Pensament II

Procés deductiu: "Procés seguit per inferir _____ en un discurs". ... la informació implícita. ... la informació explícita. ... l'evidència. ... les premises vàlides.

En un conte, es diu: “Quan en Marc arriba a casa, veu l’abric mullat penjat al rebedor. No triga gaire a encendre la xemeneia.” Quina d'aquestes és una deducció necessària a partir de les premisses?. En Marc ve d’un lloc fred i vol escalfar-se. Ha plogut i algú ha penjat l’abric mullat. Hi ha algú més a casa d’en Marc. Totes són correctes.

Argument: “Tots els professors són intel·ligents. La Marta és professora. Per tant, la Marta és intel·ligent.” Quina valoració és correcta?. L’argument és vàlid i sòlid. L’argument és vàlid però no necessàriament sòlid. L’argument no és vàlid perquè podria haver professors poc intel·ligents. L’argument és sòlid, encara que les premisses siguin discutibles.

“La veritat científica és sempre relativa i parcial. Això implica que...” Quina afirmació és més coherent amb aquesta idea?. No existeix cap veritat objectiva. Les veritats científiques poden ser rebutjades quan noves proves les contradiguin. Només podem confiar en la veritat matemàtica. Qualsevol opinió és vàlida si es defensa amb convicció.

Una persona creu que dormir amb una pedra sota el coixí li evitarà malsons perquè “ho feia la seva àvia i sempre dormia bé”. Com classifiques aquesta creença segons la seva justificació?. Racional, perquè té una justificació històrica. Irracional, perquè no hi ha cap evidència empírica. Racional, si la persona realment dorm millor. Racional si es pot generalitzar a altres casos.

Quina de les següents formes és vàlida en lògica deductiva?. Si A, llavors B. A → Per tant, B. Si A, llavors B. B → Per tant, A. Si A, llavors B. No A → Per tant, no B. Si A, llavors B. No B → Per tant, A.

Un alumne resol un problema matemàtic així: “Si un tren surt a les 8 i recorre 60 km en una hora, llavors a les 9 estarà a 60 km. A les 10 estarà a 120 km.” Quin tipus de procés ha utilitzat?. Inducció. Deducció. Intuïció. Avaluació de validesa.

En una discussió sobre la història d’un conflicte, cada participant aporta una versió diferent basada en la seva experiència. Segons la noció de “veritat històrica”, quina actitud és més racional?. Rebutjar totes les versions menys una. Assumir que totes les versions són falses. Considerar la suma de punts de vista per entendre el conjunt. Creure només qui sembla més convençut.

Relaciona cada tipus de veritat amb les seves característiques: Veritat científica. Veritat històrica. Veritat absoluta.

En una conferència es diu: "Tots els qui respecten la natura reciclen. Laura recicla. Per tant, Laura respecta la natura." Quina és la millor anàlisi d’aquest argument?. És vàlid i sòlid. És invàlid. És un argument persuasiu vàlid. És una fal·làcia normal.

Quin dels següents és un argument lògicament vàlid però no necessàriament sòlid?. Tots els mamífers tenen ales. Els gats són mamífers. Per tant, els gats tenen ales. Si plou, em mullo. Estic mullat. Per tant, ha plogut. Cap humà és immortal. Sócrates és immortal. Per tant, Sócrates no és humà. Tots els gossos són mamífers. Tots els mamífers tenen columna vertebral. Per tant, tots els gossos tenen columna vertebral.

Quin criteri defineix la validesa d’un argument lògic?. Que sigui convincent. Que les premisses siguin certes. Que la conclusió es dedueixi necessàriament de les premisses. Que tingui exemples.

Identifica la fal·làcia en aquest raonament: "La majoria de la gent pensa que aquesta vacuna és perillosa. Per tant, és millor no posar-se-la.". Fal·làcia ad hominem. Fal·làcia per apel·lació a la ignorància. Fal·làcia ad populum. Fal·làcia formal de negació de l’antecedent.

