Procediment Administratiu I (fins art.33)

Segons l’article 1 de la Llei 39/2015, quin d’aquests NO és un objectiu de la llei?. Regular els requisits de validesa i eficàcia dels actes administratius. Regular el procediment administratiu comú. Definir els pressupostos generals de l’Estat. Regular els principis de l’exercici de la iniciativa legislativa i la potestat reglamentaria.

La Llei 39/2015 s’aplica a les administracions públiques, incloent-hi: Només les entitats de dret privat vinculades. L’Estat, comunitats autònomes, administració local i sector públic institucional. Només l’Estat i les Comunitats Autònomes. Entitats locals però no les universitats.

Quin requisit ha de tenir la inclusió de tràmits addicionals diferents als previstos per la Llei 39/2015?. Aprovació del Consell de Ministres. Només ha de ser necessari. Ha de ser mitjançant decret. Ha de ser mitjançant una llei i de manera motivada.

Quina condició han de complir els tràmits addicionals per ser vàlids segons l’Art. 1?. Ser inútils però obligatoris. Ser eficaços, proporcionats i necessaris. Ser imposats per instruccions internes. Ser obligatoris per a empreses privades.

Quins tenen consideració d’administracions públiques segons l’Art. 2?. Entitats del sector públic institucional, com organismes públics de dret públic. Fundacions sense ànim de lucre. Només ministeris i ajuntaments. Empreses privades que col·laboren amb l’administració.

Segons l’article 2 de la Llei 39/2015, quin d’aquests col·lectius forma part del sector públic institucional?. Només les universitats privades i fundacions filantròpiques. Organismes públics i entitats de dret públic vinculats a les AAPP, i Universitats públiques (amb la seves normes i supletoriament la 39/2015). Empreses amb subvencions públiques sense control administratiu. Tots els col·legis professionals i empreses privades.

Segons l’article 3 de la Llei 39/2015, tenen capacitat d’obrar davant les administracions públiques: Només les persones jurídiques amb nacionalitat espanyola. Només els majors d’edat i funcionaris públics. Només els ciutadans amb formació administrativa. Les persones físiques o jurídiques segons les normes civils.

Qui NO té, en general, capacitat d’obrar davant l’administració?. Els menors d’edat no incapacitats. Les entitats amb patrimoni autònom. Els grups d’afectats reconeguts per la llei. Els menors d’edat incapacitats.

Quina afirmació sobre el concepte d’interessat (Art. 4) és correcta?. Només són interessats si ja hi ha una resolució definitiva. És interessat qui tingui drets o interessos legítims afectats per una decisió. Només poden ser interessats els ciutadans espanyols. Només són interessats els que inicien un procediment.

Segons la Llei 39/2015, poden ser considerats interessats col·lectius: Ciutadans anònims sense acreditació. Associacions que representin interessos socials o econòmics reconeguts per llei. Només sindicats i patronals registrats. Empreses estrangeres sense seu a Espanya.

Segons l’article 3 de la Llei 39/2015, qui dels següents té capacitat d’obrar davant les administracions públiques?. Només els funcionaris públics i autoritats administratives. Només les persones físiques majors d’edat amb nacionalitat espanyola. Les persones físiques o jurídiques, els menors no incapacitats i els grups previstos per la llei. Només les empreses que figuren en el registre mercantil.

Segons l’article 5 de la Llei 39/2015, els interessats amb capacitat d’obrar poden actuar per mitjà de representant: Només si ho autoritza un notari. Només si són persones jurídiques. Sempre que no hi hagi manifestació expressa en contra. Només davant del jutge.

Què és l’“apud acta”?. Un document jurídic pel qual es dóna representació davant del jutjat. Un certificat de cens. Una autorització verbal de compareixença. Un escrit administratiu intern.

Els poders registrats al registre electrònic d’apoderaments tenen una validesa de: 2 anys. 3 anys. 5 anys. Fins a ser revocats per notari.

Segons l’article 6 de la Llei 39/2015, fins quan es pot revocar o prorrogar un poder inscrit al registre electrònic d’apoderaments?. En qualsevol moment abans que finalitzi el termini de validesa, i per una prorroga de màxim 5 anys. Un cop expirat, es pot recuperar durant 30 dies. Només el darrer any abans que caduqui. Només dins dels primers 6 mesos des de la inscripció.

Quina diferència és correcta entre poderdant i apoderat segons la Llei 39/2015?. El poderdant representa el jutge i l’apoderat és l’interessat. El poderdant dóna el poder i l’apoderat actua en nom seu. El poderdant és qui rep el poder, i l’apoderat qui el concedeix. Tots dos han de ser funcionaris públics.

