P2P salud mental i adicciones

D’acord al marc jurídic de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, la capacitat jurídica és: Un dret humà universal. Un criteri per avaluar qui por exercir drets. Un fenomen fluctuant. La competència per prendre decisions.

En el marc jurídic de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, quan es parla de discapacitat no es fa referència a quin és el dèficit o la mancança, sinó a quines són les barreres i quins els suport i els ajustaments que la persona necessita per exercir els seus drets. Per tant, des d’aquest marc jurídic, com es diu la “nostra” discapacitat. Discapacitat cognitiva. Discapacitat per motius de salut mental. Discapacitat psicosocial. Discapacitat psíquica.

La Planificació de Decisions Anticipades (PDA) en salut mental és un tipus específic de salvaguarda, és a dir, un ajustament raonable dissenyat per afavorir el respecte de les voluntats i preferències de les persones en moments de crisi de salut mental o recaiguda. Identifica quina de les següents afirmacions sobre la PDA de Catalunya que hem vist al curs no és correcta. El consentiment anticipat és circumstancial, és a dir, el seu acompliment depèn de que es donin determinades condicions. És un document jurídicament vinculant, és a dir, d’obligat acompliment. Permet delegar responsabilitats a les persones del nostre entorn de suport. Permet deixar constància del tipus d’ingrés preferit: ingrés hospitalari (aguts o subaguts), hospital de dia, o ingrés domiciliari.

En la Planificació de Decisions Anticipades (PDA), què són les Clàusules d’Ulisses?. L’acceptació de rebre mesures de contenció. La renúncia a canviar d’opinió durant una crisi. La selecció de les persones de l’entorn de suport. La identificació del tipus d’ingrés preferit.

Tanto la ayuda mutua como el apoyo entre iguales consiste fundamentalmente en el apoyo proporcionado a personas con experiencia de sufrimiento psíquico por parte de. Cualquier profesional del ámbito de la salud mental. Equipos profesionales formados en el modelo de la recuperación. Personas que hayan pasado por experiencias similares y tengan formación que las cualifique. Personas que hayan pasado por experiencias similares.

La evidencia empírica de los estudios revisados por Eiroa-Orosa y Sánchez Moscona (2022) apunta a que la incorporación de las figuras de apoyo entre iguales tendría efecto sobre las variables de investigación relativas a. Recuperación, esperanzas y empoderamiento. Sintomatología, recuperación, esperanza y empoderamiento. Salud física, esperanza y uso de servicios. Recuperación, sintomatología y empoderamiento.

En una reunió d'equip, un professional clínic es refereix l'agent de suport entre iguals com a "el nostre pacient que ens ajuda" i li demana que es limiti fer a fotocòpies o tasques administratives. Aquesta situació il.lustra un risc organitzatiu conegut com: Un límit professional necessari per evitar que l'agent de suport entre iguals assumeixi massa responsabilitat emocional. Un model de "fortaleses", perquè se li assignen tasques que pot realitzar sense estressar-se. Mutualitat efetiva, ja que es reconeix que l'agent de suport entre iguals és encara usuaria del sistema. Manca de claredat, del rol i estigma institucional, on es percep l'agent de suport entre iguals com a frágil o no capaç de fer aoirtacuibs valuoses.

Un usuari confessa a la seva agent de suport entre iguals: "He pensat a deixar de viure, però si un plau, no ho diguis a ningú de l'equip perquè no vull que m'ingressin". Davant d'aquest límit de confidencialitat, quina és l'actuació correcta?. Mantenir el secret per protegir el vincle de confiança, ja que la base del agent de suport entre iguals és l'aliança afectiva. Donar-li consells mèdics i personals per convéncer-lo que la vida val la pena, actuant com un model de recuperació. No fer res en aquell moment, però trucar a la policia un cop acabada la sessió sense avisar l'usuari per evitar el conflicte. Validad els seus sentiments i ser honest: explicar-li, per la seva seguretat, té la responsabilidad d'informar l'equip clínic sobre aquest risc vital.

L'Anna és un agent de suport entre iguals que va patir un trauma infantil relacionat amb l'alcoholisme del seu pare. Durant una sessió, l'usuari a qui acompanya arriba fent olor a d'alcohol. L'Anna sent una forta ràbia interna i ganes de plorar. Segons les fonts sobre benestar emocional, què hauria de fer?. Identificar la situación com un "detonant"(trigger) i utilitzar la superviciño per processar l'impacte emocional i separar la seva història de la de l'usuari. Revelar inmediatament el seu trauma a l'usuari per explicar-li per què està enfadada i així ser "autèntica". Forçar-se a continuar la sessió per demostrar que és una professional resilient i que ha superat el seu passat. Recomanar a l'usuari que augmenti la medicació de forma immediata, ja que l'Anna "sap" per experiència que està en risc de recaiguda.

La Sara, una persona a qui en Marc (suport entre iguals) dona suport, li explica que ha tingut una avaria al cotxe i que no té diners per a la reparació aquest mes. Li demana a en Marc si li pot prestasr 50 euros fins que cobri la setmana vinent. Quina resposta s'ajusta millor al marc de límits professionals?. Prestar-li els diners com a mostra de mutualitat i confiança en la seva recuperació. Donar-li els diners com a regal per evitar que la Sara se senti en deure, mantenint així l'horintzontalitat. Dir-li que sí, però deixar clar que és un favor personal fora de l'entorn de la feina. Negar el préctec, amb honestat, explicant que barrejar diners altera l'equilibro de la relació i pot contravenir les polítiques de l'organització.

En Joan és un treballador de suport entre iguals que s'incorpora a un equip de salut mental d'un hospital on ell mateix va ser atès fa anys. Descobreix que el seu antic psiquiatre és ara el seu company de feina. Quina és la millor estratègia per gestionar aquest rics?. Ignorar el passat complement per evitar que l'equip el vegi com un "pacien". Comentar la situació obertament amb el col.lega i el supervisor per aclarir els nous rols i expectatives professionals. Mantenir una relació de subordinació amb el psiquiatre, ja que ell continua sent l'expert en la seva patologia. Demanar un canvi de centre immediat, ja que treballar amb un antic terapeuta és un límit ètic infranquejable.