Psicobio UB Tema 5

La cognició social es diferencia del processament del món físic perquè: Utilitza els mateixos mecanismes cerebrals, però amb continguts diferents. Està governada per lleis físiques en lloc de processos mentals. Implica xarxes neurals específiques sensibles a intencions, desitjos i creences. Només apareix durant l’edat adulta.

Quan interpretem el moviment d’una persona que s’apropa a nosaltres pel carrer, activem principalment: Sistemes de càlcul físic del moviment. Xarxes implicades en la percepció visual primària. Processos automàtics d’atribució d’estats mentals. Sistemes motors relacionats amb la resposta defensiva.

La importància evolutiva de la cognició social es relaciona directament amb: La capacitat d’aprendre normes culturals. L’augment de la mida del cervell per factors energètics. L’èxit en l’obtenció de recursos i la supervivència en grup. El desenvolupament exclusiu del llenguatge.

El cas de Víctor von Aveyron s’utilitza com a exemple de: La dificultat d’aprendre conducta social. L’existència de períodes crítics en el desenvolupament social. Un trastorn genètic del desenvolupament. La falta d’estimulació cognitiva general.

Relaciona cada afirmació amb el concepte clau implicat. “La conducta humana no pot explicar-se només amb variables físiques”. “La felicitat humana està vinculada a la sociabilitat”. “La manca d’inputs socials pot generar dèficits irreversibles". “L’evolució del cervell està relacionada amb la vida en grup”.

Relaciona els conceptes amb les seves definicions. Percepció i reconeixement de les senyals socials. Neurones mirall. Empatia emocional.

Relaciona els conceptes amb les seves definicions. Vincle afectiu. Empatia cognitiva. Cognició moral. Judici estètic.

El reconeixement de senyals socials no verbals es diferencia del processament perceptiu general perquè: Depèn exclusivament de mecanismes innats i universals. Requereix la integració d’informació sensorial amb coneixement social previ. Es processa principalment en àrees sensorials primàries. No implica inferències sobre estats interns.

La principal contribució del sistema de neurones mirall a la cognició social és: Generar empatia emocional directa. Permetre la imitació conscient d’accions observades. Facilitar la comprensió de l’acció aliena mitjançant codis motors propis. Regular la conducta afiliativa.

L’empatia emocional es distingeix del contagi emocional perquè: No implica activació fisiològica. Requereix atribució cognitiva d’estats mentals. Manté la diferenciació entre el jo i l’altre. És sempre conscient i deliberada.

Quant triga en crear-se una primera impressió. 100ms. 10 ms. 100 dècimes de segon. 1 segon.

Segons la distribució percentual de les fonts d’informació social, quin element té més pes en la interpretació dels altres?. El contingut semàntic del missatge. La postura corporal i l’expressió facial. El to de veu. La congruència entre paraules i emoció.

Quin sentit té un paper especialment rellevant en la regulació emocional interpersonal?. La vista, per la detecció de microexpressions. L’oïda, per la prosòdia del llenguatge. El tacte, per la seva capacitat calmant. L’olfacte, per la memòria emociona.

La fusiform face area (FFA) s’ubica principalment a: L’escorça prefrontal medial. L’escorça inferotemporal. El còrtex parietal posterior. El lòbul occipital primari.

Quina és la xarxa neural específica pel reconeixement de cares a nivell holístic: Circumvolució fusiforme dreta. Circumvolució fusiforme esquerre. Lòbul temporal anterior. Ínsula anterior.

L’afirmació “l’escorça fusiforme és bilateral” implica que: Ambdos hemisferis processen les cares de manera idèntica. Només l’hemisferi dret està especialitzat en cares. Ambdós hemisferis participen, però amb especialitzacions diferents. L’hemisferi esquerre inhibeix el dret en el reconeixement facial.

El reconeixement de cares mitjançant la circumvolució fusiforme dreta es descriu com: Analític i basat en trets aïllats. Holístic i expert. Seqüencial i conscient. Dependent del llenguatge.

