Persona Gran/ Anciano Parte 2

En malalties oncohemàtiques, es denomina '' monoclonalitat'': La dominació d'un tipus de cèl·lula. Totes les cèl·lules malignes provenen d'una mateixa dona. L'extinció de les cèl·lules normals. Totes són correctes.

Els ganglis dolorosos post-ingesta d'alcohol són característica de: Els limfomes de Hodgkin. Els limfomes de no Hodgkin. Els mielomes. Les leucèmies.

Ingressa un malalt en la planta d'hematologia i porta un informe en el que s'explica que el malalt presenta una leucèmia en estadi 1 del sistema RAI. Tu saps que aquesta classificació fa referència a: Leucèmia mieloide aguda. Leucèmia linfoide aguda. Leucèmia mieloide crónica. Leucèmia linfoide crónica.

El diagnòstic d'infermeria més prioritari per l'actuació de la infermera amb malalts amb cremades greus és: Risc d'infecció. Aïllament social. Dèficit 'dactivitats recreatives. Dèficit d'autocuidatge.

El senyor Jordi de 35 anys, està ingressar pendent de la realització d'un transplantament medul·lar i en tractament amb quimioteràpia i radioteràpia. Quin diagnòstic d'infermeria serà el més prevalent?. Risc d'infecció. Ansietat. Dèficit de coneixements. Temor.

Al Sr. Joan li han diagnosticat una leucèmia crònica fa dos anys, en aquest moment es troba estable. Com a infermera d’aquest malalt deu saber que: Les leucèmies cròniques són una malaltia crònica. Les cèl·lules clonals són madures i bé diferenciades. La evolució d’aquesta malaltia es caracteritza per ser lenta i llarga. Totes les respostes són correctes.

Diem que un pacient es troba en situació d’aplasia medul·lar si: Es troba en un estat d’inmunosupresió. La seva medul·la òssia no fabrica cèl·lules linfocitàries. La seva medul·la òssia no fabrica cèl·lules mieloides. Té infeccions.

En les persones diagnosticades de mieloma un diagnòstic molt prevalent que requereix molta atenció i cuidatges per part de la infermera és: Risc d’infecció. Dolor. Aïllament social. Intolerància a l'activitat.

La presencia en orina de la proteïna Bence-Jones es una característica de: Limfomes. Mielomes. Leucèmies. Totes les malalties oncohemàtiques.

En relació a l’administració de fàrmacs quimioterapèutics IV, quina intervenció d’ infermera es correcta: Evitar la infusió d’agents vesicants a prop d’articulacions. Identificar dèficit de informació per part del malalt. Identificar situacions de risc per part del malalt. Totes són correctes.

La classificació de ANN ARBOR, serveix per: Diagnosticar els limfomes de Hodking i No Hodking. Conèixer l’evolució de la malaltia del limfoma. Conèixer el pronòstic de la malaltia. Conèixer la histologia dels ganglis afectats.

Els símptomes “B” del limfoma són: Disminució pes, suor nocturna, febre. Astènia, anorèxia i pèrdua de pes. Febre, sudoració i prurigen. Anèmia, anorèxia i febre.

Quin tipus de leucèmia està relacionat amb la síndrome de Down?. Leucèmia mieloide aguda. Leucèmia mieloide crònica. Leucèmia limfoide aguda. Leucèmia limfoide crònica.

Ens referint al trasplant autòleg de medul·la òssia, quan: El donant és el propi receptor i no hi ha possibilitat de rebuig. El donant és el propi receptor, però existeix possibilitat de rebuig. El donant és bessó univitel·lí. a i b són correctes.

Quina de les següents afirmacions és certa en relació a les cèl·lules leucèmiques: Les cèl·lules anormals (cancerígenes), només envaeixen la medul·la òssia. Només envaeixen la medul·la òssia i el fetge. Impedeixen la formació normal de les cèl·lules hematopoieiques. Impedeixen tan sols la formació de cèl·lules leucocitàries.

