OTeeiPE_T7

No és una modalitat d'observació: Regular/irregular. Directa/Indirecta. Participant/No participant. Estructurada/No estructurada.

Quin tipus d'observació es realitza amb fitxes, quadres, taules, etc?. Observació indirecta. Observació participant. Observació estructurada. Observació de laboratori.

L'obervació. Quina de les següents limitacions no és correcta: En ocasions es difícil que una conducta es presenti en el moment que decidim observar. L'observació és difícil per la presència de factors que no s'han pogut controlar. Es necessita la col·laboració de l'objecte observat. Totes ho són.

L'objecte de l'observació pot ser: Un mètode didàctic. Un alumne o alumna concret. La interacció del grup-classe. Totes són correctes.

Funcions que compleis l'avaluació: Funció homogeneïtzadora, formativa, sumativa i orientadora. Funció compensadora, formativa, orientadora i integradora. Funció homogeneïtzadora, formativa, reguladora i orientadora. Funció formativa, orientadora, sumativa i valorativa.

Moments bàsics de l'avaluació: Inicial, contínua i sumativa. Tota l'avaluació ha de ser formativa. Global. Inicial i final.

Totes les proves següents són d'avaluació basades en l'observació directa. Excepte: Els diarisde classe. Anàlisi de les produccions dels alumnes. Els anecdotaris. Enregistraments.

L'avaluació: L'avaluació és un procés. L'avaluació és un element integrat dins el procés educatiu. L'avaluació és un acte rigorós i sistemàtic. Totes ho són.

Primera fase en el procés d'avaluació: Presa de decisions. Recollida d'informació. Fixació d'objectius. Anàlisi dels resultats.

L'avaluació en Ed.Inf és: Qualitativa i contínua. Quantitativa i contínua. Qualitativa i circumstancial. Quantitativa i circumstancial.

El referent bàsic de l'avaluació (què avauar) són: Les produccions dels alumnes en forma de treballs i fitxes. Els objectius generals de l'etapa i de les àrees. El desenvolupament psicosocial de l'alumne. L'entorn familiar.

Quin tipus d'avaluació té una funció de diagnòstic?. Inicial. Contínua. Final. Sumativa.

De la definició d'avaluació de Mª A.Casanova (1995) es desprenen els següents trets excepte: L'avaluació com a element integrat dins el procés educatiu. L'avaluació com a valoració del producte d'aprenentatge. L'avaluació com un acte rigorós i sistemàtic. La finalitat essencial és la recollida d'informació, seguida de la valoració d'aquesta i presa de decisions al respecte.

No és una característica de l'avaluació sumativa: Se situa a la fi d'un procés d'ensenyament/aprenentatge, amb independència de la durada de la mateixa. La seva finalitaat és proporcionar un balanç dels resultats obtinguts i els processos seguits. La finalitat és ña de determinar el grau d'efectivitat dels processos d'ensenyament/aprenentatge seguits. Totes les anteriors ho són.

L'avaluació no és un acte realitzat individualment per cada professor, és sobretot una tasca de l'equip docent de cada grup, coordinat pel professor-tutor i assessorat pel departament d'orientació. Formativa. Col·legiada. Criterial. Orientadora.

La documentació pedagògica: El mètode Reggio Emilia. Els estudis de Piaget. El mètode Montessori. Les teories d'Ausubel.

Loris Malaguzzie. Excepte: El nen com a protagonista. Espai com a tercer mestre. Rol passiu de les famílies. La documentació pedagògica.

La documentació pedagògica, paper docent: Organitzador. Director d'activitats de l'aula. Investigador. Totes són corectes.

Destinataris de la documentació pedagògica: Els educadors. Els nens i nenes del'escola. Les famílies i la comunitat. Totes són corretes.

L'avaluació és integral, què volem dir?. Que la seva finalitat bàsica és detectar les dificultats en el moment que es produeixen, esbrinar-ne ls causes i adaptar les activitats d'ensenyament i aprenentatge. A que abasta tots els elements que intervenen en l'actuació o acció educativa. A que té sempre en compte, de manera intrínseca, el creixement, els èxits, la maduresa i el desenvolupament aconseguit per l'alumne. A que detecta els progressos i les dificultats en el moment en què es produeixen.