PREGUNTES PRIMERS AUXILIS

La persona que es fa càrrec d'atendre els ferits en un accident ha de transmetre tranquil·litat. F. V.

La valoració primària serveix per identificar lesions probablement mortals i per aquest motiu s'explora la funció cardíaca. F. V.

Si en un accident ens trobem un gran cremat i un ferit que presenta una luxació oberta el primer que atendrem és el gran cremat. F. V.

Si controlem el pols d'un ferit estem analitzant un signe. F. V.

La posició lateral de seguretat és una posició d'espera indicada per a pacients no traumàtics, inconscients però que respiren i tenen pols estable. F. V.

Si en un accident ens trobem una víctima amb una fractura oberta i una altra amb una fractura tancada, primer atendrem al que presenta la fractura tancada. F. V.

Si durant l'exploració secundaria detectem un ferit que a nivell radial no té pols, però si a nivell de la caròtida, ens indica que pot haver-hi alteracions cardíaques. F. V.

Si ens trobem davant d'un accident convé que tinguem present: OBSERVAR MOLT, TOCAR POC, MOBILITZAR NOMÉS SI ÉS IMPRESCINDIBLE. F. V.

Una primera urgència i una extrema urgència són aquelles situacions en què a mesura que augmenta el temps d'espera, augmenta el risc de mort o empitjora el pronòstic de la víctima. F. V.

El número d'emergències és el 012. F. V.

El retard en l'ompliment capil·lar és un signe de xoc. F. V.

Les contusions es classifiquen d'acord a l'extensió de la lesió. F. V.

El barotrauma en alguna ocasió va associada a l'aparició de vertigens. F. V.

Mai rentarem una ferida amb aigua i sabó. F. V.

Les ferides contuses presenten unes vores ben definides i poden requerir punts de sutura. F. V.

En les ferides punxants predomina la profundiatat per sobre de l'extenció. F. V.

Les contusions de grau 3 requeriran control mèdic. F. V.

Les ferides que afecten grans extensions de pell, però que són poc profundes, són les menys doloroses. F. V.

Hem de sospitar que exiteix una contusió de grau 3 davant la presència d'un dolor intents, inflamació i enduriment de l'extremitat afectada i impotència funcional. F. V.

Davant una ferida en què hi ha un objecte clavat mai l'extreurem. F. V.

Les ferides es netegen de fora cap a dins. F. V.

Les ferides brutes tenen un risc augmentat d'infecció. F. V.

Les ferides contuses poden ser provocades per una caiguda en un terreny rugós. F. V.

La profunidtat és un factor de gravetat ja que com més profunda és una ferida més teixits es veuen afectats. F. V.

L'aigua oxigenada és poc útil com a antisèptic, però pot ajudar a controlar l'hemorràgia. F. V.

La povidona iodada és l'antisèptic més apropiat per a embarassades, nadons i lactants. F. V.

La localització d'una ferida no és un factor que modifiqui la gravetat d'una ferida. F. V.

El risc d'infecció és superior en una contusió que en una ferida. F. V.

La profunditat és un factor de gravetat en què l'erosió és la més lleu i la ferida perforant la més greu. F. V.

Si un subjecte es llança a una piscina poc profunda i perd la consciència, podem suposar que pot presentar una lesió a la columna vertebra. F. V.

En les ferides linguals les hemorràgies són poc important. F. V.

Equismosi (contusió simple) és el nom que rep l'hemorragia nassal. F. V.

Un símptoma típic de la fractura òssia per esclat és la visió doble i la limitació a mirar cap a dalt. F. V.

L'otalgia (dolor d’orella) és el nom que reben les hemorràgies de l'orella. F. V.

En les fractures costals és molt important reconèixer la presència de possibles lesions associades. F. V.

Si trobem un cos enclavat a l'escleròtica, procurarem retirar-la. F. V.

Davant un tòrax inestable el subjecte es col·locarà sobre el costat afectat. F. V.

En una lesió de columna vertebral sinó hi ha símptomes neurològics vol dir que no hi ha lesió òssia. F. V.

La fotofòbia, el llagrimeig i l'envermelliment són símptomes de l'erosió o abrasió cornial. F. V.

