Oposicions bressol Abacos T22

D’acord amb el marc conceptual i jurídic del Projecte Educatiu de Centre, quina de les afirmacions següents reflecteix amb més precisió la naturalesa del PEC com a instrument institucional dins del sistema educatiu?. El PEC és un document de caràcter fonamentalment administratiu que recull principalment les normes de funcionament del centre i que té com a finalitat principal assegurar el compliment formal de la normativa vigent. El PEC és un instrument pedagògic i estratègic que concreta l’autonomia del centre mitjançant la definició de la seva identitat, els seus objectius educatius i les línies generals d’actuació pedagògica i organitzativa, dins del marc normatiu. El PEC és un document orientat exclusivament a la planificació anual del centre, subordinat completament a la programació general anual i sense incidència directa en l’organització ni en el model educatiu. El PEC és un document opcional que només han d’elaborar els centres que desenvolupen projectes d’innovació pedagògica reconeguts per l’Administració educativa.

En relació amb la funció del PEC com a expressió de l’autonomia dels centres educatius, quina opció recull adequadament aquesta relació segons la normativa vigent?. L’autonomia dels centres es concreta exclusivament mitjançant les normes d’organització i funcionament, sense necessitat que el PEC reculli opcions pedagògiques o organitzatives. El PEC és l’instrument mitjançant el qual el centre concreta les seves opcions pedagògiques i organitzatives dins del marc normatiu, assumint responsabilitat pels resultats mitjançant mecanismes d’avaluació i rendició de comptes. El PEC permet als centres definir lliurement qualsevol model educatiu, encara que aquest entri en contradicció amb els principis d’equitat, inclusió i pluralisme establerts legalment. El PEC és una mera declaració d’intencions sense incidència real en l’organització ni en la pràctica educativa quotidiana.

Quan s’afirma que el PEC no és un document immutable sinó un instrument dinàmic i obert, aquesta afirmació implica fonamentalment que: El PEC pot ser modificat lliurement cada curs sense necessitat de procediments d’avaluació ni de participació de la comunitat educativa. El PEC ha de ser revisat únicament quan ho exigeixi l’Administració educativa mitjançant una instrucció expressa. El PEC ha de ser objecte de processos periòdics d’avaluació i revisió en funció dels resultats obtinguts i dels canvis en el context social, cultural i educatiu. El PEC només pot ser modificat en cas de canvi de titularitat del centre o de reforma legislativa de gran abast.

Pel que fa a la contextualització del PEC, quina de les opcions següents expressa millor el sentit d’aquest procés?. La contextualització consisteix únicament en descriure les característiques geogràfiques del territori on s’ubica el centre. La contextualització implica l’anàlisi integrada del context social, les característiques de l’alumnat, els recursos del centre i els resultats obtinguts, com a base per definir objectius i actuacions realistes. La contextualització és un requisit formal que no té incidència directa en la definició de les prioritats educatives. La contextualització només és necessària en centres situats en entorns socialment desafavorits.

En relació amb les funcions del PEC, quina opció integra de manera més completa el conjunt de funcions atribuïdes a aquest document?. Funció normativa, funció disciplinària i funció administrativa. Funció identitària, pedagògica, organitzativa, integradora, social i avaluadora. Funció econòmica, funció jurídica i funció sancionadora. Funció exclusivament pedagògica i funció exclusivament organitzativa.

El contingut mínim del PEC inclou els indicadors de progrés perquè: Serveixen únicament per classificar els centres segons els seus resultats acadèmics. Permeten objectivar l’avaluació institucional i orientar la presa de decisions per a la millora contínua. Substitueixen les proves externes d’avaluació del sistema educatiu. Tenen com a finalitat principal justificar la dotació pressupostària del centre.

La inclusió del projecte lingüístic dins del PEC respon principalment a: La necessitat d’establir un règim sancionador per a l’ús incorrecte de les llengües. L’obligació de garantir la competència lingüística de l’alumnat i la cohesió social mitjançant criteris d’ús de les llengües en els diferents àmbits escolars. La voluntat d’eliminar qualsevol presència de llengües no oficials en l’àmbit educatiu. L’exigència de substituir les programacions didàctiques per un únic document lingüístic.

Pel que fa a la publicitat i accés al PEC, quina afirmació és conforme a la normativa?. El PEC és un document intern d’ús exclusiu del claustre i de l’equip directiu. El PEC ha d’estar a disposició de la comunitat educativa com a garantia de transparència i dret d’informació. El PEC només s’ha de facilitar a les famílies quan ho sol·licitin mitjançant instància formal. El PEC només és públic en el moment de la seva aprovació inicial.

La rendició de comptes associada al PEC implica que: Els centres únicament han d’informar l’Administració educativa dels seus resultats acadèmics. Els centres han de justificar les seves decisions pedagògiques i organitzatives i els resultats obtinguts davant la comunitat educativa i l’Administració. Només la direcció del centre és responsable dels resultats educatius. La rendició de comptes substitueix els processos d’avaluació interna.

El paper de l’Administració educativa en relació amb el PEC es caracteritza principalment per: La substitució de les funcions dels òrgans de govern del centre. El suport, la coordinació, el control de legalitat i el seguiment de l’aplicació del projecte educatiu. L’elaboració directa del PEC de tots els centres. La imposició d’un model pedagògic únic.

En relació amb la vinculació entre el Projecte Educatiu de Centre i el principi de rendició de comptes, quina de les afirmacions següents expressa amb més precisió aquesta relació en el marc del sistema educatiu català?. La rendició de comptes es limita a la presentació anual de resultats acadèmics sense necessitat de justificar les decisions pedagògiques adoptades pel centre. La rendició de comptes es concreta en l’obligació del centre de justificar davant la comunitat educativa i l’Administració les decisions preses en el marc del PEC i els resultats obtinguts en relació amb els objectius establerts. La rendició de comptes és un mecanisme exclusivament econòmic vinculat a la justificació del pressupost assignat al centre. La rendició de comptes substitueix els processos d’avaluació interna i externa del sistema educatiu.

