Química Bombers Gene

Quina de les següents afirmacions descriu correctament una substància pura?. És una combinació de dues o més substàncies pures en proporcions variables. Té una composició definida i constant amb propietats característiques pròpies. És un conjunt d'elements que es poden separar fàcilment per mitjans físics. No té una estructura homogènia ni propietats específiques.

Quina és la diferència principal entre una mescla homogènia i una heterogènia?. Les mescles heterogènies són sempre líquides, mentre que les homogènies només poden ser sòlides o gasoses. Les mescles homogènies només es poden separar per processos químics, mentre que les heterogènies per físics. En una mescla homogènia, els components es poden distingir fàcilment, mentre que en una heterogènia no. Una mescla homogènia té una composició uniforme, mentre que una heterogènia presenta fases diferenciades.

Quina de les següents afirmacions sobre els elements és correcta?. Els compostos i els elements són el mateix, només que en estats físics diferents. Un element està format per diversos tipus d’àtoms diferents units químicament. Cada element té una estructura atòmica pròpia i es representa amb un símbol químic únic. Els elements es poden separar en substàncies més senzilles mitjançant processos físics.

Quina és la diferència principal entre un element i un compost?. Un element no es pot descompondre en substàncies més senzilles, mentre que un compost sí. Els elements tenen propietats variables, mentre que els compostos sempre són homogènics. Un compost està format per àtoms iguals, mentre que un element conté àtoms diferents. Els compostos es poden separar en elements per processos físics, mentre que els elements no.

Quina de les següents afirmacions sobre els estats de la matèria és correcta?. La densitat dels gasos és superior a la dels sòlids perquè tenen més energia cinètica. Els líquids no tenen forma pròpia i s’adapten al recipient que els conté. Els gasos tenen volum constant perquè les seves partícules estan molt separades. Els sòlids són sempre comprensibles perquè tenen una estructura ordenada.

Durant quin canvi d'estat es produeix una absorció d'energia tèrmica?. Solidificació. Vaporització. Condensació. Sublimació inversa.

Quina de les següents afirmacions sobre la sublimació és correcta?. És el procés pel qual un líquid es converteix en gas sense passar per l’estat sòlid. És un procés endotèrmic en què un sòlid es transforma directament en gas. És el mateix procés que la condensació, però en sentit invers. Es produeix només a temperatures extremadament altes.

Quina és la diferència principal entre evaporació i ebullició?. L’ebullició afecta tot el volum del líquid, mentre que l’evaporació només es produeix a la superfície. L’ebullició pot ocórrer en qualsevol estat de la matèria, mentre que l’evaporació només en líquids. L’evaporació requereix absorció d’energia, mentre que l’ebullició és un procés exotèrmic. L’evaporació es produeix a una temperatura fixa, mentre que l’ebullició es pot donar a qualsevol temperatura.

Quan un gas es converteix en líquid, quina d’aquestes afirmacions és correcta?. La compressió d’un gas sempre provoca la seva condensació immediata. Aquest canvi només es pot produir a temperatures per sota de 0 °C. Es diu condensació i és un procés exotèrmic. El procés s’anomena sublimació inversa i requereix energia.

Quina afirmació és correcta sobre l'entalpia d'un sistema?. Els processos exotèrmics requereixen afegir energia per augmentar l’entalpia del sistema. L’entalpia només es veu afectada en processos físics, no en reaccions químiques. L’entalpia sempre es manté constant en un sistema, independentment de l’energia intercanviada. En una reacció endotèrmica, el sistema absorbeix calor i la seva entalpia augmenta.

Quina afirmació és correcta sobre les característiques dels electrons en comparació amb els protons i neutrons?. Els electrons no tenen càrrega i per això no interaccionen amb el nucli atòmic. Els electrons es troben dins del nucli, igual que els protons i neutrons. Els electrons tenen una càrrega negativa i una massa molt menor que la dels protons i neutrons. Els electrons tenen una massa gairebé idèntica als protons però amb càrrega negativa.