El processament analític de les cares està més relacionat amb: La circumvolució fusiforme dreta. El gir fusiforme esquerre i el lòbul temporal anterior. L’escorça visual primària. El sistema límbic.

l’ordre per el qual percebem l’expressió de les cares és: Ull—> Tàlem—> Col·licles superiors—> Àrea visual primaria —-> Circumvulució fusiforme dreta. Ull—> Tàlem—> Col·licles inferiors—> Àrea visual primaria —-> Circumvulució fusiforme esquerra. Ull—> Tàlem—> Àrea visual primaria —-> Col·licles superiors—> Circumvulució fusiforme esquerra. Ull—> Tàlem—> Àrea visual primaria —-> Col·licles inferiors—> Circumvulució fusiforme dreta.

Quan veiem una persona molt propera, el patró d’activació neural a la FFA dreta es caracteritza per: L’activació exclusiva d’una sola neurona. L’activació només de l’hemisferi esquerre. L’activació global amb una neurona predominant. La inhibició de la resta de neurones.

El paper dels col·licles superiors en el circuit de percepció de cares indica: Processament semàntic de la imatge. Integració emocional. Participació en vies visuals ràpides i reflexes. Reconeixement conscient de cares.

El deteriorament progressiu del reconeixement facial en la malaltia d’Alzheimer suggereix principalment una afectació de: Les àrees visuals primàries. L’escorça inferotemporal i temporal anterior. El sistema límbic exclusivament. Les vies visuals dorsals.

El fet que una persona amb Alzheimer reconegui una cara en alguns moments i en d’altres no indica que: El reconeixement facial depèn exclusivament de la memòria semàntica. L’activació de les xarxes de reconeixement facial és inestable. La FFA deixa de funcionar de manera irreversible des de fases inicials. El reconeixement facial no té base cortical.

El fet que tant la FFA com l’àrea temporal anterior s’activin davant cares invertides indica que: Les cares invertides es processen com objectes comuns. El processament facial és exclusivament psicofísic. El cervell continua tractant-les com a cares. Només s’activa l’escorça visual primària.

En tasques de reconeixement de cares invertides, la correlació més alta entre precisió de resposta i activitat neural s’observa principalment a: La FFA. L’escorça visual primària. L’àrea temporal anterior. El còrtex prefrontal.

Les dades que mostren activació de la FFA i de regions del lòbul temporal anterior durant el reconeixement de cares donen suport a un model de processament facial que és: Paral·lel i no jeràrquic. Exclusivament subcortical. Jeràrquic i funcionalment segregat. Basat únicament en la memòria.

L’estimulació elèctrica de la FFA provoca: Pèrdua total de la visió. Canvis subjectius en la percepció de les cares. Activació de respostes motores automàtiques. Alteracions auditives.

L’amígdala rep informació visual de les cares principalment a través de: L’escorça visual primària. L’escorça inferotemporal. El tàlem sensorial. El còrtex prefrontal.

Les connexions del nucli central de l’amígdala permeten: El reconeixement conscient de cares. Respostes motores, endocrines i vegetatives. El processament semàntic del rostre. La percepció visual detallada.

La connexió entre l’amígdala i l’hipocamp permet principalment: La detecció ràpida de cares. L’aprenentatge motor. La formació de memòria emocional associada a la cara. La discriminació visual bàsica.

La connexió entre l’amígdala i l’àrea tegmental ventral (ATV) està relacionada amb: La por. La visió perifèrica. El sistema de reforç. La memòria declarativa.

El processament que duu a terme l’amígdala es caracteritza per ser: Lent i cortical. Conscient i reflexiu. Subcortical i ràpid. Cognitiu i ràpid.

Les persones amb lesions bilaterals de l’amígdala: No reconeixen les cares. Reconeixen cares però no emocions. No processen estímuls visuals. Mostren hiperactivitat emocional.

En un pacient amb lesió bilateral de l’amígdala, la dificultat per reconèixer l’expressió facial de la por millora quan se li indica que miri als ulls. Aquest fet indica que: El dèficit principal es troba en la FFA. El problema és degut a una alteració de la memòria. L’amígdala regula l’atenció visual cap a trets facials rellevants. El reconeixement emocional depèn exclusivament de la via visual ventral.

Les cares agradables i de felicitat activen especialment: Les vies visuals dorsals. El sistema límbic. Les vies de recompensa mesolímbiques i mesocorticals. El còrtex motor.

L’estudi amb mares primerenques mostra que: La FFA respon igual a totes les cares. No hi ha diferències segons el vincle. Hi ha hiperactivació de la FFA davant cares de nadons. El nucli Accumbens no participa.

