Oposicions bressol Abacos Tema 36

1. No és incorrecte afirmar que la promoció de la salut a l’escola bressol: Pot limitar-se a protocols sanitaris si aquests són preventius. Inclou accions educatives que transcendeixen la intervenció sanitària estricta. Constitueix una funció complementària al projecte educatiu. Depèn principalment de serveis externs especialitzats.

Un infant que no presenta febre però manifesta una alteració significativa del comportament habitual: No pot ser exclòs sense diagnòstic mèdic. Ha de romandre al centre mentre no hi hagi simptomatologia física. Pot requerir retirada preventiva atenent criteris educatius i de benestar. Només s’ha d’observar sense intervenir.

Dir que el risc educatiu ha de ser “assumible” implica que: Tot risc és acceptable si genera aprenentatge. El risc desapareix amb supervisió adequada. Existeix un equilibri entre seguretat i exploració. El risc depèn exclusivament de la conducta infantil.

Quina afirmació NO és plenament coherent amb la supervisió educativa ajustada?. Anticipa situacions potencialment perilloses. Permet error com a part de l’aprenentatge. Intervé constantment per evitar qualsevol frustració. S’adapta al nivell evolutiu.

La cura quotidiana és pedagògica perquè: Substitueix activitats d’aprenentatge formal. Permet transmissió normativa implícita. Integra desenvolupament corporal, emocional i relacional. Redueix necessitats assistencials.

Administrar medicació correctament implica simultàniament: Autorització familiar o criteri professional. Prescripció mèdica i autorització escrita familiar. Consetiment verbal i registre posterior. Decisió de direcció en cas urgent.

En el protocol PAS, protegir significa principalment: Aïllar l’infant immediatament. Garantir seguretat global abans d’intervenir. Immobilitzar qualsevol moviment. . Avisar serveis mèdics.

Un ambient excessivament controlat pot ser contraproduent perquè: Incrementa dependència adulta. Redueix completament accidents. Afavoreix regulació emocional. Augmenta previsibilitat.

En relació amb al·lèrgies, és menys correcte afirmar que: Requereixen coordinació institucional. Formen part de la inclusió educativa. Són responsabilitat exclusiva familiar. Necessiten protocol compartit.

El vincle afectiu estable facilita especialment: Obediència conductual. Regulació emocional i exploració segura. Dependència funcional prolongada. Adaptació normativa ràpida.

La detecció precoç no implica necessàriament: Observació sistemàtica. Diagnòstic mèdic educatiu. Comunicació amb famílies. Coordinació externa.

Quan la seguretat elimina el repte motriu: Millora l’autonomia. Disminueix la iniciativa exploratòria. Augmenta confiança corporal. Redueix necessitat adulta.

Una farmaciola adequada NO hauria de: Incloure material bàsic de cures. Estar fora de l’abast infantil. Contenir medicació sense prescripció específica. Revisar-se periòdicament.

Davant una caiguda lleu, l’error més habitual és: Observar abans d’actuar. Incorporar l’infant immediatament sense valoració. Comunicar la incidència. Tranquil·litzar emocionalment.

El descans insuficient afecta especialment: Només conducta social. Regulació emocional i processos cognitius. Exclusivament salut física. Adaptació normativa.

La transversalitat de la salut significa que: Es treballa en moments específics. Forma part implícita de totes les rutines. Depèn de campanyes externes. Es limita a higiene.

Una intervenció adulta anticipadora constant pot: Incrementar autonomia. Generar dependència i inseguretat exploratòria. Accelerar desenvolupament motriu. Reduir necessitat relacional.

La comunicació amb famílies és adequada quan: Evita preocupacions innecessàries. És immediata, clara i objectiva. Es realitza només en casos greus. Es delega en direcció.

El rol d’agent de salut del professional exclou: Observació educativa. Prevenció quotidiana. Diagnòstic clínic. Coordinació comunitària.

Els primers auxilis tenen com a límit competencial: No intervenir mai físicament. No substituir assistència sanitària especialitzada. No comunicar incidències. Evitar mobilització.

La decisió de permanència d’un infant malalt es basa principalment en: Presència de febre. Impacte funcional i benestar global. Preferència familiar. Protocol general.

La coherència escola-família contribueix sobretot a: Uniformitzar criteris educatius. Continuïtat dels hàbits de salut. Reduir autonomia familiar. Simplificar protocols.

Educar en seguretat NO significa: Construir consciència corporal. Evitar qualsevol error. Acompanyar l'exploració. Anticipar riscos.

El risc zero és incompatible amb educació infantil perquè: Els infants no perceben perill. L’aprenentatge implica experimentació activa. Els centres no poden controlar espais. Depèn de normativa laboral.

Una escola promotora de salut és aquella que: Redueix incidències mèdiques. Integra cura, relació i educació en la quotidianitat. Aplica protocols estrictes. Prioritza higiene ambiental.