part2hshshsh

Quant a l’aplicació DNS, quina és FALSA?. Totes les adreces IP d’Internet tenen associat un nom DNS. Quan es demana la pàgina web http://www.udg.edu, el primer que fa el navegador és preguntar al servidor DNS local de l’organització quina és l’adreça IP del nom DNS www.udg.edu. Els noms DNS estan organitzats de manera jeràrquica (arbre) i la informació (nom DNS, adreça IP) es troba dividida en “branques” (de l’arbre), cadascuna mantinguda en un servidor DNS. Les estacions pregunten al servidor DNS local de l’organització (la seva adreça IP forma part de la configuració de xarxa de les estacions, el protocol és UDP i el número de port és 53) i aquest pregunta als servidors DNS d’Internet.

Quant a l’aplicació DNS, quina és FALSA?. a. Quan un usuari vol veure la pàgina web http://bcds.udg.edu/xc.html, el navegador primer fa una pregunta DNS per descobrir l’adreça IP del nom DNS bcds.udg.edu. Només una part de les adreces IP d’Internet tenen associat un nom DNS. Una estació fa preguntes DNS al seu servidor DNS local, que sempre es troba a l’adreça IP del seu router i al número de port UDP 53, i aquest ho pregunta als servidors DNS d’Internet. d. Els noms DNS s’organitzen de manera jeràrquica (arbre) i la informació [nom DNS, adreça IP] està repartida en diversos servidors DNS, cadascun dels quals manté una “branca” (de l’arbre).

Quant a un switch (commutador) Ethernet, quina és FALSA?. Té una adreça MAC. Reenvia un paquet només a la interfície que porta a l’estació destí (excepte si l’adreça destí no és a la taula, és de multicast o broadcast, que ho reenvia a totes les interfícies menys l’entrant). La seva taula no s’ha de configurar ja que l’aprèn ell mateix a partir dels paquets entrants. Una xarxa Ethernet formada per un switch, amb només una estació a cada interfície, units en mode full-duplex, no és una xarxa de difusió sinó de commutació.

Quant a un switch (commutador) Ethernet, quina és FALSA?. Té una taula que relaciona l’@MAC d’una estació amb la interfície (o “port”) de sortida on reenviar un paquet destinat a aquesta estació. Si rep un paquet per una interfície i la seva taula diu que ha de reenviar el paquet a través de la mateixa interfície, no el reenvia. Si rep un paquet amb un destí que no és a la taula, és de multicast o broadcast, el reenvia a través de totes les interfícies, inclosa l’entrant. No té adreça MAC ja que no la necessita per fer la seva feina.

Quant a les xarxes de commutació de paquets amb la tècnica de datagrama, quina és FALSA?. Els nodes mantenen una taula de circuits o connexions establertes. Paquets consecutius d’un mateix flux poden seguir camins diferents si l’encaminament canvia. La capa IP d’Internet i l’Ethernet commutada en són exemples. Per descobrir l’enllaç de sortida on reenviar, el node llegeix l’adreça de destí del paquet i consulta la taula d’encaminament.

Quant a les xarxes de commutació de paquets amb la tècnica de datagrama, quina és FALSA?. Per descobrir l’enllaç de sortida a on reenviar un paquet, el commutador llegeix l’adreça de destí del paquet i consulta la taula d’encaminament. Paquets consecutius d’un mateix flux poden tenir retards diferents. Paquets consecutius d’un mateix flux poden seguir camins diferents si l’encaminament canvia. Els commutadors mantenen una taula de circuits o connexions establertes.

Quant al protocol de transport TCP, quina és FALSA?. Fa ARQ continu, inicia la retransmissió de paquets només si expira un timeout, i a vegades fa Repetició Selectiva i altres go-back-N (però amb variants). Els números de seqüència no són “per paquet” sinó “per byte” del flux d’informació. Fa control de flux de finestra lliscant amb una longitud indicada pel receptor i que pot variar. El missatge “bàsic” de TCP (amb bit o “flag” ACK = 1) és un missatge d’informació en un sentit i alhora un de confirmació (positiva acumulativa) en l’altre sentit.

Quant als routers que fan NAT (Network Address Translation), quina és FALSA?. No és possible tenir servidors a les estacions de la xarxa interna, només clients. La xarxa interna fa servir un rang d’adreces privat (p.e., 192.168.0.0/16). El router NAT manté una taula que relaciona adreces de sockets seus (@IP externa, TCP o UDP, número de port) amb adreces de sockets de les estacions internes. El router NAT té una interfície a la xarxa interna i una altra a Internet, però des del punt de vista d’Internet és vist com una estació, no com un router.

Quant als routers que fan NAT (Network Address Translation), quina és FALSA?. No és possible fer que un servidor a una estació interna sigui accessible des d’Internet. La xarxa interna té un rang d’adreces privat (p.e., 192.168.0.0/16) i no forma part d’Internet. Un router NAT manté una taula que relaciona adreces de sockets seus (@IP externa d’Internet, TCP/UDP, número de port) amb adreces de sockets de les estacions internes. Un router NAT té una interfície a la xarxa interna i una altra a Internet, però des del punt de vista d’Internet és vist com una estació, no com un router.

En una xarxa de commutació de paquets amb circuit virtual (VC), quina és FALSA?. Abans d’enviar-se paquets d’informació d’un determinat flux, cal que les taules de VCs dels commutadors del camí que es seguirà, tinguin una entrada corresponent a aquest flux. Les taules d’encaminament es consulten durant la creació (l’establiment) d’un VC. Per reenviar els paquets d’informació d’un flux, els commutadors no consulten les taules d’encaminament sinó les taules de VCs. Els paquets d’informació porten el mateix identificador de VC a tots els enllaços del camí.

