Oposicions bressol Abacos T24

Si s’accepta simultàniament que, segons Bowlby, la qualitat de l’aferrament configura models interns operatius i que, segons Bronfenbrenner, el desenvolupament s’estructura en la interacció entre sistemes, quin enunciat no és incorrecte respecte a la incorporació de l’infant a l’escola bressol?. L’escola modifica directament els models interns sense mediació familiar. Els models interns condicionen, però no determinen rígidament la participació en nous microsistemes. L’aferrament primari esdevé irrellevant en contextos institucionals. La influència del microsistema familiar queda anul·lada per l’escolar.

Des d’una lectura integrada de Vygotsky i la teoria de la socialització familiar, afirmar que el llenguatge és exclusivament producte de la interacció social implica necessàriament que: La dimensió biològica és inexistent. El context familiar és prescindible. El desenvolupament cognitiu està mediat simbòlicament per la relació. L’escola substitueix la família com a agent lingüístic primari.

No és epistemològicament incompatible afirmar que les rutines familiars són estructuradores si s’entén que: L’estructura exclou flexibilitat. La predictibilitat pot coexistir amb adaptació emocional. L’ordre impedeix autonomia. La regularitat elimina espontaneïtat.

Segons una lectura crítica de Baumrind creuada amb Bowlby, quin enunciat evita una simplificació excessiva?. L’estil democràtic garanteix aferrament segur. L’estil autoritari impedeix qualsevol vincle segur. Els estils educatius influeixen probabilísticament en la qualitat vincular. L’aferrament és independent de l’estil parental.

Dir que la criança compartida no implica substitució familiar significa que: L’escola renuncia a funcions educatives. Família i escola operen en paral·lel sense intersecció. Existeix complementarietat sistèmica. La família manté control exclusiu.

No es pot afirmar correctament que la incoherència educativa: Genera ambigüitat normativa. Pot dificultar la interiorització de límits. Afavoreix la flexibilitat cognitiva. Incrementa la inseguretat relacional.

Des d’una perspectiva vygotskiana, negar la importància del context familiar implicaria: Acceptar el determinisme biològic. Reduir la mediació social del pensament. Prioritzar l’aprenentatge formal. Reforçar l’autonomia infantil.

No és inconsistent sostenir que la protecció emocional: Equival a sobreprotecció. Requereix disponibilitat afectiva sense anul·lar frustració. Elimina conflictes. Substitueix autonomia.

Si un infant mostra adaptació progressiva amb episodis de plor, concloure fracàs adaptatiu seria: Coherent amb Bowlby. Contradictori amb la teoria de l’aferrament. Neutral teòricament. Compatible amb Bronfenbrenner.

La participació familiar no esdevé invasiva quan: Substitueix criteri docent. Respecta rols professionals. Dirigeix metodologia. Controla pràctica educativa.

Dir que la identitat infantil es construeix exclusivament fora de la família és: Compatible amb models ecològics. Teòricament reductiu. Coherent amb Vygotsky. Empíricament demostrat.

No és correcte inferir que una adaptació lenta: Pot ser normal. Indica patologia necessàriament. Requereix suport gradual. Reflecteix diversitat individual.

La flexibilitat pedagògica no implica: Absència de límits. Ajust sensible. Lectura contextual. Resposta adaptativa.

Si la família transmet valors i l’escola amplia socialització, afirmar oposició entre ambdues seria: Sistèmicament coherent. Conceptualment erroni. Metodològicament necessari. Teòricament neutre.

No es pot sostenir que l’aferrament segur: Facilita exploració. Genera dependència permanent. Afavoreix regulació emocional. Actua com a base segura.

La coherència educativa no exigeix: Uniformitat absoluta. Acords bàsics. Continuïtat de criteris. Comunicació.

Des d’una lectura integrada, negar la influència familiar en l’escola implica: Acceptar independència sistèmica. Contradir Bronfenbrenner. Simplificar Vygotsky. Totes les anteriors.

La criança compartida no fracassa quan: Existeix desacord puntual. Predomina competència institucional. S’anul·la comunicació. Hi ha jerarquia rígida.

No és incompatible afirmar que els límits: Restringeixen llibertat absolutament. Faciliten autonomia regulada. Generen estructura. Proporcionen seguretat.

Una escola inclusiva no implica: Neutralitzar diferències. Reconèixer pluralitat. Evitar jerarquies culturals. Respectar diversitat.

Interpretar el plor adaptatiu com a manipulació és: Coherent amb Bowlby. Reducció conductista simplista. Neutral. Compatible amb aferrament.

No es pot afirmar que la comunicació bidireccional: Afavoreix coherència. Redueix malentesos. Elimina conflictes necessàriament. Millora coordinació.

La funció identitària familiar no exclou: Influència escolar. Construcció social. Dinàmica cultural. Cap de les anteriors.

Negar la importància de les rutines equivaldria a: Prioritzar espontaneïtat absoluta. Reduir estructura temporal. Ignorar funció reguladora. Totes les anteriors.

Des d’una síntesi teòrica global, el desenvolupament infantil no pot entendre’s com: Procés relacional. Fenomen aïllat. Sistema dinàmic. Interacció contextual.