option
Cuestiones
ayuda
daypo
buscar.php

Regim Local I

COMENTARIOS ESTADÍSTICAS RÉCORDS
REALIZAR TEST
Título del Test:
Regim Local I

Descripción:
Todo el bloque

Fecha de Creación: 2023/12/11

Categoría: Otros

Número Preguntas: 276

Valoración:(0)
COMPARTE EL TEST
Nuevo ComentarioNuevo Comentario
Comentarios
NO HAY REGISTROS
Temario:

La Constitució Espanyola s'ocupa de les entitats locals en el títol: VII. VI. VIII. IV.

Són òrgans dels municipis de gran població: Consell especial de la ciutat. Districtes. Assessoria retributiva. Totes les respostes anteriors són certes.

De les afirmacions següents, quina no és certa?. L'òrgan representatiu del municipi és el Ple. El Ple no pot delegar l'exercici de les seves atribucions en l'alcalde, però si viceversa. Al Ple li correspon l'aprovació de les plantilles de personal. Al Ple li correspon la votació sobre la moció de censura.

Quin article de la Constitució Espanyola garanteix l'autonomia dels municipis?. 137. 143. 141. 140.

Assenyala l'opció incorrecta respecte dels municipis de gran població: L'alcalde d'aquests municipis ostenta menys atribucions gestores o executives que el del règim comú. El reglament del Ple té naturalesa d'orgànic. L'alcalde té tractament d'Il·lustríssima Excel·lència. L'alcalde elegirà els tinents d'alcalde d'entre els regidors que formin part de la junta de govern local.

Es consideren municipis de gran població: Municipis amb circumstàncies econòmiques especials, la població dels quals superi els 75.000 habitants. Municipis la població dels quals superi els 250.000 habitants. Els municipis que siguin capital de província. Totes són correctes.

Per ser veí d'un municipi: S'ha d'estar empadronat al mateix. És suficient amb la residencia habitual al mateix. No és necessari ser major d'edat. És necessari saber llegir i escriure.

En quin article de la BRL es defineixen les mancomunitats de municipis?. Art. 50.1. Art. 49.1. Art. 43.1. Art. 44.

Per tal que els canvis de denominació d'un municipi tinguin caràcter oficial, s'han de publicar a: El DOCE. El BOJA. El BOE. El BOP.

La LBRL es va introduir en el règim d'organització dels municipis de gran població mitjançant: Llei 75/1993, 13 de desembre. Llei 57/2003, 16 de desembre. Llei 57/2003, 16 de novembre. Llei 75/2003, 16 d'octubre.

Els ajuntaments rectificaran el padró municipal: Cdaa cinc anys. Anualment. Cada dos anys. Cap resposta és certa.

Inscriure's en el padró municipal és: Voluntari. Obligatori. Facultatiu. Opcional.

Quins són els òrgans mínims amb els quals han de comptar els municipis?. Alcalde, Ple i junta de govern. Alcalde, tinent d'alcalde i Ple. Alcalde, tinent d'alcalde, Ple i junta de govern. Alcalde, tinents d'alcalde i ple, que existiran en tots els ajuntaments excepte els regits pel sistema de Consell obert.

No són serveis públics de competència local: Seguretat en llocs públics. Ordenació del tràfic de vehicles i de persones en les vies interurbanes. Patrimoni historicoartístic. Protecció del medi ambient.

A qué denominem "població de fet"?. Població que habitualment resideix en un municipi. Població que ocasionalment resideix en un municipi. Tant la que resideix habitualment como la que habita ocasionalment. Cap de les respostes és correcta.

Els alacaldes seran elegits per: Pels regidors, en ocasions. Pels veïns. Pels grups polítics. Les respostes a i b són certes.

Són serveis públics de prestació obligatòria en tots els municipis: Parc i biblioteca públics. Mercat. Neteja viària. Tractament de residus.

L'element personal del municipi és: La seva organització. La població. El territori. Cap de les respostes anteriors és certa.

Quin d'aquests serveis es considera obligatori per a municipis amb població superior a 20.000 habitants?. Protecció del medi ambient. Prevenció i extinció d'incendis. Transport col·lectiu urbà. Les opcions 1 i 2 són correctes.

La condició de veí s'adquereix: En el moment d'inscriure's en el Registre Civil. Quan transcorren tres anys d'estància al municipi. Quan trancorren sis mesos d'estància al municipi. En el moment de realitzar la inscripció en el padró municipal.

Una de les següents excepcions és falsa: per excepció, careixen del sufragi actiu: Els ondemnats per sentència judicial ferma a la pena principal o accessoria de privació del dret de sufragi durant el temps del seu compliment. Els internats a un hospital psiquiàtric amb autorització, judicial, durant el periíde que duri el seu internament, sempre que en l'autorització el jutge declari expressament la incapacitat per l'exercici de funcions públiques. Els declarats incapaços en virtut de sentència judicial ferma, sempre que la mateixa declari expressament la incapacitat per l'exercici del dret de sufragi. Els interns en un hospital psiquiàtric amb autorització judicial, durant el període que duri eñ seu internament, sempre que a l'autorització el jutge declari expressament la incapacitat per l'exercici del dret de sufragi..