En una xarxa de commutació de paquets amb circuit virtual (VC), quina és FALSA?. Si les taules d’encaminament canvien els paquets d’un VC aniran per un altre camí. Abans d’enviar-se paquets d’informació d’un determinat flux, cal que les taules de VCs dels commutadors del camí que es seguirà, tinguin una entrada corresponent a aquest flux. Les taules d’encaminament es consulten durant la creació (l’establiment) d’un VC. Per reenviar els paquets d’informació d’un flux, els commutadors no consulten les taules d’encaminament sinó les taules de VCs.

En una xarxa de commutació de paquets amb circuit virtual (VC), quina és FALSA?. Abans d’enviar-se paquets d’informació d’un determinat flux, cal que les taules de VCs dels commutadors del camí que es seguirà, tinguin una entrada corresponent a aquest flux. Durant la creació (l’establiment) d’un VC les taules d’encaminament no es consulten. Per reenviar els paquets d’informació d’un flux, els commutadors no consulten les taules d’encaminament sinó les taules de VCs. El camí seguit pels paquets d’un VC no canvia encara que la taula d’encaminament d’algun commutador del camí canviï.

Una xarxa de commutació de circuits amb TDM (Time Division Multiplexing) digital síncrona proporciona circuits de 3 Mbps. Quina és FALSA?. En un determinat enllaç la trama TDM té una duració de 3 ms i està formada per 3 canals temporals de 3000 bits cadascun. A cada enllaç hi ha un senyal digital amb una velocitat de transmissió que té un valor múltiple de 3 Mbps. A cada enllaç hi viatja un senyal digital amb una seqüència de símbols digitals dividida en “trossos”, i per transportar un flux se li assigna un d’aquests trossos a cada enllaç del camí. Un circuit és una “concatenació” de canals temporals, un a cada enllaç del camí escollit.

En una xarxa Wi-Fi amb una velocitat de transmissió de 54 Mbps, on tAT = Tix (tAT és el temps d’anada i tornada entre estació i Punt d’Accés, i Tix és el temps de transmissió d’un paquet d’informació), quina és FALSA?. Com que una xarxa Wi-Fi utilitza la tècnica CSMA/CA (Carrier Sense Multiple Access / Collision Avoidance), això garanteix que la velocitat efectiva o throughput que aconsegueix una estació és sempre de 54 Mbps, independentment del trànsit. Si només una estació transmetés, la velocitat efectiva o throughput que rebria seria 54 Mbps. Si hi hagués tres estacions transmetent alhora, la velocitat efectiva o throughput que rebria cadascuna seria inferior a 18 Mbps, ja que possiblement hi haurien col·lisions, esperes, etc. La velocitat efectiva o throughput és el valor mig de la velocitat dels paquets rebuts amb “èxit” durant un determinat període de temps.

En una xarxa Wi-Fi amb una velocitat de transmissió de 54 Mbps, on tAT  TxI (tAT és el temps d’anada i tornada entre una estació i el Punt d’Accés Wi-Fi, i TxI és el temps de transmissió d’un paquet d’informació), quina és FALSA?. Si només una estació transmetés, la velocitat efectiva o throughput que rebria seria 54 Mbps. Si hi hagués tres estacions transmetent alhora, la velocitat efectiva o throughput que rebria cadascuna seria inferior a 18 Mbps, ja que possiblement hi haurien colꞏlisions, esperes, etc. La velocitat efectiva o throughput és el valor mig de la velocitat dels paquets rebuts amb “èxit” durant un determinat període de temps. La tècnica CSMA/CA (Carrier Sense Multiple Access / Collision Avoidance) d’una xarxa Wi-Fi garanteix que la velocitat efectiva o throughput que rep cada estació sempre és 54 Mbps, independentment del trànsit.

En una estació E un usuari executa la comanda “ping www.udg.edu”. Quina és FALSA?. A l’estació de nom www.udg.edu, un altre usuari ha engegat un servidor de ping que espera rebre un paquet, i quan el rep d’E, li envia un paquet de resposta. Els paquets que s’intercanvien E i l’estació de nom www.udg.edu són paquets ICMP (Internet Control Message Protocol) de tipus echo request i echo reply, dins paquets IP amb #protocol 1. L’usuari vol comprovar la connectivitat a nivell de xarxa entre l’estació E i l’estació de nom www.udg.edu, i la seva qualitat (temps i pèrdues d’anada i tornada). A l’estació E l’aplicació ping primer “fa de client DNS” per resoldre el nom www.udg.edu, i després envia periòdicament un paquet a l’estació de nom www.udg.edu, i llavors espera rebre un paquet de resposta.

Després d’associar-se a la xarxa Wi-Fi de la figura, l’estació E2 engega un Client (C) DHCP (Dynamic Host Configuration Protocol) que parla amb el Servidor (S) DHCP d’E1. Quina és FALSA?. A la figura, el S (o bé un DHCP relay agent) està a la mateixa xarxa IP on arriba E2, però si estigués en una altra (és a dir, més enllà del router), també funcionaria. Amb DHCP, la configuració de xarxa IP d’E2 no s’ha de fer manualment sinó que es fa automàticament: una adreça IP (@IP) lliure dins el rang de la xarxa, la longitud del prefix o màscara, l’@IP del router i l’@IP del servidor DNS local. Com que E2 encara no té @IP, i el C no sap l’@IP del S, C i S es comuniquen fent broadcast IP a la xarxa local (@IP destí 255.255.255.255), i per tant tothom rep els paquets DHCP. Els paquets que s’envien el C i el S són paquets DHCP Discover, Offer, Request, ACK, etc., dins paquets UDP amb #port 67 i 68, dins paquets IP amb #protocol 17.

