Psicologia de l'esport

1. Què és la psicologia de l’esport?. A) L'estudi del rendiment físic dels esportistes. B) L'estudi científic de les persones i del seu comportament en activitats físiques i esportives. C) Una tècnica d’entrenament físic i mental. D) L'optimització del rendiment tècnic dels equips.

2. Quin és un dels objectius principals de la psicologia de l’esport?. A) Millorar l’equipament esportiu dels atletes. B) Augmentar el nombre de competicions esportives. C) Comprendre els efectes dels factors psicològics en l’execució física i motora. D) Desenvolupar nous sistemes d’entrenament físic.

4. Quin rol pot tenir un psicòleg de l’esport?. A) Rol docent, investigador i d’aplicació pràctica. B) Rol mèdic i fisioterapèutic. C) Rol tècnic i tàctic. D) Rol nutricional i tècnic.

5. Quins models conceptuals s'utilitzen en la psicologia de l’esport?. A) Exclusivament el model cognitiu. B) Model físic i tècnic. C) Cognitiu, conductual, humanista i psicodinàmic. D) Únicament el model psicodinàmic.

3. Quins són els àmbits d’aplicació de la psicologia de l’esport?. A) Només esport d’alt rendiment. B) Esport d’iniciació, esport de rendiment i esport lliure. C) Només esport juvenil. D) Únicament competicions internacionals.

6.Quin aspecte treballa el model cognitiu?. A) La força física de l’esportista. B) Els processos mentals com els pensaments, els esquemes, les atribucions, la memòria selectiva, l’autoparla, la visualització i l’atenció com els creadors de la realitat personal. C) La història familiar de l’esportista. D) Les lesions físiques.

7. Quin aspecte treballa el model conductual?. A) La força física de l’esportista. B) Els processos mentals com pensaments, esquemes i atribucions. C) Busca entendre la vida humana en termes de comportaments observables i esdeveniments també observables que els promouen o extingeixen. D) Les lesions físiques.

8. Quina característica defineix el model conductual?. A) Se centra en les emocions de l’esportista. B) Emfatitza la importància de l'aprenentatge, especialment via condicionament clàssic, operant o mitjançant l'observació de models. C) Treballa únicament en l’àmbit inconscient. D) Només aborda aspectes físics i tècnics.

9. Quin aspecte treballa el model humanista?. A) Es focalitza en el client com un ésser humà que s'autoactualitza. B) Els processos mentals com pensaments, esquemes i atribucions. C) La història familiar de l’esportista. D) Les lesions físiques.

10. Quina característica defineix el model psicodinàmic?. A) Se centra en les emocions de l’esportista. B) Els processos mentals com pensaments, esquemes i atribucions. C) Interès en la història passada del client. D) Interès en la història present del client.

11. En quin període es va iniciar el desenvolupament de la psicologia esportiva?. A) Entre 1946 i 1960. B) Entre 1920 i 1940. C) Després de l’any 2000. D) Entre 1970 i 1980.

12. Quina és la diferència principal entre un psicòleg esportiu i un coach?. A) El coach té més experiència que el psicòleg esportiu. B) El coach segueix una metodologia oficialment reglada. C) El psicòleg esportiu està qualificat per intervenir en problemes psicològics. D) No hi ha cap diferència significativa.

13. Quina tècnica pot utilitzar un psicòleg esportiu per millorar el rendiment dels esportistes?. A) Prescripció de suplements nutricionals. B) Programes d’entrenament físic personalitzat. C) Visualització i auto-parla. D) Tractaments mèdics avançats.

14. Es defineix com les creences en la mateixa capacitat per organitzar i executar les accions requerides i per manejar les situacions futures. Si creiem que podem arribar a un objectiu, trobarem els recursos per assolir-ho. A) Autoeficàcia. B) Afecte positiu. C) Afrontament. D) Cognició.

15. Es treballa a través dels conflictes interns i assumptes inconscients de manera que allò que és desconegut es reveli i pugui ser gestionat amb maduresa. A) Model Psicodinàmic. B) Model humanista. C) Model conductual. D) Model cognitiu.

16. La solució que proposen els comportaments anormals o desadaptatius és desaprendre'ls i aprendre comportaments més adaptatius. A) Model cognitiu. B) Model Psicodinàmic. C) Model conductual. D) Model humanista.

17. Quina afirmació és certa sobre el benestar psicològic?. A) Només es pot assolir mitjançant l’èxit esportiu. B) Es defineix com l’absència total d’estrès. C) Inclou aspectes com Autoacceptació, Relacions Positives, Autonomia, Domini de l'Entorn, Propòsit a la Vida i creixement Personal. D) No té relació amb la pràctica esportiva.

