QT2 due

Es permet, dins la Unió Europea, la integració diferenciada entre els Estats membres?. No, perquè el principi d’igualtat entre els Estats membres (art. 4.2 TUE) obliga tots els Estats a participar en totes les polítiques de manera homogènia. No, perquè qualsevol diferència en el grau de participació vulneraria el principi de primacia del Dret de la Unió sobre els drets nacionals. Sí, perquè malgrat el principi d’igualtat entre els Estats membres (art. 4.2 TUE), la Unió admet diferències en el grau d’integració i participació en determinades polítiques, com l’euro o Schengen. Sí, però només de manera provisional, mentre un Estat candidat completa el procés d’adhesió a la Unió.

Es poden fer valer els valors de l’article 2 TUE mitjançant un recurs jurisdiccional d’incompliment davant el TJUE?. Sí, perquè els valors de l’article 2 TUE tenen caràcter clar, precís i directament aplicable, de manera que poden ser invocats igual que qualsevol altra obligació dels Tractats. No, perquè els valors de l’article 2 TUE només es poden fer valer a través del procediment específic de l’article 7 TUE i no mitjançant mecanismes jurisdiccionals. No, perquè els valors de l’article 2 TUE només tenen eficàcia política i simbòlica, i no poden servir mai de base jurídica per a un recurs d’incompliment. Sí, però només quan els valors de l’article 2 TUE es concreten en obligacions específiques establertes en altres disposicions dels Tractats o en actes derivats de la Unió.

En cas que es constatàs que un Estat membre ha vulnerat greument i de manera persistent els valors de la Unió Europea (art. 2 TUE), podria ser expulsat de la Unió?. Sí, sempre que el Consell Europeu declari per unanimitat l’existència d’una violació greu i persistent dels valors de la Unió (art. 7.2 TUE) i el Parlament Europeu ho aprovi per majoria qualificada. Sí, però únicament si l’Estat infractor accepta voluntàriament la decisió d’expulsió adoptada per les institucions de la Unió. No, perquè els Tractats no preveuen l’expulsió d’un Estat membre; l’article 7 TUE només permet suspendre determinats drets, com el dret de vot al Consell. No, perquè la vulneració dels valors de l’article 2 TUE només pot donar lloc a sancions polítiques simbòliques, sense efectes jurídics concrets.

Quina és l’eficàcia jurídica de l’article 2 TUE, que enumera els valors de la Unió Europea?. L’article 2 TUE és una norma jurídica vinculant, però a causa de la seva formulació oberta i poc precisa no és directament aplicable; té sobretot un valor interpretatiu i legitimador que ha d’inspirar l’aplicació de la resta de normes de la Unió. L’article 2 TUE té eficàcia jurídica només en les relacions exteriors de la Unió, com a expressió dels valors que orienten la seva política internacional. L’article 2 TUE té únicament un caràcter programàtic i declaratiu, de manera que no produeix cap efecte jurídic vinculant dins de l’ordenament de la Unió. L’article 2 TUE conté preceptes clars i precisos que són directament aplicables i poden ser invocats, sense relació amb cap altre precepte, davant els tribunals per exigir-ne el compliment.

Com es relacionen els valors de la Unió (art. 2 TUE) amb el principi de cooperació lleial (art. 4.3 TUE)?. Els valors de l’article 2 TUE tenen un caràcter merament simbòlic, mentre que el principi de cooperació lleial és una obligació jurídica vinculant. Els valors de l’article 2 TUE constitueixen el fonament material de la Unió, i el principi de cooperació lleial obliga els Estats a actuar de manera coherent amb aquests valors i a facilitar el compliment de les obligacions derivades dels Tractats. Els valors de l’article 2 TUE i el principi de cooperació lleial són disposicions sense força vinculant, que actuen únicament com a orientacions polítiques per als Estats membres. Els valors de l’article 2 TUE només vinculen les institucions de la Unió, mentre que el principi de cooperació lleial només vincula els Estats membres en les seves relacions recíproques.

En el cas de les polítiques econòmiques, d'ocupació i socials, delimitades a l'article 5 TFUE, quin paper hi juga la Unió?. Es tracta de competències específiques en què la Unió només intervé per garantir la coordinació de les polítiques estatals. Es tracta de competències exclusives de la Unió. Es tracta de competències compartides de la Unió amb els Estats membres. Es tracta de competències de suport, coordinació i complement.

Pot explicar-se l’atribució de competències a la Unió Europea únicament mitjançant el principi d’atribució de competències expresses?. Sí, perquè la Unió només pot exercir competències explícitament atribuïdes als Tractats, i tota competència no prevista queda en mans exclusives dels Estats membres. No del tot, perquè encara que la regla general és que la Unió només disposa de competències explícites atribuïdes als Tractats, la jurisprudència del TJUE ha reconegut competències implícites i, a més, existeix la clàusula de flexibilitat (art. 352 TFUE), que permet actuar en absència d’una base específica quan sigui necessari per assolir els objectius dels Tractats. No, perquè la Unió gaudeix de competències implícites que deriven automàticament de la seva naturalesa supranacional, sense necessitat d’atribució expressa. No, perquè la Unió comparteix automàticament totes les competències amb els Estats membres, encara que no estiguin explícitament enumerades als Tractats.