Quin òrgan aprova l'oferta pública d'ocupació?. L'alcalde. L'ajuntament en Ple. La Comissió especial de comptes. Cap dels mencionats.

L'assistència a l'alcalde en l'exercici de les seves atribucions correspon: Al primer tinent d'alcalde. A la junta de govern local. Al regidor delegat que per delegació especial estableixi el mateix alcalde. Al Ple.

Segons l'article 25.2 de la Llei de bases de règim local la concreció de les competències dels municipis es fa en: Llei orgànica. Lleis sectorials, estatals i autonòmiques. Reglaments i ordenances. Lleis pròpies de la comunitat autònoma.

Quin d'aquests principis és constitucional?. L'autonomia dels ens locals per a la gestió dels seus interessos. Caràcter democràtic i representatiu dels seus òrgans de govern. La insuficiència de les hisendes locals. Les opcions a i b són correctes.

Serveis de prestació obligatòria en tots els municipis, són: El parc públic i el tractament de residus. En tots els Municipis: enllumenat públic, cementiri, recollida de residus, neteja viària, proveïment domiciliari d'aigua potable, clavegueram, accés als nuclis de població i pavimentació de les vies públiques. Únicament enllumenat, neteja, recollida de residus, clavegueram i pavimentació. A més dels assenyalats en 2, el servei d'escorxador.

En els termes de la legislació estatal i de les comunitats autònomes, quina competència exercirà el municipi?. Ordenació del tràfic de vehicles i persones en les vies urbanes, així com la seguretat en llocs públics. L'autorització per a convocatòria de consultes populars per via de referèndum. Patrimoni historicoartístic, així com activitats o instal·lacions culturals i esportives, més les assenyalades en l'opció a. Legislació bàsica sobre muntanyes, aprofitaments forestals i vies pecuàries i totes les aquí reflectides.

De les competències següents, corresponen a l'alcalde: Dirigir, inspeccionar i impulsar els serveis i obres municipals. Exercir la prefectura de la policia municipal. A més de la competència assenyalada a la lletra a), el control i la fiscalització dels òrgans de Govern. Entre d'altres, dictar bans i les assenyalades en els apartats a) i b).

La província està determinada per: L'agrupació de comarques. L'agrupació de municipis. L'agrupació d'àrees metropolitanes. L'agrupació de mancomunitats.

Els regidors són elegits: Per l'alcalde. Per l'alcalde o els veïns del municipi en el seu cas. Per l'alcalde o l'assemblea veïnal, segons els casos. Pels veïns del municipi.

Els alcaldes dels ajuntaments s'elegiran segons la Constitució espanyola: Pel Ple de la corporació local. Pels regidors o pels veïns. Pel Consell de Govern. Per la Comissió de Govern.

L'element fonamental dels ens menors que conformen l'Administració Local és: La població. L'organització. La personalitat jurídica. El territori.

Una persona que viu a varis municipios ha d'estar inscrita: En el padró d'almenys dos municipis. En el padró del municipi que decideixi. En el padró del municipi en el que habiti durant més temps al mes. En el padró del municipio en el que habiti durant més temps a l'any.

Els acords sobre alteració, creació o supressió d'un municipi: No se sotmetran a informació pública. Se sotmetran a informació pública. Només se sotmetran a informació pública els acords sobre la creació o supressió. Només se sotmetran a informació pública els acords sobre l'alteració.

Tenen el dret de sufragi actiu a Espanya les persones que: Tinguin la condició de ciutadans de la Unió Europea segons el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea. Reuneixin els requisits per a ser elector exigits en la LOREG per als espanyols i hagin manifestat la seva voluntat d'exercir el dret de sufragi actiu a Espanya. Tots els resident d'un país de la Unió Europea d'acord amb el Tractat constitutiu de la Unió. Dues de les anteriors respostes són certes i només una és falsa.

Qui té plena capacitat jurídica en representació dels municipis pel compliment dels seus fins?. Cabildes o Consells. Ajuntaments. Juntes.-. Diputacions.

Què signifiquen les sigles RPDT?. Reglament provincial de demandes territorials. Registre Provincial de Demandes Territorials. Registre Provincial de Demarcacions Territorials. Reglament de població i demarcació territorial.

La població de dret és: El conjunt de persones que habitualment resideixen en un municipi. El conjunt d'ancians que resideixen en el municipi. El conjunt de persones inscrites en el padró municipal i les persones que estan de pas. Cap de les respostes anteriors és certa.

Qué és l'Administració Local?. Compren una pluralitat d'administracions públiques territorials. Compren una pluralitat d'administracions instrumentals.. Es tracta d'una Administració de base corporativa ja que es basa en la condició de veí. Cap de les respostes és correcta.

Quina és la forma d'alteració de municipis?. Per incorporació d'un o més municipis a un altre o altres limítrofs. Per fusió de dos o més municipis limítrofs. Per segregació de part del territori d'un o diversos municipis per constituir-ne un altre d'independent. Totes les anteriors són correctes.

La lle a la que es regulen les hisendes locals és: La Llei 39/1987, d'Hisendes Locals. La Llei 40/1988, d'Hisendes Locals. La Llei 39/1988, d'Hisendes Locals. Cap de les respostes anteriors és certa.

No és un fet de la vida personal obligatori de notificar: Canvi de domicili. Variació d'algun cognom. Canvi de feina. Casament.

