Oposicions Bressol Abacos Tema 20

Segons el model d’educació inclusiva impulsat per l’IMEB i d’acord amb el Decret 150/2017, el canvi conceptual que justifica la transformació de l’antic EEAEN en l’actual Equip d’Educació Inclusiva es fonamenta principalment en: La substitució d’un model basat en la intervenció clínica individual per un model exclusivament assistencial centrat en la família com a agent terapèutic prioritari. El pas d’una perspectiva centrada en les dificultats intrínseques de l’infant cap a una concepció sistèmica que analitza les barreres de l’entorn educatiu i promou ajustos en les pràctiques escolars per garantir la participació. L’adopció d’un enfocament de caràcter compensatori que prioritza la derivació a recursos externs com a mecanisme principal d’atenció a la diversitat. La redefinició del servei com a dispositiu sanitari amb funcions d’avaluació diagnòstica i tractament precoç.

Pel que fa a la composició i al funcionament de l’Equip d’Educació Inclusiva de l’IMEB, quina de les afirmacions següents reflecteix de manera més ajustada el seu model d'intervenció professional ?. Està integrat majoritàriament per mestres d’educació especial que intervenen directament amb l’infant fora de l’aula ordinària mitjançant programes específics de reforç individual. Es configura com un equip interdisciplinari amb psicòlegs i una educadora social que actuen de manera coordinada amb les escoles bressol i la xarxa 0-3, prioritzant la intervenció en el context natural de l’infant. Funciona com un servei d’atenció puntual activat únicament en casos de discapacitat reconeguda administrativament. Té com a funció principal l’avaluació psicomètrica estandarditzada per determinar l’escolarització en recursos específics.

La classificació dels infants destinataris de la intervenció de l’Equip d’Educació Inclusiva inclou dues grans tipologies (NESE-A i NESE-B). Aquesta distinció respon fonamentalment a: Una diferenciació jurídica entre infants amb diagnòstic mèdic i infants sense diagnòstic clínic. La separació entre dificultats de tipus estrictament educatiu i problemàtiques d’origen familiar sense incidència escola. La consideració tant de necessitats derivades de trastorns o discapacitats com de situacions de vulnerabilitat social greu que afecten el desenvolupament i la participació educativa. ) Un criteri de distribució de recursos humans segons el nombre d’infants escolaritzats a cada centre.

Un dels objectius centrals de l’Equip d’Educació Inclusiva és promoure la transformació progressiva de les escoles bressol en entorns més inclusius. Aquest objectiu s’operativitza principalment mitjançant : L’elaboració d’informes diagnòstics que orienten l’escolarització en centres específics. La modificació del currículum oficial per adaptar-lo a les capacitats mitjanes del grup. La incidència en metodologies, organització d’espais i temps i pràctiques pedagògiques per flexibilitzar el projecte educatiu del centre. La substitució de les activitats col·lectives per intervencions individualitzades permanents.

La detecció precoç de dificultats en el desenvolupament infantil es fonamenta, dins el model de l’IMEB, en: L’aplicació sistemàtica de proves estandarditzades de desenvolupament en tots els infants. L’observació continuada del comportament, el joc, la comunicació, les relacions i l’autonomia en situacions quotidianes. La derivació immediata a serveis sanitaris davant qualsevol indici de desviació evolutiva. La realització d’entrevistes clíniques exclusivament amb la família.

La funció d’orientació i suport als equips educatius per part de l’Equip d’Educació Inclusiva implica, principalment : Substituir temporalment els professionals de l’aula en la intervenció amb l’infant amb NESE. Proposar adaptacions metodològiques, reorganització d’espais i temps i estratègies que afavoreixin la participació i la comunicació. Elaborar programacions paral·leles exclusives per als infants amb NESE. Centralitzar totes les decisions educatives en l’equip extern.

El circuit d’atenció s’inicia habitualment quan: El CDIAP comunica a l’escola la necessitat d’intervenció. La família sol·licita directament l’actuació de l’Equip d’Educació Inclusiva. L’equip educatiu detecta dificultats i formalitza una demanda d’orientació mitjançant un document específic. L’administració assigna automàticament el recurs en funció d’indicadors socioeconòmics.

La fase d’observació dins el circuit d’atenció té com a finalitat principal: Confirmar un diagnòstic clínic previ. Analitzar el funcionament global de l’infant en el seu entorn habitual i en relació amb el grup i els adults. Avaluar exclusivament les competències cognitives. Determinar la necessitat d’escolarització en unitats específiques.

Les mesures i suports universals es caracteritzen per: Ser recursos intensius reservats a infants amb necessitats educatives especials reconegudes. Tenir un caràcter preventiu i adreçar-se a tot l’alumnat mitjançant l’organització flexible i la diversificació de propostes educatives. Aplicar-se només de manera temporal en períodes de crisi. Substituir les mesures addicionals i intensives.

El sentit últim de les mesures intensives dins el model inclusiu és: Garantir la segregació funcional dels infants amb necessitats complexes. Oferir una resposta d’alta intensitat i durada que permeti la màxima participació possible de l’infant en la vida del centre mitjançant recursos especialitzats. Reduir la presència de l’infant amb NESE a l’aula ordinària. Delegar l’atenció educativa en serveis sanitaris externs.