Prácticas II

La mascarilla de Venturi es un dispositivo que se emplea para administrar oxígeno ¿en qué concentraciones? Trieu-ne una: Menores de 40%. Mayores del 80 %. Mayores del 60 %. Entre el 24 y el 50 %.

Assenyaleu la resposta falsa: Alguns dels avantatges de la terapia inhalatoria son: Trieu-ne una: Encareix el tractament. Actua amb petites dosis de fàrmac sobre els bronquis. Disminueix els possibles efectes secundaris de l'aplicació del fàrmac. Aconsegueix el màxim efecte terapèutic.

Alguns dels fàrmacs nebulitzats o inhalats poden produir candidiasi orofaringea. Trieu-ne una: Vertader. Fals.

¿Cuál de las siguientes afirmaciones es la correcta? Trieu-ne una: La mascarilla de Venturi, puede proporcionar una FiO2 constante y definida, pero depende del patrón ventilatorio del paciente. Todas son correctas. NO hay ninguna respuesta correcta. La mascarilla de Venturi, es útil en los pacientes con retención crónica de dióxido de carbono, como los que presentan una enfermedad pulmonar obstructiva crónica.

Marca l'afirmació FALSA: Respecte al sistema de cartutx pressuritzat. Abans de prèmer el cartutx la persona ha de realitzar una expiració. Durant la inspiració disparar el cartutx. Quan finalitzi la inspiració contenir la respiració durant trenta segons. Una vegada finalitzat, s'ha d'indicar al pacient que glopegi aigua.

¿Qué efecto colateral NO ES COMÚN en los fármacos de la terapia inhalatoria? Trieu-ne una: Bradicardia. Temblores. Cefaleas. Arritmias.

Respecto a la mascarilla de reservorio, ¿cuál de las siguientes afirmaciones es correcta? Seleccione una: Son las de elección cuando el paciente llega a urgencias. Proporciona una Fi O entre el 60 y el 80%. Igual que la mascarilla de Venturi, es un sistema de alto flujo. Son efectivas a flujos de 1 a 6 litros/minutos.

Senyala la resposta correcta en quant als sistemes de nebulització Seleccione una: Els sistemes ultrasónics son molt mes ruidoso que els compressors. Els fàrmacs que s'administren estan en forma de pols seca. Sovint son portàtils i es pot fer el tractament la persona a casa seva. Sempre la persona ha d'estar estirada per la seva administració, el més confortable possible.

Alguns dels fàrmacs nebulitzats o inhalats poden produir candidiasi orofaringea. Seleccione una: Verdadero. Falso.

Quina de les següents afirmacions és certa pel que fa al maneig sistemes de pols seca. Trieu-ne una: No cal carregar la dosi perquè ja surt directament quan la persona inspira. Si ha de repetir dos o més dosi del medicament, cal que ho faci immediatament i que no esperi entre una i altra dosi. S’ha d’ensenyar a la persona el maneig, el procediment, el control de les dosis i la neteja. Sempre s’han de fer servir amb càmara.

Quins dels següents fàrmacs es pot nebulitzar? Trieu-ne una: Salbutamol. Furosemida. Adrenalina. Són correctes A i C.

¿Cuál de los siguientes hábitos saludables NO está relacionado con la educación para la rehabilitación respiratoria? Trieu-ne una: Seguir el programa de vacunación. Ejercicio adaptado a las capacidades de la persona. Disminuir el estrés. Alimentación e hidratación adecuados.

En la fisioteràpia respiratòria quina és la tendència actual? Trieu-ne una: Ensenyar a fer moviments actius per millorar la musculatura. Cada vegada es fa servir menys la fisioteràpia respiratòria perquè no s'ha demostrat la seva efectivitat. Fer moviments passius i mecànics, la persona no cal que faci res. Totes les respostes són correctes.

Indica la opción FALSA cuando hablamos de fisioterapia respiratoria para pacientes encamados Trieu-ne una: No es necesaria la humidificación. La aspiración de secreciones traqueobronquiales debe hacerse siguiendo todas las medidas de asepsia. Hay que hacer una valoración sistémica de la permeabilidad de la vía aérea. Es necesario hacer cambios posturales frecuentes.

Indica la respuesta correcta: El drenaje autógeno es: Trieu-ne una: La modificación de la expiración forzada. Ninguna es correcta. La modificación de respiración forzada. La modificación de la inspiración forzada.

Las técnicas de fisioterapia respiratoria NO forman parte de la rehabilitación respiratoria Trieu-ne una: Vertader. Fals.