Les erosions o abrasions cornials són lesions molt doloroses i per tant molt greus. F. V.

Per resoldre l'hematoma auricular cal aplicar compressió i gel. F. V.

Una lesió del cuir cabellut pot provocar un xoc hipovolèmic. F. V.

Si sospitem de l'existència d'una lesió a la columna no moure'm ni deixarem moure la víctima. F. V.

Si ens trobem una persona que ha patit una caiguda i, malgrat ara està conscient, no recorda que li ha passat podem sospitar que ha patit una commoció cerebral. F. V.

Les fractures costals que afecten les costelles poden anar associades a contusions pulmonars. F. V.

L'impacte del massís facial contra una superfície dura (el terra) pot anar associada a una contusió o concussió ocular. F. V.

En un pneumotòrax obert taparem la ferida amb una gasa vaselinada fixada per tots quatre costats. F. V.

Davant una fractura o luxació del maxil·lar cal sostenir la mandíbula. F. V.

L'hiposfagma traumàtica és una hemorragia supefícial que s'esten per sobre l'escleròtica. F. V.

La secreció, el brunzit, el dolor, l’hipoacúsia i en alguns casos el vertigen són símptomes de ruptura del timpà. F. V.

Un subjecte amb un possible traumatisme abdominal el col·locarem en decubit supí i cames flexionades fins que arribin les assistències. F. V.

Els traumatismes oculars durant la pràctica esportiva sempre tenen conseqüències dramàtiques. F. V.

El tractament de la queratoconjuntivitis actínica és la irrigació de l'ull amb aigua o sèrum fisiològic. F. V.

En alguna ocasió les lesions nassals poden anar associades a lesions en la columna cervical. F. V.

Un subjecte que pateix un despreniment de la retina ens pot referir; "hi veig com si tingués una cortina que em tapa una part de la vista". F. V.

El xoc medul·lar és un fenomen neurològic que té lloc durant les 2 hores posteriors a la lesió medul·lar. F. V.

Si un esportista es trenca una dent, aplicarem fred i controlarem l'hemorràgia fent pressió amb una gasa. F. V.

En una melé, un jugador pot patir una erosió o abrasió cornial. F. V.

En un atleta deshidratat podem observar signes i símptomes de xoc. F. V.

Davant una obstrucció completa de via aèria combinarem cinc cops a l'esquena entre les escàpules amb 5 compressions abdominals fins que es resolgui el problema. F. V.

En situacions d’asfíxia cal esperar quatre minuts a iniciar les maniobres de desobstrucció. F. V.

Davant una hemorràgia externa provocada per una fractura oberta de tíbia en un motorista, intentarem aturar-la mitjançant una compressió facilitada. F. V.

Un augment en la freqüència respiratòria, amb inspiracions curtes ens pot fer sospitar que ens trobem davant una crisi asmàtica. F. V.

Un esportista que refereix acúfens i visió borrosa el posarem en posició antixoc, en previsió que es troba en una situació que pot desencadenar un xoc. F. V.

Una víctima d'ofegament malgrat es recuperi abans de l'arribada del serveis d'emergència, ha de ser revisat per un metge. F. V.

En les hemorràgies capil·lars el risc d'infecció és alt. F. V.

Els xocs normovolèmics sempre van associats a una parada cardíaca. F. V.

Si un esportista després de rebre un cop fort a l'abdomen empitjora el seu estat sense motiu aparent hem de sospitar que pot patir una hemorràgia interna. F. V.

Aquelles hemorràgies en que es perd entre un 15 i un 30% de la volèmia poden requerir transfusions. F. V.

L'ofegament sol anar acompanyat d’hipotèrmia, per tant els danys cerebrals seran més greus. F. V.

En una hemorràgia venosa la sang surt de forma continua i és d'un color vermell viu. F. V.

La set pot ser un símptoma d'hemorràgia interna, caldrà subministrar aigua a aquesta persona per fer remetre aquest símptoma. F. V.

Un pacient en coma respon a estímuls dolorosos. F. V.