Si una persona canvia de residència, en quin termini es donarà trasllat al padró de procedència per a procedir a la baixa?. En els 15 primers dies del mes següent. En els 10 primers dies del mes corresponent. En els 10 primers dies del mes següent. Cap de les respostes anteriors és certa.

Qualsevol alteració dels límits provincials haurà de ser aprovada: Pel Govern, mitjançant llei orgànica. P el Govern, mitjançant llei ordinària. Per les Corts Generals, mitjançant llei ordinària. Per les Corts Generals, mitjançant llei orgànica.

Els espanyols majords d'edat que residexin habitualment en el terme municipal i figurin inscrits amb tal caràcter en el padró són: Domiciliats. Transeünts. Veïns. Totes les respostes anteriors són certes.

D'acord amb l'art. 70 LRBRL són públiques: Les sessions de la Comissió de Govern. Les sessions del Ple de les corporacions locals són públiques. Les sessions de les comissions informatives. Cap és correcta.

En quin article de la LBRL es defineixen les àrees metropolitanes?. Art. 43.1. Art. 43.2. Art. 43.3. Art. 44.1.

La residència en un municipi s'acreditarà mitjançant: Certificació expedida per l'Alcalde. Certificació expedida pel Secretari de l'ajuntament. Copia de l'empadronament. Certificació expedida pel Regidro del Govern.

Constitueixen entitats locals: Comarques. Municipis. Àrees metropolitanes. Totes les anteriors.

Les dades següents són obligatòries en el padró: Lloc i data de naixement. Número de DNI. Títol acadèmic que es tingui. Totes les respostes anteriors són certes.

La Llei de Bases del Règim Local és la: Llei 1/1998, de 21 d'abril. Llei 2/1985, de 21 d'abril. Llei 1/1999, de 28 d'abril. Llei 7/1985, de 2 d'abril.

La interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics: És un principi garantit per a determinats poders. És un principi garantit per la Constitució espanyola. És una prohibició d'actuar arbitràriament. Les opcions b i c són certes.

La Constitució espanyola recull «l’organització territorial de l’Estat» en el: Títol VIII. Títol VII. Títol V. Títol III.

Quina és la forma més viable d’alteració de municipis?. Per incorporació d’un o més municipis a un altre o altres limítrofs. Per fusió de dos o més municipis limítrofs. Per segregació de part del territori d’un o diversos municipis per constituir-ne un altre d’independent. Totes les anteriors són correctes.

El total de residents inscrits en el padró municipal d’habitants, presents i absents constitueix: La població de fet d’una província. La població de dret d’una comarca. La població de fet d’un municipi. La població de dret d’un municipi.

Tenen el mateix veïnat que els pares que en tinguin la guàrdia o custòdia: Els espanyols menors d’edat no emancipats. Els espanyols menors d’edat emancipats i els menors incapacitats. Els menors no emancipats i els majors incapacitats. Els majors incapacitats i els majors emancipats.

Quan una persona canviï de residència haurà de sol·licitar per escrit la seva alta en el Padró del municipi de destinació, aquest en els ________, la remetrà al municipi de procedència, a on se li donarà de baixa en el Padró al veí traslladat: 5 primers dies del mes següent. 10 primers dies del mes següent. 15 primers dies del mes següent. 20 primers dies del mes següent.

No tenen sufragi actiu: Els condemnats per sentència judicial ferma a la pena principal o accessòria de privació del dret de sufragi durant el temps del seu compliment. Els internats en un hospital psiquiàtric amb autorització judicial, durant el període que duri el seu internament, sempre que en l’autorització el jutge declari expressament la incapacitat per a l’exercici de funcions públiques. Els declarats incapaços en virtut de sentència judicial ferma, sempre que aquesta declari expressament la incapacitat per a l’exercici del dret de sufragi. Els internats en un hospital psiquiàtric amb autorització judicial, durant el període que duri el seu internament, sempre que en l’autorització el jut- ge declari expressament la incapacitat per a l’exercici del dret de sufragi.

La població de fet la conformen les següents persones: Les que tenen residència temporal en el municipi. Les que estan de pas en el municipi. Les que són transeünts i resideixen habitualment en el municipi. Les que tenen residència habitual en el municipi, més els que ocasionalment es troben en ell.

Els resultats numèrics de la revisió anual del padró es remetran al: Institut Nacional d'Estadística. Consell de Govern de la CA. Consell d'Empadronament. Ajuntament del municipi.

És cert en relació amb els consells sectorials que: Les seves funcions són exclusivament d'informe i proposta, en relació amb el seu sector d'activitat. El seu president serà un membre de la corporació nomenat lliurement per l'alcalde. Tot l'assenyalat, a més del seu caràcter obligatori en tots els municipis. El Ple acorda lliurement la seva composició, organització i àmbit d'actuació, a més del descrit en les opcions 1 i 2.

Per acord del Ple o per estar establert en el seu reglament orgànic, una de les comissions següents pot actuar com a comissió informativa permanent, quina?. La Comissió especial de comptes. La Comissió consultiva. La Comissió informativa. La Comissió de pressupostos.