L’augment selectiu de l’activitat del nucli Accumbens en mares davant la visió dels seus nadons feliços indica que: El reconeixement facial és independent de l’aferrament. El sistema de reforç modula la percepció de les cares. L’amígdala inhibeix les vies dopaminèrgiques. La FFA només respon a estímuls neutres.

La via visual implicada en el reconeixement facial és principalment: La via dorsal (“on”). La via ventral (“què”). La via motora. La via límbica.

El fet que algunes neurones responguin a parts de la cara, altres a identitats concretes i altres a expressions indica que: El processament facial és homogeni. Hi ha una codificació funcional diversa. L’amígdala només processa por. La FFA només codifica formes.

Les carícies promouen el benestar socioafectiu principalment perquè: Activen les escorces somatosensorials primàries. Augmenten la dopamina a nivell cortical. Modulen sistemes neuroendocrins i emocionals. Redueixen exclusivament la percepció del dolor físic.

La disminució de substància P associada a les carícies explica: L’augment de la serotonina. La reducció de la resposta d’estrès. La disminució de la sensació de dolor. L’augment del vincle afectiu.

Les fibres C del tacte (CT) es caracteritzen per: Activació preferent davant tacte suau i lent. Funció principalment discriminativa. Resposta òptima a estímuls forts i ràpids. Alta velocitat de conducció.

La correlació entre la freqüència de descàrrega de les fibres CT i la percepció subjectiva indica que: El tacte agradable és un procés purament cognitiu. El plaer tàctil té una base perifèrica específica. Les fibres Aβ codifiquen el component afectiu. L’ínsula no participa en aquest processament.

L’activació de l’ínsula davant carícies en nadons indica que: El processament afectiu del tacte és après tardanament. El component social del tacte és innat. Les fibres Aβ són les principals en el nounat. El tacte agradable requereix llenguatge.

En pacients amb pèrdua de fibres Aβ, l’activació exclusiva de l’ínsula davant carícies indica: Absència de processament tàctil. Processament normal del tacte discriminatiu. Preservació del component afectiu del tacte. Inactivitat del sistema somatosensorial.

En una alteració de les fibres CT amb preservació de les fibres Aβ s’observa: Activació de l’ínsula sense plaer. Activació de SI i SII amb plaer normal. Activació de SI i SII però disminució del plaer. Absència total de resposta cortical.

Un grup de pacients presenta preservació del plaer associat a les carícies amb absència d’activació a SI/SII, mentre que un altre grup mostra activació de SI/SII però una marcada reducció del plaer subjectiu. Aquest patró experimental constitueix un exemple de: Plasticitat cortical. Processament paral·lel. Doble dissociació funcional. Processament jeràrquic.

El fet que les carícies siguin processades en un domini diferent del tacte discriminatiu implica que: El tacte social no té base neuronal específica. El component social del tacte és accessori. Existeix un sistema perifèric i central dedicat al tacte social. Les carícies són una variant del dolor.

Les neurones mirall s’activen tant quan: Es percep una emoció com quan s’expressa. Es realitza una acció com quan s’observa la mateixa acció. Es planifica una acció i quan s’evita. Es percep un objecte immòbil.

El sistema de neurones mirall forma part principalment d’un sistema: Occipital. Límbic. Frontoparietal. Subcortical.

En el procés d’imitació, el solc temporal superior posterior (STS) aporta: La planificació motora. La percepció visual detallada de l’acció. La representació emocional. L’execució del moviment.

El lòbul parietal inferior (IPL) és clau perquè: Codifica l’objectiu emocional. Proporciona una descripció motora de l’acció observada. Executa la resposta motora. Processa el llenguatge.

L’escorça premotora (PMC) i el gir frontal inferior (IFG) intervenen principalment en: La detecció visual. La descripció semàntica. La planificació i execució de l’acció. El reconeixement d’objectes.

Les connexions bidireccionals del sistema de neurones mirall permeten: Generar emocions automàtiques. Verificar la correspondència entre acció observada i executada. Inhibir la imitació. Processar el llenguatge.

La resposta diferencial de les neurones mirall segons la finalitat d’una acció mostra que codifiquen: El moviment muscular. L’objecte. La intenció de l’acció. El context emocional.