La compressió directa és el primer mètode que utilitzarem per intentar aturar una hemorràgia externa produïda per un tall. F. V.

Una persona que pateix una crisi asmàtica l'estirarem. F. V.

Quan tenim un objecte a la via aèria hem d'intentar evitar la tos perquè l'objecte no vagui més avall en aquesta via. F. V.

Un accidentat que pateixi una hemorràgia interna pot patir un xoc hipovolèmic. F. V.

Un excursionista que es llança de forma sobtada a un llac pot patir una asfixia per bloqueig de l'epiglotis. F. V.

Les situacions que comporten una alteració de la consciència sempre són situacions greus. F. V.

En fractures obertes que comporten hemorràgies externes importants intentarem localitzar i comprimir l'arteria contra un os en un punt entre la lesió i el cor. F. V.

La víctima d'una crisi de pànic experimenta por a morir, per tant cal tranquil·litzar-la i donar-li seguretat. F. V.

Els ofegaments associats a un bloqueig de l'epiglotis, tenen pitjor pronòstic que els ofegaments per aspiració d'aigua. F. V.

La maniobra de Heimlich no es pot aplicar a dones embarassades. F. V.

Alteracions en la tensió arterial poden provocar lipotimies. F. V.

Una persona que pateix una obstrucció completa de via aèria no podrà tossir. F. V.

Una persona en coma sempre la col·locarem en PLS. F. V.

Si som en un restaurant i a la taula del costat algú comença a tossir de forma enèrgica, hem de pensar que pateix una obstrucció incompleta de les vies aèries. F. V.

Els trastorns disbàrics són accidents produïts per variacions de pressió en activitats d'alta muntanya. F. V.

Alguns trastorns disbàrics poden provocar disfuncions i dolors articulars. F. V.

Un submarinista que ha patit un accident disbàric pot veure alteral el seu esta de consciència però, mai presentarà vertígens. F. V.

Un trauma de sobrepressió pulmonar es produeix durant un ascens ràpid amb l'epiglotis tancada. F. V.

Les malalties per descompressió es poden produir quan un submarinista està molt temps a molta profunditat i al disminuir la pressió ambiental, es formen bombolles als teixits. En descompressions ràpides aquestes bombolles poden danyar els teixits. F. V.

La hipocapnia provocada per hiperventilacions és més comú en submarinistes experts. F. V.

Les intoxicacions per nitrogen poden provocar amnèsia, lentitud i descoordinació. F. V.

La Maniobra de Valsalva pot servir per evitar lesions en el timpà. F. V.

Un trastorn disbàric no precisa d'ajuda especialitzada, es resolen espontàniament. F. V.

Davant un accident disbàric és molt important poder informar sobre com s'ha dut a terme la descompressió. F. V.

Un ambient hipobàric suposa una major pressió d'oxigen. F. V.

Un alpinista que pateig ofeg en repòs, tos, taquiapnea i presenta la pell blavosa ens ha de fer sospitar que pateix un edema pulmonar. Convindrà inciar el descens fins una cota on no hagi patit simptomatologia. F. V.

Davant un alpinista que presenta trastorns mentals i/o de la marxa, independenment que hagi referit o no simptomatologia de mal de muntanya, podem sospitar que pateix edema cerebral. F. V.

El mal de muntanya moderat (4-6 punts - taula de valoració clínica del mal de muntanya) obliga a abandonar la muntanya. F. V.

En un ambient hipobàric el rendiment físic dels subjectes es manté, però l'intel·lectual empitjoara. F. V.

Els trastorns hipobàrics poden manifestar-se a partir de 3000m. F. V.

Mantenir una bona hidratació millora el mal agut de muntanya. F. V.

Els vòmits són el signe més comú del mal d'alçada mentre que el mal de cap només apareix de manera esporàdica. F. V.

Si un alpinista durant l'ascens a l'Aconcagua presenta mal de cap associat a nàusees i vòmits, cansament i trastorns del son hauria d'aturar l'ascens fins que desaparegui la simptomatologia i sinó desapareix baixar fins a una alçada on no l'ha experimentat. F. V.

