Pensament i resolució de problemas

Què és la ment vagant (mind-wandering)?. Un estat en què la ment està completament en blanc. Quan estem concentrats en una tasca exigent. Quan la nostra ment divaga i pensem en coses no relacionades amb la tasca present. Quan recordem esdeveniments passats de manera voluntària.

Quina és la relació entre mind-wandering (MW) i l’aptitud general?. Positiva (+0,70). Negativa (-0,70). No hi ha relació. No hi han resultats estadísticamente significatius (puntuació entre 0,1 i 0,3).

Quin aspecte evolutiu es relaciona amb l’aparició del llenguatge oral?. Capacitat de manipular objectes complexos. Desenvolupament de la capacitat simbòlica i mítica. Augment del volum cerebral. Pèrdua de l’ús del gest com a comunicació.

Quina relació tenen els primats no humans amb la causalitat?. Comprenen perfectament les forces determinants d’una acció. Només entenen relacions antecedent-conseqüent, però no les forces causals. Són capaços de generar inferències causals complexes. No tenen cap capacitat de raonament causal.

Relaciona cada tipus de pensament amb la seva definició i amb el seu exemple: Somins diürns / mind-wandering. Càlcul. Creativitat. Deducció. Inducció. Abducció.

Relaciona cada transició crítica en filogenètica amb les seves características: Homo erectus. Homo sapiens. Homo sapiens sapiens.

Relaciona cada tipus de pensament proposats per Kahneman amb les seves característiques: Pensament tipus I. Pensament tipus II.

Quin d’aquests factors afavoreix l'ús del pensament reflexiu?. Necessitat de tenir respostes ràpides (need for closure). Pensament supersticiós. Obertura mental i tendència a qüestionar les pròpies creences. Dogmatisme i acceptació acrítica de la informació.

Segons Stanovich, quin tipus de ment es necessita per obtenir una bona puntuació en un test d'intel·ligència?. Ment autònoma. Ment algorítmica. Ment reflexiva. Ment supersticiosa.

Segons la teoria de Kahneman, el pensament tipus 1 pot ser programat pel sistema 2 per: Millorar la rapidesa en la presa de decisions. Activar l’atenció quan un fet particular és detectat. Reduir l'esforç de planificació. Eliminar la necessitat de reflexió crítica.

Quin tipus de racionalitat es basa en la coherència lògica d'un pensament?. Racionalitat instrumental. Racionalitat epistèmica. Racionalitat epistemològica. Racionalitat reflexiva.

Relaciona cada tipus de ment proposada per Stanovich amb les seves característiques. Ment autònoma. Ment reflexiva. Ment algorítmica.

L’efecte de mera exposició es caracteritza per... Augmentar l’agradabilitat d’un estímul familiar. Disminuir la facilitat de processament d’un estímul conegut. Dependre de l’associació amb un reforç positiu. Ser més intens quan es presenta supraliminalment.

En quin tipus de condicions l’efecte de mera exposició és més intens?. Quan els estímuls es presenten clarament per sobre del llindar de consciència. Quan els estímuls es presenten subliminalment. Quan s’associen a estímuls negatius. Quan són estímuls molt simples i poc freqüents.

Segons la teoria associativa, l’aprenentatge de conceptes es produeix... De manera sobtada, mitjançant la selecció d’hipòtesis. Gradualment, basant-se en la repetició. Exclusivament quan es proporciona reforç. Només quan s’utilitza el llenguatge.

Com afecta la complexitat de l’estímul en l’efecte de mera exposició?. Els estímuls simples perden agradabilitat amb el temps. Els estímuls complexos perden agradabilitat més ràpidament. La complexitat no influeix en l’efecte de mera exposició. Tant estímuls simples com complexos es tornen menys agradables amb el temps.

Ordena les etapes de la influència de l’efecte de mera exposició en la preferència d’un estímul: Manteniment_de_la_preferència_per_estímuls_complexos Increment_de_la_preferència Exposició_subliminal_a_l'estímul Saturació_i_possible_rebuig.