Diem que un malalt de leucèmia es troba en “remissió completa” en el tractament de les leucèmies, quan: No resten cèl·lules leucèmiques en medul·la. No resten cèl·lules leucèmiques en òrgans extramédul·lars. No resten cèl·lules leucèmiques en sang. Les cèl·lules leucèmiques en sang són inferior al 5% i no es troben en òrgans extramedul·lars.

En els malalts de mieloma una cura d’infermeria molt important a tindrà en compte és: Aixecar-li del llit cada dia. Realitzar les mobilitzacions en bloc, no arrossegar. Animar-li i ajudar-li a caminar una mica cada dia. Totes les respostes són correctes.

Quina de les següents afirmacions és correcta respecte a les leucèmies cròniques: Les leucèmies cròniques són una malaltia crònica i evolucionen com tal. Es produeixen com resultat d’una leucèmia aguda. Evolucionen a una fase blàstica, progressiva i terminal. No evolucionen, reten latents sense donar simptomatologia.

Els anticossos són substàncies proteiques elaborades per: els limfòcits T. els limfòcits B. els limfòcits T i B. les immunoglobulines.

Quina és l’afectació ganglionar del estadi III del limfoma de Hodgkin: Més d’una zona ganglionar afectada en el mateix costat del diafragma. Unicament hi ha una zona afectada i la melsa. Existeix afectació ganglionar a ambdues costats del diafragma. Existeix afectació ganglionar a ambdues costats del diafragma i altres òrgans extralinfátics.

Al Sr. Joan li han diagnosticat una leucèmia crònica fa dos anys, en aquest moment es troba estable. Coma infermera d’aquest malalt deu saber que: Les leucèmies cròniques són una malaltia crònica. Les cèl·lules clonals són madures i bé diferenciades. La evolució d’aquesta malaltia es caracteritza per ser sempre benigna. A (les leucèmies) i b (les cèl·lules) són correctes.

Els limfomes Hodgkin y no Hodgkin es diferencien entre altres coses en: El tipus de cèl·lules anormals que es troben en cada cas. Els estadis clínics de las malalties. La simptomatològia de cadascuna de las malalties. a i b són certes.

El control de diüresi és molt important per detectar la insuficiència renal com a complicació característica de les persones afectades de: Leucèmia mieloide. Leucèmia linfoide. Mieloma. Limfoma Hodgkin.

El Sr. Martí diagnosticat de un limfoma de Hodgkin (estadi IV), et comenta que no té apetit i sensació de plenitud. Com infermera del Sr. Martí sap que la falta de gana possiblement està produïda: Per l’estat d’ànim del Sr. Martí. Per la inflamació i pressió que fan els ganglis limfàtics sobre òrgans de l’aparell digestiu. Per la pressió dels ganglis limfàtics sobre pulmons que donen sensació de ofegament i impedeixen la deglució. Es normal que una persona amb limfoma en estadi IV no tingui gana.

L’afectació de la membrana sinovial, és característica de: Artritis. Artrosis. Artritis i artrosis. Traumatisme de l’articulació.

Quina de les següents afirmacions respecte al procés d’envelliment individual no consideres correcta?. L’envelliment és un procés individual, no tots els individus envelleixen de la mateixa manera. És un procés dinàmic. En la mateixa persona, els organs envelleixen més o menys al mateix ritme. És un procés universal.

Quina de les següents definicions correspon al concepte d’autonomia a la vellesa?. La persona gran és capaç d’escollir les normes i regles de funcionament de la seva propia conducta. La persona gran respon per si mateixa a les necessitats d’una manera aceptable que li permet la persistencia de la seva homeòstasi física i psiqui., alhora que mantener un estat satisfactori de benestar. La persona gran es capaç de fer ús de qualsevol dispositiu que li permet mantener les seves necessitats. A i C correctes.

Entre les teoría i models socials de l’envelliment no trobem la següent: Del retraïment, de Cummings i Henry 1961. Dels rols, Burgess 1960. De l’activitat, de Havigurst I Maddox 1963. Dels ancians com hipercultura, de Rose 1965.