psicologia de la personalidad examen

Teoria d´Eysenck/ teoria arousal activació. Extravertits, menor excitabilitat cortical(nivell activació cortical crónicament baix), busquen ambients més estimulants. Introvertits, major excitabilitat cortical, busquen ambients poc estimulars. A i B son correctes.

Nivell òptim activació. grau excitabilitat cortical que necessita una persona per sentir-se còmoda, s’associa a millor rendiment. grau excitabilitat cortical que necessita una persona per sentir-se còmoda, s’associa a pijor rendiment.

ELS INTROVERTITS PREFEREIXEN. prefereixen un nivell d’estimulació més baix - més sensibles als estímuls: - llindars més baixos per detectar E febles - incomoditat davant E intensos. preferixen un nivell d´estimulació més alt -Menys sensibles als estimuls - Llindars més alts per detectar E febles - Agraiment davant E intensos.

Les diferències entre E i I en excitabilidad són més fiables davant estímuls d’intensitat moderada Perquè quan …. alta estimulació: el mecanisme d’«inhibició protectora» disminueix l’excitabilitat. - baixa estimulació: el mecanisme d’«excitabilitat paradoxal» produirà excitació per contrarestar la falta d’estimulació. A i B son correctes.

L’activació d’una persona davant un estímul depèn també: del significat que té per a la persona i de la situació en què té lloc. del significat que té per al professional i de l´estimul siga aversiu.

Proposta de Gray, Sistema d’activació del comportament (BAS) →. determinaria la sensibilitat cap a les recompenses i les tendències d’aproximació. determinaria la sensibilitat cap a les recompenses i les tendències d’allunyament. A i B son correctes.

Proposta de Gray Sistema d’activació del comportament (BAS) →. E més sensibles a la recompensa → recompenses tenen un impacte emocional major → major afecte positiu. E menys sensibles a la recompensa → recompenses tenen un impacte emocional major → major afecte negatiu.

Proposta de Zuckerman, Sistema de la dopamina: implicat el nivell d’activitat i la sensibilitat a les recompenses del BAS. els Extravertits més sensibles a la dopamina. A i B son correctes.

l’ansietat. Component emocional clau del neuroticisme. - sentit de benestar més influït per puntuacions en N, que pels esdeveniments estressants de la vida (factors ambientals). tendència a experimentar esdeveniments estressants en la vida és influïda pel nivell de N. Totes son correctes.

Ansietat implica múltiples respostes: cognitives, comportamentals, fisiológiques, psicológiques. cognitives, processuals, gubernamentals i fisiologiques.

Neuroticisme. no és només l’ansietat. S’associa a un conjunt ampli de sentiments negatius: baixa autoestima, propensió a la depressió, irritabilitat, etc. A i B son correctes.

Entre les múltiples teories per explicar les diferències individuals en neuroticisme (ansietat): ens centrarem en els factors biològics. en els factors ambientals.

Verificació empírica. ↑ N haurien de mostrar majors respostes fisiològiques d’ansietat: no sempre és així…. dificultat a trobar relacions consistents entre les mesures psicofisiològiques i les mesures de N. A i B son correctes.

Diferents indicadors activació SN simpàtic no correlacionen igual en tots els individus: Especificitat individual de la resposta, Especificitat de la resposta a l’estímul. Especificitat de la resposta a l’estímul i Especificitat de la conducta.

Especificitat individual de la resposta: diferents estressors produeixen diferents patrons d’activitat fisiològica. els S es distingeixen en les respostes que són influïdes per l’estrès (p. ex., ).

Especificitat de la resposta a l’estímul: els S es distingeixen en les respostes que són influïdes per l’estrès (p. ex., ). diferents estressors produeixen diferents patrons d’activitat fisiològica.

Les mesures d’excitabilitat autonòmica no sempre es corresponen amb el grau d’ansietat i estrès que informen els subjectes: Persones amb ansietat realment baixa. Persones repressores o amb ansietat defensiva baixa (elevada excitabilitat autonòmica en situacions estressants però informen de baixa ansietat). Persones gran ansietat. Totes son correctes.

Elevat N no s’associa només amb respostes d’ansietat aguda, sinó amb estats més constants d’emocionalitat negativa: preocupació, insatisfacció, pessimisme, baixa autoestima... preocupació, insatisfacció, pessimisme, alta autoestima...

