Oposicions bressol Abacos T18

Tenint en compte que la intervenció educativa no pot ser concebuda com una mera transmissió de continguts ni tampoc com una acció desvinculada del context relacional en què es produeix, quin dels següents enunciats expressa amb major precisió una concepció que no sigui incompatible amb el caràcter intencional, però no directiu, de l’acció pedagògica en l’etapa 0-3?. La intervenció educativa esdevé un procés que, en la mesura que no pot ser planificat de manera sistemàtica, ha d’evitar tota forma d’organització prèvia per no interferir en la iniciativa espontània de l’infant. La intervenció educativa implica una planificació prèvia que, sense anul·lar l’acció espontània de l’infant, orienta les situacions d’aprenentatge cap al desenvolupament integral mitjançant la mediació adulta. La intervenció educativa només pot considerar-se adequada quan l’infant és capaç de reproduir conductes observades sense necessitat d’interacció amb l’adult. La intervenció educativa ha d’evitar tota forma d’intencionalitat per no condicionar el desenvolupament natural de l’infant.

Si s’accepta que l’organització de l’espai no és un element neutre sinó un factor educatiu en si mateix, quina afirmació no pot ser considerada correcta des d’una concepció pedagògica que no negui el paper actiu de l’infant en la construcció del seu aprenentatge?. L’espai ha de ser dissenyat exclusivament en funció de criteris estètics, ja que l’ordre visual garanteix per si sol l’aprenentatge. L’espai ha d’afavorir la circulació autònoma i la manipulació directa dels materials per part de l’infant. L’espai ha de ser estable per facilitar l’anticipació de les accions i la construcció de referents. L’espai ha de permetre diferents tipus d’activitat i de relació.

Quan es diu que la intervenció educativa és globalitzadora, no s’està afirmant que: Les dimensions motrius, afectives, socials i cognitives es desenvolupen de manera separada. Les experiències d’aprenentatge impliquen simultàniament diverses àrees de desenvolupament. No es pot fragmentar l’aprenentatge en compartiments estancs. El desenvolupament és un procés integrat.

Quina de les següents formulacions resulta menys incompatible amb una concepció de l’educador com a mediador i no com a simple transmissor d’informació?. L’educador ha de proporcionar directament les solucions per evitar errors. L’educador ha d’eliminar totes les dificultats perquè l’infant no experimenti frustració. L’educador ha de crear situacions problemàtiques ajustades perquè l’infant pugui construir respostes pròpies. L’educador ha d’anticipar totes les accions de l’infant.

En relació amb la funció preventiva de la intervenció educativa, es pot afirmar correctament que: Només és possible detectar dificultats quan aquestes ja són plenament consolidades. La prevenció implica intervenir únicament quan apareixen trastorns evidents. L’observació continuada permet identificar indicadors precoços de possibles dificultats. La prevenció no és compatible amb el respecte al ritme individual.

Quan s’afirma que les rutines són educatives, no s’està dient que: Les rutines afavoreixen l’autonomia. Les rutines estructuren el temps. Les rutines són simples repeticions mecàniques sense valor pedagògic. Les rutines proporcionen seguretat emocional.

Quina afirmació no contradiu el principi d’individualització?. Tots els infants han de fer exactament el mateix al mateix temps. L’educador adapta les propostes als ritmes individuals. El progrés s’avalua comparant infants entre si. Es respecten les diferències maduratives.

Pel que fa als materials educatius, és incorrecte afirmar que: Han de ser segurs. Han de ser polivalents. Han de tenir una única funció predeterminada. Han de ser accessibles.

La relació educativa amb l’infant es fonamenta principalment en: L’autoritat jeràrquica. La dependència absoluta. El vincle afectiu i la confiança. La neutralitat emocional.

Quina opció expressa millor la funció de l’avaluació en educació infantil?. Classificar infants segons rendiment. Ajustar la intervenció educativa. Establir rànquings de desenvolupament. Determinar nivells de competència estàtics.

Considerant que la intervenció educativa ha de ser entesa com un procés dinàmic i ajustable que no pot quedar fixat de manera immutable sense incórrer en una concepció rígida i tancada de l’educació, quin dels enunciats següents resulta menys contradictori amb el principi de flexibilitat pedagògica?. La intervenció educativa ha d’ésser dissenyada de manera tancada i definitiva, atès que qualsevol modificació posterior podria interferir negativament en la coherència del projecte educatiu. La intervenció educativa no pot ser objecte de revisió, ja que la seva modificació constant pot generar inseguretat tant en l’infant com en el professional. La intervenció educativa ha d’ajustar-se progressivament a les respostes, interessos i necessitats que manifesten els infants en el transcurs de l’acció educativa. La intervenció educativa ha de mantenir-se invariable per garantir la igualtat de tracte entre tots els infants, amb independència de les seves diferències individuals.