Relaciona cada teoria de l'aprenentatge amb les seves característiques: Teories associatives. Teories de la generació i comprovació d'hipòtesis.

En la pràctica 1 (arqueòlegs); Si els participants seguien una estratègia basada en regles, què s’esperava observar?. Una major classificació correcta de cadenes gramaticals. Un millor reconeixement de les cadenes més curtes. Una preferència per cadenes amb lletres repetides. Cap patró sistemàtic en les seves respostes.

En la pràctica 1: Quan es considerava que la similitud influïa en la classificació?. Quan les cadenes semblants es classificaven més sovint com a gramaticals. Quan els participants podien verbalitzar la regla que seguien. Quan es recordaven cadenes exactes de la fase d'observació. Quan es classificaven correctament només les cadenes més curtes.

Relaciona cada tipus de procés amb les situaciones en les que serà utilitzat/més fiable: Processos associatius. Processos de generació d'hipòtesis.

Quin dels següents efectes NO es relaciona amb l’aprenentatge intencional?. Generació d'hipòtesis. Sensibilitat al context. Classificació òptima de nous exemplars. Inducció explícita de regles.

Quin d'aquests és un exemple correcte d'una regla bicondicional?. "Un animal és un Lepton si i només si té sis potes i taques.". "Un animal Lepton pot tenir sis potes i taques.". "Un animal Lepton no pot tenir sis potes i taques.". "Un animal Lepton no pot tenir sis potes i taques.".

En l’experiment dels "Lepton", el grup d’aprenentatge incidental va ser millor classificant nous exemplars que el grup intencional. Vertader. Fals.

"Les persones fan menys errors en classificació del que es podria esperar si només es basessin en les regles que verbalitzen", aixó vol dir que: En conceptes complexos, verbalitzarem la informació per tal de mantenir-la en la memòria de treball (ja sigui en veu alta o de manera interna). Utilitzem informació inconscientment mes enllà de les nostres explicacions. Es cometràn menys errors en els grups incidentals que en el intencionals en el cas de que es verbalitzin les estratègies. Trobem indicis de que verbalitzar les estratègies no beneficia l'aprenentatge.

Quin fenomen es manifesta en la selecció d'exemples en la tasca "2 4 6" de Wason?. Els participants trien majoritàriament exemples que confirmen la seva hipòtesi inicial. Els participants tendeixen a escollir nombres aleatoris sense patró. Els participants proven sistemàticament totes les hipòtesis possibles. Els participants escullen exemples negatius abans que positius.

Quina conclusió es va obtenir en relació amb l’aprenentatge incidental i l’intencional en la prova "2 4 6" de Wason?. L’aprenentatge incidental pot suggerir hipòtesis a comprovar explícitament. L’aprenentatge intencional sempre és més eficient. Els dos tipus d’aprenentatge són igual d’eficaços en totes les situacions. Només l’aprenentatge explícit permet extreure patrons útils.

Què suggereix l’efecte de la variabilitat dels exemplars en l’aprenentatge de paraules en infants de 18 mesos?. Veure exemples variats pot ajudar a aprendre més ràpidament. Els exemples similars sempre són més efectius. Els infants necessiten veure molts exemples idèntics per aprendre una paraula. L’aprenentatge depèn exclusivament de la repetició de paraules concretes.

En la replica de l'experiment de Kendler i Kendler, quina teoria prediu que aprendrem més ràpidament en un canvi extradimensional?. La teoria associativa o de la continuïtat. La teoria cognitiva. La teoria de la discontinuïtat. La teoría de la memòria de treball.

En la fase 2 de l'experiment de Kendler, si la tasca distractora motora NO interfereix amb el bucle fonològic, quina teoria es confirma?. Teoria cognitiva. Teoria de la generació i comprovacio 'dhipòtesis. Teoria associativa. Teoria de la memòria verbal.