Els primers símptomes de mal d'alçada poden aparèixer a partir de les 6 - 10 hores d'exposició a gran alçada i trigar més de 15 dies en millorar. F. V.

La corrent continua (ús industrial) produeix lesions per calor amb cremades en punt d'entrada i sortida (si s'hi ha) de la corrent. F. V.

Un traumatisme per electricitat pot provocar una fibril·lació ventricular (batecs ràpids i desordenats). F. V.

Davant una víctima d'un traumatisme elèctric que presenta la seva roba en flames, l'apagarem tirant-li aigua per sobre. F. V.

Davant una intoxicació si sospitem que la víctima ha ingerit un producte càustic, mai li provocarem el vòmit. F. V.

La gravetat d'una mossegada d'un gos es pot veure condicionada per si aquest animal està controlat o no per un veterinari. F. V.

Una fulguració és una electrocució per electricitat natural (llamps). F. V.

Davant un subjecte que està conscient però que presenta signes i símptomes d'intoxicació etílica cal evitar que s'adormi. F. V.

Si la intoxicació es produeix per via cutània, rentarem la zona amb aigua abundant durant 15 - 20 minuts, i si la roba ha estat en contacte amb el tòxic la treurem. F. V.

Un traumatisme elèctric provoca una contracció tetanitzada de la musculatura que fa que la persona no pugi separar-se voluntàriament del punt de contacte. F. V.

Tan si em pica una abella com una vespa em quedarà l'agulló clavat. F. V.

Les intoxicacions per via circulatòria poden ser per inoculació i per injecció. F. V.

En les intoxicacions no sempre caldrà activar el trasllat a un centre sanitari. F. V.

En tots els tipus d'intoxicació, l'única informació que hem de donar als serveis sanitaris és quina substància ha ingerit aquella víctima.F (informar què, quan i com). F. V.

Les lesions provocades per un gos presenten més risc d'infecció que les provocades per un gat, ja que les dents són molt més esmolades. F. V.

El recorregut que fa la corrent per l'interior del cos no modifica els efectes causats. F. V.

Davant una picada de medusa podem aplicar fred, uns 15 minuts, i extreure les restes dels tentacles (utilitzant mesures d'autoprotecció. F. V.

La infecció provocada per l'escherichia coli, se l'anomena popularment com a "diarrea del viatge" perquè sol aparèixer com a reacció a aigües i aliments no habituals. F. V.

Els llamps poden provocar lesions per: descàrrega directa, descàrrega indirecta (side flash), lesions de contacte o lesions provocades per les ones de xoc. F. V.

Si ens trobem en el centre d'una tronada i en mig d'una tartera el millor que podem fer és llançar ben lluny els objectes metàl·lics que portem a sobre (claus, mosquetons) i estirar-nos a terra. F. V.

Una víctima que ha rebut una descàrrega d'un llamp podem tocar-lo immediatament després de la descàrrega. F. V.

Una de les complicacions més greus de les mossegades d'alguns animals és la transmissió de la ràbia sinó estan vacunats o no es rep tractament específic. F. V.

Els únics símptomes de les intoxicacions alimentaries són: els vòmits i la febre. F. V.

Davant una mossegada d'animal l'actuació prioritària serà la neteja meticulosa de la ferida i anar a un centre sanitari. F. V.

En cas d'intoxicació s'aconsella posar-se en contacte amb el "Centro Nacional de Información Toxicológica", on ens orientaran de les actuacions a realitzar. F. V.

Una cremada provocada per un traumatisme elèctric es caracteritza per ser de color marró i presenta els límits aixecats i el centre enfonsat. F. V.

La principal complicació d'una picada d'abella és la reacció a nivell general que pot provocar en persones sensibilitzades al tòxic. F. V.

La corrent alterna (ús domèstic) produeix sobretot efectes de sobreestimulació en els òrgans interns, provocant espasmes, convulsions i alteracions del ritme cardíac. F. V.

Davant un accident elèctric el primer que farem és separar la víctima de la corrent. F. V.

Les intoxicacions es produeixen de forma exclusiva per ingesta d'un producte tòxic. F. V.

Davant la picada d'una abella cal extreure l'agulló amb pinzes. F. V.