Quant a les xarxes de commutació de circuits (XCC) basades en la FDM (Frequency Division Multiplexing), la WDM (Wavelength DM) o la TDM (Time DM) digital síncrona, quina és CERTA?. Són exemples de XCC les “velles” xarxes de telefonia fixa (primer amb FDM i després amb TDM digital síncrona) i les “noves” xarxes òptiques (amb WDM). A través d’una XCC no es poden transportar fluxos de paquets. En una XCC amb FDM o amb l’equivalent WDM, a cada enllaç hi viatja un senyal digital amb una seqüència de símbols digitals dividida en “trossos”, i per transportar un flux se li assigna un d’aquests trossos a cada enllaç del camí. En una XCC amb TDM digital síncrona, l’amplada de banda de cada enllaç està dividida en “trossos”, i per transportar un flux se li assigna un d’aquests trossos a cada enllaç del camí.

La xarxa de la figura està formada per les estacions E1, E2... E6, el commutador Ethernet S i els Punts d’Accés Wi-Fi (alhora ponts Ethernet/Wi-Fi) AP1 i AP2. Quina és CERTA?. Cada AP té una @MAC (o BSSID) diferent però es pot fer que tinguin el mateix identificador de xarxa Wi-Fi (o SSID). Un paquet d’informació Wi-Fi enviat per E1 a E5 porta les adreces MAC d’E1, E5, AP10 i AP20. Quan la taula d’S està completa conté (amb el format [destí, interfície]): [@MAC AP10, S0] i [@MAC AP20, S1]. Quan la taula d’AP1 està completa conté (amb el format [destí, interfície]): [@MAC E1, E2 i E3, AP10] i [@MAC AP20, AP11].

La xarxa de la figura està formada per les estacions E1, E2... E6, el commutador Ethernet S i els Punts d’Accés Wi-Fi (alhora ponts Ethernet/Wi-Fi) AP1 i AP2. Quina és CERTA?. Quan la taula d’S està completa conté (amb el format [destí, interfície]): [@MAC AP10, S0] i [@MAC AP20, S1]. Quan la taula d’AP1 està completa conté (amb el format [destí, interfície]): [@MAC E1, E2 i E3, AP10] i [@MAC AP20, AP11]. Cada AP ha de tenir una @MAC (o BSSID) diferent, i un identificador de xarxa Wi-Fi (o SSID) igual o diferent. Un paquet d’informació Wi-Fi que E1 envia a E5 porta les @MAC d’E1, E5, AP10 i AP20.

La xarxa de la figura està formada per les estacions E1, E2... E6, el commutador Ethernet S1 i els Punts d’Accés Wi-Fi AP1 i AP2. Quina és CERTA?. Quan la taula d’S1 està completa conté (amb el format [destí, interfície]): [@MACAP10, S10] i [@MACAP20, S11]. La taula d’AP1 conté (amb el format [destí, interfície]): [@MAC E1/E2/E3, AP10] i [@MAC AP20, AP11]. Si E5 vol enviar a E6, E5 envia un paquet d’informació Wi-Fi que porta les @MAC d’E5, E6 i AP20, i l’AP2 el reenvia a través d’AP20. d. Si E1 vol enviar a E5, E1 envia un paquet d’informació Wi-Fi que porta les @MAC d’E1, E5 i AP20, i l’AP1 el reenvia a través d’AP11.

La xarxa de la figura està formada per les estacions E1, E2... E6, el commutador Ethernet S1 i els Punts d’Accés Wi-Fi AP1 i AP2. Quina és CERTA?. Si E1 envia un paquet d’informació Wi-Fi a E5, aquest paquet porta les @MAC d’E1, E5 i AP10, i l’AP1 el reenvia a través d’AP11. La taula d’AP1 conté (amb el format [destí, interfície]): [@MAC E1/E2/E3, AP10] i [@MAC AP20, AP11]. Quan la taula d’S1 està completa conté (amb el format [destí, interfície]): [@MACAP10, S10] i [@MACAP20, S11]. Si E5 envia un paquet d’informació Wi-Fi a E6, aquest paquet porta les @MAC d’E5, E6 i AP20, i l’AP2 no el reenvia a través d’AP20 (ni d’AP21) ja que ja arriba a E6 directament.

La xarxa de la figura la formen les estacions E1, E2... E4 i el commutador Ethernet S (a la dreta, el contingut de la seva taula). Quina és FALSA?. La taula d’S està completa. No hi haurà mai col·lisions. Cada estació coneix l’adreça MAC de S. Si l’estació E1 no envia cap paquet durant força temps, la seva entrada a la taula d’S s’esborrarà.

Una organització té assignat/disposa el prefix d’adreces IP amb adreça de xarxa 84.88.154.0 i mask (màscara) 255.255.254.0. Si es fa subneFng, aquesta xarxa es pot dividir en: Tres xarxes, prefixos 84.88.154.0/25, 84.88.154.128/25 i 83.88.155.0/24. Dues xarxes, prefixos 84.88.154.0/23 i 84.88.155.0/23. Dues xarxes, prefixos 84.88.154.0 i mask 255.255.255.0 i 84.88.154.1 i mask 255.255.255.0. Dues xarxes, prefixos 84.88.154.0/24 i 84.88.154.128/24.