En què es diferencia una fal·làcia no formal d’una formal?. Les formals tenen estructura vàlida però premisses falses. Les no formals tenen forma incorrecta. Les formals són errors en la lògica; les no formals en el contingut o context. No hi ha diferència rellevant.

Quin d’aquests enunciats representa una conjunció?. Si plou, em mullo. No vaig al cine. Toco el piano i la flauta. Toco el piano o la flauta.

En una disjunció (p ∨ q), quan és fals l’enunciat?. Quan una de les dues parts és certa. Quan ambdues parts són certes. Quan ambdues parts són falses. Quan una part és falsa i l’altra certa.

Quin tipus de raonament representa aquest cas: “Si plou, em mullo. No em mullo. Per tant, no ha plogut.”. Modus ponens. Modus tollens. Afirmació del conseqüent. Negació de la conseqüència.

Quin és el valor de veritat de “p → q” quan p és cert i q és fals?. Cert. Fals. Indeterminat. Depèn del context.

Si l’enunciat “p ↔ q” és cert, quin dels següents ha de ser cert també?. p és cert i q és fals. p és fals i q és cert. p i q tenen el mateix valor de veritat. p i q són contradictoris.

Quina situació exemplifica un error de raonament per afirmació del conseqüent?. Si plou, em mullo. Em mullo. Per tant, ha plogut. Si plou, em mullo. No plou. Per tant, no em mullo. Si estudio, aprovo. He aprovat. Per tant, he estudiat. A i C són correctes.

Si les premisses d’un argument són falses, però la conclusió és certa, aleshores l’argument és... Vàlid i sòlid. Vàlid però no sòlid. Invàlid però sòlid. Invàlid i fals.

Premisses: - Tots els mamífers són animals. - Tots els gats són mamífers. Conclusió: Tots els animals són gats. Aquest argument és... Vàlid, perquè totes les afirmacions són certes. Invàlid, perquè la conclusió no es dedueix de les premisses. Vàlid, perquè la conclusió és creïble. Invàlid, perquè les premisses són falses.

Segons el diagrama d'Euler, aquesta imatge representa una premissa: Universal afirmativa (A). Universal negativa (E). Particular afirmativa (I). Particular negativa (O).

Quan parlem d'una premissa particular afirmativa, estarem dient que... Tot A és B. Cap A és B. Algun A és B. Alguna A no és B.

En un sil·logisme categòric amb la figura següent: 1. Tots els A són B 2. Tots els C són A Conclusió: Tots els C són B Quin és el modus de les premisses?. E-E. A-A. A-O. I-E.

Quin és un exemple de sil·logisme invàlid amb figura difícil?. Tots els A són B. Tots els B són C. → Tots els C són A. Tots els C són B. Tots els B són A. → Tots els C són A. Cap A és B. Algunes C són A. → Algunes C no són B. Tots els A són B. Algunes B són C. → Algunes A són C.

L’efecte de la figura de la premissa fa referència a: L’ordre dels termes en les premisses. La credibilitat del contingut. La complexitat dels quantificadors. L’ús de negacions.

Quin d'aquests és un biaix basat en el contingut de les premisses?. Biaix de les creences. Efecte atmosfera. Efecte de la figura. Afirmació del conseqüent.

Relaciona cada fal·làcia formal amb el seu exemple i la seva forma: Afirmació del consegüent. Negació de l'antecedent. Sil·logisme disjuntiu falaç. Sil·logisme categòric falaç.

Quin és el problema del raonament següent? O treballes o estudies. Estudies. → Per tant, no treballes. Afirmació del consegüent. Sil·logisme categòric invàlid. Sil·logisme disjuntiu vàlid. Sil·logisme disjuntiu falaç.

Quin raonament és vàlid segons la lògica formal (modus tollens)?. Si estudio, aprovaré. Aprovo. → Per tant, he estudiat. Si estudio, aprovaré. No aprovo. → Per tant, no he estudiat. Si plou, em mullo. No plou. → Per tant, no em mullo. Si plou, em mullo. Em mullo. → Per tant, plou.