Segons l’article 13 de la Llei 39/2015, les persones amb capacitat d’obrar tenen, entre altres, el dret a: Exigir resposta immediata a totes les sol·licituds. Rebre atenció administrativa amb respecte i deferència. Ser notificades només per telèfon. Fer tràmits només presencialment.

Segons l’article 13, qui està obligat a relacionar-se electrònicament amb les administracions públiques?. Només les empreses de més de 50 treballadors. Només les persones que ho sol·licitin. Qualsevol persona física major d’edat. Persones jurídiques, col·lectius professionals, representants i funcionaris.

Segons l’article 15 de la Llei 39/2015, quin principi regula l’ús de la llengua als procediments administratius?. Només es pot usar el castellà. Només es reconeixen les llengües cooficials per a notificacions. Els procediments es duen a terme en la llengua triada per l’interessat. L’Administració tria la llengua segons la seva ubicació.

Què és el Punt d’accés general de l’Administració segons la Llei 39/2015?. Una oficina física a cada província per fer reclamacions administratives. Un portal únic perquè els ciutadans accedeixin a serveis i tràmits de l’administració. Una plataforma per als empleats públics per fer comunicacions internes. El registre on s’inscriuen els representants electrònics de cada organisme.

Segons la Llei 39/2015, on poden presentar els interessats documents dirigits a les administracions públiques?. A les oficines de l’administració local exclusivament. Al registre electrònic, oficines de correus, representacions diplomàtiques i altres. Només als registres electrònics de l’Estat. Només presencialment davant funcionari habilitat.

Segons l’article 17 de la Llei 39/2015, què ha de garantir cada administració en relació amb els documents?. Un arxiu físic a cada seu administrativa. Un accés obert i públic a tots els expedients. La destrucció automàtica un cop resolt el procediment. Un arxiu electrònic únic dels documents electrònics de procediments finalitzats.

Què estableix l’article 18 de la Llei 39/2015 respecte la col·laboració de les persones?. Només les entitats jurídiques tenen aquesta obligació. Només es demana col·laboració si hi ha pagament de taxes. La col·laboració és opcional i només en cas de denúncia. Les persones han de col·laborar amb l’Administració quan la llei ho exigeixi.

Segons la Llei 39/2015, què s’ha de fer amb els documents presentats de manera presencial a l’administració?. Digitalitzar-los i retornar els originals. Registrar-los en paper i arxivar-los en físic. Fer-ne una fotocòpia i enviar-la a l’arxiu central. Tornar-los a l’interessat sense registre.

Quina obligació tenen totes les administracions públiques respecte als registres, segons l’article 16?. Obrir un registre físic a cada capital de comarca. Delegar la gestió dels registres a empreses privades. Compartir un únic registre nacional gestionat per l’Estat. Disposar d’un registre electrònic general per rebre documents.

Quin és el termini màxim general que té l’Administració per resoldre un procediment si la norma reguladora no ho estableix?. 1 mes. 2 mesos. 3 mesos. 6 mesos.

Segons l’article 21 de la Llei 39/2015, quin és el termini màxim que pot fixar la norma reguladora per resoldre un procediment administratiu?. No pot excedir els 9 mesos. No pot excedir els 6 mesos. No pot excedir els 4 mesos. No hi ha cap límit establert per llei.

Segons la Llei 39/2015, què han de fer les administracions públiques respecte als terminis i efectes del silenci administratiu?. Publicar i mantenir actualitzades les relacions de procediments i terminis, amb efectes del silenci administratiu. Informar només del termini previst per la normativa europea. Publicar trimestralment una llista d’expedients oberts. Comunicar els terminis només si l’interessat ho demana.

Segons l’article 21 de la Llei 39/2015, quan comença a comptar el termini màxim per resoldre un procediment administratiu?. Sempre des de la notificació a l’interessat. En tots els casos, des del dia que es resolgui el procediment anterior. En els iniciats d’ofici, des de l’entrada al registre electrònic. En els d’ofici, des de la data de l’acord d’iniciació, i en els iniciats a sol·licitud de l'interessat, des de l’entrada de la sol·licitud al registre electronic.

Segons la Llei 39/2015, què passa quan l’Administració no resol dins del termini màxim establert?. Sempre es considera que la sol·licitud queda desestimada. El procediment s’arxiva automàticament. L’administració té 6 mesos addicionals per resoldre sense conseqüències. Opera el silenci administratiu, amb efectes que poden ser positius (estimatòries) o negatius (desestimatòries) segons el cas.