Una organització disposa del prefix de xarxa IP amb adreça de xarxa 84.88.154.0 i mask (màscara) 255.255.255.128. Si es fa subneFng, aquesta xarxa es pot dividir en: Tres xarxes, prefixos 84.88.154.0/27, 84.88.154.32/27 i 84.88.154.64/26. Dues xarxes, prefixos 84.88.154.0/25 i 84.88.154.64/25. Dues xarxes, prefixos 84.88.154.0/26 i 84.88.154.128/26. Dues xarxes, prefixos 84.88.154.0 i mask 255.255.255.192 i 84.88.154.1 i mask 255.255.255.192.

Quant al protocol ICMP (Internet Control Message Protocol), quina és CERTA?. Quan un router rep un paquet IP, li llegeix l’adreça destí i la busca a la taula d’encaminament per saber a on reenviar-lo; si no la troba, envia a l’adreça origen un paquet ICMP indicant-ho. ICMP, un protocol que serveix per notificar errors en el lliurament de paquets IP i altres informacions relacionades, va dins paquets IP amb #protocol 6. Quan un router rep un paquet IP, li reescriu el camp TTL restant-li 1, i si surt 0, no el reenvia (el descarta); llavors el router envia a l’adreça destí un paquet ICMP indicant-ho. Quan una estació rep un paquet TCP o UDP amb un #port destí que no està associat a cap socket, no envia a l’adreça origen un paquet ICMP per indicar-ho sinó un paquet TCP o UDP.

Una estació (la seva interfície Ethernet) té l’adreça IP 80.10.8.89, la màscara 255.255.255.192 i un únic “següent” router d’adreça IP 80.10.8.1. Quina és CERTA?. L’adreça IP del router no està dins el rang d’adreces IP de la xarxa on es troba l’estació, i per tant, alguna d’aquestes adreces o la màscara és incorrecte. L’estació es troba en una xarxa IP de prefix 80.10.8.0/26. La taula d’encaminament IP de l’estació, amb format [destí, següent, interfície], té dues línies: [x1(80.10.8.0/24), directe, E1 (80.10.8.89)], i [resta, R11 (80.10.8.1), E1 (80.10.8.89)], on E1 és l’estació, x1 la xarxa IP on es troba, i R11 el router (de fet la seva interfície 1 a x1). El rang d’adreces IP de la xarxa on es troba l’estació va de 80.10.8.0 fins a 80.10.8.127.

L’estació Ethernet E1 envia un paquet IP a l’estació Ethernet E2 (@IPE1 és l’adreça IP d’E1, @MACR11 és l’adreça MAC de la interfície 1 del router R1, etc.). Quina és CERTA?. Si E1 ha enviat paquets a E3 fa poca estona, la taula ARP d’E1 conté l’@MAC de R10. E1 envia un paquet IP dins Ethernet; els camps d’IP són: @origen = @IPE1, @destí = @IPR10, #protocol p.e. “UDP”, info = paquet UDP. E1 envia un paquet IP dins Ethernet; els camps d’Ethernet són: @origen = @MACE1, @destí = @MACE2, @protocol superior = “IP”, info = paquet IP. Si a la taula ARP (Address Resolution Protocol) d’E1 no hi ha l’@MAC d’E2, E1 ho pregunta a tothom enviant un paquet ARP request dins Ethernet, amb @destí = FFF...F, i el paquet arriba a R1, E2 i E3; llavors només E2 li respon, amb un paquet ARP reply que conté l’@MACE2.

L’estació E1 ha d’enviar un paquet IP a l’estació E2 (S1 i S2 són commutadors Ethernet; @IPE1 és l’adreça IP d’E1, @MACR11 és l’adreça MAC de la interfície 1 del router R1, etc.). Quina és CERTA?. Els principals camps d’aquest paquet IP seran: @origen = @IPE1, @destí = @IPR10, #protocol p.e. “UDP”, info = paquet UDP. Aquest paquet IP anirà dins Ethernet i els camps d’Ethernet seran: @origen = @MACE1, @destí = @MACE2, @protocol superior = “IP”, info = paquet IP. Si a la taula ARP (Address Resolution Protocol) d’E1 no hi ha l’@MACE2, E1 ho preguntarà a tothom enviant un paquet ARP request dins Ethernet, amb @destí = FF...F, i el paquet arribarà a R1, E2 i E3; només E2 li respondrà, amb un paquet ARP reply que contindrà l’@MACE2. Si una poca estona abans d’enviar aquest paquet IP, resulta que E1 n’havia enviat un altre a E3, la taula ARP d’E1 conté l’@MAC d’R10, i per tant E1 no enviarà cap pregunta ARP request.

La longitud d’un prefix de xarxa IP de 25 bits s’escriu /25 o bé, en forma de màscara, així: 255.255.255.128. 255.255.255.1. 255.255.254.0. 255.255.255.0.

Quant a les tècniques de detecció de col·lisions en una xarxa Ethernet (antiga) de difusió i en una xarxa Wi-Fi, quina és FALSA?. La d’Ethernet, a diferència de Wi-Fi, necessita que el paquet d’info tingui una longitud màxima, la qual depèn del temps de propagació més gran a la xarxa (cal això i el CSMA: “abans d’enviar s’escolta la línia; si està lliure es transmet; si ocupada es segueix escoltant fins que està lliure”). La d’Ethernet es basa en “escoltar mentre es transmet” i la de Wi-Fi en “esperar confirmació”. Comparant-les entre sí, la d’Ethernet és ràpida mentre que la de Wi-Fi és lenta. La d’Ethernet requereix només un tipus de paquet, i la de Wi-Fi dos.