Qui pot ser candidat a alcalde en municipis compresos entre 100 i 250 habitants?. Tots els regidors. Els regidors que encapçalen les seves corresponents llistes. Tant els regidors com qualsevol membre de l'assemblea veïnal. Els regidors que obtinguin la majoria absoluta de vots de la resta.

Respon a la veritat, en relació amb la moció de censura l'alcalde: Que es proposarà, almenys per la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. Inclourà un candidat a l'alcaldia que no podrà ser qualsevol regidor. L'escrit en el qual es proposa la moció de censura haurà d'incloure les firmes del notari i del secretari general de la corporació. Res de l'assenyalat obeeix a la veritat.

Quants regidors serien elegibles en un ajuntament amb 17.358 residents?. 17 regidors. 13 regidors. 21 regidors. 11 regidors.

Quin caràcter tenen les comissions informatives?. Són òrgans d'estudi i deliberació. Són òrgans d'estudi, informe i deliberació. Són òrgans d'estudi, informe i consulta. Són òrgans de consulta, informe i deliberació.

Quants regidors elegibles li corresponen a un municipi amb 200.540 residents?. 25 regidors. 26 regidors. 27 regidors. 29 regidors.

Assenyala l'opció correcta sobre la junta de govern local en els municipis de gran població: L'alcalde nomenarà els membres de la junta de govern, el nombre dels quals no podrà excedir de la meitat més un dels membres del Ple. Durà a terme la votació de la moció de censura de l'alcalde. Els membres de la junta poden assistir a sessions del Ple i intervenir en els debats. Cap de les opcions anteriors és correcta.

No és cert que: Els municipis, per si sols o associats, hagin de prestar una sèrie de serveis obligatoris. La prestació d'aquests serveis de consideració obligatòria s'estableix en funció de la població. Els municipis amb característiques peculiars no poden ser dispensats de la prestació d'alguns serveis mínims. La recollida de residus, segons l'article 26 de la LBRL, és una prestació que donen tots els municipis.

El tractament que podem donar a l'alcalde de la ciutat de Gijón és de: Il·lustríssima. Senyoria. Excel·lència. Magnífic Senyor.

Quina de les competències següents no correspon a l'alcalde en els municipis de gran població?. La regulació de la Comissió especial de suggeriments i reclamacions. La remissió de les convocatòries de la junta als seus membres. La revisió d'ofici dels actes del Ple. Cap de les competències anteriors corresponen a l'alcalde.

Qui resol els conflictes de competències entre entitats locals?. L'Administració de la comunitat autònoma. L'Administració de la comunitat autònoma o estatal, en funció de si són entitats locals pertanyents a la mateixa o a diferents comunitats autònomes. La jurisdicció contenciosa administrativa. L'Administració de l'Estat, però prèvia audiència de les comunitats autònomes implicades.

La regulació en matèria de règim local és una competència: Pròpia de les comunitats autònomes. Pròpia de l'Estat, segons estableix l'article 149.1.18 de la Constitució espanyola. Compartida entre l'Estat i les comunitats autònomes. Pròpia de les comunitats autònomes sempre que així s'hagi recollit en els seus estatuts.

Quin govern es crea per canalitzar la participació i l'associacionisme ciutadà en els diversos assumptes municipals?. Els consells sectorials. Les juntes municipals de districte. Les cases del poble. Els representants per barris.

Quin òrgan ostenta la representació de l'ajuntament?. L'ajuntament. L'alcalde. La junta de govern. Varia en funció de la representació.

La Llei de mesures per a la modernització del Govern local va introduir un nou títol en la Llei 7/1985, quin és?. Títol IX. Títol X. Títol XI. Títol XII.

Què ha de contenir la disposició o l'acord de delegació de competències?. El contingut, les condicions i la durada de dita delegació. A més, ha de determinar l'abast de la mateixa. Ha de contenir el control que es reserva l'Administració delegant, així com els mitjans personals, materials i econòmics necessaris per a la mateixa. Totes les circumstàncies assenyalades, sens dubte.

Quina de les competències següents són municipals?. Transport aeri de viatgers. Participació en la gestió de l'atenció primària de salut. Assegurar la prestació integral i adequada en la totalitat del territori provincial dels serveis de competència municipal. Entre d'altres, la descrita en l'opció 2, i la prestació dels serveis socials, de promoció i de reinserció social.

La distribució de les retribucions complementàries que no siguin fixes i periòdiques és atribució de: El Ple. El cap del departament corresponent. L'alcalde. La junta de govern local.

Segon l'article 130 LBRL són òrgans directius: El titular de l'òrgan de suport al regidor secretari de la Junta de Govern. El secretari general del Ple. L'interventor general municipal. Totes les respostes són correctes.

Determina quina de les opcions formulades conté l'organització municipal necessària en tots els municipis, a excepció de municipis en règim de consell obert: Alcalde i Junta de Govern local. Alcalde i tinents d'alcalde. Ple i tinents d'alcalde. Alcalde, tinent d'alcalde, Junta de Govern local, si n'hi hagués, i Ple.

Determinar el mitjà conforme al dret de destitució de l'alcalde: Mitjançant vot de confiança, si no obté la majoria simple dels regidors presents. Mitjançant moció de censura, adoptada per la majoria simple dels regidors presents. Mitjançant moció de censura, adoptada per la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. Mitjançant moció de censura, adoptada per la majoria absoluta del quòrum necessari per a la constitució del Ple.