Quina de les següents afirmacions sobre els neutrons és correcta?. Els neutrons no tenen càrrega i tenen una massa lleugerament superior a la dels protons. Els neutrons tenen una càrrega negativa lleugerament més petita que la dels electrons. Els neutrons només es troben en àtoms inestables, mentre que els àtoms estables només tenen protons i electrons. Els neutrons són més lleugers que els electrons perquè no tenen càrrega elèctrica.

Un àtom té Z = 17 i A = 35. Quina afirmació és correcta sobre la seva composició?. L’àtom és un isòtop perquè té el mateix nombre de protons i neutrons. Conté 17 protons, 18 neutrons i 17 electrons. Té 17 neutrons i 35 electrons. Té més neutrons que protons, així que es tracta d’un catió.

Quina afirmació és correcta sobre els ions?. Un anió té més protons que electrons, cosa que li dóna una càrrega negativa. Un catió es forma quan un àtom guanya electrons, fent que la seva càrrega es torni positiva. Un anió es forma quan un àtom guanya electrons, fent que la seva càrrega es torni negativa. Els àtoms sempre tenen el mateix nombre de protons i electrons, independentment de si són ions.

Quina de les següents afirmacions sobre els electrons és correcta?. Els electrons es mouen en orbitals al voltant del nucli i tenen una massa molt inferior a la dels protons i neutrons. La massa d’un electró és pràcticament igual a la d’un protó, només amb una diferència mínima. Els electrons tenen una càrrega positiva equivalent a la dels protons però en sentit oposat. Els electrons es troben dins del nucli de l’àtom, juntament amb els protons i neutrons.

Quina és la funció principal dels electrons de valència?. Determinar la massa atòmica d’un element. Indicar el nombre total d’electrons presents en un àtom. Participar en enllaços químics i determinar la reactivitat de l’element. Situar-se exclusivament al nivell més intern de l’àtom.

Què diferencia dos isòtops d’un mateix element?. Són formes diferents de la mateixa substància, però sense diferències en la seva estructura atòmica. Tenen el mateix nombre de protons però diferent nombre de neutrons. Tenen el mateix nombre de neutrons però diferent nombre d’electrons. Tenen el mateix nombre de neutrons però diferent nombre de protons.

Quina afirmació sobre el nombre atòmic (Z) és correcta?. Els àtoms neutres tenen un nombre atòmic diferent del nombre d’electrons. El nombre atòmic indica el nombre de protons en el nucli i determina l’element químic. Dos àtoms amb el mateix nombre atòmic poden ser elements diferents. El nombre atòmic indica el nombre total de neutrons en un àtom.

Com s’organitzen els elements químics a la taula periòdica?. En funció de la seva reactivitat química, col·locant junts els elements que reaccionen de manera similar. Segons la seva massa atòmica, situant els elements més lleugers al centre i els més pesats a les vores. Segons el seu nombre màssic (A), ordenant-los de menor a major. Segons el seu nombre atòmic (Z), agrupant-los en períodes i grups amb propietats semblants.

Quina afirmació sobre els períodes i grups de la taula periòdica és correcta?. Els períodes es llegeixen en sentit vertical i els grups en sentit horitzontal. Els elements del mateix grup tenen propietats químiques similars perquè tenen el mateix nombre d’electrons de valència. Els elements d’un mateix període tenen el mateix nombre d’electrons de valència. Els elements d’un mateix grup tenen el mateix nombre de nivells electrònics.

Quina diferència principal hi ha entre els metalls, no metalls i metal·loides?. Els metalls són bon conductors, els no metalls són pèssims conductors, i els metal·loides tenen propietats intermèdies. Els metalls tenen electrons de valència parells, els no metalls en tenen imparells i els metal·loides tenen nombres variables. Els metalls només formen compostos iònics, mentre que els no metalls només formen enllaços covalents. Els metal·loides tenen una reactivitat fixa, sense dependre de les condicions de temperatura o pressió.