Quant a les tècniques de detecció de col·lisions en una xarxa Ethernet (antiga) de difusió i en una xarxa Wi-Fi, quina és FALSA?. En la detecció de col·lisions a Ethernet, a diferència de Wi-Fi, cal que el paquet d’info tingui una longitud màxima, la qual depèn del temps de propagació més gran a la xarxa (cal això i el CSMA). La detecció de col·lisions a Ethernet es basa en “escoltar mentre es transmet” i a Wi-Fi en “esperar una confirmació”, i per tant, a Ethernet només cal un tipus de paquet i a Wi-Fi dos. En comparació, la detecció de col·lisions a Ethernet és ràpida mentre que a Wi-Fi és lenta. Ambdues fan CSMA (Carrier Sense Multiple Access); abans d’enviar s’escolta la línia; si està lliure es transmet; si està ocupada es segueix escoltant fins que està lliure: llavors a Ethernet es transmet de seguida, mentre que a Wi-Fi s’espera un temps aleatori, i es torna a escoltar.

Quant a una xarxa de difusió sense fils, quina és FALSA?. La topologia de bus permet fer que la grandària de la xarxa sigui més gran que si la topologia és d’estrella. Una xarxa “amb infraestructura” té una part permanent, pre-planejada, coneguda com a Punt d’Accés (o Estació Base), que té la funció de connectar aquesta xarxa a altres. Una xarxa “ad hoc (independent)” es forma temporalment en trobar-se les estacions en cobertura les unes amb les altres, i no té una infraestructura permanent. Si la topologia és de bus les estacions es parlen directament mentre que si la topologia és d’estrella es parlen via un repetidor i per tant una estació pot rebre informació (p.e., paquets) duplicada.

Quant a l’aplicació web, quina és FALSA?. Tots els servidors web han d’estar en el #port TCP 80 o el 443. L’identificador d’un objecte web o URI (Uniform Resource Identifier) conté el nom DNS o l’adreça IP del servidor web, el #port TCP del servidor (si no hi és, hi ha un valor per defecte) i el path a l’objecte. Un servidor que implementi la capa de web (que entengui el protocol HTTP, rebi peticions i enviï respostes, etc.) i que estigui en un #port TCP qualsevol, és un servidor web. Tant en un servidor web HTTPs com en un HTTP es fa servir el mateix protocol d’aplicació HTTP.

A l’estació E1, que es troba en una xarxa unida a Internet via el router NAT R1 (veieu la figura), un navegador ha fet una connexió TCP per demanar una pàgina a un servidor web a l’estació E3, que es troba a Internet. Les adreces IP (@IP) són @IPE1 = 192.168.1.6, @IPR11 = 48.8.11.3 i @IPE3 = 23.23.15.7; el número de port (#port) TCP del navegador és 3000 i el del servidor és 443. La taula de traducció NAT d’R1, amb el format [@IP: #port TCP o UDP intern, @IP: #port TCP o UDP extern], només té una entrada, [192.168.1.6:3000 TCP, 48.8.11.3:2000 TCP]. Quina és FALSA?. Si arriba a R11 un paquet amb @IP:#portTCP origen 23.23.15.7:443 i destí 48.8.11.3:2500, R1 crea una nova entrada a la taula amb [192.168.1.6:3001 TCP, 48.8.11.3:2500 TCP]. Si arriba a R10 un paquet amb @IP:#portTCP origen 192.168.1.6:3000 i destí 23.23.15.7:443, R1 canvia @IP:#portTCP origen per 48.8.11.3:2000 i el reenvia via R11. Si arriba a R11 un paquet amb @IP:#portTCP origen 23.23.15.7:443 i destí 48.8.11.3:2000, R1 canvia @IP:#portTCP destí per 192.168.1.6:3000 i el reenvia via R10. Si arriba a R10 un paquet amb @IP:#portTCP origen 192.168.1.6:3333 i destí 23.23.15.7:443, R1 crea una nova entrada a la taula amb [192.168.1.6:3333 TCP, 48.8.11.3:2001 TCP].

En una Xarxa de Commutació de Paquets (XCP) basada en el circuit virtual (Virtual Circuit o VC), un commutador té la següent taula de VCs (on VCI és el VC Identifier). Quina és CERTA?. En aquesta taula de VCs hi ha errors. Per aquest commutador hi passen 2 VCs. Si la taula d’encaminament del commutador canviés, les entrades de la taula de VCs canviarien. Els paquets d’informació que arriben del commutador C3 amb el camp VCI 1 es reenvien cap al commutador C1 i es reescriu el seu camp VCI a 1.

A l’estació E3 que es troba a Internet (veieu la figura) hi ha un servidor web, i a l’estació E1, que es troba en una xarxa unida a Internet via el router NAT R1, hi ha un navegador que ha fet una connexió TCP a aquest servidor per demanar-li una pàgina. Les adreces IP (@IP) són @IPE1 = 192.168.1.6, @IPR10 = 192.168.1.1, @IPR11 = 84.88.56.9, i @IPE3 = 23.23.15.7; el número de port (#port) TCP del navegador és 3000 i el del servidor és 443. Quant al contingut de la taula de traducció NAT amb el format [@IP: #port TCP o UDP intern, @IP: #port TCP o UDP extern], quina és CERTA?. [192.168.1.6:3000 TCP, 84.88.56.9:2392 TCP]. [192.168.1.1:3000 TCP, 84.88.56.9:3569 TCP]. [192.168.1.6:3000 TCP, 23.23.15.7:443 TCP]. [84.88.56.9:3000 TCP, 23.23.15.7:443 TCP].

