Preguntas pensament expos

Què conclou l’estudi sobre l’efecte de la repetició en afirmacions són extremadament plausibles o que resultin increïbles a primera vista?. La repetició no té cap efecte, ja que les persones bloquegen la informació irracional basant-se en els seus coneixements previs. La repetició només té èxit en afirmacions ambigües on els participants tenen dubtes inicials. L'efecte de veritat il·lusòria disminueix a mesura que les afirmacions es tornen més exagerades, impedint qualsevol canvi en la creença. La repetició augmenta la representació interna de veritat per igual en totes les afirmacions, fins i tot quan la declaració és altament implausible.

Las falacias relacionadas con pensamientos paranormales: Dan los mismos resultados que en cualquier otro ámbito indicando que las falacias son difíciles de identificar sin ninguna otra condición. Solo se ve influenciado por la edad. Hay una correlación positiva entre las creencias paranormales y las falacias, indicando que las falacias tienen cierto nivel persuasivo. Las personas dan respuestas en los extremos al identificar falacias o argumentos.

Quina de les següents situacions descriu millor l’efecte ancoratge?. La tendencia a buscar, interpretar i recordar informació de manera que confirmi les creences o hipòtesi que ja tenim. Un biaix en que la primera informació oferta (número, preu o dada) serveix com a punt de referència i influeix desproporcionadament en els judicis posteriors. El fenomen pel qual les persones tendeixen a creure que un esdeveniment era predectible una vegada que ja ha passat, encara que no hi hagués base real per preveure’l. La propensió a valorar més un objecte pel simple fet de posseir-lo, atorgant-li un preu de venda superior al seu valor de mercat.

Quina de les següents afirmacions descriu millor la principal conclusió de l’article sobre el pensament contrafàctic i les teories de conspiració?. El pensament contrafàctic elimina completament les creences conspiranoiques ja establertes. El pensament contrafàctic augmenta directament la confiança en les teories de conspiració. El pensament contrafàctic redueix sobretot la interacció i el consum de contingut conspiranoic, més que no pas les creences ja formades. El pensament contrafàctic només és efectiu en persones amb baixa mentalitat conspiranoica.

En una botiga de roba veus una jaqueta de marca: “abans 200€, ara 80€. Segons l’efecte ancoratge, quina funció té el preu de 200€?. Informar sobre la qualitat dels materials. Enganyar sobre l’estoc disponible. Servir de referència per dir que el preu de 80 sembli una ganga i sembli molt més baix del que és. Reduir la dissonància cognitiva del comprador.

¿Qué variable adicional podría ayudar a explicar mejor la aparición de la ilusión causal en contextos médicos reales?. El color de los medicamentos. La gravedad de la enfermedad presentada. La duración del experimento. El número de preguntas del cuestionario.

Quins resultats esperàvem aconseguir amb la rèplica de l’experiment de Bornstein i d’Agostino de 1992?. Que les figures exposades subliminalment generessin una agradabilitat més elevada que les figures noves o conscients. Que les figures conscientment fossin recordades millor i també valoressin una agradabilitat superior. Que no hi hagués diferències entre les figures subilimals i supraliminals en agradabilitat ni reconeixement. Que les figures menys exposades fossin considerades més agradables per efecte de novetat.

Que pretendia medir el cuestionario de pensamiento contrafáctico antes y después del caso?. Inteligencia, memoria y atención. Motivación, autoestima y inteligencia. Satisfacción, frustración y motivación. Creatividad, atención y frustración.

Según los resultados del estudio. ¿Qué es algo que el pensamiento contrafactual NO logró cambiar?. La consideración de otros puntos de vista. Las creencias conspiratorias de los participantes. La elección de noticias (clics). El tiempo dedicado a leer conspiraciones.

¿Cuál de las siguientes afirmaciones describe mejor la relación entre pensamiento contrafáctico y atribución de responsabilidad en el estudio?. El pensamiento contrafáctico lleva a atribuir responsabilidad únicamente al agresor, ya que es quien realiza la acción directa. Las personas tienden a generar alternativas centradas en agentes con capacidad de control, lo que incrementa la atribución de responsabilidad hacia las autoridades. La atribución de responsabilidad depende exclusivamente de la gravedad emocional del crimen. El razonamiento contrafáctico reduce la percepción de control sobre los acontecimientos negativos.

Quina diferència clau hi ha entre fluïdesa i originalitat dins del pensament creatiu?. La fluïdesa mesura la qualitat de les idees, i l’originalitat mesura la quantitat. La fluïdesa es basa en la generació d’un gran nombre d’idees, mentre que l’originalitat en la seva novetat. L’originalitat només apareix en tasques figuratives. A i B són correctes.

Segons l’estudi de Toblas-Webb et al. (2020) quin va ser l’efecte de l’alcohol sobre la fal·làcia del jugador en comparació amb el grup placebo?. L'alcohol va eliminar completament el biaix de la fal·làcia del jugador. L’alcohol va duplicar la tendència dels jugadors a comentre la fal·làcia. No es van trobar diferències significatives; el biaix es va mantenir present en ambdues condicions. L'alcohol només va afectar les dones, però no els homes.

Quina és una de les conclusions principals de l’estudi respecte a l'aplicació pràctica en entorns com l’educació o la medicina?. Els metges i professors són immunes als biaixos de representativitat quan avaluen el treball dels seus col·legues o alumnes. L’ús de la confiança com a mesura de detecció és inútil en contextos professionals a causa de la sobreconfiança dels experts. Fins i tot quan les persones no corregeixen activament un biaix aliè, poden estar processant un senyal interna d’error o conflicte. L’avaluació de decisions dels altres és un procés purament analític que elimina l’ús dels heurístics.

Quina fal·làcia va resultat igual d’efectiva per a ambdós grups ideològics?. La d’emoció. Falacia naturalista. Petitio Principii. Argumentum ad hominem.

Segons l'experiment de Daniel Kahneman i Amos Tversky, quin dels següents casos genera habitualment més penediment?. Quan dues persones pateixen la mateixa pèrdua però cap d’elles havia pres cap decisió prèvia. Quan una persona manté la situació i obté un resultat negatiu. Quan una persona per una acció activa que acaba un resultat negatiu. Quan una persona imagina un resultat pitjor que el que ha obtingut realment.

Al Clinton-Trump (2016), Trump diu: “I began this campaign because I was so tired of seeing such foolish things happen to our country” (en lloc de respondre si es un bon model pels joves). Quina fal·làcia comet?. Apel·lació a l’autoritat. Conclusió equivocada. Fal·làcia genètica. Raó errònia.

Quin és el principal factor que explica el biaix dels mitjans xilens cap a l’esquerra durant el període estudiat?. La propietat dels mitjans per part d’empreses multinacionals. L’orientació política del govern en poder en aquell moment. La presència del públic per les notícies progressistes. L'ús de Twitter com a plataforma de publicació.

Segons l’estudi d’Ammalainen i Moroshkina (2021), quin efecte es pensaven que tindrien les pistes subliminals (no conscients) en la resolució de problemes d’insight? (= hipòtesi inicial). Les pistes reals facilitaran la resolució pero no afectaran la sensació d’insight. Les pistes falses bloquejaran completament la capacitat de trobar la solució. Les pistes reals augmentaran tant la probabilitat de resoldre el problema com la intensitat de l'experiència “Aha!”. El processament inconscient no tindrà cap influència en la reestructuració de problemes complexos.