Quina de les següents afirmacions sobre elements concrets de la taula periòdica és correcta?. El bor (B, 5) és un metall perquè es troba a la zona esquerra de la taula periòdica. L’oxigen (O) és un metall perquè té una alta reactivitat química. L’oganessó (Og, 118) és un gas noble perquè pertany al Grup 18 i té una capa externa completa. L’hidrogen (H) és un metall alcalí perquè es troba a la primera columna.

Quants elements conté la versió actualitzada de la taula periòdica?. 120. 118. 106. 92.

Quin és l’últim element conegut i oficialment reconegut a la taula periòdica?. Nihoni (Nh, 113). Livermori (Lv, 116). Flerovi (Fl, 114). Oganessó (Og, 118).

Quantes files (períodes) i columnes (grups) té la taula periòdica?. 6 files i 12 columnes. 10 files i 20 columnes. 8 files i 16 columnes. 7 files i 18 columnes.

Quina de les següents afirmacions descriu correctament una propietat química?. La massa és una propietat química perquè depèn de la quantitat de matèria. El punt de fusió d’una substància depèn de la seva quantitat, així que és una propietat química. La inflamabilitat és una propietat química perquè implica un canvi en la substància. La densitat d’una substància es pot mesurar sense alterar la seva composició.

Quina afirmació sobre la pressió de vapor d’un líquid és correcta. La pressió de vapor depèn de la quantitat de líquid present en el sistema. La pressió de vapor és independent de la temperatura del líquid. La pressió de vapor disminueix quan augmenta la temperatura. La pressió de vapor és la pressió exercida pel gas sobre la seva fase líquida en equilibri dins un recipient tancat.

Com afecta la pressió atmosfèrica a la temperatura d’ebullició d’un líquid?. La pressió atmosfèrica només afecta la temperatura d’ebullició en condicions extremes, com en l’espai exterior. En una muntanya, on la pressió atmosfèrica és més gran, l’aigua bull a una temperatura més alta que al nivell del mar. La pressió atmosfèrica no afecta la temperatura d’ebullició, que és una constant per a cada substància. Quan la pressió atmosfèrica augmenta, la temperatura d’ebullició també augmenta.

Quina de les següents afirmacions descriu correctament una propietat física?. La conductivitat tèrmica és una propietat física perquè es pot mesurar sense modificar la composició de la substància. L’acidesa d’una substància determina com reacciona amb altres compostos, per això és una propietat física. L’oxidació del ferro és una propietat física perquè només canvia el seu aspecte extern. La combustió és una propietat física perquè implica la generació de calor en el sistema.

Quina diferència principal hi ha entre una propietat extensiva i una propietat intensiva?. Les propietats extensives depenen de la quantitat de matèria, mentre que les intensives són independents d’aquesta. La densitat és una propietat extensiva perquè depèn de la massa de la substància. Tant les propietats extensives com les intensives depenen exclusivament de la temperatura de la substància. Les propietats intensives depenen de la quantitat de matèria, mentre que les extensives són independents d’aquesta.

Quina afirmació descriu correctament el fenomen de deposició?. La deposició és el procés pel qual un gas es converteix directament en sòlid sense passar per l’estat líquid. La deposició és un canvi d’estat en què un sòlid es fon i després es converteix en gas. La deposició és un procés endotèrmic en què un gas es transforma en líquid i després en sòlid. La deposició és el procés invers de la sublimació, però requereix absorció d’energia per succeir.

Quina afirmació sobre un líquid saturat i vapor saturat és correcta?. Tant el líquid saturat com el vapor saturat es troben en condicions d’alta pressió i temperatura. Un vapor saturat és aquell que ha superat la seva temperatura d’ebullició i es manté estable. Un líquid saturat està en equilibri amb el seu vapor, i un vapor saturat està en equilibri amb el seu líquid. Un líquid saturat és aquell que ha arribat a la seva temperatura màxima i no pot absorbir més energia.