Quant a les adreces IP “reservades”, quina és FALSA?. Si una estació envia un paquet IP a 127.0.0.1, el paquet s’envia via la interfície de loopback cap a la xarxa, i llavors els dispositius de xarxa el retornen a l’estació via aquesta mateixa interfície. No hi ha cap estació a Internet amb una adreça IP dins el rang corresponent a 192.168.0.0/16. Si una estació en una xarxa IP de prefix 8.9.2.0/26 envia un paquet IP a 8.9.2.63, el paquet va dirigit a totes les estacions i routers d’aquesta xarxa, i si l’envia a 255.255.255.255 també. Si un socket (TCP o UDP) té assignada l’adreça IP 0.0.0.0, vol dir que té assignades alhora les adreces IP de totes les interfícies de l’estació, i per tant rebrà paquets dirigits a qualsevol d’elles.

Quina és FALSA?. No hi ha cap estació a Internet amb una adreça IP dins el rang corresponent a 192.168.0.0/16. Si una estació que pertany a una xarxa IP que té el prefix 130.206.124.128/26 envia un paquet IP a 130.206.124.191, el paquet arriba a totes les estacions i routers d’aquesta xarxa, i si l’envia a 255.255.255.255 també. Quan a un socket (TCP o UDP) se li assigna l’adreça IP 0.0.0.0, se li estan assignant alhora totes les adreces IP de l’estació, i per tant podrà rebre paquets dirigits a qualsevol d’elles. Si una estació envia un paquet IP a 127.0.0.1, el paquet s’envia via la interfície de loopback cap a la xarxa, i llavors els dispositius de xarxa el retornen a l’estació via aquesta mateixa interfície.

En una Xarxa de Commutació de Paquets (XCP) basada en el circuit virtual (Virtual Circuit o VC), un commutador té la següent taula de VCs (on VCI és el VC Identifier). Quina és CERTA?. Si la taula d’encaminament del commutador canviés, les entrades de la taula de VCs no canviarien. Per aquest commutador hi passen 3 VCs. En aquesta taula de VCs hi ha errors. Els paquets d’informació que arriben del commutador C3 amb el camp VCI 1 es reenvien cap al commutador C1 i es reescriu el seu camp VCI a 1.

A un router R1, amb la taula d’encaminament IP de sota, li arriba un paquet amb adreça IP destí 90.6.83.59. A través de quina interfície reenviarà aquest paquet?. A través de la interfície R11. A través de les interfícies R10 i R11. A través de la interfície R10. Aquesta taula no és correcte.

Les estacions E1, E2... E7 estan unides per una Xarxa de Commutació de Paquets (XCP) basada en el circuit virtual (Virtual Circuit o VC) formada pels commutadors C1, C2... C4 (veieu la figura). S’han creat VCs entre E1-E4 (camí C1 C2 C4), E2-E6 (camí C1 C2 C3) i E3-E5 (camí C1 C2 C4). Quant a la seqüència de VCIs (un per cada enllaç del camí) d’aquests VCs, quina és CERTA?. VC E1-E4 [0, 0, 0, 0], VC E2-E6 [0, 1, 0, 0], VC E3-E5 [0, 2, 1, 0]. VC E1-E4 [0, 0, 0, 0], VC E2-E6 [0, 1, 0, 0], VC E3-E5 [0, 2, 1, 0]. VC E1-E4 [0, 0, 0, 0], VC E2-E6 [0, 0, 0, 0], VC E3-E5 [0, 0, 0, 0]. VC E1-E4 [0, 0, 0, 0], VC E2-E6 [0, 0, 0, 0], VC E3-E5 [0, 0, 1, 0].

Quant a l’aplicació Client Servidor (C S) de DNS, quina és FALSA?. El S DNS local de la UdG respon les consultes DNS de les estacions de la UdG i té una base de dades completa amb totes les parelles [nom DNS, @IP] d’Internet. Els C DNS estan “dins” d’altres C (web, ssh, ping, etc.), o bé són programes-comandes sols (host, dig, nslookup, etc.), però, de fet, tot es fa a través d’una llibreria interna, el “resolver”. El C DNS coneix l’adreça IP (@IP) del “seu” S DNS local (configurat automàticament via DHCP o manualment); el S DNS local coneix l’@IP del S DNS del domini arrel; aquest coneix l’@IP dels S DNS dels dominis top-level (edu., org., cat., etc.); i p.e., el S DNS d’edu. coneix l’@IP del S DNS del domini udg.edu; i en tots els casos, per defecte, els S escolten en el #port UDP 53. El S DNS del domini udg.edu té una base de dades amb totes les parelles [nom DNS, @IP] de noms DNS acabats en udg.edu.

La xarxa darrere el router NAT R1 (veieu la figura) fa servir un prefix de xarxa IP dins els rangs “privats”recomanats per a xarxes internes NAT. Un client DNS a E1 ha fet una petició de resolució DNS a un servidor a E3, amb adreça IP (@IP) @IPE3 = 4.3.2.1 i número de port (#port) UDP 53. La taula de traducció NAT d’R1, amb el format [@IP: #port TCP o UDP intern, @IP: #port TCP o UDP extern], només té una entrada, [192.168.1.5:45321 UDP, 138.76.29.7: 34775 UDP]. Quina és FALSA?. Si al router R1 li arriba via R10 un paquet amb @IP origen 192.168.1.7, #port TCP origen 23232, @IP destí 84.88.155.10 i #port TCP destí 443, el descartarà. Si al router R1 li arriba via R11 un paquet amb @IP origen 84.88.155.10, #port TCP origen 34775, @IP destí 138.76.29.7 i #port TCP destí 80, el descartarà. Si al router R1 li arriba via R11 un paquet amb @IP origen 4.3.2.1, #port UDP origen 53, @IP destí 138.76.29.7 i #port UDP destí 45321, el descartarà. Si al router R1 li arriba via R11 un paquet amb @IP origen 4.3.2.1, #port UDP origen 34775, @IP destí 138.76.29.7 i #port UDP destí 53, el descartarà.

