Oposicions bressol Abacos T23

En el marc conceptual de l’acció climàtica aplicada a l’educació infantil, quin enunciat descriu amb més precisió la relació entre mitigació i adaptació dins del projecte educatiu d’una escola bressol?. La mitigació i l’adaptació són dimensions excloents, ja que la primera se centra en reduir emissions globals i la segona només en ajustos tècnics dels edificis. La mitigació s’orienta a canvis curriculars i l’adaptació a canvis arquitectònics, sense interdependència entre ambdues. Mitigació i adaptació constitueixen dimensions complementàries que, integrades en la gestió i la pedagogia del centre, redueixen l’impacte ambiental i protegeixen el benestar infantil. L’adaptació és prioritària a la mitigació en educació infantil perquè els infants no poden comprendre els processos globals.

Des d’una perspectiva ecosocial, la necessitat educativa de l’acció climàtica en la primera infància es justifica principalment perquè: Permet anticipar continguts científics propis de l’educació secundària. Afavoreix la interiorització primerenca d’hàbits i valors que vinculen sostenibilitat, justícia social i corresponsabilitat. Substitueix l’educació ambiental tradicional per una educació exclusivament sanitària. Redueix la càrrega curricular d’altres àrees d’aprenentatge.

Quan es concep la petita infància com a col·lectiu especialment vulnerable a l’emergència climàtica, aquesta vulnerabilitat es relaciona sobretot amb: La manca de capacitat cognitiva per comprendre riscos ambientals. La dependència fisiològica i la sensibilitat a condicions ambientals adverses. L’escassa exposició als entorns urbans. La inexistència de polítiques públiques de protecció.

Considerar les escoles bressol com a agents d’acció climàtica implica adoptar una mirada sistèmica que: Prioritza exclusivament la reforma energètica dels edificis. Integra sostenibilitat en la gestió, la pedagogia i la relació comunitària. Limita l’acció climàtica a projectes puntuals de sensibilització. Externalitza la responsabilitat ambiental a les famílies.

La renaturalització dels patis escolars té un impacte educatiu específic perquè: Estandarditza els espais de joc segons criteris normatius. Ofereix estímuls sensorials rics que afavoreixen exploració i aprenentatge vivencial. Redueix la necessitat de supervisió adulta. Substitueix completament els materials artificials.

Des del punt de vista climàtic, els patis naturalitzats contribueixen principalment a: Incrementar la densitat urbana. Reduir l’efecte d’illa de calor i millorar la qualitat ambiental. Eliminar la necessitat de climatització interior. Aïllar acústicament els edificis.

L’eficiència energètica en una escola bressol adquireix valor pedagògic quan: Es converteix en objecte d’explicació teòrica formal. Forma part de les rutines quotidianes visibles per als infants. És gestionada exclusivament per tècnics externs. Es tradueix en reduccions pressupostàries.

La cultura de la suficiència associada a l’eficiència energètica implica: Limitar el confort dels espais educatius. Utilitzar recursos de manera responsable reconeixent la seva finitud. Prioritzar fonts energètiques convencionals. Eliminar qualsevol consum tecnològic.

El confort tèrmic en educació infantil és essencial perquè: Determina exclusivament el rendiment acadèmic futur. Incideix en salut, benestar emocional i qualitat de l’aprenentatge. Substitueix altres criteris de qualitat educativa. Depèn únicament de sistemes mecànics.

Les estratègies passives de confort tèrmic es caracteritzen per: Basar-se en sistemes de refrigeració intensiva. Prioritzar ombra, ventilació i aïllament per reduir consum energètic. Incrementar la dependència tecnològica. Ser incompatibles amb patis naturalitzats.

La gestió responsable de residus a les escoles bressol es fonamenta en el principi que: El reciclatge és l’única estratègia rellevant. La prevenció i la reutilització tenen prioritat sobre el reciclatge. Els residus no tenen valor pedagògic. La classificació és responsabilitat exclusiva del personal.

L’ús de materials reutilitzats en el joc infantil afavoreix principalment: L’estandardització de conductes. La creativitat i el pensament divergent. La reducció del temps de joc. L’aprenentatge memorístic.

La reducció del plàstic en entorns educatius es relaciona amb: Criteris estètics. La salut infantil i la sostenibilitat ambiental. Exclusivament amb la normativa europea. La simplificació logística.

L’alimentació sostenible a l’escola bressol integra: Exclusivament criteris nutricionals. Salut, sostenibilitat ambiental i dimensió pedagògica. Només productes ecològics importats. La supressió de la diversitat cultural.

La reducció del malbaratament alimentari té valor educatiu perquè: Optimitza costos sense impacte pedagògic. Transmet respecte pels recursos i processos de producció. Simplifica els menús. Evita la participació infantil.

La sensibilització ambiental en la primera infància es construeix sobretot a través de: Explicacions abstractes. Experiències sensorials i vivències quotidianes. Exàmens formals. Materials digitals especialitzats.

El modelatge adult és clau perquè: Substitueix qualsevol metodologia activa. Transmet valors implícits mitjançant l’exemple. Redueix l’autonomia infantil. Limita la participació familiar.

Les pedagogies actives vinculades a l’acció climàtica promouen: Aprenentatge passiu. Exploració, experimentació i protagonisme infantil. Uniformitat metodològica. Dependència de materials comercials.

El vincle emocional amb la natura és rellevant perquè: Té un valor exclusivament recreatiu. Fonamenta actituds futures de respecte ambiental. Substitueix continguts cognitius. És independent de l’aprenentatge.

La documentació pedagògica en projectes d’acció climàtica serveix per: Complir requisits administratius. Reflexionar i compartir processos d’aprenentatge. Classificar infants. Estandarditzar activitats.

La corresponsabilitat amb les famílies implica: Delegar en elles la gestió ambiental. Construir aliances educatives orientades a la sostenibilitat. Uniformitzar pràctiques domèstiques. Limitar la participació externa.

La dimensió comunitària de l’acció climàtica reforça: L’aïllament institucional. La cohesió social i la participació col·lectiva. La competitivitat entre centres. La dependència administrativa.

Integrar l’acció climàtica en el projecte educatiu requereix: Activitats puntuals. Planificació, seguiment i compromís institucional. Exclusivament inversió econòmica. Externalització de serveis.

L’acció climàtica té una dimensió ètica perquè: Respon a tendències pedagògiques. Implica responsabilitat envers generacions futures. Substitueix l’ètica professional. És una exigència legal.

En síntesi, el paper transformador de les escoles bressol es fonamenta en: La transmissió de continguts ambientals teòrics. La integració coherent de sostenibilitat, pedagogia i comunitat. La modernització tecnològica. L’especialització curricular.