Quines dues notes caracteritzen l'exercici de les atribucions de l'alcalde?. Residualitat i delegabilitat. Residualitat i presidencialisme. Residualitat i indelegabilitat. Discrecionalitat i delegabilitat.

Quina d'aquestes atribucions posseirà, en tots els casos, l'alcalde?. Nomenar i cessar els tinents d'alcalde, i els membres de la Junta de Govern local, si n'hi hagués. Dictar bans. Fer complir les ordenances i reglaments municipals. Totes les respostes anteriors són correctes.

Quants regidors serien elegibles per a un ajuntament de 23.520 residents?. 19. 15. 17. Totes les respostes anteriors són incorrectes.

Quina d'aquestes competències del Ple no és delegable?. Concedir medalles i emblemes. Controlar i fiscalitzar els òrgans de govern municipals. Exercir accions judicials i administratives. Alienar el patrimoni.

Com es perd la condició de tinent d'alcalde? En quins supòsits?. Per cessament lliure dut a terme per part de l'alcalde. Per cessament lliure per part de l'alcalde, per renúncia expressa i per pèrdua de la condició de membre de la Junta de Govern local. Per destitució per part de la Junta de Govern local i per renúncia expressa. Per cessament lliure per part de l'alcalde, per renúncia expressa manifestada per escrit i per pèrdua de la condició de membre de la Junta de Govern local.

Qui exerceix el paper de representant de l'alcalde en poblats i barris?. El regidor delegat d'aquest barri. El tinent d'alcalde designat per aquest districte. El president de la comunitat de veïns, en particular, d'aquest barri. Un veí resident.

Quin d'aquests serveis es considera, com a mínim, en tots els municipis, sigui quina sigui la seva població?. Pavimentació de les vies públiques. Tractament de residus. Prevenció i extinció d'incendis. Protecció civil.

Com pot ser destituït l'alcalde?. Mitjançant moció de censura. No pot ser destituït. Mitjançant denúncia. Mitjançant moció de censura i no pot ser destituït.

A favor de quin òrgan pot fer l'alcalde una delegació especial?. En qualsevol regidor de la corporació. Només en els tinents d'alcalde. Només en els regidors que pertanyin a la Junta de Govern. Només en el secretari de la corporació.

Quin article parla de la gamma d'atribucions del Ple no delegables?. Article 22.4 de la LBRL. Article 22.1 de la LBRL. Article 20.1 de la LBRL. Articles 22.2 i 22.1 de la LBRL.

Quins serveis han d'oferir els municipis?. Recollida de residus. Enllumenat públic. Abastament d'aigua potable. Totes les respostes anteriors són correctes.

Motius del cessament d'un regidor delegat: Renúncia expressa escrita davant l'alcaldia. Revocació de la delegació. Per pèrdua de la condició de membre de la Junta de Govern local, si es dóna el cas que la delegació es produís, precisament, per aquesta condició. Totes les respostes anteriors són correctes.

On es regula el règim d'organització dels municipis denominats de gran població?. En el títol X de la LBRL. En el títol IX de la LBRL. En la Llei 7/2003, del 23 de desembre. En els articles 80 bis i següents de la LBRL.

Als municipis de gran població, quin òrgan és el de màxima representació política dels ciutadans en el Govern municipal?. L'alcalde. El Ple. La Junta de Govern local. Els districtes.

Per a l'aprovació d'un reglament de naturalesa orgànica en un municipi amb el règim establert com de gran població, es necessita: Majoria simple. Majoria de 3/4 parts del Ple. Majoria absoluta. No s'estableix en la LBRL.

És un òrgan directiu en un municipi de gran població: L'alcalde. El secretari general del Ple. Els membres de la Junta de Govern local. Tots els anteriors ho són.

Quin òrgan està format per representants de les organitzacions econòmiques, socials, professionals i de veïns més representatives?. La Junta de Govern local. El Consell Social de la ciutat. La Comissió Especial de Suggeriments i Reclamacions. Els districtes.

Segons la LBRL i el ROFRJEL, els consells sectorials dins l'organització municipal integren: El conjunt d'òrgans necessaris. El grup d'òrgans suplementaris. Els òrgans genèrics del municipi. Els òrgans complementaris.

Assenyala d'entre les següents la frase incorrecta en referència a la comarca: Les comunitats autònomes, conforme al que disposen els seus respectius estatuts, podran crear en els seus respectius territoris comarques o d'altres entitats que agrupin diversos municipis. La iniciativa per a la creació d'una comarca podrà néixer dels mateixos municipis interessats. No podrà crear-se una comarca si s'hi oposen expressament les 3/5 parts dels municipis. Quan la comarca hagi d'agrupar a municipis de més d'una província es necessitarà l'informe favorable de les diputacions l'àmbit territorial a les quals pertanyin els municipis.

Les mancomunitats es regulen en: La Llei de procediment administratiu. L'article 44 de la Llei de bases de règim local. L'article 43 de la Llei de bases de règim local. L'article 42 de la Llei de bases de règim local.