En relació amb la funció del llenguatge dins de la intervenció educativa a l’etapa infantil, i assumint que aquest no pot reduir-se a un simple instrument de transmissió d’informació, quina de les afirmacions següents no pot ser considerada compatible amb una concepció constructivista de l’aprenentatge?. El llenguatge contribueix a la construcció de significats compartits entre l’infant i l’adult. El llenguatge permet regular conductes i anticipar situacions. El llenguatge facilita la comprensió de l’entorn i de les pròpies accions. El llenguatge ha de substituir l’experiència directa de l’infant per tal d’evitar errors i confusions derivades de la manipulació.

Quan s’afirma que l’infant ha de ser considerat protagonista del seu propi aprenentatge, no s’està defensant una postura segons la qual: L’infant ha de limitar-se a observar les accions de l’adult sense intervenir activament en les situacions educatives. L’infant ha de participar activament en la relació amb l’entorn i amb els altres. L’infant ha de poder explorar, experimentar i prendre decisions ajustades al seu nivell de desenvolupament. L’infant construeix el coneixement a partir de la seva acció sobre la realitat.

Des d’una concepció del desenvolupament que no separa artificialment l’individu del seu context social, es pot afirmar que la dimensió social es construeix principalment mitjançant: La reducció de les interaccions per evitar conflictes entre infants. La interacció amb els iguals i amb els adults en situacions quotidianes significatives. L’aïllament sistemàtic com a estratègia per afavorir la concentració individual. La memorització de normes socials sense necessitat d’experiència relacional.

La funció orientadora de l’avaluació educativa implica, necessàriament, que aquesta: Tingui com a finalitat principal la sanció de conductes inadequades. Permeti revisar i reajustar la pràctica pedagògica en funció de la informació obtinguda. Serveixi per establir jerarquies entre infants segons el seu nivell de desenvolupament. Tingui un caràcter uniformitzador independentment de les diferències individuals.

Assumir una concepció d’infant competent no significa, en cap cas, que: L’infant tingui capacitat per actuar sobre l’entorn. L’infant pugui participar activament en les situacions quotidianes. L’infant sigui considerat un subjecte passiu que necessita una direcció constant. L’infant tingui possibilitats de descoberta i exploració.

Pel que fa a la comunicació entre escola i família, quina de les opcions següents resulta menys incompatible amb un model de corresponsabilitat educativa?. Una comunicació esporàdica limitada als moments de conflicte. Una comunicació unidireccional basada exclusivament en la transmissió d’ordres. Una comunicació bidireccional basada en l’intercanvi d’informació i en la confiança mútua. Una comunicació inexistent per evitar interferències educatives.

En relació amb el valor educatiu del joc, no pot considerar-se coherent amb una concepció pedagògica actual afirmar que: El joc constitueix una font d’aprenentatge. El joc permet experimentar situacions simbòliques i socials. El joc és únicament un recurs per ocupar el temps lliure sense intencionalitat educativa. El joc afavoreix el desenvolupament cognitiu i emocional.

El paper afectiu de l’educador adquireix rellevància educativa fonamentalment perquè: Substitueix les funcions pròpies de la família. Proporciona seguretat emocional que facilita l’exploració de l’entorn. Impedeix la relació entre iguals per reforçar el vincle adult-infant. Genera dependència emocional com a base de l’aprenentatge.

Quan es parla d’observació educativa, no s’està fent referència a: Un procés sistemàtic i continu. Una recollida d’informació basada en criteris pedagògics. Una actuació aleatòria sense finalitat educativa. Una eina fonamental per ajustar la intervenció.

La mediació educativa, entesa com a funció pròpia de l’educador, implica: Imposar solucions per evitar errors. Eliminar tota situació de conflicte. Facilitar processos d’aprenentatge mitjançant l’acompanyament. Controlar les conductes sense tenir en compte els processos.

Des d’una perspectiva pedagògica que reconeix el valor educatiu de l’entorn, es pot afirmar que: L’espai és un element neutre que no influeix en l’aprenentatge. L’espai educa en la mesura que està organitzat amb intencionalitat pedagògica. L’espai només compleix una funció decorativa. L’espai no té relació amb la conducta de l’infant.

El desenvolupament emocional requereix, necessàriament: Absència d’afecte per afavorir l’autonomia. Vincles segurs i estables amb l’adult. Distància emocional per evitar dependències. Autoritarisme per garantir el control conductual.

Quan es parla de prevenció educativa, no s’està afirmant que: Cal ignorar els indicadors primerencs de dificultat. És necessari observar de manera continuada. Cal intervenir de manera ajustada en etapes inicials. Es poden evitar dificultats futures mitjançant una actuació precoç.

L’educació infantil es caracteritza, principalment, pel fet que: Prioritza l’adquisició de continguts conceptuals abstractes. Es fonamenta en l’experiència, el joc i la relació. Evita l’acció directa de l’infant sobre l’entorn. Fragmenta el desenvolupament en àrees independents.