Quin tipus de fal·làcia representa aquesta afirmació? “No cal escoltar el que diu la Clara sobre la crisi climàtica, és vegana i exagerada amb tot.”. Ad antiquitatem. Ad vericundiam. Ad hominem. Post hoc.

Quin tipus de fal·làcia conté aquest raonament? “Si no aproves aquest examen, no aniràs de viatge. Així que ja saps què et toca fer.”. Ad vericundiam. Ad hominem. Ad baculum. Ex populo.

Quin tipus de fal·làcia mostra aquest argument? “El senyor alcalde ha dit que el canvi serà beneficiós per a tothom. Ell sap el que es fa.”. Ad ignorantiam. Ad vericundiam. Post hoc. Ad populum.

7. Quin tipus de fal·làcia es dona aquí? “Si el meu fill ha suspès l’examen, segurament és perquè no va esmorzar aquell dia.”. Ad hominem. Ad populum. Post hoc. Ad baculum.

Quin tipus de fal·làcia es comet en aquest cas? “Els immigrants ens treuen la feina i fan pujar la delinqüència. No podem permetre-ho!”. Ad baculum. Ad ignorantiam. Ad populum. Ex populo.

Segons les teories racionalistes, per què sovint cometem errors en el raonament?. Perquè la lògica humana és innatament defectuosa. Perquè no sabem interpretar el significat de les paraules. Perquè hi ha limitacions en la nostra memòria i actuació. Perquè el context social afecta les nostres decisions.

Quina afirmació és característica de les teories no racionalistes?. El cervell segueix regles lògiques formals sempre que raona. La lògica és la base natural i universal del raonament. Els errors es deuen a una mala aplicació de regles lògiques. El raonament depèn del significat, emocions i motivacions.

En què es basa la diferència principal entre les teories racionalistes i no racionalistes?. En si el raonament serveix per convèncer o per deduir. En si els errors són causats per la ignorància o pel context. En si la lògica és causa o conseqüència del raonament. En si la memòria funciona millor amb premisses simples o complexes.

La teoria dels models mentals és... Una teoria no racionalista. Una teoria racionalista. Una teoria d'avaluació de validesa. Una teoria d'avaluació de contingut.

Quina és la causa principal dels errors en el raonament segons Johnson-Laird i Byrne i la seva teoria dels models mentals?. Falta d’atenció als detalls de les premisses. Limitacions de la memòria per representar tots els models alternatius possibles. Confusió entre diferents tipus de relacions (comparatives i espacials). La dificultat d’entendre el llenguatge proposicional.

Quina diferència fonamental existeix entre la representació proposicional i el model mental segons Johnson-Laird?. La representació proposicional és icònica i la mental és simbòlica. La representació proposicional manté relacions de manera analògica mentre que el model mental és abstracte. El model mental és una representació analògica que preserva les relacions significatives, mentre la proposicional només descriu parcialment el contingut. La representació proposicional és més fàcil d’utilitzar que el model mental.

Tenint en compte aquesta imatge, la conclusió "Algun A no és C" és... Vàlida, ja que és coherent amb tots els models representants. Invàlida, ja que és incoherent amb al menys un dels models representats. No es pot saber. Invàlida, ja que és coherent amb tots els models representats.

Tenint en compte aquest model, la conclusió serà... Vàlida. Invàlida. No es pot saber amb aquestes dades. Suposa una fal·làcia de l'afirmació del consegüent.

En quin ordre s’han de representar les premisses amb diagrames de Venn per fer una anàlisi correcta?. Primer les particulars i després les universals. Primer les universals i després les particulars. L'ordre no té un efecte significatiu. Primer la conclusió i després les premisses.

D'aquests 3 diagrames de Venn, a quin correspondrà la situació: ▪ (P1) Tots els jutges (J) són justos (Jt) ▪ (P2) Alguns jutges (J) no són demòcrates (D) ▪ (C) Alguns demòcrates (D) no són justos (Jt) → invàlid ▪ (C) algunes persones demòcrates són justos → vàlid ▪ (C) algunes persones justes no són demòcrates → vàlid. Representació 1. Representació 2. Representació 3. Cap és correcta.