Assenyala la resposta incorrecta sobre les relacions entre ens territorials: Per al compliment amb èxit de l'interès general, les administracions públiques han de relacionar-se les unes amb les altres encara que cadascuna exerceixi les seves pròpies competències. La regulació del que és relatiu a les relacions entre ens territorials es regula en l'article 10 LBRL. Les funcions de coordinació afectaran l'autonomia de les entitats locals. L'Administració local i les altres administracions públiques ajustaran les seves relacions recíproques als deures d'informació mútua, col·laboració, coordinació i respecte als àmbits competencials respectius.

Quina de les atribucions següents del president es pot delegar?. La representació de la diputació. L'exercici de les accions judicials i administratives. A més de les assenyalades, es pot delegar la d'ordenar la publicació, execució i compliment dels acords de la diputació. El desenvolupament de la gestió econòmica d'acord amb el pressupost aprovat, més l'assenyalat, excepte el recollit en la lletra b.

La delegació de serveis, obres, etc. en les entitats locals: Podrà acordar-se en favor d'una o diverses entitats locals vinculades entre si. Serà realitzat, en qualsevol cas, pel Govern de l'Estat. Es regula per l'ordenament local. Comporta sempre una dotació de recursos financers per a la seva execució.

Assenyala la resposta correcta en relació amb l'alcalde pedani: Constitueix l'òrgan executiu unipersonal de l'entitat local. Serà elegit indirectament pels veïns conforme a la llei electoral, mitjançant sistema unitari. Té les funcions que la llei atribueix a la figura del tinent d'alcalde. Constitueix l'òrgan consultiu i unipersonal de l'entitat local.

Aprovar les bases per als concursos de provisió de llocs de treball és una competència de: El president de la diputació. El Ple. La Junta de Govern. Un Consell Sectorial determinat segons els llocs a proveir.

Els acords sobre operacions de crèdit i expropiació forçosa de les pedanies han de ser ratificats per: La junta de districte a la qual pertanyin. L'ajuntament al qual pertanyin. L'ajuntament i la comunitat autònoma. El Consell.

La definició de la província com a "entitat Local determinada per l'agrupació de municipis, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per al compliment de les seves finalitats" es recull en: La Llei de bases de règim local. La C.E. La Llei 11/1999, de 21 d'abril. El RD-Legislatiu 781/1986.

La prestació d'obres i serveis es farà mitjançant la constitució de mancomunitats obligatòriament: Quan cada municipi no superi els 2.000 habitants. Amb l'agrupació de 10 municipis com a màxim. L'execució d'obres i serveis de forma mancomunada no és mai obligatòria per als municipis. Amb l'agrupació de 5 municipis com a màxim.

Els representants generals designen per escrit davant la junta electoral provincial els representants de les candidatures que el partit, federació o coalició presenti en cada municipi abans del: Dotzè dia posterior a la convocatòria d'eleccions. Onzè dia posterior a la convocatòria d'eleccions. Desè dia posterior a la convocatòria d'eleccions. Novè dia posterior a la convocatòria d'eleccions.

Es pot dir dels vicepresidents, segons diversos articles de la LBRL, el següent?. Són nomenats d'entre els membres de la Junta de Govern. Son nomenats i cessats lliurement pel president. A més del que ja s'ha assenyalat, substitueixen al president en casos d'absència, malaltia o impediment. La pèrdua de la condició de membre de la Junta de Govern, no fa perdre la condició de vicepresident.

La junta veïnal està formada per: L'alcalde pedani i tres vocals en nuclis de població inferior a 200 residents i quatre vocals en les poblacions amb més de 200 residents. L'alcalde pedani i dos vocals en nuclis de població inferior a 250 residents i quatre vocals en les poblacions amb més de 250 residents. L'alcalde pedani i tres vocals en nuclis de població inferior a 350 residents i quatre vocals en les poblacions amb més de 350 residents. L'alcalde pedani i tres vocals en nuclis de població inferior a 150 residents i quatre vocals a les poblacions amb més de 150 residents.

Assenyala quina de les afirmacions següents no s'ajusta a la Constitució. Els municipis no gaudeixen de personalitat jurídica plena. Els regidors seran elegits pels veïns del municipi en la forma establerta per llei. La llei regularà les condicions en què procedeixi el règim de Consell obert. El govern i l'administració dels municipis correspon als seus respectius ajuntaments, integrats pels alcaldes i els regidors.

Segons l'article 38 TR/86, assenyala quina competència és errònia per ser duta a terme per les entitats locals d'àmbit inferior al municipi: Constitució, conservació i reparació de fonts, safarejos i abeuradors. Policia de camins, forest, fonts i rius. Neteja de carrers. Executar i fer complir els acords de la junta o assemblea veïnal.

De 1.000.001 a 3.500.000 residents s'estableix un nombre de diputats provincials de: 31. 27. 25. 40.

La participació queda regulada a l'article: 60 de la LBRL. 61 de la LBRL. 62 de la LBRL. 63 de la LBRL.

L'assistència al president de la diputació en l'exercici de les seves funcions és funció de: La Junta de Govern. Els vicepresidents. El Ple. Els diputats delegats.

En relació amb les normes del dret actiu regulades en els articles 4 i 5 de la LOREG, assenyala quina seria la incorrecta: El dret s'ha d'exercir personalment o per delegació, en cas que fos necessari. No es pot votar més d'una vegada en les mateixes eleccions. Ningú no pot ser coaccionat i obligat a l'hora d'exercir el dret a vot. No es pot obligar a revelar el vot.