18. Quines vies de treball pot utilitzar un psicòleg esportiu?. A) Només treball presencial. B) Exclusivament intervenció d’urgència. C) On-line i presencial. D) Només assessorament a entrenadors.

19. Quin tipus de motivació es caracteritza per l’interès en els reptes personals de l’esportista amb ell mateix?. A) Motivació orientada a l'ego. B) Motivació orientada a la tasca. C) Motivació competitiva externa. D) Motivació estructural.

Relaciona els tipus de motivació amb les seves definicions: La motivació bàsica o estructural:. La motivació quotidiana:. La motivació orientada a l'ego:. La motivació orientada a la tasca:.

20. Quina acció forma part del treball psicològic de la motivació?. A) Incrementar el volum d’entrenament diari sense límits. B) Establir objectius només a llarg termini. C) Consensuar els objectius entre l’esportista i l’entrenador. D) Ignorar els conflictes d’interessos personals de l’esportista.

21. Què significa l’acrònim SMART en la definició d’objectius?. A) Simples, mesurables, assolibles, retadors, temporals. B) Significatius, mesurables, assolibles, realistes, tàctics. C) Específics, mesurables, assolibles, retadors, temporals. D) Específics, manuals, accessibles, raonables, temporals.

22. Què determina un focus atencional ampli-extern?. A) Concentra l’atenció en un únic estímul extern. B) Atén diversos estímuls externs alhora. C) Es focalitza en diverses sensacions internes. D) Està centrat en un sol pensament intern.

23. Què determina un focus atencional intern?. A) Els estímuls que s'atenen són externs a l'individu, és a dir, l'atenció es dirigeix cap a fora. B)L'esportista aconsegueix la capacitat de concentració més gran en un únic estímul intern. C) Atén diversos estímuls externs alhora. D) L'esportista dirigeix la seva atenció cap al propi cos, és a dir, cap als seus moviments, sensacions, reaccions, pensaments, etc.

24. Què determina un focus atencional extern?. A) Atén diversos estímuls externs alhora. B) Els estímuls que s'atenen són externs a l'individu, és a dir, l'atenció es dirigeix cap a fora. C) L'esportista aconsegueix la capacitat de concentració més gran en un únic estímul intern. D) Atén amb una concentració baixa a un sol estímul extern conscientment.

25. Que determina un focus atencional ampli-intern?. A) Atén diversos estímuls interns alhora. Convé fer-lo servir quan no s'està competint o ens trobem en un descans de la competició. B) Atén amb una concentració baixa a un sol estímul extern conscientment. C) L'esportista aconsegueix la capacitat de concentració més gran en un únic estímul intern. D) Els estímuls que s'atenen són externs a l'individu, és a dir, l'atenció es dirigeix cap a fora.

26. Què determina un focus atencional reduït-extern?. A) Atén diversos estímuls externs alhora. B) L'esportista aconsegueix la capacitat de concentració més gran en un únic estímul intern. C) Atén diversos estímuls interns alhora. D) Atén amb una concentració baixa a un sol estímul extern conscientment.

27. Què determina un focus atencional reduït-intern?. A) Atén diversos estímuls externs alhora. B) L'esportista aconsegueix la capacitat de concentració més gran en un únic estímul intern. C) Atén diversos estímuls interns alhora. D) Atén diversos estímuls externs alhora.

28. Quina tècnica ajuda a gestionar millor els focus atencionals durant una competició?. A) Ús de registres de l’atenció i entrenament de l'auto-parla. B) Incrementar la intensitat de l’entrenament físic. C) Reforçar l’activitat física sense descansos. D) Evitar l’anàlisi de l’atenció després de la competició.

29. Quin és l’objectiu principal d'un entrenament d'atenció?. A) Reduir la capacitat perceptiva de l’esportista. B) Evitar que l’esportista s’autoavalui durant la competició. C) Que l'esportista sigui capaç de manejar amb facilitat el focus atencional als estímuls pertinents a cada moment per aconseguir un rendiment adequat. D) Centrar l’atenció en els resultats finals de la competició.

30. Què defineix l’autoconfiança en l’esport?. A) La sensació de control de l’esportista en situacions de repte. B) La capacitat de guanyar sempre. C) L’absència de preocupació abans d’una competició.

31. Una autoconfiança alta es tradueix en .........?. A) La capacitat de guanyar sempre. B) La seguretat que té que hi ha una relació causa-efecte entre la seva actuació i el resultat final. C) L’absència de preocupació abans d’una competició.

