Psico i professió
|
|
Título del Test:
![]() Psico i professió Descripción: Preguntes de repàs |



| Comentarios |
|---|
NO HAY REGISTROS |
|
Quina informació sobre els principis de la bioètica és FALSA?. El principi de beneficiència es relaciona amb el paternalisme. El principi de justicia es relaciona amb la distribució equitativa de recursos sanitaris. El principi de no maleficència es relaciona amb el Consentiment Informat. El principi d'autonomia té les seves bases ideològiques en la il·lustració. En la proposta de Diego Gracia, quan el dilema es presenta entre principis de primer nivell i de segon, cal ponderar bé les conseqüències de vulnerar uns o altres perquè no són jeràrquics. Vertader. Fals. Si un pacient està incapacitat legalment, quedem exempts del nostre deure d'informació amb ell i només li hem de proporcionar al seu representant legal. Vertader. Fals. El consentiment informat deriva del principi d9autonomia. Vertader. Fals. Quina afirmació és FALSA sobre el consentiment informat?. És revocable. Per regla general ha de ser per escrit. El consentiment informat és un procés, no únicament un document. Si la informació que proporcionem al pacient és incompleta i esbiaixada, estaríem parlant d'un consentiment viciat. Procés de denúncia en el COP. La denúncia entra per la comissió i es deriva a la junta de govern, qui sanciona. La denúncia entra per la junta de govern i es deriva a la comissió, qui sanciona. Procés de denúncia al COPC. La denúncia entra per la comissió i es deriva a la junta de govern, qui sanciona. La denúncia entra per la junta de govern i es deriva a la comissió, qui sanciona. El compliment de la lex artis només inclou una conducta científic-tècnica correcta, no inclou les obligacions derivades del respecte al principi d’autonomia dels pacients, tot i ser desitjable el seu respecte. Cert. Fals. La comissió deontològica del COPC NO té com a funció. Promoure actes, seminaris que tractin sobre ètica i deontologia. Col.laborar en la investigació i les denúncies per instrusisme professional. Resoldre els expedients sancionadors. Atendre consultes sobre actuacions professionals. La responsabilitat professional en l’àmbit sanitari pot ser de tipus penal, civil o administratiu. Cert. Fals. La lex artis és un concepte jurídic que obliga a la diligència de la intervenció professional, tot i que no vagi acompanyada de curació, això significa que: La responsabilitat professional del professional de la salut és de mitjans no de resultats. No hi ha exigència de curació pel professional. 2 ok. 2 falses. Davant d’un problema ètic, no sempre trobarem una norma específica (deontològica/legal), ja que pot ser que: No existeixi. Dues normes colisionin. 2 ok. Què significa ser competent a la pràctica clínica?. Disposar de coneixements actualitzats i conèixer els propis límits. Abordar casos i temàtiques tot i que escapin a la formació específica tenim. Tenir una especialitat concreta. ¿Es ético trabajar cuando uno se encuentra demasiado estresado para ser efectivo?. Si. No. Un psicòleg expert en neuropsicologia i lesions medul·lars rep un cas a la seva unitat on es detecta un cas de trastorn de conducta alimentària. Decideix intervenir a la seva part i no derivar el cas o activar protocol fins no acabar amb la seva àrea. Negligència. Imprudència. Imperícia. Una psicòloga molt compromesa a la seva tasca en un centre de dia de salut mental decideix començar a realitzar tècniques de meditació i mindfullness després d’haver fet un breu webinar que la va fer engrescar amb el tema. Negligència. Imprudència. Imperícia. ¿Hay que denunciar si estoy en prácticas y veo una barbaridad?. Si. No. Què significa ser competent en la pràctica clínica?. Disposar de coneixements actualitzats científics i tècnics. Disposar de coneixements actualitzats legals i ètics. Conèixer els propis límits personals i professionals. Totes. ¿Es ético no permitir a los clientes tener acceso a los datos brutos de un test?. Si. No. ¿Es ético no permitir que el cliente tenga acceso al informe de los test?. Si. No. En psico forense, cal demanar consentiment als 2 progenitors. Si. No. El psicòleg de l'Educació és el professional