Quina de les següents afirmacions reflecteix millor la interacció entre l'afecte i els processos cognitius implícits i explícits?. L'afecte negatiu millora la precisió en tasques d'aprenentatge explícit i no afecta l'aprenentatge implícit. L'afecte positiu amplia el focus atencional, cosa que millora el rendiment en tasques implícites basades en memòria motora. L'afecte negatiu pot perjudicar l'aprenentatge implícit, mentre que l'afecte positiu pot facilitar processos cognitius com l'atenció àmplia. L'afecte no té un impacte significatiu en tasques cognitives, ja que depenen principalment de factors estructurals del cervell.

Quin dels següents efectes es va observar en els participants exposats a humor positiu després de resoldre problemes d’insight?. Van resoldre menys problemes però van experimentar més moments "Aha!". Van percebre la tasca com més difícil però van tenir millor rendiment. Van resoldre més problemes, van tenir més moments "Aha!" i van percebre menys dificultat. No es van observar diferències entre grups respecte al grup control.

En relació a la heurístic d'accessibilitat, quines paraules sobreestimem més?. Aquelles que van soles. Aquelles que van en parella i comencen per la mateixa lletra (Blau-Bambú). Aquelles que van en parella i no tenen relació (Aigua-Teclat). Aquelles que van en parella i tenen una relació semàntica (Aigua-Blau).

Quina explicació es proposa per a la menor susceptibilitat dels adolescents amb autisme a la fal·làcia de conjunció?. Tenen un coneixement superior de les regles de probabilitat. Processen la informació principalment mitjançant intuïcions socials. El seu raonament es basa en un estil de processament més lògic i automàtic. Tenen menys tendència a integrar múltiples peces d'informació contextual.

Quin tipus de patró tendeixen a buscar majoritàriament les persones quan se’ls presenta informació amb significat?. Patrons estructurals com la longitud o la forma. Patrons aleatoris per descartar opcions ràpidament. Patrons semàntics relacionats amb el significat de les paraules. Regles matemàtiques estrictes aplicables universalment.

Què és el pensament contrafactual ascendent?. Imaginar com les coses podrien haver anat pitjor. Considerar escenaris alternatius totalment irrealistes. Imaginar com les coses podrien haver anat millor. Repetir el mateix patró de conducta en situacions similars.

Segons la teoria de la Coherència Central Feble, per què els infants amb TEA podrien tenir dificultats amb el raonament analògic?. Perquè tenen una memòria de treball superior a la mitjana. Perquè tendeixen a centrar-se massa en les relacions socials. Perquè tenen dificultats per integrar la informació de manera global. Perquè tenen més errors perceptius que els altres infants.

Quina fal·làcia es presenta quan la Lacie creu que, si millora la seva puntuació social, automàticament tindrà una vida millor i més feliç?. Falsa causalitat. Apel·lació a la popularitat. Ad hominem. Falsa analogia.

En una activitat de Problema de les 4 Targetes de Wason (1966), hauriem de girar les targetes... Antecedent i negació del consegüent. No antecedent i negació del consegüent. Antecedent i consegüent. No antecedent i consegüent.

En el problema de les 4 targetes (Wason, 1966), quines targetes cal girar per falsar la regla “Si hi ha una vocal per una banda, llavors hi ha un número parell per l’altra”?. E i 4. E i 7. K i 4. K i 7.

En l'experiment de les Targetes de Wason, la selecció de la targeta que mostra la negació del consegüent correspon a: Afirmació del consegüent. Modus Ponens. Fal·làcia lògica. Modus Tollens.

Quina de les següents afirmacions és correcta respecte a les regles vàlides en el raonament condicional?. El Modus Ponens és útil per falsar regles. El Modus Tollens és útil per falsar regles. La negació de l’antecedent és sempre vàlida. Només cal confirmar el consegüent per validar una regla.