Quina afirmació sobre la calor específica és correcta?. La calor específica d’una substància indica la quantitat de calor necessària per augmentar la seva temperatura en un grau per unitat de massa. La calor específica depèn de la quantitat de substància present i varia amb la massa total del sistema. La calor específica i la calor latent són el mateix concepte, ja que totes dues impliquen l’absorció de calor per una substància. L’aigua té una calor específica baixa, cosa que fa que es refredi ràpidament quan es perd calor.

Quina de les següents afirmacions sobre la calor latent és correcta?. La calor latent depèn únicament de la temperatura inicial de la substància i no de la seva naturalesa química. Durant un canvi d’estat, l’energia absorbida o alliberada provoca una variació de temperatura en la substància. La calor latent és l’energia necessària per provocar un canvi d’estat en una substància sense modificar la seva temperatura. La calor latent és l’energia necessària per augmentar la temperatura d’una substància sense canviar el seu estat.

Quina de les següents afirmacions sobre la relació entre Joules (J) i calories (cal) és correcta?. 1 caloria equival a 4,18 Joules. 1 caloria equival a 0,24 Joules. 1 Joule equival a 0,418 calories. 1 Joule equival a 4,18 calories.

Quina de les següents afirmacions sobre la calor latent de l’aigua és correcta?. Durant la fusió, l’aigua absorbeix 540 cal/g per passar de gel a líquid. L’aigua necessita la mateixa quantitat d’energia per fondre’s que per vaporitzar-se. La calor latent de fusió de l’aigua és més gran que la calor latent de vaporització. La calor latent de fusió de l’aigua és aproximadament 80 cal/g, mentre que la de vaporització és aproximadament 540 cal/g.

Quina afirmació sobre el punt triple és correcta?. Qualsevol substància té múltiples punts triples, depenent de la pressió i temperatura. El punt triple és la combinació única de temperatura i pressió en què coexisteixen en equilibri les tres fases d’una substància (sòlid, líquid i gas). El punt triple marca el límit entre les transicions de fusió i sublimació. El punt triple és la temperatura a partir de la qual una substància només pot existir en fase gasosa.

Quina afirmació sobre el punt crític d’una substància és correcta?. A pressions superiors a la pressió crítica, qualsevol gas es converteix automàticament en sòlid. El punt crític és el límit entre la fusió i la vaporització. Per sobre del punt crític, una substància només pot existir en estat líquid. El punt crític és la temperatura i pressió per sobre de les quals no es pot condensar un gas en líquid per molta pressió que s’hi apliqui.

Quines són les condicions normals dels gasos segons la definició de la IUPAC (International Union of Pure and Applied Chemistry)?. Temperatura de 273,15 K (0 °C) i pressió de 10⁵ Pa (1 atm o 100 kPa). Temperatura de 273,15 K (0 °C) i pressió de 1,013 × 10⁵ Pa (1,013 atm o 101,3 kPa). Temperatura de 298,15 K (25 °C) i pressió de 10⁵ Pa (1 atm o 100 kPa). Temperatura de 298,15 K (25 °C) i pressió de 1,013 × 10⁵ Pa (1,013 atm o 101,3 kPa).

Quina diferència principal hi ha entre els diagrames de fases de l’aigua i el diòxid de carboni (CO₂)?. L’aigua pot existir en estat líquid en condicions atmosfèriques normals, però el CO₂ no. El punt crític del CO₂ és més elevat que el de l’aigua, fet que fa que el CO₂ bulli a temperatures més altes. Apressió atmosfèrica normal (1 atm), l’aigua és gas a -77 °C i el CO₂ és líquid. L’aigua només pot sublimar en condicions molt altes de pressió, mentre que el CO₂ ho fa a pressió atmosfèrica.

Quina és la temperatura i pressió del punt triple del CO₂?. 5,2 atm i -56,4 °C. 1 atm i 0 °C. 31,1 atm i 31,1 °C. 73,8 atm i 31,1 °C.