Quina de les següents afirmacions és falsa en relació a la medició del flux espiratori màxim?. Durant la mesura és molt important segellar bé el broquet (en castellà la boquilla) amb els llavis. Abans de la mesura s’ha de posar l’indicador del volum al 0. Per a cada mesura s’han de fer 3 espiracions i triar-ne el valor més alt. Està indicat per a la detecció precoç de les crisis asmàtiques.

Para llevar a cabo una buena fisioterapia respiratoria es necesario un equipo multidisciplinar. Vertader. Fals.

Per valorar la simetria dels moviments respiratoris hem de: Trieu-ne una: Observar visualment com es desplacen els hemitòrax amb la respiració. Totes les respostes són correctes. Auscultar els dos hemitòrax. Posar les mans a l’esquena del pacient a banda i banda de la columna i fer un petit plec amb els dits polzes.

Quina és la zona reflexa que estimularem voluntàriament per provocar la tos? Trieu-ne una: Cap de les respostes és correcta. Donarem cops a l’esquena perquè és el més efectiu. No es pot estimular cap zona perquè és perillós. Entre el cartílag cricoides i l’inici de l’estèrnum.

Indica la respuesta correcta: El drenaje autógeno es… Trieu-ne una: La modificación de la inspiración forzada. Ninguna es correcta. La modificación de la expiración forzada. La modificación de la respiración forzada.

Finaliza esta frase de la manera más correcta: el motor principal de la movilización del moco es: el paso del aire. la hidratación. el claping. ninguna es correcta.

Senyala la resposta correcta en quant a la fisioteràpia pneumonia. el drenatge postural esta contraindicat en persones amb pneumonia. els exercicis de respiració diagragmàtica son passius i no precissen la col.laboració del pacient. el clapping s’ha de complementar amb altres tècniques com el drenatge postural. per fer drenatge postural es col.loca la persona sempre decúbit prono, independentment del lòbul afectat.

Indica cuál de los siguientes NO es un objetivo de la fisioterapia respiratoria. Prevenir las disfunciones respiratorias mediante la movilización de la mucosidad para evitar la sobreinfección respiratoria y favorecer la ventilación alveolar. Favorecer todos los factores que disminuyen la capacidad de la caja torácica. Educar y sincronizar la ventilación para aumentar el volumen circulatorio y reducir la frecuencia respiratoria. Readaptar a la persona al ejercicio para utilizar mejor el oxígeno.

Senyala la resposta correcta en quant a la fisioteràpia respiratòria: Trieu-ne una: El clapping es una tècnica en desús per falta d'eficàcia. Els exercicis de respiració diafragmàtica són passius i no precissen la col·laboració del pacient. El drenatge postural està contraindicat en persones amb pneumonia. Per fer drenatge postural es col·loca la persona sempre decúbit prono, independentment del lòbul afectat.

Quina de les següents afirmacions és certa? Trieu-ne una: La sonda vesical s'ha de mobilitzar diàriament inflant i desinflant el globus de subjecció per tal d'evitar úlceres per decúbit. Tant la sonda vesical com la sonda nasogàstrica s'han de mobilitzar diàriament (retirar i reintroduir entre 5 i 6 cm.) per tal d'evitar úlceres per decúbit. La sonda nasogàstrica s'ha de mobilitzar diàriament per tal d'evitar úlceres per decúbit. És fals que les sondes nasogàstrica i vesical s'hagin de mobilitzar diàriament, ja que les úlceres per decúbit no en són una complicació.

Se dispone a medir la longitud de la sonda nasogástrica que precisa insertar en una persona con una hemorragia digestiva alta. ¿Qué debe tener en consideración? Trieu-ne una: Introducir toda la sonda primero e iremos retirando poco a poco hasta ver la primera marca. No hay ninguna respuesta correcta. Medir la sonda aunque no es del todo necesario porque las sondas nasogástricas que se utilizan en esta situación vienen marcadas. Calcular la distancia del lóbulo de la oreja a la nariz y de la nariz al apéndice xifoides.

Después de administrar nutrición o fármacos a través de la sonda Trieu-ne una: Colocarla en declive para evitar aspiraciones. Irrigarla con suero fisiológico, nunca agua porque tiene que ser estéril. Irrigarla con agua para evitar bloqueos. Aspirar para valorar el contenido gástrico.

En quina de les següents circumstàncies està indicada una sonda nasogàstrica de 3 vies?. Les sondes enterals de tres vies no existeixen. Aspiració gàstrica i nutrició intestinal. Aspiració intermitent en obstruccions intestinals. Administració de preparats de nutrició enteral de composició definida.

Para evitar las úlceras por presión en las coanas. Se moverá la posición de la sonda Trieu-ne una: Cuando el paciente sienta malestar, se girará hacia el lado más cómodo para el paciente. Diariamente haciéndola girar, retirándola o introduciendo 1 cm y se registrará el cambio. No hay que moverla, solo bajo prescripción médica. Cada turno se desplazará un cm y no es necesario registrar el cambio.