Un router R1 té dues interfícies de xarxa i la següent taula d’encaminament IP. Quina és CERTA?. Un paquet amb adreça origen 80.33.55.3 i adreça destí 23.24.25.7 serà reenviat per R1 a través de la interfície R11 cap a 80.33.67.2. Un paquet amb adreça origen 84.35.10.49 i adreça destí 80.33.55.7 serà reenviat per R1 a través de la interfície R11 cap a 80.33.67.2. Un paquet amb adreça origen 80.33.67.25 i adreça destí 80.33.55.30 serà reenviat per R1 a través de la interfície R11 cap a 80.33.55.30. Un paquet amb adreça origen 80.33.55.7 i adreça destí 80.33.67.15 serà reenviat per R1 a través de la interfície R10 cap a 80.33.67.15.

Un router R1, amb la taula d’encaminament IP de sota, rep un paquet amb adreça IP destí 13.20.12.60. Quant al reenviament, quina és CERTA?. El reenviarà via R11 cap a 13.20.12.60. El reenviarà via R11 cap a 13.20.12.3. El reenviarà via R11 cap a 13.20.12.2. El reenviarà via R10 cap a 13.20.12.60.

En una xarxa hi ha 6 estacions, E1, E2, ... E6. Mentre E1 està enviant un paquet a E4, E2 vol enviar un paquet a E3 i E5 vol enviar un paquet a E6. Quina és CERTA?. Si fos una xarxa Wi-Fi, amb un Punt d’Accés al qual s’han associat les 6 estacions, és molt poc probable que hi hagués col·lisió entre els enviaments d’E2 i E5. Si fos una xarxa Ethernet (antiga) de difusió, amb un repetidor de 6 ports i una estació a cada port,no hi hauria col·lisió entre els enviaments d’E2 i E5. Si fos una xarxa Ethernet commutada (és a dir, un commutador amb una estació a cada port i full-duplex; suposeu encuament “il·limitat”), sí hi hauria col·lisió entre els enviaments d’E2 i E5. Si fos una xarxa Ethernet, amb E1, E2 i E3 unides a un repetidor, E4, E5 i E6 unides a un altre repetidor, i els dos repetidors units a un commutador (amb la taula completa), sí hi hauria col·lisió entre els enviaments d’E2 i E5.

Quant a la unió entre xarxes Ethernet i Wi-Fi, quina és FALSA?. L’adreça MAC d’una interfície Ethernet i la d’una interfície Wi-Fi tenen el mateix format (IEEE EUI- 48 i pot ser que siguin iguals ja que es tracta de tecnologies de xarxa diferents. Quan un Punt d’Accés Wi-Fi converteix un paquet Ethernet a un de Wi-Fi (d’informació) manté l’adreça MAC origen i destí i la informació, i hi afegeix l’adreça MAC del Punt d’Accés Wi-Fi. Una xarxa Ethernet i una xarxa Wi-Fi es poden unir a través d’un Punt d’Accés Wi-Fi, un pont Ethernet/Wi-Fi o un router IP. Quan una estació Ethernet envia un paquet a una estació Wi-Fi, el paquet Ethernet no porta l’adreça MAC del Punt d’Accés Wi-Fi.

Dos routers d’un ISP (Internet Service Provider), un a Girona i l’altre a Barcelona estan units per una línia d’1 Gbps. Quant a la línia, quina és FALSA? (XCC és Xarxa de Commutació de Circuits; XCP és XC de paquets; VC és Virtual Circuit; TDM és Time Division Multiplexing; FDM és Frequency DM). Pot estar feta amb un cable (p.e., de fibra òptica) o uns radioenllaços, d’1 Gbps (és a dir, que hi viatja un senyal digital d’1 Gbps), on els paquets IP tindrien segur un retard constant. En una XCC amb TDM digital, amb enllaços de 6 Gbps (6x1), pot estar feta amb un circuit d’1 Gbps, on els paquets IP tindrien segur un retard constant. En una XCC amb FDM, amb enllaços d’una amplada de banda de 4 GHz (8x0.5), pot estar feta amb un circuit de (una amplada de banda de) 0.5 GHz (que es suposa suficient per a portar un senyal digital d’1 Gbps), on els paquets IP tindrien segur un retard constant. En una XCP amb VC, amb enllaços de 6 Gbps, pot estar feta amb un circuit virtual, on els paquets IP tindrien segur un retard constant.

Quant a l’enllaç entre dos routers separats per una gran distància, quina és FALSA?. Es pot fer amb un circuit de 300 Mbps creat per una XCP basada en circuit virtual, que seria com una “línia” de velocitat 300 Mbps, on els paquets IP tindrien segur un retard constant. Es pot fer amb una línia (cable o ràdioenllaç). Es pot fer amb un circuit d’1 GHz creat per una XCC basada en FDM, que seria com una “línia” amb una amplada de banda d’1 GHz, on els paquets IP tindrien segur un retard constant. Es pot fer amb un circuit de 500 Mbps creat per una XCC basada en TDM, que seria com una “línia” de velocitat 500 Mbps, on els paquets IP tindrien segur un retard constant.