Quina afirmació sobre el punt crític del CO₂ és correcta?. A partir de 31,1 °C, el CO₂ es converteix automàticament en sòlid si la pressió augmenta prou. El punt crític del CO₂ és 31,1 °C i 73,8 atm, i per sobre d’aquest punt ja no pot existir en estat líquid. El CO₂ pot ser liquat a qualsevol temperatura si s’augmenta prou la pressió. El CO₂ es converteix en gas per sobre de -78,5 °C, independentment de la pressió. d).

Quina afirmació sobre el punt crític de l’aigua és correcta?. El punt crític de l’aigua és 374 °C i 218 atm, i per sobre d’aquest punt no es pot liquar. Per sobre de 100 °C, l’aigua es converteix automàticament en vapor, independentment de la pressió. L’aigua es converteix en gas a qualsevol temperatura si es redueix prou la pressió. L’aigua té un punt crític inferior al CO₂, fet que la fa evaporar-se més fàcilment.

A quina temperatura sublima el CO₂ a pressió atmosfèrica (1 atm)?. 0 °C. 31,1 °C. -56,4 °C. -78,5 °C.

Com afecta la temperatura a la densitat d’una substància?. L’aigua és l’únic líquid la densitat del qual no canvia amb la temperatura. La densitat no es veu afectada per la temperatura, ja que és una propietat intensiva. Normalment, la densitat d’una substància disminueix quan augmenta la temperatura, perquè el volum s’expandeix. En general, la densitat d’una substància augmenta quan augmenta la temperatura.

Quina afirmació sobre la densitat relativa és correcta?. La densitat relativa d’una substància és la seva densitat comparada amb la de l’aigua (1.000 kg/m³). La densitat relativa de l’oli és 1,2, per això es manté sobre l’aigua. La densitat relativa es mesura en kg/m³. Si una substància té una densitat relativa de 1,2, significa que és més lleugera que l’aigua i sura.

Quin dels següents líquids sura sobre l’aigua?. Àcid nítric (80%). Alcohol etílic. Glicerina. Àcid sulfúric (98%).

Com afecta la temperatura a la viscositat d’un líquid?. Els líquids tenen una viscositat constant independentment de la temperatura, mentre que els gasos en depenen. La temperatura no afecta la viscositat d’un líquid, ja que és una propietat intensiva. Quan augmenta la temperatura, la viscositat d’un líquid disminueix, fent que flueixi més ràpidament. Quan augmenta la temperatura, la viscositat d’un líquid augmenta, fent que flueixi més lentament.

Quina és la unitat de mesura de la viscositat dinàmica en el Sistema Internacional d'Unitats (SI)?. Joule per metre cúbic (J/m³). Pascal per segon (Pa·s). Newton per segon per metre quadrat (N·s/m². Tant (Pascal per segon (Pa·s)) com (Newton per segon per metre quadrat (N·s/m²)) són correctes.

Com afecta la temperatura a la viscositat d’un gas?. Els gasos segueixen el mateix comportament que els líquids: com més temperatura, menys viscositat. Quan la temperatura augmenta, la viscositat del gas disminueix, igual que passa amb els líquids. La viscositat dels gasos és constant i no depèn de la temperatura. Quan la temperatura augmenta, la viscositat del gas augmenta, perquè les molècules es mouen més ràpid i xoquen amb més freqüència.

Quina és la definició correcta d’una unitat de massa atòmica (uma)?. 1 uma és la massa d’un mol de qualsevol substància dividida pel nombre d’Avogadro. 1 uma és exactament la massa d’un àtom de carboni-12. 1 uma és la dotzena part de la massa d’un àtom de carboni-12. 1 uma és la massa mitjana dels elements presents a la natura.

Quina afirmació sobre el nombre d’Avogadro (Nₐ) i el mol és correcta?. Un mol conté exactament 6,022 × 10²³ entitats elementals. El nombre d’Avogadro és la quantitat d’àtoms en un gram de qualsevol substància. El nombre d’Avogadro és variable i depèn de la substància considerada. Un mol d’aigua conté més àtoms que un mol de CO₂.