Pel que fa a la relació entre el PEC i la planificació estratègica del centre, quina opció reflecteix de manera més adequada aquesta vinculació?. El PEC constitueix un document merament declaratiu que no té incidència directa en la programació general anual ni en el projecte de direcció. El PEC defineix el marc general i les prioritats del centre, mentre que la programació general anual i el projecte de direcció concreten aquestes prioritats en actuacions operatives. El PEC substitueix la necessitat d’elaborar altres documents de planificació del centre. El PEC s’elabora anualment amb la mateixa temporalitat que la programació general anual.

Quan la normativa estableix que el projecte educatiu ha d’estar elaborat amb participació de la comunitat educativa, aquest principi s’ha d’interpretar principalment en el sentit que: La participació és merament simbòlica i no té incidència real en el contingut del document. La participació es limita exclusivament a la consulta informal de les famílies. El projecte educatiu ha de ser fruit d’un procés col·lectiu que impliqui el claustre, els òrgans de participació i, si escau, l’alumnat, d’acord amb els procediments establerts. La participació només és exigible en el moment de l’aprovació formal del document.

En relació amb la concreció curricular dins del PEC, quina de les afirmacions següents és jurídicament i pedagògicament més ajustada?. La concreció curricular permet al centre eliminar continguts obligatoris establerts pel currículum oficial. La concreció curricular consisteix en adaptar els currículums oficials al context del centre mitjançant criteris metodològics, seqüenciació d’aprenentatges i criteris d’avaluació. La concreció curricular substitueix les programacions didàctiques de les diferents àrees o matèries. La concreció curricular només és aplicable a les etapes obligatòries.

El caràcter propi dels centres privats sostinguts amb fons públics s’ha d’integrar en el PEC de manera que: Prevalgui sobre qualsevol altre principi del sistema educatiu. Es desenvolupi amb absoluta llibertat ideològica, encara que vulneri els drets fonamentals. S’incorpori explícitament al projecte educatiu dins del respecte als drets fonamentals, als principis constitucionals i a la normativa vigent. Quedi exclòs del projecte educatiu i es reculli únicament en documents interns del titular.

Pel que fa al procediment d’elaboració i aprovació del PEC en els centres públics, quina afirmació és correcta?. L’elaboració correspon exclusivament a la direcció i l’aprovació a l’Administració educativa. L’elaboració correspon al claustre, a iniciativa de la direcció, i l’aprovació al consell escolar. L’elaboració correspon al consell escolar i l’aprovació al claustre. Tant l’elaboració com l’aprovació corresponen al Departament d’Educació.

En els centres privats sostinguts amb fons públics, l’aprovació del projecte educatiu correspon: Exclusivament al claustre del professorat. Al consell escolar, amb caràcter vinculant. Al titular del centre, havent escoltat el consell escolar. A la inspecció educativa.

Quan es diu que el PEC articula la coherència institucional del centre, aquesta afirmació fa referència principalment al fet que: El PEC substitueix tots els altres documents institucionals. El PEC integra i dona unitat als diferents plans i projectes del centre dins d’un marc comú. El PEC té un contingut exclusivament normatiu. El PEC regula únicament les relacions disciplinàries.

La incorporació d’indicadors de progrés al PEC respon fonamentalment a la necessitat de: Controlar disciplinàriament el rendiment de l’alumnat. Objectivar l’avaluació institucional i orientar la presa de decisions per a la millora. Substituir els processos d’avaluació externa del sistema educatiu. Garantir automàticament l’èxit escolar.

Pel que fa a la relació entre el PEC i el projecte de direcció, quina de les afirmacions següents és correcta?. El projecte de direcció pot definir un model educatiu diferent del PEC. El projecte de direcció desenvolupa i concreta les línies d’actuació definides en el PEC. El PEC depèn del projecte de direcció i n’és una extensió. Ambdós documents són independents i no han de mantenir coherència.

Quan s’afirma que l’autonomia dels centres ha d’exercir-se dins del respecte als principis d’equitat i inclusió, això implica que: Els centres poden seleccionar l’alumnat segons criteris propis. L’autonomia no pot justificar pràctiques discriminatòries ni l’exclusió de l’alumnat. Els centres poden definir criteris d’admissió propis. L’autonomia preval sobre el dret a l’educació.

La funció social del PEC es concreta principalment en: L’organització interna del professorat. La relació amb les famílies i la cooperació amb l’entorn social i institucional. L’elaboració de les programacions didàctiques. L’avaluació del rendiment acadèmic.

La publicitat del projecte educatiu constitueix una garantia jurídica perquè: Permet a l’Administració sancionar els centres. Facilita l’elecció informada de centre per part de les famílies. Substitueix la participació del consell escolar. Evita la necessitat d’avaluació institucional.

El PEC com a instrument de millora educativa implica necessàriament: L’eliminació de l’avaluació externa. La definició d’objectius, la planificació d’actuacions i l’avaluació dels resultats. La uniformització del model educatiu de tots els centres. La reducció del nombre de documents institucionals.

Quina de les afirmacions següents sintetitza millor el paper del Projecte Educatiu de Centre dins del sistema educatiu?. És un document administratiu orientat exclusivament a la gestió interna. És un instrument estratègic que concreta l’autonomia del centre, orienta l’acció educativa i fonamenta els processos de millora i rendició de comptes. És un document opcional vinculat només a projectes d’innovació. És un text subordinat a la programació general anual.