En el context del problema de les 4 targetes, què prediu la teoria del raonament motivat sobre una persona que vol creure que "si QI alt → dia imparell"?. Que seleccionarà només la targeta noQ. Que evitarà seleccionar la targeta Q. Que seleccionarà les targetes P i Q. Que no resoldrà el problema.

Segons la teoria del raonament motivat, quina estratègia és més probable que adopti una persona quan es troba davant d’una hipòtesi que recolza la seva visió del món?. Estratègia falsadora. Estratègia deductiva. Estratègia confirmatòria. Estratègia inductiva.

En el problema "QI alt → dia imparell", si una persona ha nascut en un dia parell, segons la hipòtesi 2 de Gilovich, què és més probable que faci?. Busqui exemples que confirmin la hipòtesi. Seleccioni P i Q. Seleccioni P i noQ. Eviti participar en la tasca.

Quin tipus de situació és més fàcil de resoldre segons Cosmides & Tooby?. Una situació abstracta amb vocals i números senzills. Una situació social com evitar riscos o detectar enganys. Una situació matemàtica purament lògica. Un problema de memòria a curt termini.

Si una persona raona millor en situacions que impliquen normes socials (per exemple, "si agafes alcohol, has de tenir més de 18 anys") que en situacions abstractes (per exemple, "si hi ha una vocal, darrere hi ha un número parell"), això reforça: La teoria de la càrrega cognitiva. La teoria del processament dual. La teoria evolutiva del raonament. El model de processament superficial.

Quina capacitat apareix cap als 9-10 anys segons el desenvolupament de l’empatia cognitiva?. Reconèixer expressions facials. Endevinar sentiments propis. Simular el raonament mental d’una altra persona. Ressonar emocionalment amb els altres.

El Joan i la Maria tenen 3 barrets (dos de color negre i un de vermell). Els dos són bons en lògica. Sense mirar, cada un es posa un barret. Els primer que dedueixi el color del seu barret guanya un premi. Quan obren els ulls la Maria veu que el barret de Joan és negre. A el cap d'uns pocs segons, ella dedueix que el seu barret també és negre (cap dels dos pot veure el color del tercer barret). Quina estratègia de raonament utilitza la Maria per deduir el color del seu barret quan veu que en Joan porta un barret negre?. Modus ponens. Afirmació de l'antecedent. Modus tollens. Endevinació basada en probabilitat.

Quina evidència empírica diferencia clarament els problemes d’insight dels incrementals?. Els d’insight requereixen més càlcul. En els d’insight, la sensació d’estar lluny de la solució es manté fins just abans de resoldre. Els d’insight són sempre resolts més ràpidament. Els d’insight tenen una solució previsible des del començament.

Què indica la recerca sobre verbalització simultània durant la resolució de problemes?. Ajuda per igual tant en problemes d’insight com en incrementals. Obstaculitza els problemes incrementals però afavoreix els d’insight. Afavoreix els problemes incrementals però perjudica els d’insight. No té cap efecte en cap tipus de problema.

En el problema de les dues cordes de Maier, què demostra el fet que els participants utilitzin una clau anglesa en lloc d’un martell per fer un pèndol després d’haver usat el martell en una altra tasca?. Que la solució és massa complexa per ser intuïtiva. Que l’experiència prèvia facilita la flexibilitat funcional. Que han superat la fixació perceptiva. Que estan influïts per una fixació funcional sobre l’ús del martell.

Què és l'entorn dels problema segons Newell i Simon?. El conjunt de respostes possibles. La representació objectiva del problema. La representació subjectiva que fa el solucionador. El lloc físic on passa el problema.

Quina és una característica clau del procés d'insight?. Associació automàtica d'accions. Ús d'heurístics experts. Simulació interna i reestructuració del problema. Cerca sistemàtica d’estats.