Quin tipus de canvi (intradimensional o extradimensional) requereix més assaigs per adaptar-se quan hi ha interferència verbal?. Extradimensional. Intradimensional. Requereixen el mateix nombre d'assaigs. Cap dels dos.

Quin canvi aprendrem més ràpidament en condicions de distracció motora (espacial/motora)?. Extradimensional. Intradimensional. Els dos canvis es faran igual de ràpid. Cap dels dos.

Quina de les dues teories dona especial importància a la conducta verbal (bucle fonològic)?. Teoria de la continuitat. Teoria de la discontinuitat.

Segons els axiomes de probabilitat, la probabilitat d’un esdeveniment segur és: 0. 0,5. 1. Depèn de les dades disponibles.

Quina de les següents afirmacions és certa sobre la probabilitat condicionada P(A|B)?. Sempre és més gran que P(A). Pot ser igual, més gran o més petita que P(A). És sempre més petita que P(A i B). És igual a P(B|A).

Si dos esdeveniments A i B són independents, aleshores: P(A|B) = P(A). P(A i B) = P(A) + P(B). P(A|B) sempre és 0. La probabilitat de B afecta la probabilitat d'A.

Segons la regla de la conjunció, P(A i B) es pot calcular com: P(A) + P(B). P(A) * P(B) només si A i B són independents. P(A|B) * P(A). P(A) - P(B).

Relaciona el tipus de conjunció amb la forma que s'utilitzarà: A i B són independents. A i B estàn relacionades.

En una aposta, Chico tria un cavall perquè li agrada el seu nom. Això és un exemple de: Probabilitat subjectiva. Heurístic de representativitiat. Probabilitat objectiva. Raonament deductiu.

Quina de les següents afirmacions sobre P(A i B) és incorrecta?. No pot ser més gran que P(A) o P(B). Si A i B són independents, P(A i B) = P(A) * P(B). Si A i B són mútuament excloents, P(A i B) = 0. P(A i B) sempre és igual a P(A|B) + P(B|A).

Relaciona els conceptes bàsics de la probabilitat amb la seva definició i característiques: Disjunció de probabilitats. Probabilitat condicionada. Probabilitat d'esdeveniment segur. Probabilitat d'esdeveniment impossible.

Suposem que tenim un dau de 6 cares. Volem saber la probabilitat conjunta d'A i B de treure un 2 i un 5. Quina seria?​. 1. 0. 1/3. 0,33.

Els heurístics són procediments de raonament que es basen en la intuïció i que poden generar il·lusions cognitives. Quin sistema mental utilitza principalment aquest tipus de raonament?. Sistema 1. Sistema 2. Raonament deductiu. Raonament analític.

Relaciona cada element del teorema de Bayes amb la seva definició i amb el seu exemple: P(HID). P(H i D). P(D).

Quina es la formula de la probabilitat condicionada?. P(HID) = P(DIH)x(P(H)/P(D)​. P(HID)= P(H)xP(D)/P(DIH). P(HID) = P(H i D) / P(D). P(HID) = P(H) x P(D).

En la formula de la probabilitat condicionada, cóm es calcularia P(D)?. P(D) = P(D i no H) + P(H i D). P(D) = P(H i D) x P (D i no H). P(D) = P(H i D) / P (D i no H). Sempre en la donaran a l'enunciat.

Relaciona cada fòrmula amb la seva definició: Probabilitat condicionada (prob. d'H sabent que ha passat D). Probabilitat conjunta (H i D alhora). Teorema de Bayes.

Quina és la utilitat principal del Teorema de Bayes?. Calcula la probabilitat conjunta de dos esdeveniments independents. Permet actualitzar la probabilitat d’una hipòtesi en funció de nova evidència. Determina si dos esdeveniments són mútuament excloents. Permet calcular la probabilitatde qualsevol esdeveniment sense necessitat de dades prèvies.