Trets o dimensions temperamentals. Caracteristiques de personalitat amb base biologica, no adquirits a través de l´aprenentatge. caracteristiques personalitat amb base psicologica.

Proposta de Gray. Sistema d’inhibició del comportament (BIS) → sensibilitat cap a càstig o no recompensa. Sistema d’inhibició del comportament (BIS) → sensibilitat cap a incentiu o recompensa.

Proposta de Zuckerman. Ansietat associada sistemes cerebrals diferents: Amígdala i connexions amb estructures cerebrals (hipotàlem, còrtex frontal i temporal) implicades en processos perceptius, cognitius i d’assignació de significat emocional als estímuls. N massa, Caldria examinar els sistemes cerebrals, no suficient SN simpàtic. A i B son correctes.

Mètodes d’estudi de l’especialització hemisfèrica: Cervells intactes: asimetria alfa EEG (alta activitat alfa  estat cerebral desactivat). Activació relativa del Hemisferi Esquerre (Proba de Vocabulari). A i B son correctes.

Les diferències individuals en el grau d’activació del còrtex dret i esquerre. influeixen en el grau de negativitat de les reaccions emocionals. influeixen en el grau de positivitat de les reaccions emocionals.

Hemisferi dret més rellevant en experiència d’emocions negatives. extroversió, desactivació de l´hemisferi dret. (neuroticisme) Activació relativa del Hemisferi Dret.

Temperament: Aspectes biològics de la personalitat (no adquirits a través de l’aprenentatge) • To emocional o «temps» personal característic • Inici en la infància. Inici en l ádolescencia to emocional no caracteristic.

Dimensions temperamentals en la infància. • Nivell d’activitat (energia o vigor motor) • Aproximació-abandó (davant estímuls nous) • Atenció/distracció (orientació als estímuls) • Afectivitat negativa (por...) • Afectivitat positiva (somriure, sociabilitat...). No existeixen.

Problemes. • Els comportaments que puguen reflectir les mateixes disposicions subjacents canvien al llarg de la vida. • Els comportaments que semblen similars fenotípicament poden reflectir processos subjacents diferents en diferents edats. decidir conjunts de comportaments que en diferents edats reflecteixen la mateixa característica. Totes son correctes.

Tendència a la inhibició vs. desinhibició davant el nou: Inestabilitat moderada des de la infància fins a la infància mitjana. estabilitat moderada des de la infància fins a la infància mitjana.

Constatacions: hi podria haver bases biològiques diferents per a les diferències individuals en la infància i en la maduresa: - Fins als 7 anys: el temperament pot ser una conseqüència directa dels llindars d’activació del sistema límbic. - Fins als 9 anys: el temperament pot ser una conseqüència directa dels llindars d’activació del sistema límbic.

Constatacions: hi podria haver bases biològiques diferents per a les diferències individuals en la infància i en la maduresa: Des dels 9 anys: influència progressiva dels processos prefrontals de regulació emocional: interacció sistema ritmic i processos reguladors subcorticals (consciència i regulació de tendències temperamentals: inhibició de respostes impulsives). Des dels 7 anys: influència progressiva dels processos prefrontals de regulació emocional: interacció sistema límbic i processos reguladors prefrontals (consciència i regulació de tendències temperamentals: inhibició de respostes impulsives).

L’AMBIENT. INFLUEIX. POT MODIFICAR EL TIPUS D´AFERRAMENT. A i B son correctes.

CUIDADOR NOMÉS ATÉN El BEBÈ SI PLORA. TENDÈNCIA BEBÈ A ESTAR AFLIGIT (ALTRES OCASIONS) ASSOCIADA A RESPOSTA ESTRÈS. Tendència prèvia bebè … NO ASSOCIADA A LA SEUA RESPOSTA. A i B son correctes.

CUIDADOR JUGA AMB EL BEBÈ TOTA L’ESTONA. TENDÈNCIA BEBÈ A ESTAR AFLIGIT (ALTRES OCASIONS) ASSOCIADA A RESPOSTA ESTRÈS. Tendència prèvia bebè … NO ASSOCIADA A LA SEUA RESPOSTA.