La coincidència anatòmica entre l’IFG del sistema mirall i l’àrea de Broca dona suport a: La teoria auditiva del llenguatge. La teoria gestual de l’origen del llenguatge. Un origen exclusivament genètic del llenguatge. La independència entre llenguatge i acció.

L’activació d’àrees premotores en visualitzar i verbalitzar accions suggereix que: El llenguatge és independent del sistema motor. El processament lingüístic recrea representacions sensoriomotores. El llenguatge es processa només al temporal. Les neurones mirall només intervenen en la imitació.

L’alteració del sistema de neurones mirall en el TEA s’associa principalment a: Dèficits motors bàsics. Alteracions en imitació i ressonància emocional. Pèrdua de la percepció visual. Hiperactivitat del sistema de reforç.

La funció principal del sistema de neurones mirall en la comprensió de les intencions dels altres es basa en: L’activació exclusiva d’àrees visuals del lòbul occipital. La simulació abstracta i simbòlica de l’acció observada. La reproducció interna de la pauta motora observada. L’anàlisi conscient i verbal de la conducta aliena.

Quan observem una expressió facial de dolor i experimentem una sensació corporal desagradable similar, quin mecanisme s’està activant principalment?. Teoria de la ment. Empatia cognitiva. Ressonància emocional. Simpatia emocional.

Quin conjunt d’estructures és clau en la ressonància emocional associada a l’empatia?. Solc temporal superior i lòbul parietal inferior. Escorça prefrontal dorsolateral i hipocamp. Ínsula anterior i escorça cingolada anterior. Gir angular i escorça visual secundària.

La funció principal de l’ínsula anterior en l’empatia emocional és: Planificar respostes motores a estímuls socials. Integrar informació sensorial, emocional i cognitiva. Inhibir respostes emocionals automàtiques. Codificar trets de personalitat estables.

En relació amb el trastorn de l’espectre autista (TEA), els estudis d’iRMf mostren que: L’activitat del sistema de neurones mirall és equivalent a la població típica. L’activitat del sistema de neurones mirall augmenta amb la gravetat del trastorn. Existeix una reducció de l’activitat que correlaciona amb la severitat del TEA. Només es veuen afectades àrees prefrontals.

Una estudiant observa una companya que s’ajup ràpidament, agafa el mòbil del terra i el guarda a la butxaca. Sense pensar-hi gaire, interpreta que no l’agafa per llençar-lo, sinó per quedar-se’l. Quin mecanisme ho explica millor?. Teoria de la ment basada en raonament explícit. Simulació motora del sistema de neurones mirall. Contagi emocional. Empatia cognitiva top-down.

Veus un nen que es dona un cop fort al genoll. Abans de pensar què li ha passat, notes una sensació desagradable al teu propi cos. Aquest fenomen correspon a: Empatia cognitiva. Simpatia. Ressonància emocional bottom-up. Ressonància emocional top-down.

Durant un estudi d’iRMf, un participant observa una acció complexa (fer un nus amb una corda). Quina seqüència d’activació és la més esperable?. IPL → STS → PMC. STS → IPL → PMC / IFG. PMC → STS → IPL. Escorça visual → amígdala → PFC.

El procés top-down en l’empatia es caracteritza per: Ser automàtic i independent del context. Estar modulat per creences, records i experiències prèvies. No implicar estructures prefrontals. Basar-se exclusivament en respostes fisiològiques.

L’existència d’una doble dissociació entre empatia emocional i cognitiva demostra que: Són el mateix procés amb diferents intensitats. Depenen exclusivament del sistema límbic. Són processos funcionals i neurals diferents. L’empatia cognitiva és una forma complexa d’empatia emocional.

Una persona observa algú tastar un aliment en mal estat i fer una expressió clara de fàstic. En l’observador s’activa una resposta visceral desagradable, tot i no haver tastat res. Quin mecanisme explica millor aquest fenomen?. Inferència cognitiva top-down. Activació de la xarxa de teoria de la ment. Simulació visceromotora mitjançant el sistema de neurones mirall. Processament sensorial primari del gust.

Durant una prova experimental, s’observa activació de la ínsula anterior i de la part rostral de l’ACC, però no de l’escorça somatosensorial. Quin estímul és més probable que s’estigui presentant?. Estimulació dolorosa directa al participant. Moviment voluntari complex. Observació del dolor en una altra persona. Discriminació tàctil fina.