32. Què és la falsa autoconfiança?. A) L’excés de confiança per l’èxit en competicions prèvies. B) Superposant-la amb pensaments positius irracionals i, fins i tot, conductes altives i provocatives. C) L’absència de confiança en les pròpies capacitats.

33. És una de les variables més importants davant d'una competició: A) Motivació. B) Entrenament. C) L'autoconfiança.

34. L'entrenament ha de ser: A) Estimulant i no pas una rutina que condueixi a la baixada d'atenció. B) Repetitiu. C) Un entrenament monòton.

35. Durant els entrenaments, sobretot als esports on les competicions són poques i molt espaiades en el temps, la variable més important és : A) L'autoconfiança. B) L'ego. C) La motivació.

36. Una altra forma equivocada d'incrementar falsament l'autoconfiança és la pràctica del ........ A) Dopatge. B) Ego. C) Cap és correcta.

37. Com es diferencia l’estrès de l’ansietat en la competició?. A) L’estrès és una demanda externa, mentre que l’ansietat és una resposta interna. B) L’estrès sempre és negatiu i l’ansietat sempre és positiva. C) L’ansietat no influeix en el rendiment, però l’estrès sí.

Estrès i ansietat. Estrès. Ansietat.

38. Quina tècnica es pot utilitzar per reduir l’estrès?. A) Reforç positiu constant. B) Exercicis de relaxació diferencial de Jacobson. C) Augment de la tensió muscular.

39. Quina tècnica es pot utilitzar per reduir l’estrès?. A) Reforç positiu constant. B) Entrenament autogen de Schultz. C) Augment de la tensió muscular.

40. Sistema neurovegetatiu: A) Resposta automàtica davant de l'estímul estressant, com ara l'increment de la tensió muscular o la sudoració. B) Pensaments i emocions. C) A i B són correctes.

41. Sistema nerviós central: A) Resposta automàtica davant de l'estímul estressant, com ara l'increment de la tensió muscular o la sudoració. B) Pensaments i emocions. C) Cap és correcta.

42. Que és l'activació?. A) Es tracta d'una resposta de l'organisme que comporta la posada en funcionament del sistema nerviós central i del sistema neurovegetatiu. B) Un nivell d’agitació molt alt per a un rendiment màxim. C) Cap de les anteriors.

43. L'activació es manifesta en forma de ......?. A) Una resposta cognitiva. B) Una resposta fisiològica. C) Dues respostes simultànies: una resposta cognitiva i una altra de fisiològica.

44. En l'activació que és la resposta fisiològica?. A) És com l'esportista interpreta aquestes sensacions físiques, ja sigui com a plaer, satisfacció i goig, o bé com a por, disconformitat i angoixa. B) Se centra en el grau de tensió muscular, la taxa cardíaca, la profunditat de la respiració, la segregació d'adrenalina, la contracció pupil·lar o el nivell de conductància de la pell. C) Totes son correctes.

45. En l'activació que és la resposta cognitiva?. A) És com l'esportista interpreta aquestes sensacions físiques, ja sigui com a plaer, satisfacció i goig, o bé com a por, disconformitat i angoixa. B) Se centra en el grau de tensió muscular, la taxa cardíaca, la profunditat de la respiració, la segregació d'adrenalina, la contracció pupil·lar o el nivell de conductància de la pell. C) Cap de les anteriors.

46. Que suggereix la llei de Yerkes- Dodson?. A) Suggereix que el rendiment i el grau d’activació estan directament relacionats. B) Suggereix que el rendiment i el grau d'activació no estan directament relacionats. C) No suggereix res.

47. Quin tipus de motivació es recomana fomentar en les categories menors?. A) Motivació orientada a l’ego. B) Motivació orientada a la tasca. C) Motivació estructural.

48. Quina és la diferència principal entre motivació bàsica i motivació quotidiana?. A) La motivació bàsica depèn de l’entorn i la quotidiana depèn de l’atleta. B) La motivació bàsica es relaciona amb l’interès a llarg termini, mentre que la quotidiana es centra en l’interès diari. C) La motivació quotidiana sempre és més forta que la motivació bàsica.

Objectius SMART (ESPECÍFIC, MESURABLE, ASSOLIBLE, RETADOR i TEMPORAL). ESPECÍFIC. MESURABLE. ASSOLIBLE. RETADOR. TEMPORAL.