Quina afirmació sobre la massa d’un mol d’una substància és correcta?. La massa molar en grams és numèricament igual a la seva massa atòmica expressada en uma. La massa molar en grams d’un element és sempre igual a 6,022 × 10²³ uma. Un mol de CO₂ té una massa de 18 g, igual que un mol d’H₂O. La massa molar d’una substància depèn del seu estat físic (sòlid, líquid o gas).

Segons la llei de conservació de la massa de Lavoisier, què passa en una reacció química?. La massa de la reacció depèn de si és endotèrmica o exotèrmica. La massa dels productes és exactament igual a la dels reactius, perquè la matèria es conserva. La massa dels productes és menor que la dels reactius, perquè es descomponen en partícules més petites. La massa total dels productes és sempre superior a la dels reactius perquè es genera nova matèria.

Què estableix la llei de les proporcions constants de Proust?. Els elements es combinen en proporcions de massa fixes per formar un compost. La quantitat de cada element en un compost varia segons la temperatura i pressió. Els compostos es formen combinant elements en proporcions aleatòries. Un compost pot tenir diferents proporcions d’elements depenent de les condicions de la reacció.

Segons la llei de les proporcions múltiples de Dalton, què passa quan dos elements formen més d’un compost?. Les masses dels elements en un compost poden ser fraccionàries i no seguir cap patró. Un mateix element sempre forma un únic compost amb un altre element. Els elements es combinen en qualsevol proporció per formar diferents compostos. La massa d’un element que es combina amb una quantitat fixa d’un altre element ho fa en relació de nombres enters senzills.

Quina diferència hi ha entre una reacció exotèrmica i una endotèrmica?. L’energia no té cap relació amb el tipus de reacció química. En una reacció exotèrmica s’absorbeix energia, mentre que en una endotèrmica s’allibera energia. En una reacció exotèrmica l’energia es manté constant, mentre que en una endotèrmica es perd energia. En una reacció endotèrmica s’absorbeix energia dels reactius, mentre que en una exotèrmica s’allibera energia als productes.

Quina de les següents equacions representa una reacció de síntesi?. 2𝐻2+𝑂2→2𝐻2𝑂2. 𝐶𝑎𝐶𝑂3→𝐶𝑎𝑂+𝐶𝑂2. 𝑍𝑛+2𝐻𝐶𝑙→𝑍𝑛𝐶𝑙2+𝐻2. 𝑁𝑎𝑂𝐻+𝐻𝐶𝑙→𝑁𝑎𝐶𝑙+𝐻2𝑂.

Quina afirmació sobre les reaccions de descomposició és correcta?. En una reacció de descomposició, un compost es divideix en dos o més productes. En una descomposició es produeix sempre una transferència d’electrons. Les reaccions de descomposició només es produeixen quan hi ha un catalitzador. La descomposició sempre és una reacció endotèrmica.

Què succeeix en una reacció de neutralització?. Un àcid reacciona amb una base per formar una sal i aigua. Un àcid reacciona amb un altre àcid per formar una sal i aigua. Una base reacciona amb un metall per formar un òxid metàl·lic. Dos àcids reaccionen per formar un compost més àcid.

Com es classifica una substància segons el seu pH?. Un pH superior a 7 indica una substància bàsica. Un pH igual a 7 indica una substància àcida. Un pH inferior a 7 indica que la substància és bàsica. Un pH inferior a 0 significa que la substància no pot existir en dissolució.

Quina afirmació sobre els àcids i els ions hidrogen (H⁺) és correcta?. L’aigua destil·lada conté tants ions H⁺ com un àcid fort. Els àcids només alliberen ions H⁺ si estan en estat sòlid. Els àcids capten ions H⁺ de l’aigua, reduint la seva concentració. Un àcid allibera ions H⁺ quan es dissol en aigua.