que té per objectiu de treball: La intervenció en els processos educatius de l'escola. La reflexió i intervenció sobre el comportament humà en situacions educatives. La reflexió sobre com els essers humans aprenen. La intervenció sobre la conducta humana després d'haver interactuat en contextos educatius. El psicòleg de l'educació realitza tasques dirigides al: Camp personal, familiar, organitzacional, institucional i educatiu en general. Camp educatiu, escolar, social i familiar. Educatiu i familiar. Institucional, social i individual dels infants. La funció del psicòleg de l'Educació té com a prioritat: Atendre el benestar psicològic de tots els integrants del context educatiu en el que fa referència al desenvolupament del currículum. Atendre i fomentar el desenvolupament psicològic en tots els components de la persona: psicomotriu, intel·lectual, social, afectiu-emocional, i amb els tres agents principals del sistema educatiu. Atendre als pares i mares, als mestres i als alumnes quan tenen alguna qüestió psicològica o d'aprenentatge i que pot interferir en el procés d'aprenentatge. Vetllar per la bona interacció entre els diferents agents educatius: pares i mares, alumne si mestres, en totes les etapes educatives i en relació al currículum. El objectiu principal del psicòleg de l'Educació és: Desenvolupar el treball d'avaluació i intervenció terapèutica clínica dins de l'entorn escolar. Fer els diagnòstics clínics dels trastorns que poden presentar els alumnes. Orientar al sistema avaluant als alumnes i als entorns, sense diagnosticar ni dur a terme un tractament terapèutic. Quin principi vulnera el fet de no tenir en compte la figura del pare des de l'inici del procés? (psico ed). Responsabilitat. Justícia. Integritat. Beneficència. L’existència de normes, codis i regulacions és suficient per a garantir l’ètica d’una investigació. Cert. Fals. L’avaluació d’un comitè independent s’introdueix normativament amb la Declaració de Helsinki. Cert. Fals. Tota investigació que no suposi un benefici directe pels subjectes experimentals ha de ser considerada com a no ètica. Cert. Fals. En el llibre Principis de la Bioètica, Beauchamps i Childress fan extensius els principis a la pràctica clínica. Cert. Fals. Per a evitar la influència indeguda, cal no remunerar mai la participació en una investigació. Cert. Fals. Per minimitzar els efectes negatius d’un engany en investigació, cal: Preveure una desvelació post-experimental. Que no hi hagi cap risc pel subjecte, per mínim que sigui. L’engany no és éticamente acceptable mai. Cap. La invenció de dades i el seu registre com si fossin reals, és un tipus de frau per falsificació. Cert. Fals. Les investigacions socials, en comportar menys riscos que les biomèdiques, no és necessari que passin per l’escrutini d’un comité d’ètica. Cert. Fals. Si els resultats d’una investigació no són positius, no és necessari publicar-los, no suposaria cap vulneració ètica. Cert. Fals. Quina afirmació és certa respecte l’experiment de Zimbardo. No es va demanar el consentiment als participants. Els investigadors van obtenir el consentiment només dels qui havien de fer el rol de presoners. Es va obtenir el consentiment però aquest no va garantir el respecte a la dignitat humana. Cap. En l’experiment de Milgram, alguns subjectes van patir danys mínims en forma de malestar, però no es va detectar cap cas de gravetat. Cert. Fals. El consentiment voluntari (i el dret a retirar-se voluntàriament) que té tot individu que participa en un experiment va quedar establert a: Declaració de Helsinki. Codi Nuremberg. Informe Belmont. Normes CIOMS. Segons el principi de Respecte a les persones (Informe Belmont) aquest inclou la consideració ètica de: Els individus han de ser tractats com a agents autònoms. Les persones amb autonomia disminuïda tenen dret a protecció. Els procediments de sel.lecció de subjectes han de ser justos. a (agents autònoms) i b (dret a protecció) són correctes. En base a l’ informe Belmont, el consentiment informat, en és una aplicació de: El principi de Beneficència. El principi de Respecte a les persones. Justicia. No representa l’aplicació de cap principi. |




