Oposicions bressol Abacos T29

La perspectiva de gènere a l’escola bressol s’entén principalment com: Una metodologia específica per treballar la igualtat de manera puntual. Un contingut transversal vinculat exclusivament a l’educació afectivosexual. Una mirada pedagògica estructural que impregna tota la pràctica educativa. Un conjunt d’activitats per compensar desigualtats socials externes.

Segons les teories cognitives del desenvolupament de gènere, els infants de 2-3 anys: Han adquirit la constància de gènere. Classifiquen per categories socials encara flexibles i parcials. Comprenen la dimensió sociocultural del gènere. No poden establir diferenciacions de sexe.

Un reforç diferencial en elogis segons el sexe contribueix principalment a: L’adquisició d’hàbits socials positius. L’estabilització de l’autoconcepte. La consolidació d’esquemes de gènere estereotipats. La millora del desenvolupament emocional.

La principal aportació de Margaret Mead al debat sobre gènere és que: Les diferències emocionals són biològiques. El rol de gènere varia segons el context cultural. Els infants imiten exclusivament el progenitor del mateix sexe. La identitat de gènere és innata.

En l’etapa 0-3, la identitat de gènere es construeix principalment a partir de: Determinants genètics. Desenvolupament hormonal precoç. Processos de socialització i imitació. Conscienciació moral.

La diferència conceptual entre identitat sexual i identitat de gènere rau en: La primera és cultural i la segona biològica. La primera és biològica i la segona sociocultural. Ambdues són exclusivament psicològiques. No existeix diferència conceptual rellevant.

Un entorn educatiu neutre respecte al gènere garanteix: L’absència d’estereotips. La igualtat efectiva. La no intervenció en la construcció de rols. Cap de les anteriors.

teoria de l’aprenentatge social (Bandura) explica la construcció de gènere a partir de: Maduració cognitiva espontània. Conflictes intrapsíquics. Observació, imitació i reforç. Determinació biològica.

L’etapa sensoriomotora (Piaget) implica que: No hi ha cap influència social en la construcció de gènere. L’infant construeix categories a partir de l’experiència. Ja s’assoleix la constància de gènere. El llenguatge no influeix en l’estructuració mental.

La constància de gènere s’assoleix aproximadament: Als 2 anys. Als 3 anys. Als 4 anys. Cap als 6 anys.

Assignar sistemàticament tasques de cura a nenes implica: Reforçar competències socials positives. Desenvolupar empatia diferenciada. Reproduir rols tradicionals de gènere. Potenciar autonomia personal.

El Decret 21/2023 estableix la coeducació com: Un contingut optatiu. Un principi pedagògic transversal. Una competència específica d’etapa. Un projecte complementari.

En l’etapa 0-3, l’esquema de gènere és: Rígid i irreversible. Flexible i en construcció. Totalment inexistent. Exclusivament biològic.

Un infant que evita un joc perquè “és de l’altre sexe” està mostrant: Maduresa cognitiva avançada. Internalització d’un guió de gènere. Confusió identitària. Constància de gènere consolidada.

L’ús d’eufemismes per anomenar genitals pot provocar: Major protecció emocional. Confusió conceptual i tabú corporal. Neutralitat lingüística. Maduració accelerada.

La perspectiva de gènere en educació infantil té una funció preventiva respecte a: Exclusivament desigualtats acadèmiques. Només conflictes de convivència. Desigualtats estructurals futures. Únicament fracàs escolar.

La plasticitat cerebral en la primera infància implica que: Les diferències de gènere són immutables. L’entorn modela connexions neuronals. El gènere és exclusivament hormonal. Les experiències no influeixen.

La validació emocional diferenciada segons el sexe condueix a: Major equitat afectiva. Diferenciació funcional adaptativa. Restricció d’expressió emocional. Desenvolupament emocional equilibrat.

Un contorn simbòlic estereotipat influeix perquè: L’infant no el comprèn. Construeix imaginari i referents identitaris. Només afecta en etapes posteriors. És percebut com a fictici sense impacte.

La coeducació a l’escola bressol implica principalment: Separar activitats segons interessos naturals. Neutralitzar totes les diferències. Garantir igualtat d’oportunitats reals. Prioritzar competències emocionals femenines.

Quan l’educadora intervé menys davant l’agressivitat d’un nen que d’una nena està: Respectant diferències naturals. Aplicant equitat. Reforçant estereotips de masculinitat. Fomentant autonomia.

La construcció primerenca de categories de gènere és: Exclusivament cultural però tardana. Cognitiva i progressiva. Hormonal i inconscient. Irrellevant abans dels 5 anys.

Un entorn realment coeducatiu requereix: Materials neutres sense intervenció adulta. Supervisió constant però no reflexió crítica. Revisió conscient de pràctiques i actituds. Eliminació del joc simbòlic.

La principal diferència entre diferència i desigualtat és que: Són conceptes equivalents. La desigualtat implica jerarquia o limitació. La diferència sempre genera desigualtat. La desigualtat és biològica.

Educar amb perspectiva de gènere en 0-3 significa, en essència: Anticipar debats socials complexos. Eliminar tota referència al sexe. Permetre desplegament lliure de potencialitats sense condicionants estereotipats. Substituir continguts curriculars per educació emocional.