Quant a la unió entre xarxes Ethernet i Wi-Fi, quina és FALSA?. Quan una estació Ethernet envia un paquet a una estació Wi-Fi a través d’un Punt d’Accés Wi-Fi, el paquet Ethernet ha de portar l’adreça MAC del Punt d’Accés Wi-Fi. Quan un Punt d’Accés Wi-Fi converteix un paquet Ethernet a un de Wi-Fi (d’informació) manté l’adreça MAC origen i destí i la informació, i hi afegeix l’adreça MAC del Punt d’Accés Wi-Fi. Una xarxa Ethernet i una xarxa Wi-Fi es poden unir a través d’un Punt d’Accés Wi-Fi, un pont Ethernet/Wi-Fi o un router IP. Tot i ser tecnologies diferents, l’adreça MAC d’una interfície Ethernet i la d’una interfície Wi-Fi tenen el mateix format (IEEE EUI-48) i no són mai iguals ja que l’espai d’adreces és comú.

En una xarxa hi ha 6 estacions, E1, E2, ... E6. Mentre E1 està enviant un paquet a E4, E2 vol enviar un paquet a E3 i E5 vol enviar un paquet a E6. Quina és CERTA?. Si fos una xarxa Ethernet, amb E1, E2 i E3 unides a un repetidor, E4, E5 i E6 unides a un altre repetidor, i els dos repetidors units a un commutador (amb la taula completa), no hi hauria col·lisió entre els enviaments d’E2 i E5. Si fos una xarxa Ethernet (antiga) de difusió, amb un repetidor de 6 ports i una estació a cada port, no hi hauria col·lisió entre els enviaments d’E2 i E5. Si fos una xarxa Wi-Fi, amb un Punt d’Accés al qual s’han associat les 6 estacions, és molt probable que hi hagués col·lisió entre els enviaments d’E2 i E5. Si fos una xarxa Ethernet commutada (és a dir, un commutador amb una estació a cada port i full-duplex; suposeu encuament “il·limitat”), sí hi hauria col·lisió entre els enviaments d’E2 i E5.

L’estació E3 (veieu la figura) s’associa a la xarxa Wi-Fi, després engega un Client (C) DHCP i es fa la configuració de xarxa IP; a E2 hi ha el Servidor (S) DNS local i les adreces IP (@IP) i longitud de prefix (/n) són @IPR10 2.2.2.1 (i /26), @IPR11 1.1.1.1 (i /25), @IPE1 1.1.1.2 (i /25), @IPE2 1.1.1.3 (i /25). Quina és CERTA?. Els missatges DHCP s’anomenen Discover, Offer, Request, ACK, etc., i van dins paquets UDP amb port 67 i 68, que van dins paquets IP amb #protocol 17. Una possible configuració de xarxa IP per a E3 seria: @IP 2.2.2.3, longitud de prefix /26, @IP del router 1.1.1.1 i @IP del S DNS 1.1.1.3. El S DHCP pot estar a E1. En els missatges que van del C al S DHCP, l’@IP origen és 0.0.0.0 i l’@IP destí és la del S.

Quant a les tècniques d’accés múltiple d’una xarxa Ethernet (antiga) de difusió i d’una xarxa Wi-Fi, quina és CERTA?. La detecció de col·lisions a Wi-Fi és “escolta mentre envia” i a Ethernet és “amb confirmació”, i per tant, a Ethernet només cal un tipus de paquet i a Wi-Fi dos. En comparació, la detecció de col·lisions a Wi-Fi és ràpida mentre que a Ethernet és lenta. Ambdues fan CSMA (Carrier Sense Multiple Access); abans d’enviar s’escolta la línia; si està lliure es transmet; si està ocupada es segueix escoltant fins que està lliure: llavors a Wi-Fi es transmet de seguida, mentre que a Ethernet s’espera un temps aleatori, i es torna a escoltar. En la detecció de col·lisions a Ethernet, a diferència de Wi-Fi, cal que el paquet d’info tingui una longitud mínima, la qual depèn del temps de propagació més gran a la xarxa (cal això i el CSMA).

Un router R1 té la següent taula d’encaminament IP. Quina és CERTA?. Si li arriba un paquet amb adreça IP destí 8.3.55.60, el reenviarà via R10 cap a 8.3.55.60. Si li arriba un paquet amb adreça IP destí 8.3.67.100, el reenviarà via R11 cap a 8.3.67.100. Si li arriba un paquet amb adreça IP destí 8.3.67.187, el reenviarà via R11 cap a 8.3.67.2. Aquesta taula no és correcte.

Dues xarxes Ethernet i Wi-Fi alhora, fetes amb commutadors Ethernet i Punts d’Accés Wi-Fi, i amb 511 estacions cadascuna, estan unides per un router que té 2 interfícies Ethernet. Quina és CERTA?. Una interfície de xarxa Ethernet o Wi-Fi d’una estació o del router té 2 adreces: una @IP, de 4 bytes (si IPv4), i una @MAC, de 6 bytes. Donades dues estacions E1 i E2, en la mateixa o diferent xarxa, la capa ARP d’E1 permet trobar, a partir de l’@IP (de la interfície de xarxa) d’E2, l’@MAC (de la interfície de xarxa) d’E2. Com que l’adreçament IP és jeràrquic i l’adreçament MAC és “pla”, si una estació es mou d’una xarxa a una altra, cal configurar una nova @IP (de la interfície de xarxa) i una nova taula d’encaminament IP, però l’@MAC (de la interfície de xarxa) no cal canviar-la. Com que l’adreçament IP és jeràrquic i l’adreçament MAC és “pla”, a les taules dels commutadors Ethernet poden arribar a haver-hi 512 línies, mentre que a les taules d’encaminament IP tant de les estacions com del router només hi ha 2 línies ja que les 512 línies es poden agregar.