En quina situació seria més probable que una persona cometés la fal·làcia de la conjunció?. Quan no té en compte la mida de la mostra en un estudi estadístic. Quan assumeix que dues característiques juntes són més probables que una sola característica per separat. Quan sobreestima la probabilitat que un esdeveniment es repeteixi després d’haver-se donat moltes vegades seguides. Quan confon la probabilitat d’un esdeveniment amb la seva gravetat.

Quina situació exemplifica millor la fal·làcia del jugador?. Pensar que després de llançar una moneda i obtenir cinc cares seguides, la propera tirada té més probabilitat de ser creu. Creure que una persona amb bata blanca sempre és metge. Pensar que si un esdeveniment té una probabilitat baixa, mai pot succeir. Suposar que una persona que juga a escacs ha de ser científic perque li agrada la lògica.

Existeix una malaltia que pateixen 20% de les persones Hi ha un test que permet diagnosticar la malaltia: dona positiu en un 70% dels casos en que la persona té la malaltia pero també dona positiu en un 25% dels casos en que realmenent no la té Quina és la probabilitat de que havent donat positiu tinguis la malaltia? (Responder: __%).

El 60% dels alumnes de 6è d'una escola fan cursos d'anglès com a extraescolar. En les proves de competències, un 33,3% dels que estudien fora de l'escola han tret excel·lent. Tanmateix, un 25% dels nens que no fan aquest extraescolar també han tret excel·lent. Quina és la probabilitat de que havent tret excel·lent a les proves de competències, el nen faci anglès fora de l'escola?.

Una nova col·lecció d'una famosa marca de moda consta d'un 80% de samarretes de màniga llarga i un 20% de samarretes de màniga curta. El 75% de les samarretes de màniga llarga duen el logo de la marca. Pel que fa a les samarretes de màniga curta, un 50% també el porten. Quina és la probabilitat de que si veig un logo en una de les samarretes doblegades, sigui de màniga llarga?.

Hi ha una nova malaltia M que pateix el 10% de la població. S’ha creat un test que detecta correctament M (totes les persones que tenen M donen positiu). Però també donen positiu 1/3 de les persones sanes (noM). Imagina que l’Anna ha donat positiu al test. Sabent que ha donat positiu, quina probabilitat té de patir M?.

El 40% dels cotxes d’una ciutat són taxis. El 75% dels taxis són negres. El 25% dels cotxes que no són taxis també son negres. Se sap que un cotxe negre ha estat implicat en un accident. Quina probabilitat hi ha de que sigui un taxi? (Resposta: el percentatge amb el primer decimal arrodonit).

Quin format de presentació de dades facilita una millor comprensió estadística?. Percentatges (%). Gràfics de barres sense dades numèriques. Freqüències naturals (per exemple, "10 de cada 100"). Expressions qualitatives (per exemple, "força eficaç" o "poc eficaç").

Quina d'aquestes persones tindria més probabilitats d'interpretar correctament informació probabilística?. Una persona amb baix numeracy però amb alta intuïció. Una persona amb alt numeracy i que reflexiona abans de respondre. Una persona que es basa només en la seva experiència personal. Algú tendeix a confiar més en la seva intuïció que en dades matemàtiques.

Un laboratori està investigant l’eficàcia de dues dietes (A i B) per aprimar -se Un 60% de les persones que participaren, s’aprimen en un mes. Entre les que s’aprimen, 20% ha seguit la dieta A i la resta la dieta B.Entre el 40% que no s’aprimen, el 10% van seguir la dieta A i la resta la dieta B Per tant, segons aquestes dades, si una persona segueix la dieta A, què probabilitat té d’aprimar?.

