recursos

Pots veure els seus troncs arquejats al bosc Anys després, deixant les fulles a terra, Igual que les noies de les mans i els genolls que llancen els cabells Davant ells sobre els seus caps per assecar-se al sol. personificació. metonimía.

Allí on hi ha un home que exerceix l'autoritat, hi ha un home que resisteix l'autoritat". antitesi. metonimia.

sera un cor dins la fosca, porpra de nou amb l'alba. Sinecdoque. Antitesi.

Els teus ulls són fanals que il•luminen la meva foscor. metafora. metonimia.

Aquell home era gras com una bona de greix que ofegués el món amb el seu pes. hiperbole. epitet.

Els meus pits són dos ocells engabiats quan els teus dits els cerquen per entre les fulles i les flors del vestit. metafora. personificació.

M’exalta el nou i m’enamora el vell. antitesi. metàfora.

de l'aigua sentia la música dolça. Sinestesia. Antitesí.

Germans, alcem els cors, que tot és bell , el verd i el vermell. exclamació retorica. Antitesi.

¿ sera així que en el camí de la fosca, anirem a trobar la llum. Interrogació retorica. Personificació.

Seràs brau o de pau? Seràs carn d’escorxador o màrtir nacional?. Paralelisme. Epitet.

Canten les gotes damunt la teulada, ploren les gotes damunt del replà…. personificació. antitesí.

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?. Antitesi. Metafora.

Enrere, molt enrere, hi ha una closa entre parets... Enrere, molt enrere, hi ha un camí de profundes roderes... Anafora. Asindeton.

I en tenen per a tot i no n’abasten gens i encara en deuen a qui més estimen. polisindeton. asindeton.

Veieren el mot anorreat, desfet, tancat, blasmat, privat de l’aire l’envolta. Asindeton. Polisendeton.

Xoca l’embruix de clenxes arrauxades amb un esqueix de xarpelleres fluixes. S’eixamplen les eixides enxubades, s’aixequen eixams de moixes bruixes. Al.literació. Anàfora.

Doneu-me una llanterna: -On és el cavall? Doneu-me carbons durs i guixos lluminosos, Doneu-me murs de nit a les ciutats lunars. Anàfora. Asindeton.

seré un cor dins de la fosca; porpra de nou amb l’alba. Sinecdoque. Antitesi.

el vent jugaamb el moll i amb la rosa desclosa. Personifcació. Metonimia.

Visc del vesc que busco al bosc. Paronomasia. Onatopeia.

Cops de traLLo, LLamps LLamps LLunyans. Al.literació. Onomatopeia.

Buillirà el mar com la cassola al forn. Comparació. Metafora.