. Autoritat, control i supervisió. Comunicació, col·laboració i participació. Confiança, disciplina i autonomia. Recursos, tecnologia i temps.

Quan parlem de “famílies de màxima complexitat”, a què ens referim?. A famílies nombroses. A famílies que viuen en contextos rurals. A famílies amb situacions de vulnerabilitat socioeconòmica, cultural o educativa. A famílies amb fills que treuen bones notes.

Quin és l’objectiu principal del període d’adaptació a l’escola infantil?. Ens ha de servir per comprovar el nivell acadèmic de l’infant. Ajudar l’infant a sentir-se segur i confiat en un entorn nou. Separar completament l’infant de la família. Accelerar l’adquisició de continguts curriculars.

Quina pràctica és recomanada durant el període d’adaptació?. Fer estades llargues des del primer dia. Evitar que la família entri a l’aula. Permetre la incorporació progressiva i amb estades curtes. No establir rutines per afavorir la flexibilitat.

Quin paper tenen les famílies en el perío de familiarització?. Acompanyar i donar seguretat a l’infant durant la transició. Substituir el docent en les activitats. Mantenir-se completament al marge. Establir horaris sense coordinar amb l’escola.

Per què diem que la família és el primer agent socialitzador?. Perquè transmet valors, normes, hàbits i vincles emocionals des del naixement. Perquè prepara l’infant per a l’examen d’ingrés a l’escola. Perquè organitza activitats lúdiques. Perquè ofereix recursos econòmics.

Quin aspecte no forma part de la funció socialitzadora de la família?. La transmissió cultural. La construcció de la identitat. La gestió directa del currículum escolar. El modelatge de conductes.

Quin element és clau en la socialització primària dins la família?. L’ús de tecnologies digitals. Els vincles afectius i l’aferrament. La participació en activitats extraescolars. El coneixement de llengües estrangeres.

Quina és una bona pràctica de comunicació entre famílies i equip educatiu?. Entrevistes inicials i reunions periòdiques. No donar informació fins a final de curs. Substituir el contacte personal per correus electrònics. Evitar el diàleg amb les famílies.

Quina activitat fomenta la col·laboració família-escola?. Les proves estandarditzades. Tallers compartits amb famílies i infants. L’elaboració d’informes només per part del docent. Les sancions disciplinàries.

Quina forma de participació és més institucional?. La presència en el consell escolar. L’acompanyament a excursions. L’assistència a festes del centre. El contacte informal a l’entrada.

Per a les famílies de màxima complexitat, què és essencial per fomentar la participació?. Obrir l’escola només en horari lectiu. Establir protocols inclusius i flexibles. Utilitzar únicament canals escrits. Reduir la seva presència en el centre.

Què entenem per aliances educatives?. Un acord econòmic entre famílies i escola. La relació de corresponsabilitat i confiança que uneix ambdues parts. La substitució de la família pel docent. L’ús compartit d’instal·lacions.

Quins elements fonamentals sostenen les aliances educatives?. Supervisió, jerarquia i control. Confiança, respecte i comunicació bidireccional. Competència, competitivitat i exigència. Recursos, temps i espais.

Quins beneficis aporten les aliances família-escola a l’infant?. Benestar emocional, millor adaptació i aprenentatges significatius. Dependència excessiva de l’adult. Acceleració curricular obligatòria. Evitar la socialització amb companys.

Quin és un repte principal amb les famílies de màxima complexitat?. L’excés de participació en el centre. La manca de recursos, horaris i barreres culturals. La sobreinformació que reben. L’accés preferent a serveis educatius.

Quina estratègia afavoreix la inclusió de famílies de màxima complexitat?. Reduir la informació compartida. Desenvolupar estratègies d’acollida obertes i respectuoses. Limitar la participació a festes escolars. Exigir la mateixa implicació sense flexibilitat.

Quin rol té l’equip docent davant les famílies vulnerables?. Controlar i sancionar les mancances. Oferir suport, empatia i establir vincles de confiança. Substituir el paper de la família. Evitar la comunicació directa.

Per què és clau la col·laboració família-escola en contextos de complexitat social?. Per disminuir el currículum escolar. Per afavorir la igualtat d’oportunitats i la inclusió educativa. Per reduir la càrrega de treball docent. Per establir una jerarquia clara de poder.

Segons els models ecològics de Bronfenbrenner, per què la relació família-escola és clau en el desenvolupament de l’infant?. Perquè configura una interacció directa entre dos microsistemes que influeixen mútuament. Perquè garanteix l’èxit acadèmic sense necessitat de factors externs. Perquè substitueix la socialització primària. Perquè neutralitza el paper de la comunitat.

Quina estratègia respon millor al principi d’equitat educativa en el treball amb famílies de màxima complexitat?. Establir el mateix tipus de participació per a totes les famílies. Implementar mesures compensatòries i adaptades a les necessitats de cada context familiar. Reduir les expectatives educatives per als infants vulnerables. Exigir assistència obligatòria a totes les reunions, sense excepcions.

Quin element és més determinant perquè el període d’adaptació sigui un èxit en infants procedents de contextos vulnerables?. L’augment del temps d’activitats acadèmiques. La presència constant de professionals externs. L’acompanyament emocional i la flexibilitat organitzativa de l’escola. La reducció d’espais de joc lliure.

Davant la diversitat cultural d’algunes famílies, quin enfocament és més coherent amb una escola inclusiva?. Imposar un únic model de comunicació escolar. Adoptar estratègies interculturals que reconeguin i valorin la diversitat lingüística i cultural. Substituir la comunicació oral per documents escrits. Prioritzar només les famílies amb major domini de la llengua vehicular.

Quin risc comporta limitar la participació de les famílies a activitats festives i puntuals?. Reduir la seva implicació a un pla simbòlic i no a una corresponsabilitat educativa. Millorar la gestió del temps dels docents. Augmentar la motivació de l’alumnat. Millorar la qualitat de les activitats lúdiques.

Quina hauria de ser la funció principal de l’equip educatiu davant famílies amb dificultats socioeconòmiques?. Substituir les funcions parentals de manera permanent. Actuar com a agent d’acompanyament i enllaç amb altres serveis socials i comunitaris. Prioritzar únicament els objectius curriculars. Limitar la comunicació a qüestions administratives.

Per què parlem d’aliances i no només de col·laboració família-escola?. Perquè implica un contracte formal amb obligacions legals. Perquè suposa un compromís mutu, basat en confiança i corresponsabilitat a llarg termini. Perquè fa referència només a activitats lúdiques. Perquè substitueix el paper de la família en l’educació.

Quin indicador seria més adequat per avaluar la qualitat de la relació família-escola?. El nombre de reunions convocades pel centre. El grau de confiança i participació efectiva de les famílies en els processos educatius. El temps que els pares passen a l’escola. El nombre de queixes rebudes.

Quin tipus de barrera és més freqüent en les famílies de màxima complexitat a l’hora de participar en el centre?. Excés de coneixements pedagògics. Barreres estructurals com horaris laborals, manca de recursos i desconeixement de la llengua. Absència d’interès en el desenvolupament dels fills. Massa accés a canals digitals.

Quina conseqüència positiva té per a l’infant la creació d’una aliança sòlida entre la seva família i l’escola?. Major benestar emocional i millor adaptació al context escolar. Menor necessitat de relacions amb els iguals. Disminució de la seva autonomia personal. Dependència excessiva dels docents.