Un laboratori està investigant l’eficàcia de dues dietes (C i D) per aprimar.se De les 100 persones que participen, 60 s’han aprimat en un mes. Entre les que s’aprimen, 12 havien seguit la dieta C i la resta la dieta D. Entre les 40 que no s’aprimen, 6 havien seguit la dieta C i la resta la dieta D. Per tant, segons aquestes dades, entre les que segueixen la dieta C, quantes s’esperen que s’aprimen?.

Estudi està valorant l’eficàcia d’una vacuna per a prevenir la malaltia provocada per un nou virus. De 120 persones que participaren, 50 tenien la malaltia. Entre les persones malalties, 5 s’havien vacunat i entre les 70 sanes, 25 s’havien vacunat. Per tant, si algú es vacuna, quina probabilitat té de patir la malaltia?.

Estudi que investiga si el pol·len causa alergia en persones propenses a tenir al·lèrgia. De 120 persones que participaren, 70 tenien símptomes d’al·lèrgia. Entre les persones amb símptomes, 25 havien estat exposades al pol·len. Entre les 50 sense símptomes, 5 també han estat exposades al pol·len. Per tant, si algú ha estat en contacte amb el pol·len, quina probabilitat té de mostrar símptomes d’al·lèrgia?.

Abans de veure les dades, com s’espera que les persones jutgin l’eficàcia de la relació pol·len-al·lèrgia o vacuna-prevenció?. De manera diferent segons el seu nivell de coneixement estadístic. De manera similar, amb una relació forta entre els elements. Sense cap expectativa prèvia. Amb una gran variabilitat segons el format de presentació de les dades.

Com afecten les creences prèvies la comprensió de les dades?. Influeixen més en la comprensió intuïtiva que en l’estimació numèrica. No afecten, ja que la informació estadística és objectiva. Només afecten si les dades es presenten en percentatges. Fomenten una millor comprensió de les dades increïbles.

Quan les dades són increïbles (contràries a les expectatives), què sol passar amb l’estimació de l’eficàcia?. Es manté igual perquè les persones confien més en les seves creences prèvies. Augmenta, perquè les persones ajusten millor els seus judicis. Disminueix, ja que les persones perceben menys eficàcia en la relació. No té cap efecte en els judicis d’eficàcia.

Quan les dades són increïbles, com tendeixen a estimar les probabilitats les persones?. Sobreestimen els valors alts independentment del context. Subestimen els valors alts i tendeixen a baixar les estimacions generals. No canvien la seva estimació perquè confien en les dades. Es tornen més precises en els seus càlculs.

Si les dades d'un problema Bayesià venen presentades en freqüències naturals (fan referència a la mateixa mostra), ja no necessitem multiplicar, sinó que només caldrà seleccionar els nombres rellevants per respondre a la pregunta. Cert. Fals.

De 100 setas que hay en un bosque , 50 son comestibles. De las setas comestibles, 10 son blancas . De las 50 que no son comestibles, 30 también son blancas . Entre las setas de color blanco, ¿cuántas son comestibles? (porcentaje).

Un heurístic és: Un procés mental que garanteix sempre una resposta correcta en la presa de decisions. Una estratègia mental ràpida que ens ajuda a prendre decisions sense analitzar tota la informació disponible. Un tipus de càlcul matemàtic utilitzat en estadística per determinar probabilitats exactes. Un procés cognitiu exclusiu de les persones amb una alta capacitat intel·lectual.

"Si acabem de veure una notícia sobre un accident d’avió, ens semblarà que els accidents d’avió són molt freqüents, encara que estadísticament siguin molt rars". Això és un exemple de: Heurístic d'accessibilitat. Heurístic d'ancoratge i ajustament. Heurístic de simulació. Procés analític.

Relaciona cada heurístic amb el seu exemple: Heurístic d'accessibilitat o disponibilitat. Heurístic d'ancoratge i ajustamejt. Heurístic de simulació.

Si no tenim informació prèvia sobre les probabilitats d’un esdeveniment, què tendim a fer?. Suposar que totes les opcions són igualment probables. Triar sempre la possibilitat més favorable per a nosaltres. Considerar només la primera possibilitat que ens ve al cap. Descartar l’opció menys probable sense fer cap càlcul.