Quina diferència hi ha entre insight i assaig i error?. L’insight és extern, l’assaig intern. L’assaig i error no genera cap solució. L’insight implica comprensió i l’assaig és associatiu. Són el mateix procés.

Quin dels següents aspectes defineix millor una limitació de l’estratègia mitjans-finalitats?. No permet dividir el problema en subobjectius. Requereix sempre coneixements experts. Pot bloquejar-se si la solució implica retrocedir temporalment. És aplicable només a problemes motors.

Quan es fa servir l’anàlisi mitjans-finalitats en la resolució de problemes, com es decideix quina acció escollir?. Es fa un càlcul exhaustiu de totes les opcions possibles. Es tria l’acció que maximitza la repetició d’assaigs. Es prioritza l’acció que redueix aparentment la distància a l’objectiu. Es basa únicament en regles declaratives.

Quina afirmació és correcta sobre l’evolució en l’adquisició d’habilitats en la resolució de problemes?. L’estadi de transició es caracteritza per l’ús exclusiu de l’assaig i error. L’estadi autònom implica el domini d’estratègies heurístiques noves. L’estadi declaratiu suposa només la comprensió conceptual de l’objectiu. L’estadi de transició inclou l’emergència de subobjectius i agrupacions d’accions (chunking).

Com es pot facilitar la detecció de similituds relacionals en un problema?. Incrementant el nombre d’objectes concrets. Utilitzant objectes amb propietats idèntiques. Utilitzant conceptes genèrics en lloc de descripcions concretes. Centrant-se en les característiques visuals dels elements.

Quina és la principal dificultat per a la transferència analògica entre problemes distants?. La manca de coneixement previ sobre el problema. L'excés d'informació rellevant en els problemes. La manca de similitud superficial entre els problemes. La complexitat matemàtica de les solucions.

Quin tipus de similitud és essencial per a la transferència analògica efectiva entre problemes?. Similitud de vocabulari. Similitud superficial entre objectes. Similitud emocional entre situacions. Similitud estructural en les relacions entre elements.

Segons els estudis, quina opció tria una persona entrenada amb analogies distants en una tasca visual on hi ha una similitud literal i una relacional?. Sempre escull la literal. Sovint prefereix la semblança per color o forma. Té més probabilitats d'escollir la relació estructural. Tria a l'atzar.

Segons la teoria associativa, la creativitat sorgeix de... Processos lògics i planificats. Associacions conscients i voluntàries. Processos associatius no conscients. L'estimulació directa de la memòria de treball.

Segons la teoria del control atencional, la creativitat depèn de... L’associació espontània de paraules. L’activació simultània de moltes idees. La inhibició de les idees més habituals. El coneixement enciclopèdic.

La teoria de les estratègies de meta control proposa que la creativitat depèn de... La motivació externa. L’ús de metàfores visuals. L’equilibri entre exploració i explotació. L’eficiència del processament perceptiu.

Quina àrea cerebral s’associa amb la motivació per crear?. Còrtex occipital. Còrtex prefrontal i ganglis basals. Amígdala. Hipotàlem.

Quin efecte té una emoció alegre en la tasca Flanker?. Millora el rendiment en situacions incompatibles. Disminueix la interferència de distractors. Augmenta la interferència en condicions incompatibles. No té cap efecte significatiu.

Com es pot millorar la capacitat de transferència entre problemes anàlegs?. Utilitzant només metàfores. Comparant diversos problemes i identificant-ne l’estructura comuna. Memoritzant la solució del primer problema. Simplificant el vocabulari.

Tria l'alternativa CORRECTA sobre els models racionalistes... Distingeixen entre competència i actuació. Consideren que la competència consisteix en una sèrie de regles a les que podem accedir conscientment. Prediuen efectes de contingut en el procés de raonament. Consideren que per tal de disposar de competència, cal haver après lògica a l'escola.

Quina d'aquestes alternatives és CORRECTA segons la Lògica?. Interpretar el "Tot A és B" només com una relació d'identitat entre A i B. Interpretar que "tot A és B" és el mateix que "tot B és A". Interpretar que "cap A és B" és el mateix que dir que "cap B és A.". Interpretar que "Algun A no és B" és el mateix que "Algun B no és A.".