Segons l’article 22 de la Llei 39/2015, en quin d’aquests casos sí es pot suspendre el termini màxim legal per resoldre?. Per falta de voluntat política de resoldre l’assumpte. Quan l’expedient s’ha iniciat fa menys d’un mes. Quan el funcionari encarregat està de vacances. Quan l’Administració requereix a un interessat perquè aporti documents.

Què passa si l’Administració reclama a un interessat que esmeni errors o aporti documents?. Es denega automàticament la sol·licitud. El procediment es considera nul. El termini per resoldre es pot suspendre. El termini es redueix a la meitat.

Quan s’ha d’obtenir un pronunciament preceptiu d’un òrgan de la UE, què passa amb el termini?. Es pot suspendre fins que arribi aquest pronunciament. Continua igual, però es dóna més temps després. El procediment s’ha de tornar a iniciar. S’anul·la el termini i es resol segons dret europeu.

SUSPENSIÓ: Quin d’aquests motius NO és vàlid per suspendre el termini legal per resoldre?. Que hi hagi una recusació presentada per l’interessat. Que l’òrgan competent estigui en vaga. Negociacions amb vista a un pacte o conveni. Que calgui una actuació complementària prevista per llei.

Què ha de fer l’Administració quan suspèn el termini per resoldre?. No cal fer res si l’interessat ho ha provocat. Notificar-ho només si el procediment es paralitza més de 30 dies. Ha de comunicar-ho als interessats. Ha de publicar-ho al BOE.

El termini per resoldre es suspendre’s si: Es presenta una recusació de la tramitació d'un procediment. Hi ha tràmits duplicats. L’interessat no respon en 3 dies. El procediment és massa llarg.

Segons l’article 23 de la Llei 39/2015, en quines condicions es pot ampliar el termini màxim per resoldre un procediment?. Quan la resolució no es pugui fer dins del termini original per qualsevol motiu. Quan s’han esgotat els mitjans personals i materials, amb acord motivat. Quan l’interessat ho demana per escrit. Sempre que el procediment sigui complex.

Què es pot fer contra l’acord que resol l’ampliació del termini?. Interposar un recurs administratiu. Impugnar-lo davant el contenciós. No es pot interposar cap recurs. Sol·licitar l’arxiu immediat del procediment.

En un procediment iniciat a sol·licitud de l’interessat, si transcorre el termini màxim sense resolució expressa, què passa per defecte?. El silenci administratiu té efecte estimatori. Cal esperar que l’Administració dicti resolució. El procediment queda arxivat. La sol·licitud s’entén desestimada.

Quan té el silenci administratiu efecte desestimatori?. Quan la sol·licitud no es presenta electrònicament. Sempre que el procediment sigui complex. Quan així ho demani expressament l’interessat. Quan es tracta de procediments que poden afectar el domini públic, el medi ambient o el patrimoni de l’AAPP.

Quina és la consideració jurídica d’un acte estimat per silenci administratiu?. No té efecte fins a la resolució expressa. Acte provisional pendent de confirmació. Acte administratiu finalitzador del procediment. Acte nul de ple dret.

Què és el doble silenci administratiu?. La possibilitat que una desestimació per silenci es converteixi en estimació si no es resol el recurs. Una resolució prèvia i una posterior a la mateixa sol·licitud. El silenci que afecta dues administracions simultàniament. Un mecanisme de silenci en procediments d’ofici.

Quan s’ha produït un silenci administratiu, en quin termini ha d’expedir l’òrgan competent el certificat acreditatiu?. Quan ho sol·liciti un superior jeràrquic. Dins dels 10 dies següents a la petició de l’interessat. En un termini de 15 dies des que expira el termini màxim per resoldre. En un termini de 30 dies hàbils.

Segons l’article 25 de la Llei 39/2015, en un procediment iniciat d’ofici, si no es dicta resolució dins del termini, què pot passar?. Sempre s’estima la petició per silenci administratiu. Es considera que s’ha aprovat l’acte per silenci positiu. El silenci produeix efectes desestimatoris o la caducitat del procediment. El termini es prorroga automàticament 3 mesos.

Quan el procediment s’ha paralitzat per una causa imputable a l’interessat, què passa amb el còmput del termini per resoldre?. Es prorroga el termini un màxim de 15 dies. El procediment es resol automàticament en contra de l’interessat. Es manté igual i l’Administració ha de resoldre igualment. S’interromp el còmput del termini fins que desaparegui la causa.