Quina afirmació sobre les bases i els ions hidròxid (OH⁻) és correcta?. Una base allibera ions OH⁻ quan es dissol en aigua. Les bases capten ions OH⁻, fent la solució més àcida. Les bases només poden existir en estat sòlid i no en dissolució aquosa. Un àcid fort conté tants ions OH⁻ com una base forta.

Com es determina la força d’un àcid o una base segons el seu pH?. Un àcid és més fort com més alt sigui el seu pH. Una base és més forta com més baix sigui el seu pH. Un àcid és més fort com més proper sigui el seu pH a 0 i una base és més forta com més proper sigui el seu pH a 14. Un àcid i una base són igual de forts si tenen el mateix valor de pH però en costats oposats de l’escala.

Quina és la diferència de sabor entre els àcids i les bases?. Els àcids i les bases no tenen cap sabor característic. Tant els àcids com les bases tenen sabor agre. Els àcids tenen un sabor agre i les bases un sabor amarg. Els àcids tenen un sabor amarg i les bases un sabor agre.

Quan un àcid i una base reaccionen en una reacció de neutralització, per què aquesta reacció sol ser exotèrmica?. Perquè la reacció forma enllaços nous entre els ions H⁺ i OH⁻, alliberant energia en forma de calor. Perquè l’àcid i la base absorbeixen calor de l’ambient per dissociar-se. Perquè l’energia es conserva totalment sense cap canvi tèrmic. Perquè la neutralització genera un compost molt inestable que allibera energia posteriorment.

Segons la teoria d'Arrhenius, què defineix un àcid i una base?. Un àcid és una substància que dona H⁺ en dissolució aquosa, i una base és una substància que dona OH⁻ en dissolució aquosa. Un àcid és una substància que capta electrons, i una base és una substància que dona electrons. Un àcid és una substància que capta H⁺, i una base és una substància que dona H⁺. Un àcid és una substància que dona OH⁻, i una base és una substància que dona H⁺.

Quina és la principal diferència entre la teoria de Brønsted-Lowry i la teoria d’Arrhenius?. La teoria de Brønsted-Lowry no necessita que la reacció es faci en dissolució aquosa. La teoria de Brønsted-Lowry exigeix que les bases continguin OH⁻, igual que Arrhenius. La teoria de Brønsted-Lowry només s’aplica a compostos metàl·lics. La teoria de Brønsted-Lowry només és vàlida per a bases febles.

Segons la teoria de Lewis, com es defineixen els àcids i les bases?. Un àcid dona OH⁻, i una base dona H⁺. Un àcid dona electrons, i una base rep electrons. Un àcid dona H⁺, i una base capta H⁺. Un àcid rep un parell d’electrons, i una base dona un parell d’electrons.

Quina afirmació defineix correctament una reacció d’oxidació-reducció (redox)?. És una reacció química on hi ha una transferència d’ions H⁺ entre reactius. És una reacció química on un element guanya electrons (es redueix) i un altre perd electrons (s’oxida). És una reacció química on els reactius es transformen en productes sense canvis en l’estat d’oxidació. És una reacció química en què dos elements comparteixen electrons formant enllaços covalents.

Quina afirmació sobre els agents oxidants i reductors és correcta?. L’agent reductor capta electrons i s’oxida. L’agent oxidant perd electrons i augmenta el seu estat d’oxidació. L’agent oxidant capta electrons i es redueix. L’agent reductor cedeix electrons i es redueix.

Per què la combustió és una reacció redox?. Perquè l’oxigen perd electrons i el combustible guanya protons. Perquè el combustible s’oxida i l’oxigen es redueix. Perquè el combustible es redueix i l’oxigen s’oxida. Perquè no hi ha transferència d’electrons, només alliberament de calor.

Quina afirmació sobre els components d’una dissolució és correcta?. El solut és la substància que es troba en major quantitat i dissol el dissolvent. El dissolvent és la substància que es dissol i es troba en menor quantitat. El solut és la substància que es dissol i es troba en menor quantitat. No hi ha diferència entre solut i dissolvent, ja que es barregen homogèniament.

