Oposicions Bressol Abacos Tema 35

En relació amb el joc lliure en el primer cicle d’educació infantil, assenyala l’opció que NO seria incorrecte afirmar des d’una perspectiva pedagògica actual: Que el joc lliure pot prescindir d’intencionalitat educativa sempre que l’infant mostri interès espontani sostingut. Que la intervenció adulta ha d’evitar-se sistemàticament per no alterar els processos naturals d’aprenentatge. Que l’organització prèvia de l’entorn constitueix una forma d’intervenció educativa indirecta que orienta el joc sense dirigir-lo explícitament. Que el joc lliure només és educatiu quan deriva en aprenentatges observables immediatament.

Una educadora observa que diversos infants repeteixen durant molta estona l’acció d’omplir i buidar recipients sense variar-la. Des d’una interpretació pedagògica ajustada, quin plantejament seria menys inadequat?. Introduir nous materials immediatament per ampliar estímuls i evitar conductes repetitives. Interrompre l’activitat per proposar un repte cognitiu més complex. Permetre la repetició com a procés de consolidació d’esquemes d’acció i observació significativa. Redirigir l’activitat cap a joc simbòlic per afavorir evolució madurativa.

Quan es defensa que el joc és un dret de l’infant, això no implica necessàriament que: L’organització del temps educatiu garanteixi espais amplis de joc. El joc sigui considerat element estructural de la jornada. L’adult renunciï a qualsevol intervenció pedagògica. Es reconogui el valor educatiu de l'activitat lúdica.

En un grup de 2-3 anys, dos infants entren en conflicte per un material. La intervenció educativa menys contrària al model actual seria: Retirar el material per evitar conflictes futurs. Resoldre el conflicte decidint l’adult qui el farà servir. Acompanyar verbalment la situació facilitant que els infants construeixin una solució. Ignorar el conflicte perquè forma part del desenvolupament social.

El joc simbòlic es considera qualitativament diferent del joc sensoriomotor perquè: Incrementa la complexitat motriu. Suposa la presència d’interacció social obligatòria. Implica representació mental i capacitat d’atribuir significat absent. Requereix adquisició lingüística completa.

Quina afirmació no seria del tot incompatible amb una concepció global del desenvolupament?. Separar propostes segons àrees curriculars rígides. Entendre que una mateixa situació de joc activa múltiples aprenentatges simultanis. Prioritzar aprenentatges cognitius sobre emocionals. Considerar el joc motor independent del desenvolupament cognitiu.

Una aula presenta gran quantitat de materials simultanis accessibles. Des d’una perspectiva pedagògica ajustada, la situació podria ser problemàtica perquè: Limita l’autonomia infantil. Pot dificultar la concentració i l’exploració profunda. Redueix la creativitat. Impedeix el joc simbólic.

Assenyala l’opció que millor evita una interpretació errònia del paper adult: L’adult dirigeix sense imposar. L’adult observa sense intervenir mai. L’adult acompanya ajustant la seva intervenció a les necessitats emergents. L’adult proposa activitats contínuament per mantenir motivació.

Si el joc és considerat context d’aprenentatge, això significa que: Qualsevol joc produeix aprenentatge automàtic. L’aprenentatge només és vàlid si és lúdic. Les situacions lúdiques poden generar aprenentatges significatius quan existeixen condicions educatives adequades. El joc substitueix la planificació pedagògica.

En relació amb l’observació pedagògica, indica l’opció menys incorrecta: Serveix principalment per detectar conductes inadequades. Té com a finalitat registrar resultats d’aprenentatge finals. Permet comprendre processos i orientar decisions educatives. Substitueix la intervenció educativa.

Un infant observa sense participar activament en el joc d’altres. Aquesta situació: Indica manca d’interès social. Ha de ser estimulada amb participació obligada. Pot formar part del procés evolutiu de participació social. Reflecteix dèficit comunicatiu.

Quina afirmació genera una interpretació pedagògica més precisa del temps educatiu?. Els canvis freqüents d’activitat incrementen aprenentatge. El temps llarg afavoreix processos de concentració i investigació. El temps ha d’estar totalment estructurat. El temps lliure redueix intencionalitat educativa.

Durant el joc heurístic, la intervenció adulta adequada consisteix principalment a: Explicar usos correctes dels materials. Formular preguntes constants. Garantir seguretat i observar sense dirigir. Proposar objectius específics.

Quan un infant transforma una caixa en un “cotxe”, està desenvolupant principalment: Joc funcional. Pensament simbólic. Joc associatiu. Conducta imitativa mecànica.

El conflicte durant el joc pot considerar-se educatiu perquè: Indica manca de normes. Permet aprendre regulació social i emocional. Ha d'evitar-se sistemàticament. Reflecteix intervenció insuficient.

La motivació intrínseca en el joc implica que: L’infant busca aprovació adulta. L'activitat té valor per si mateixa. Existeix recompensa externa. L'activitat està dirigida.

Un espai excessivament estructurat podria limitar el joc perquè: Redueix previsibilitat. Disminueix oportunitats d'iniciativa infantil. Augmenta autonomia. Facilita exploració lliure.

El joc corporal és clau perquè: Desenvolupa només musculatura. Connecta experiència corporal, emocional i cognitiva. Substitueix altres jocs. Té funció recreativa exclusiva.

La inclusió durant el joc implica principalment: Mateixes activitats per a tots. Adaptacions individuals dins context compartit. Separació per nivells. Eliminació del joc lliure.

Des d’una mirada pedagògica actual, afirmar que l’adult “ensenya a jugar” seria correcte només si s’entén que: Modela constantment l’activitat. Dirigeix el joc simbólic. Crea condicions perquè el joc emergeixi i evolucioni. Estables normes fixes de joc.