Segons l’article 26 de la Llei 39/2015, quin d’aquests NO és un requisit perquè un document electrònic administratiu sigui vàlid?. Tenir una còpia impresa validada per notari. Incorporar una referència temporal. Tenir dades d’identificació. Incorporar metadades mínimes exigides.

Segons l’article 26 de la Llei 39/2015, en quin cas NO és necessària la signatura electrònica, tot i que cal identificar l’origen?. Quan el document inclou dades personals de tercers. Quan és un document electrònic merament informatiu publicat per l’Administració. Quan es tracta d’un document que forma part d’un expedient sancionador. Quan el document es presenta davant notari.

Quan un termini s’expressa en dies, com es compten segons la Llei 39/2015?. Només dies hàbils, exclosos dissabtes, diumenges i festius. Tots els dies naturals, incloent caps de setmana. Només festius i caps de setmana. Només es compten a partir del primer dilluns de cada mes.

Si un document s’entrega en un dia inhàbil, quan es considera presentat?. El següent dia hàbil, a primera hora. El dia anterior, si és urgent. Es rebutja automàticament. El mateix dia, però fora de termini.

Fins a quin límit es pot ampliar un termini segons la Llei 39/2015?. Un màxim de 10 dies hàbils. Doble del termini original. La meitat del termini original com a màxim. No es pot ampliar mai un termini.

Quin efecte té declarar un procediment d’urgència?. Permet tramitar sense registre. Suspèn els terminis fins a nova ordre. Allarga el termini de notificació. Redueix a la meitat tots els terminis del procediment.

Segons l’article 29 de la Llei 39/2015, qui està obligat a respectar els termes i terminis establerts en un procediment administratiu?. Només els funcionaris i treballadors públics. Només els interessats que inicien el procediment. Les autoritats, el personal al servei de les AAPP i els interessats. Només el superior jeràrquic de l’òrgan competent.

Segons l’article 30 de la Llei 39/2015, com es computen els terminis en hores?. Es compten des de l’hora i minut exactes de la notificació o publicació. Es compten a partir de la mitjanit del dia de la notificació. Es compten hora a hora i minut a minut, només si són dies naturals. Sempre comencen a les 9:00 del dia hàbil següent.

Què passa si l’últim dia d’un termini cau en un dia inhàbil?. Es compta com a vàlid igualment. El termini s’anul·la i cal iniciar-lo de nou. El termini s’escurça al dia hàbil anterior. El termini es prorroga al primer dia hàbil següent.

Quan un termini s’expressa en mesos o anys i no hi ha dia equivalent en el mes de venciment, quan expira el termini?. No expira, s’interromp automàticament. L’últim dia del mes de venciment. El dia 15 del mes de venciment. El primer dia hàbil del mes següent.

Segons l’article 30 de la Llei 39/2015, si un dia és hàbil al municipi on resideix l’interessat, però inhàbil a la seu de l’òrgan administratiu, com es considera aquest dia?. S’ha de consultar al BOE per decidir-ho. Inhàbil, perquè si ho és a la seu de l’òrgan, no es pot tramitar. Hàbil, perquè el que compta és on viu l’interessat. Hàbil, perquè els terminis no depenen dels calendaris locals.

Si un document es presenta en un dia inhàbil mitjançant el registre electrònic, quin efecte produeix?. No s’admet en cap cas si no és dia hàbil. Es computa com a presentat el mateix dia. S’entén presentat a la primera hora del primer dia hàbil següent. Es considera no vàlid fins que es presenti de nou.

Quina d’aquestes condicions NO és correcta respecte a l’ampliació de terminis segons l’article 32?. La petició d’ampliació s’ha de fer abans del venciment del termini. Pot ampliar-se fins al doble del termini inicial. No pot perjudicar drets de tercers. Pot fer-se d’ofici o a petició de l’interessat.

Segons l’article 32, en quines de les següents situacions es pot aplicar l’ampliació dels terminis pel temps màxim permès?. Quan l’interessat demana més temps per llegir la resolució administrativa. Quan hi ha una incidència tècnica que impossibilita el funcionament ordinari. Quan l’òrgan competent ho decideix després del venciment del termini. Quan els interessats no resideixen a l’Estat però no tenen justificació.

Quina de les següents afirmacions sobre la tramitació d’urgència és correcta?. NO hi ha recurs en contra. Aquesta tramitació admet recurs en tot cas si és d'ofici. NO hi ha recurs en contra. Els terminis es redueixen a la meitat per raons d’interès públic. NO hi ha recurs en contra. Els terminis es poden ampliar fins al doble del normal. NO hi ha recurs en contra. Es pot aplicar únicament si ho demana l’interessat per causes personals.