49. Per què és important centrar-se en objectius d’execució en comptes d’objectius de resultat?. A) Perquè els objectius d’execució redueixen la motivació i l’estrès. B) Perquè els objectius de resultat sovint depenen de factors externs i no garanteixen consistència en el temps. C) Perquè els objectius d’execució no requereixen control ni avaluació.

50. Segons el nombre d'estímuls que s'han d'atendre parlarem de: A) Focus atencional ampli i focus atencional reduït. B) Focus atencional extern. C) Totes són correctes.

51. Segons l'origen d'aquests estímuls que s'han d'atendre parlarem de: A) Focus atencional ampli i reduït. B) Focus atencional extern i intern. C) Totes són correctes.

52. La manera que tenim de veure i entendre el món, les idees, pensaments i creences que tenim sobre nosaltres i de tot allò que ens envolta està estretament relacionat amb el nostre benestar. a) Cognició. b) Afrontament. c) Afecte positiu.

53. Té a veure amb el rol que prenem a l'hora d’afrontar una situació o problema. a) Cognició. b) Afrontament. c) Autoeficàcia.

54.La qualitat que tinguin les nostres relacions personals serà un factor determinant en la nostra valoració de satisfacció vital. a) Cognició. b) Afrontament. c) Afecte positiu.

Quina de les següents afirmacions descriu correctament la salut mental?. a) És només l'absència de malaltia mental. b) És un estat de benestar general que permet una bona interacció amb l'entorn i una relació correcta envers un mateix. c) És la capacitat de superar moments difícils sense cap suport extern. d) És exclusivament l'absència de problemes psicològics greus.

Objectius SMART definició: Ens permet reduir les àrees grises i mantenir el nostre focus durant el procés. És important tenir clar el “perquè” es vol complir aquest objectiu, “l'on” es durà a terme i “quins” són els elements necessaris per aconseguir-ho. a) Específic. b) Temporal. c) Mesurable. d) Assolible.

Objectius SMART definició: Ens permet saber a quina distància estem del resultat final. El nostre objectiu ha de ser quantificable o aconseguir que ho sigui. a) Específic. b) Mesurable. c) Temporal.

Objectius SMART definició: Ser coneixedor/a de quines habilitats, actituds o recursos necessitem per aconseguir un objectiu ens pot ajudar a ser realistes i definir el que és a les nostres mans. Una altra estratègia que ens pot ajudar és establir petits reptes o objectius més petits, d'un gran objectiu que vulguem aconseguir. a) Mesurable. b) Assolible. c) Retador. d) Temporal.

Objectius SMART definició: Tot objectiu ha de requerir un esforç, marcar-nos objectius que sabem que ho aconseguirem segur, no motiva. Heu de formar part de la vostra visió. Entre el que és realista i el que és desafiador aquesta meva zona d'assoliment. a) Específic. b) Assolible. c) Retador.

Objectius SMART definició: Establir un límit de temps per a la consecució ens permetrà fer un seguiment de l'objectiu, avaluar-lo i millorar-lo en el temps. a) Retador. b) Assolible. c) Temporal. d) Mesurable.

En relació a la motivació, a quina ens referim amb aquesta definició: Representa l'interès i la satisfacció que l'esportista rep en el treball diari, moltes vegades rutinari, dur i ingrat, per assolir els seus objectius. a) Motivació orientada a la tasca. b) Motivació orientada a l'ego. c) Motivació quotidiana.

En relació a la motivació, a quina ens referim amb aquesta definició: Representa el grau d'autorealització que suposa per a l'esportista l'activitat tenint en compte l'interès que té l'esportista per competir, la claredat dels objectius fonamentals, el desig irrefutable de gaudir dels beneficis que li poden reportar la seva consecució, el cost que està disposat a pagar la relació entre costos i beneficis, així com el grau de compromís. a) Motivació orientada a la tasca. b) Motivació bàsica o estructural. c) Motivació quotidiana. d) Motivació orientada a l'ego.

En relació a la motivació, a quina ens referim amb aquesta definició: Es caracteritza per l'interès en els reptes respecte dels altres. L’esportista gaudeix competint perquè el resultat positiu reforça la seva autoestima i el seu estatus dins l’entorn de rivals i companys. Si el resultat de la competició és negatiu, l'impacte és significatiu a l'orgull personal de l'esportista i, fins i tot, si es prolonguen els resultats adversos, pot arribar a abandonar la pràctica esportiva per no minar-ne més l'autoestima. a) Motivació bàsica o estructural. b) Motivació orientada a la tasca. c) Motivació quotidiana. d) Motivació orientada a l'ego.