Relaciona cada principi de la teoria dels models mentals amb el seu exemple: Principi d'equiprobabilitat. Principi de la veritat. Principi de proporcionalitat.

Quin dels següents exemples representa una causa generativa?. Fumar i l’augment del risc de càncer. Prendre una aspirina per reduir el mal de cap. Posar-se crema solar per evitar cremades. Pensar que un amulet dona bona sort.

Quina de les següents afirmacions és correcta sobre la força causal?. La correlació entre una causa i un efecte sempre implica causalitat. La força causal mesura fins a quin punt una causa és realment responsable d’un efecte. Si dues variables estan correlacionades, una sempre causa l’altra. La causalitat només es pot determinar mitjançant l’observació.

Què indica la mesura ΔP en relació amb una causa i el seu efecte?. La probabilitat que un efecte ocorri en qualsevol situació. La diferència entre la probabilitat de l’efecte amb i sense la causa. El temps que passa entre la causa i l’efecte. La correlació entre qualsevol dos esdeveniments.

Segons la fórmula del poder causal 𝑝𝑐= Δ𝑃/1−𝑃(𝑒∣¬𝑐), què passa si la probabilitat de l’efecte sense la causa és molt baixa?. El poder causal de la causa serà molt alt. La causa serà preventiva. El valor de ΔP serà negatiu. La causa no tindrà cap efecte sobre l’efecte.

Quina és la diferència entre contingència (ΔP) i poder causal (Pc)?. ΔP només diu si hi ha relació, mentre que Pc quantifica l’efecte causal. Pc sempre és igual a ΔP. ΔP indica si la causa és preventiva, mentre que Pc indica si és generativa. No hi ha cap diferència real entre ΔP i Pc.

Per què les primeres experiències poden influir en les il·lusions de control?. Perquè ens generen una expectativa que després mantenim. Perquè recordem millor els últims esdeveniments que els primers. Perquè ens ajuden a corregir els nostres errors més ràpidament. Perquè són menys importants que les experiències posteriors.

Com s’anomena el biaix pel qual atribuïm els nostres èxits a l’esforç i els dels altres a la sort?. Biaix de negativitat. Biaix d'optimisme. Biaix intencional. Biaix de confirmació.

Quan un esdeveniment té una alta probabilitat i una causa també té una alta probabilitat, què sol passar?. Sobreestimem la coincidència i creiem que hi ha una relació causal. Ens tornem més objectius i evitem biaixos. Deixem de creure en el lliure albir. Ens fixem en la probabilitat exacta abans de prendre decisions.

Quins són els factors que influeixen en la qualitat de la presa de decisions?. Coneixement, motivació i emoció de l'individu. Opcions disponibles i temps. Altres persones. Totes són correctes.

Quin efecte es produeix quan les opcions es presenten de manera positiva o negativa, influenciant la decisió?. Efecte del marc. Heurístic de simulació. Efecte de disponibilitat. Aversió al risc.

Com es calcula el valor esperat?. Probabilitat x seguretat. Valor x probabilitat. Percentatge de probabilitat / seguretat. Valor / probabilitat.

Quina és la regla que descriu les il·lusions causals quan es perceben relacions incorrectes entre la causa i l'efecte?. Regla Delta. Regla de confirmació. Regla d'accés. Regla de representativitat.

En quins tipus de tasques es poden manifestar les il·lusions causals?. Només en tasques passives. Només en tasques actives. En ambdós tipus de tasques. En cap tipus de tasca.

Un nou virus està afectant a 1 de cada 1000 persones i s’està estudiant l’eficàcia d’una vacuna. S’ha observat que el 80% de les persones malaltes i el 10% de les persones sanes s’havien vacunat. Per tant, si una persona es vacuna, quina probabilitat té d’emmalaltir?.