Quina afirmació sobre els tipus de dissolució és correcta?. Una dissolució saturada pot dissoldre més quantitat de solut sense cap canvi. Una dissolució saturada conté menys solut del que pot dissoldre el dissolvent. Una dissolució insaturada conté menys solut del que el dissolvent pot dissoldre. Una dissolució sobresaturada és estable i no forma cristalls.

Quina afirmació sobre els electròlits és correcta?. Un electròlit és una substància que es dissocia en aigua i permet el pas de l’electricitat. Un electròlit és una substància que es dissol però no forma ions en dissolució. Un electròlit només es pot dissoldre en solvents orgànics, no en aigua. Un electròlit no afecta la conductivitat de la dissolució.

Quina expressió representa correctament l’equació dels gasos ideals?. P⋅V=n⋅R⋅T. P+V=n⋅R⋅T. P⋅V=n+R+T. P⋅V⋅T=n⋅R.

Si la temperatura es manté constant, com es relacionen la pressió i el volum d’un gas ideal?. La pressió i el volum són directament proporcionals. La pressió i el volum són inversament proporcionals. La pressió i el volum no tenen cap relació. La pressió només depèn de la quantitat de gas i no del volum.

Segons la Llei de Charles, si augmenta la temperatura d’un gas a pressió constant, què li passa al volum?. Només canvia si el gas és un gas real. Es manté constant. Disminueix. Augmenta proporcionalment.

Si el volum d’un gas es manté constant i augmentem la seva temperatura, què passa amb la pressió segons la Llei de Gay-Lussac?. Augmenta proporcionalment. Només canvia si el gas és comprimit. Es manté constant. Disminueix.

Quina característica tenen els gasos comprimits en relació amb la seva temperatura crítica (TC)?. Els gasos comprimits tenen una temperatura crítica menor o igual a -50 °C. Els gasos comprimits es poden convertir en líquid simplement augmentant la pressió. La temperatura crítica d’un gas comprimit sempre és superior a la temperatura ambient. La temperatura crítica d’un gas comprimit és superior a 65 °C.

Quina característica té un gas dissolt?. Es refreda fins a temperatures extremadament baixes per mantenir-se líquid. Té una TC superior a 65 °C. Es troba totalment en estat gasós quan s’emmagatzema a pressió. Es troba dissolt en un dissolvent en fase líquida.

Quina afirmació sobre els gasos liquats és correcta?. Els gasos liquats poden tenir TC entre -50 °C i 65 °C, o superior a 65 °C. Els gasos liquats només es poden liquar aplicant fred extrem. Els gasos liquats sempre tenen TC inferior a -50 °C. Els gasos liquats mai poden tenir part líquida quan es transporten.

Quina característica tenen els gasos criogènics?. No necessiten cap sistema especial per al seu transport. Són fàcilment convertibles en líquids a temperatura ambient. Tenen punts d’ebullició per sota de -90 °C. Només es poden liquar aplicant pressió, sense necessitat de refredament.

Quina és la característica principal d’un enllaç iònic?. Té punts de fusió i ebullició baixos. Es dona entre àtoms amb electronegativitat similar. Es forma per la transferència d’electrons entre un catió i un anió. Es forma per la compartició d’electrons entre àtoms no metàl·lics.

Per què la majoria de compostos amb enllaç covalent no condueixen l’electricitat?. Perquè els electrons es deslocalitzen en la xarxa cristal·lina. Perquè no tenen ions lliures per transportar càrrega elèctrica. Perquè només poden conduir electricitat en estat líquid. Perquè els covalents són sempre solubles en aigua.

Quina propietat de l’enllaç metàl·lic explica la seva conductivitat elèctrica i tèrmica?. Els electrons deslocalitzats es mouen lliurement dins la xarxa metàl·lica. Els metalls comparteixen electrons de forma covalent. Els metalls es dissolen fàcilment en aigua com les sals. Els enllaços metàl·lics es trenquen fàcilment en presència d’aigua.