Quina és la conclusió vàlida per a aquest sil.logisme? Tots els catalans són viatgers. Alguns catalans són sociables. Algunes persones sociables NO són viatgeres. Aquest sil·logisme no té una conclusió vàlida. Algunes persones sociables són viatgeres. Totes les persones sociables són viatgeres.

Quina d'aquestes alternatives és FALSA?. La relació entre intel·ligència i creativitat és una relació lineal segmentada. QI i creativitat correlacionen en QIs de més de 120. Ser més o menys obert a noves experiències podria ser el factor que explica per què algunes persones amb QI molt alt són creatives i altres no. La intel·ligència és una condició necessària però no suficient per a ser creatiu.

Tria la CORRECTA sobre la tasca de les 4 targetes de Wason: El biaix de confirmació i el biaix d’emparellament fan prediccions diferents sobre quines seran les targetes més seleccionades pels participants. El biaix d’emparellament prediu que els participants triaran aquelles targetes que apareixen a l’enunciat de la tasca. La resposta més habitual és triar “P” i no “Q”. Si fas una versió concreta de la tasca, el rendiment posterior en una versió abstracta de la mateixa tasca millora.

Quina d'aquestes fases és la més difícil quan hem d'establir una analogia?. Construir una representació mental de problema font i del problema target. Seleccionar el problema font potencialment útil per a resoldre el problema target. Emparellar els components del problema font i del problema target. Generar una solució del problema target a partir de l'emparellament que s'ha fet amb els elements del problema font.

Davant d'una periodista que li qüestionava la gestió de la pandèmia i la pobre capacitat d'anticipació de la seva administració, Donald Trump respongué " ets falsa i irrespectuosa i el teu mitjà de comunicació i tot el que publica també ho són". Es tracta de.... Una fal·làcia vericundiam. Una fal·làcia ex populo. Una fal·làcia ad hominem. Una fal·làcia ad baculum.

A continuació trobaràs diverses prediccions sobre raonament proposicional que fa la teoria dels models mentals. Tria la FALSA: El condicional i el bicondicional es confondran perquè la seva representació inicial és idèntica. La conjunció serà més difícil que la disjunció inclusiva. El modus tollen serà més difícil que el modus ponens. El major predictor de la dificultat per a raonar és el nombre de models necessaris per a representar un problema.

Tria l'alternativa CORRECTA sobre les estratègies de resolució de problemes. L'heurístic dels caníbals i els missioners és molt útil per a resoldre el problema de les torres de Hanoi. L'anàlisi mitjans-fins només es pot aplicar quan es disposa de coneixement específics sobre el camp del problema. L'algoritme és més ràpid que l'heurístic però no assegura trobar la solució. L'assaig-error només es útil quan l'espai d'estats-accions és molt limitat.

Tria l'alternativa CORRECTA. Els arguments sòlids poden tenir tant premisses veritables com falses. Les premisses dels arguments vàlids són sempre veritables. La conclusió dels arguments sòlids no aporta informació semàntica nova. Tots els argument vàlids són sòlids.

Per raonament motivat entenem: A les situacions on exposem els motius que ens han dut a concloure alguna cosa, amb la finalitat de convèncer altres persones. El fet que raonem de forma més acurada quan se’ns presenten arguments amb els que inicialment ja estaven d’acord. El fet que adoptem criteris mes restrictius quan hem de jutjar arguments que contradiuen la nostra forma de pensar o de veure’ns. Cap és correcta.

Pel que fa a l’efecte atmosfera i els seus derivats: Fou la primera aproximació lògica al raonament humà. Considerem que la conclusió preferida depèn de la figura de les premisses. Afirmen que malgrat que les dues premisses siguin particulars, tendim sempre a concloure en universal. Afirmen que si les dues premisses son negatives, tendirem a preferir una conclusió negativa.