Segons l'article 2.1 TFUE, poden els Estats membres adoptar actes jurídicament vinculants en àmbits de competència exclusiva?. No, en cap cas, ja que la competència exclusiva implica que la UE té una atribució absoluta i definitiva en aquests àmbits. Sí, però només quan hi hagi una habilitació específica, expressa i temporalment limitada per part de la UE, o quan els Estats membres executin actes de la Unió. Sí, però només quan la UE hagi decidit deixar d'exercir la seva competència en aquell àmbit. Sí, però només si la UE no ha exercit la seva competència.

Segons l'article 4 del TFUE, quan es tracta de competències compartides, quina entitat gaudeix de prioritat en la regulació: la Unió Europea o els Estats membres?. En les competències compartides, la preferència reguladora depèn del tipus de política en qüestió, i pot variar segons la legislació específica i les circumstàncies de cada cas. En les competències compartides, la Unió Europea té prioritat reguladora sobre els Estats membres, atès que, si la Unió exerceix la seva competència, la seva normativa preval sobre la normativa estatal, i els Estats només poden regular aspectes no abordats per la normativa de la Unió. En el context de les competències compartides, no existeix preferència reguladora entre les normatives de la Unió i les dels Estats membres, ja que la seva naturalesa implica una coexistència. En les competències compartides, els Estats membres gaudeixen de prioritat reguladora respecte a la Unió, ja que, segons el principi d'atribució, són els Estats membres els que exerceixen competències originàries que prevalen sobre les derivades de la Unió.

Valora aquesta afirmació: La Unió és una organització internacional per la qual cosa no té competències pròpies o originàries, sinó que només té les competències derivades que li atribueixen els Estats membres. Aquesta afirmació és falsa perquè la Unió és una organització internacional d'integració i, com a tal, té competències pròpies o originàries (arts. 2.1. i 3 TFUE), respecte de les quals pot legislar i adoptar actes jurídicament vinculants, i en què els Estats només poden intervenir si la Unió els ho permet o per executar actes de la Unió. Aquesta afirmació és falsa perquè la Unió és una organització internacional d'integració, respecte de la qual els Estats membres transfereixen competències originàries. Per tant, d'acord amb el principi d'atribució, la Unió també té competències pròpies o originàries. Aquesta afirmació és parcialment certa perquè la Unió, com a organització internacional d'integració, té competències originàries i derivades. Les competències exclusives (art. 3 TFUE) són originàries, mentre que les competències compartides (art. 4 TFUE) i les de suport (art. 6 TFUE) són derivades. Aquesta afirmació és certa perquè la Unió, com a organització internacional, actua a l'empara i dins dels límits de les competències que li atribueixen els Estats membres en els Tractats. Per tant, la Unió no té competències pròpies o originàries.

Quina d'aquestes actuacions no pot realitzar la Unió quan exerceix una competència de suport, complement o coordinació?. La Unió pot aprovar programes d'actuació i línies d'ajuts econòmics. La Unió pot aprovar actes de naturalesa no vinculant, com ara recomanacions. Ninguna de les respostes és correcta. La Unió pot harmonitzar les disposicions legals i reglamentàries nacionals dels Estats membres.

Quin límit fonamental imposen els Tractats a l’ús de la cooperació reforçada dins la Unió Europea?. Únicament pot plantejar-se en àmbits de competència no exclusiva de la Unió. Només es pot utilitzar quan tots els Estats membres han esgotat prèviament el procediment de cooperació reforçada al Consell Europeu. No té cap límit material ni institucional, ja que es basa en la llibertat sobirana dels Estats membres participants. Només es pot aplicar en matèries de competència exclusiva de la Unió, per garantir la unitat del sistema jurídic europeu.

Què és la cooperació reforçada?. Permetre que, com a últim recurs, almenys 9 Estats membres aprofundeixin en determinades polítiques de competència no exclusiva de la Unió, quan no és possible aconseguir l’acord de tots en un termini raonable. Reconèixer que els Estats membres poden dissoldre els lligams d’integració i limitar la seva participació en determinades polítiques, sense necessitat de recórrer a l’article 50 TUE. Autoritzar que un grup d’Estats membres avanci en matèries de competència exclusiva de la Unió, quan la resta no hi volen participar. Oferir als Estats membres la possibilitat de desenvolupar lliurement projectes polítics nous, encara que no estiguin previstos als Tractats constitutius de la Unió.