¿En qué situaciones está indicada la colocación de una sonda nasogástrica? Trieu-ne una: Administración de alimentación enteral. Todas son correctas. Administración de medicación. Aspirar el contenido gástrico en obstrucciones intestinales.

Generalmente se emplea la sonda de pequeño calibre para Trieu-ne una: ninguna es correcta, las sondas tienen que ser de gran calibre. administración de medicación. descompresión gástrica. nutrición enteral.

La maniobra enfocada a explorar la hipoactividad intestinal es Trieu-ne una: La auscultación. La palpación. La inspección. La vibración.

El lubricante utilizado en la inserción de la SNG ha de ser Trieu-ne una: hidrosoluble como la glicerina. Se pueden utilizar hidrosolubles y liposolubles. Ninguno de los dos las SNG siempre lo llevan incorporado.

La posición más habitual para la exploración mediante tacto rectal es Trieu-ne una: Decúbito supino. Decúbito prono. Decúbito lateral lado izquierdo, en posición de Sims. Genupectoral, apoyando las manos en la camilla.

La inserción de una sonda nasogástrica Trieu-ne una. Es una técnica que combina técnica estéril y técnica limpia, pues se utiliza un paño de campo estéril. Es una técnica estéril en la que se utilizan guantes quirúrgicos. Todas son correctas. Es una técnica limpia en la que se utilizan guantes de un solo uso.

L'ordre de l'exploració abdominal és: Trieu-ne una: auscultació, inspecció percussió i palpació. Inspecció, auscultació, palpació i percussió. Inspecció, auscultació, percussió i palpació. Inspecció, palpació, percussió i auscultació.

La Sonda Salem Trieu-ne una: tubo de material plástico de un solo uso con doble luz con entrada de aire. tubo de material plástico con una sola luz y varias perforaciones cerca de su extremo distal. Son de pequeño calibre, son más cómodos para la persona. tubo de material poliuretano de un solo uso con doble luz.

La sonda nasogástrica (SNG) de gran calibre es la más utilizada Trieu-ne una: para la para descompresión gástrica. todas son correctas. para administración de medicación. Para nutrición enteral.

En relación a la palpación del hígado es cierto que Trieu-ne una: En personas sanas no se puede palpar. Un hígado normal suele sobrepasar unos 2cm. por debajo del reborde costal. Hay que indicar al paciente que respire profundamente. NO hay ninguna respuesta correcta.

La maniobra que explora el tono muscular es Trieu-ne una: La palpación. La auscultación. La inspección. La vibración.

La maniobra enfocada a explorar la hipoactividad intestinal es Seleccione una: La palpación. La vibración. La auscultación. La inspección.

Cuando hablamos de sonda tipo "Salem", ¿a qué nos referimos? Seleccione una: Sondas ureterales. Sondas vesicales. Sondas nasogástricas. Ninguna es cierta.

En el paciente portador de SNG es fundamental Seleccione una: la higiene diaria de la boca solo cuando reciba alimentación. la higiene diaria de la boca cuando sea para drenaje. la higiene de la boca cuando el paciente sienta sequedad. la higiene diaria de la boca y la hidratación de los labios.

En la inserción de la SNG nos colocaremos Seleccione una: donde nos encontremos más cómodos. frente al paciente. en el lado opuesto al orificio nasal elegido. en el lado de la cama correspondiente al orificio nasal elegido.

Cuando colocamos una vía periférica corta, ¿qué debemos tener en cuenta? Indica la opción correcta: Ninguna es correcta. Colocar el catéter con el bisel hacia arriba y un ángulo entre 10º y 15º. Colocar el catéter con el bisel hacia arriba y un ángulo entre 15º y 30º. Colocar el catéter con el bisel hacia abajo y un ángulo entre 15º y 30º.

Indica si es verdadero o falso. Si el paciente tiene prescritos medicamentos hiperosmolares, la vía de elección es el catéter periférico corto. Vertader. Fals.

Cuando canalizamos una vía periférica, ¿en qué momento retiramos el smarch?. Cuando observamos sangre en la cámara trasera y antes de acabar de canalizar. Cuando observamos sangre en la cámara trasera, acabamos de canalizar la vía y retiramos. Cuando hemos localizado la vena y antes de canalizar la vena escogida. Justo después de retirar el fiador.

Indica la opción correcta: Todas son correctas. La elección de la vena de una extremidad siempre la haremos de distal a proximal. Elegiremos las venas de mayor calibre y más visibles. Las venas más utilizadas son las medianas cefálicas y la basílica.