Un nen respon que la Sally buscarà el ninot a la caixa (on realment és) i no al cistell (on ella el va deixar). Aquest error reflecteix: Excés d’empatia emocional. Dificultat per inhibir el contagi emocional. Incapacitat per descentralitzar el propi coneixement. Hiperactivació de la MPFC.

En una situació social complexa, una persona és capaç d’alternar entre el seu propi punt de vista i el de l’altre per inferir intencions diferents. Quina estructura és clau en aquest procés?. Gir frontal inferior. Ínsula anterior. Unió temporo-parietal. Escorça cingolada posterior.

L’empatia pel dolor es caracteritza perquè: Reprodueix les sensacions físiques del dolor aliè. Activa principalment àrees somatosensorials. Representa les qualitats afectives de l’estat dolorós. Depèn exclusivament del còrtex prefrontal.

Quina combinació d’àrees s’associa de manera més específica a l’empatia afectiva?. STS – IPL – PMC. TPJ – MPFC. Ínsula anterior – ACC – IFG. Escorça visual – amígdala.

La hiperactivació de la unió temporo-parietal (TPJ) s’associa principalment a: Processament emocional automàtic. Inferència d’objectius, creences i intencions. Execució motora. Regulació del dolor.

L’escorça prefrontal medial (MPFC/VMPFC) és especialment rellevant per: Simular expressions facials. Integrar sensacions corporals. Processar estímuls sensorials primaris. Avaluar el valor emocional i aplicar normes socials.

Quin enunciat és correcte segons la hipòtesi del cervell social?. L’empatia és un subproducte del llenguatge. El volum cerebral disminueix amb la mida del grup. L’evolució del cervell està relacionada amb la complexitat social. L’empatia és exclusiva de l’ésser humà.

Quin perfil neural és més coherent amb una empatia cognitiva elevada però empatia afectiva reduïda?. Lesió al gir frontal inferior. Lesió a la ínsula anterior. Lesió a l’escorça prefrontal ventromedial. Lesió al solc temporal superior.

La xarxa bàsica de la teoria de la ment (ToM) està formada principalment per:r. Ínsula anterior i escorça cingolada anterio. Gir frontal inferior i escorça premotora. Unió temporo-parietal i escorça prefrontal medial. Escorça prefrontal dorsolateral i hipocamp.

Quin enunciat descriu millor la funció de la TPJ en la cognició social?. Codifica el valor emocional dels estímuls socials. Integra sensacions corporals i emocions. Permet inferir intencions alienes diferenciant-les de les pròpies. Regula la resposta emocional automàtica.

Quin enunciat diferencia correctament la funció de la TPJ i la MPFC ?. La TPJ processa emocions i la MPFC percepció visual. La TPJ infereix estats mentals i la MPFC n’avalua el valor i l’estabilitat. La TPJ regula normes socials i la MPFC simula accions. Ambdues tenen funcions exclusivament motores.

En una tasca d’iRMf on els participants reflexionen tant sobre frases d’autodescripció com sobre frases referides a una altra persona semblant, s’observa activació de TPJ i MPFC. Això indica que: La ToM només s’activa per pensar en els altres. La ToM s’activa també en processos metacognitius. Aquestes àrees són específiques del llenguatge. Es tracta d’un procés de contagi emocional.

En relació amb el trastorn de l’espectre autista (TEA), quin enunciat és correcte?. El dèficit en empatia cognitiva implica necessàriament dèficit en raonament abstracte. La ToM i el raonament abstracte comparteixen el mateix substrat neural. Es pot preservar el raonament abstracte amb dèficits marcats en ToM. L’empatia emocional sempre està preservada.

La xarxa de ToM és independent del raonament abstracte, excepte quan: El raonament és matemàtic. El judici implica una decisió motora. El raonament requereix judici moral complex. El contingut és emocionalment neutre.

Quin enunciat és FALS?. TPJ i MPFC s’activen tant en pensaments sobre un mateix com sobre els altres. La MPFC està connectada amb el sistema límbic. La ToM funciona igual amb persones semblants i molt diferents. La ToM pot fallar malgrat un bon raonament abstracte.