Assenyala la resposta correcta en relació amb els òrgans de col·laboració: Les lleis de l'Estat o de les comunitats autònomes podran crear per a la coordinació administrativa òrgans de col·laboració de les administracions corresponents amb les entitats locals. Aquests òrgans tindran únicament caràcter deliberant o consultiu. L'àmbit d'aquests òrgans serà autonòmic o provincial i tindran caràcter general o sectorial. Totes les anteriors són correctes.

Quan es parla de l'organització provincial, és vàlid dir que: Les Lleis de les comunitats autònomes podran establir una organització provincial complementària. L'organització establerta per les lleis de les comunitats autònomes serà preferent a l'organització que estableixin les mateixes diputacions en els seus reglaments. Les diputacions estableixen per mitjà dels seus reglaments d'organització, òrgans complementaris que tindran el caràcter de preferent respecte d'altres de règim local. El que es recull en les lletres a i b.

Per tal que el Consell de Govern de la comunitat autònoma aprovi la supressió de les entitats locals d'àmbit territorial inferior al municipi serà necessari: Una acreditació per escrit després d'assemblea creada a aquest efecte. Presentar document on es reculli la voluntat dels veïns i de l'ajuntament en qüestió. Aquest document haurà d'anar recolzat per signatures. Instruir l'expedient oportú en què es demostri la insuficiència de recursos per al sosteniment dels serveis mínims. El desig exprés de l'ajuntament en qüestió.

No estan legitimats per a la interposició del recurs en defensa de l'autonomia local: El municipi o província que sigui destinatari únic de la llei. Un municipi capital de província amb població de dret superior al 33% del total de municipis de la província. Un nombre de municipis que suposi almenys un setè dels existents en l'àmbit territorial d'aplicació de la disposició amb rang de llei i representin com a mínim un sisè de la població oficial de l'àmbit territorial corresponent. Un nombre de províncies que suposin almenys la meitat de les existents en l'àmbit territorial d'aplicació de la disposició amb rang de llei i representin com a mínim la meitat de la població oficial.

Assenyala quina no és, segons l'article 3.1 de la LBRL, una entitat local necessària: El municipi. La mancomunitat. La província. L'illa.

Les qüestions que se suscitin entre municipis que pertanyen a diferents comunitats autònomes sobre partió dels seus termes municipals: Es resoldran per acord de les administracions autonòmiques implicades, amb audiència dels municipis afectats. Amb audiència dels municipis afectats i de les respectives comunitats autònomes, dictamen del Consell d'Estat i informe de l'Institut Geogràfic Nacional, resol l'Administració de l'Estat. Són conflictes de competències i en aquest cas, a l'afectarà diferents comunitats, són de competència estatal. Els partions es consideren conflictes d'atribucions. Requereixen informe de l'Institut Geogràfic Nacional i, com que afecta qüestions territorials, en coneixerà l'Administració de la comunitat autònoma.

Respecte a la primera sessió del Ple és cert que: Té caràcter extraordinari. Es resoldrà sobre el règim de les sessions. A més de les opcions a i b, es creen i composen les comissions informatives permanents. Inclou l'elecció del vicepresident.

En relació amb les competències del Ple és cert que: Pot delegar la majoria de les seves atribucions en el president. Pot delegar l'exercici d'algunes de les seves atribucions en el president i en la Junta de Govern. Només pot delegar alguna de les seves funcions en la Junta de Govern. No hi ha delegació possible respecte a l'exercici de les atribucions del Ple.

Pot establir-se el règim de Consell Obert per a: Entitats en les quals hi hagi menys de 250 habitants. Entitats en les quals hi hagi menys de 100 habitants. Entitats en les quals hi hagi més de 175 habitants. Entitats en les quals hi hagi més de 300 habitants.

Assenyala la resposta correcta en relació amb les reunions de les assemblees veïnals: Celebraran sessió ordinària com a mínim una vegada al semestre en dia laboral. Celebraran sessió ordinària com a mínim una vegada al trimestre en dia festiu. Celebraran sessió ordinària com a mínim una vegada al semestre en dia festiu. Hauran d'assistir 2/5 dels veïns o representats que hi tinguin dret.

Assenyala la resposta incorrecta en relació amb el sufragi actiu: Gaudeixen de dret a sufragi actiu en les eleccions municipals els residents estrangers a Espanya encara que els seus països respectius no permetin el vot als espanyols en les seves eleccions municipals. Gaudeixen de dret a sufragi actiu en les eleccions municipals totes les persones residents a Espanya que, sense haver adquirit la nacionalitat espanyola, tinguin condició de ciutadans de la UE. Gaudeixen de dret a sufragi actiu en les eleccions municipals totes les persones residents a Espanya que sense haver adquirit la nacionalitat espanyola hagin manifestat la seva voluntat d'exercir el dret de sufragi actiu a Espanya. El Govern corresponent comunicarà a l'Oficina del Cens Electoral la relació d'Estats estrangers dels quals els nacionals residents a Espanya hagin de ser inscrits al cens.