Los siguientes factores son determinantes para elegir el punto de inserción de un catéter periférico, EXCEPTO. La duración del tratamiento. El lado dominante. La talla. Edad.

En quina de les següents circumstàncies no està indicada la canalització de la via venosa perifèrica?. Administració de líquids. Administració de medicació. Extracció de sang venosa per analitzar. Extracció de sang arterial per analitzar.

En realitzar una venoclisis, ajudem a disminuir el grau de dolor que experimenta un pacient si: Impedim que visualitzi la tècnica. Totes són certes. Seleccionem un entorn adequat sense elements estressants. Utilitzem teràpia analgésica.

Quina d’aquestes no és una complicació de la Via Venosa Perfièrica?. Flebitis. Extravassació. Dolor. Calibre de catèter inadeqüat.

En l’elecció d’un vas per canalitzar un catèter perifèric. Quina afirmació és correcta?. S’ha de seleccionar els vas de major calibre a la zona proximal. Si l’ús del catèter es prevé de llarga durada, es ficarà a les extremitats inferiors. Escollirem, sempre, la zona de la fosa cubital del braç dominants. S’ha d’evitar les venes situades per sota d’una filtració prèvia.

Quin inconvenient té utilitzar la vena antecubital mediana com zona de canalització d’un catèter perifèric?. S’infiltra amb més facilitat. El pacient ha de mantenir el colze en extensió. Disminueix la mobilitat del canell. Limita l’ús d’un catèter d’una mida més petita.

En la espirometria, és incorrecte que la infermera: Trieu-ne una: La prova BDL s'ha de fer als 20 min de l'adm del Broncodilatador. Ha de realitzar la tècnica sense broncodilatar a una persona que hagi tingut pneumotòrax. Ha de valorar la tècnica correcta, que la corba sigui acceptable, comprovar els valors i el que el temps és igual o superior a 6 segons. Explica la tècnica a la persona, l'ha d'incentivar, acompanyar-la durant la expiració i valorar els resultats.

No és criteri de repetició d'una espirometria: Trieu-ne una: Esforç variable. Presència de tos en el 1er segon. No col·laboració de l'usuari. Temps d'expiració forçada > 8 segons.

Quina de les següents afirmacions és falsa en relació a la medició del flux espiratori màxim Trieu-ne una: Abans de la mesura s'ha de posar l'indicador del volum a 0. Per a cada mesura s'han de fer 3 espiracions i triar-ne el valor més alt. Està indicat per a la detecció precoç de les crisis asmàtiques. Durant la mesura és molt important segellar bé el broquet (en castellà la boquilla) amb els llavis.

Trieu-ne una: La FVC es messura en repòs i no cal que la persona faci cap esforç. En la messura de la FVC es messura tota la capacitat vital inclos el volum residual. La espirometria forçada medeix únicament el volumen normal o tidal. La FVC és el volum d'aire mobilitzat des de la màxima inspiració forçada fins a la màxima expiració forçada.

Es una contraindicación para colocar Vía Venosa Periférica: extremidad con afectación de retorno linfático. extremidad opuesta a extremidad con favi. vena con curvas. venas del pie.

Digues de les següents afirmacions quina és la CORRECTE: El complex QRS ha de mesurar com a màxim 0,8 segons. En totes les derivacions tan les de les extremitats com les precordials les ones P sempre són positives. En un ritme sinusal totes les ones P han d'anar precedides d'un complex QRS. L'interval PR mesura entre 0.12-0.20 segons.

Durant la realització del registre electrocardiogràfic haurem de tenir present: Durant la realització del registre no serà necessària la utilització de material conductor en cap moment. Si al realitzar el registre electrocardiogràfic es veu que en aquest hi ha interferències haurem de revisar que els electrodes estiguin ben adherits a la pell de la persona. El registre electrocardiogràfic sempre s'haurà d'imprimir en paper. Com ja s'ha registrat l'electrocardiograma no serà necessari anotar a la història de la persona la realització d'aquest.

Quina derivació precordial és la que s'ha de col·locar en el cinquè espai intercostal en la línia axil·lar anterior dreta?. V4. V5. V6. Cap.

Quina derivació precordial és la que es col·locarà al cinquè espai intercostal a la línia mitja clavicular costat esquerre?. V4. V5. V6. Cap.

La derivació precordial que es col·loca al quart espai intercostal al costat dret de l'estèrnum és la V1: Vertader. Fals.

Senyala quin aspecte hem de tenir en compte a l'hora de canalitzar una via venosa perifèrica: Escollir preferiblement la flexura del braç abans que l'avantbraç. Prioritzar sempre la zona més proximal abans que la zona més distal. Fer un bucle amb l'equip de sèrum. Escollir el braç de la ma dominant.