Oposicions Bressol Abacos Tema 33

1. Quan l’alimentació es concep com a situació educativa, el canvi de paradigma consisteix principalment en: Prioritzar l’equilibri nutricional sobre la relació afectiva. Entendre l’àpat com a espai de desenvolupament global i no només de cura. Incrementar la intervenció adulta durant la ingesta. Integrar continguts curriculars explícits durant el menjar.

Des d’una mirada educativa actual, l’èxit d’un àpat infantil es valora principalment segons: La quantitat ingerida per cada infant. L’acceptació progressiva i el benestar durant l’experiència. El compliment del menú establert. L’absència de conflictes conductuals.

Un infant que menja poc però participa tranquil·lament en l’àpat indica, prioritàriament: Possible dèficit nutricional. Necessitat d’estimulació alimentària. Procés adequat d’autoregulació. Desinterès alimentari evolutiu.

El principi educatiu implícit en el respecte al ritme alimentari és: Individualització dels aprenentatges. Inclusió curricular. Adaptació metodològica grupal. Prevenció sanitària.

Una educadora talla tots els aliments dels infants per evitar que s’embrutin i acabin abans. L’error pedagògic principal és: Reduir el temps d’aprenentatge social. Prioritzar l’eficiència organitzativa sobre l’autonomia. Alterar la planificació nutricional. Limitar la comunicació verbal.

Des d’una perspectiva didàctica, aquesta actuació ( tallar el dinar perquè no s'embrutin ) impedeix sobretot: L’aprenentatge imitatiu. L’experimentació sensoriomotriu vinculada a l’alimentació. La regulació emocional. La socialització grupal.

Quan el professional seu a taula amb els infants, la funció principal és: Supervisar conductes. Exercir control normatiu. Actuar com a model relacional i alimentari. Garantir higiene alimentària.

Una intervenció massa directiva durant els àpats pot generar: Dependència en la regulació externa de la gana. Augment de la seguretat afectiva. Millora d’hàbits immediata. Adaptació social precoç.

Des d’un enfocament educatiu, la selectivitat alimentària inicial s’interpreta principalment com: Conducta problemàtica. Etapa evolutiva que requereix acompanyament progressiu. Alteració emocional. Dèficit nutricional latent.

Una família demana saber exactament quanta quantitat menja el seu fill cada dia. La resposta professional més ajustada seria: Registrar grams ingerits diàriament. Informar sobre l’experiència global i evolució alimentària. Recomanar control mèdic. Augmentar supervisió durant l’àpat.

Una família demana saber exactament quanta quantitat menja el seu fill cada dia. El criteri implícit és: Transparència administrativa. Visió qualitativa del desenvolupament infantil. Prevenció sanitària. Responsabilitat familiar.

Quan es diu que “la vida quotidiana és currículum”, en relació amb l’alimentació significa que: Els àpats substitueixen activitats educatives. Les rutines quotidianes generen aprenentatges significatius. El currículum és flexible. L’alimentació és contingut transversal exclusiu.

El conflicte alimentari apareix sovint quan: L’infant no té gana. L’adult prioritza objectius nutricionals per sobre dels educatius. El menú és inadequat. Hi ha massa infants al menjador.

El modelatge adult és educativament rellevant perquè: Genera obediència conductual. Facilita aprenentatge implícit per identificació. Redueix errors alimentaris. Augmenta la disciplina grupal.

Un infant manipula el menjar amb les mans i l’adult ho impedeix constantment. Des d’una mirada 0-3 actual, aquesta intervenció: Afavoreix higiene alimentària. Limita exploració i aprenentatge sensorial. Millora autonomia futura. Redueix conflictes.

Un infant manipula el menjar amb les mans i l’adult ho impedeix constantment. El procés afectat principalment és: Desenvolupament cognitiu formal. Integració sensoriomotriu vinculada a l’experiència alimentària. Aprenentatge normatiu. Regulació emocional.

Educar en alimentació NO implica prioritàriament: Construir hàbits saludables. Desenvolupar autonomia. Garantir ingestes completes diàries. Afavorir relació positiva amb el menjar.

La prevenció educativa de l’obesitat infantil es basa sobretot en: Restricció dietètica. Educació d’hàbits quotidians saludables. Control calòric constant. Eliminació d’aliments.

El clima emocional durant els àpats influeix perquè: Modifica la digestió directament. Condiciona la relació afectiva amb el menjar. Redueix la gana. Millora la velocitat d’ingesta.

Els infants mengen millor quan l’adult conversa amb ells durant l’àpat. Aquest fet evidencia que: La conversa distreu. La relació social facilita seguretat i disposició alimentària. El temps d’ingesta augmenta. El menú és adequat.

Els infants mengen millor quan l’adult conversa amb ells durant l’àpat. El concepte pedagògic implícit és: Aprenentatge cooperatiu. Vincle educatiu i regulació emocional. Socialització normativa. Adaptació curricular.

La coherència família-escola és clau perquè: Uniformitza conductes. Evita contradiccions en la construcció d’hàbits. Simplifica organització. Redueix incidències mèdiques.

Quan un educador prioritza acabar ràpid l’àpat està operant des d’un model: Educatiu global. Assistencial-organitzatiu. Preventiu. Inclusiu.

L’objectiu educatiu final dels àpats és: Completar dieta equilibrada. Desenvolupar autonomia i benestar integral. Evitar conflictes. Millorar conducta.

El paradigma actual de l’alimentació en 0-3 entén que: Alimentar és principalment cuidar. Alimentar és educar dins la vida quotidiana. Alimentar és garantir salut física. Alimentar és aplicar criteris dietètics.