D'acord amb el ROFRJEL, per aquells municipis per als què sigui d'aplicació la participació dels ciutadans i les seves associacions en els assumptes del municipi es produirà a través de: Òrgans desconcentrats i descentralitzats. Els vicepresidents. Consells sectorials. Els diputats.

Què estableix l'article 204 de la Llei orgànica de règim electoral?. Nombre de senadors. Nombre de diputats. Llista d'habitants amb dret a votar. Tot.

El període de mandat dels membres de les Diputacions és de: 2 anys. 4 anys. 1 any. 3 anys.

Les diputacions representen a: Els municipis. Les Illes. Les províncies. Les comarques.

Els conflictes entre òrgans i entitats d'una mateixa corporació que afectin a òrgans col·legiats o membres d'aquests, són resolts per: El Ple. El president. La Comissió de Govern. Els vicepresidents.

Assenyali l'òrgan complementari de l'organització provincial segons el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals: No es pot assenyalar només un òrgan complementari que estableixi aquest Reglament, a falta de la regulació per part de la diputació. El principal seran els regidors i diputats delegats, però pot haver-hi més diversitat. Comissions informatives de comptes i Consell Sectorial. Les assenyalades en les dues últimes lletres.

El nombre de diputats provincials que formaran el Ple s'establirà tenint en compte: El nombre de residents en cada província. El nombre d'habitants de la província més poblada. Els partits judicials amb els que compta cada una de les províncies. El que disposa la LORE.

Qui té plena capacitat jurídica en representació de les províncies per al compliment de les seves finalitats?. Diputacions. Ajuntaments. Cabildos o consells. Juntes.

Quants diputats corresponen a una província amb 3.425.803 residents?. 29 diputats. 31 diputats. 47 diputats. 34 diputats.

La divisió territorial a través de la qual compleix les seves finalitats l'Estat és: La diputació provincial. La província. El municipi. La comunitat autònoma.

Són finalitats pròpies i específiques de la província: Garantir els principis de solidaritat i equilibri intermunicipals. Assegurar la prestació integral dels serveis de competència municipal. Participar en la coordinació de l'Administració local amb la de la comunitat autònoma i la de l'Estat. Totes les anteriors.

Quin tipus de majoria precisa el candidat a president de la diputació per a ser elegit?. La de 2/3 dels diputats provincials. Una majoria qualificada dels diputats que assisteixen a la sessió constitutiva. En primera votació es proclamarà elegit obtenint la majoria absoluta. Cap de les assenyalades.

Els conflictes de competències que sorgeixen entre diferents ens locals els resoldrà: L'ajuntament. L'ajuntament o la diputació en Ple. La comunitat autònoma o l'Administració de l'Estat. La jurisdicció contenciosa administrativa.

La Junta de Govern l'integren el president i un nombre de diputats no superior a: Un terç del nombre legal de diputats. Tres. 3/4 del nombre legal de diputats. Cap de les anteriors és certa.

La Constitució recull: Un concepte de la capital. Un concepte dual de la província. Un concepte dels municipis. Cap és correcta.

Quina de les que enumerem és una característica de la província: El seu govern correspon a la diputació provincial corresponent. Constitueix una agrupació de municipis. Té com a finalitat específica el participar només i exclusivament en la coordinació de l'Administració local amb la de la comunitat autònoma. A més del assenyalat en les opcions a i b, posseeix autonomia i personalitat jurídica pròpia.

La condició de vicepresident del Govern es perd per: Cessament. Renúncia per escrit. Pèrdua de la condició de membre de la Comissió de Govern. Totes les respostes anteriors són vàlides.

Determinar les possibilitats de les què disposen les entitats locals conforme a l'establert en la Llei 11/1999, de 21 d'abril: Celebrar contractes. Interposar recursos. A més de l'assenyalat en primer lloc, posseir, permutar o alienar tota classe de béns. Exercitar les accions previstes en les lleis i totes les assenyalades.

Els ajuntaments representen: Els municipis. Les diputacions. Els cabildos. Els consells.

Quin article de la Constitució espanyola es refereix concretament a la província?. 137. 143. 141. 139.

L'article 137, de la C.E. estableix, en relació amb la província: La província és una entitat local amb personalitat jurídica pròpia. La circumscripció electoral és la província. La província com a entitat gaudeix d'autonomia per a la gestió dels seus respectius interessos. Qualsevol alteració dels límits de la província serà aprovada per les Corts Generals.

Quines entitats gaudeixen d'autonomia per a la gestió dels seus respectius interessos?. Les comunitats autònomes. Els municipis. Les províncies. Tots els anteriors.

Són fins propis i específics de la província: Garantir els principis de solidaritat i equilibri intermunicipals. Assegurar la prestació integral dels serveis de competència municipal. Participar en la coordinació de l'Administració local amb la de la comunitat autònoma i la de l'Estat. Totes les anteriors.

Són òrgans necessaris dins l'organització de la província: Òrgans desconcentrats i descentralitzats per a la gestió de serveis. Diputats delegats, comissions informatives. President, vicepresident, Junta de Govern, Ple. Comissió Especial de Comptes, consells sectorials.

Quina d'aquestes afirmacions és correcta?. Són òrgans complementaris els regidors i els diputats delegats. Són òrgans necessaris els regidors i els diputats delegats. Són òrgans necessaris les comissions informatives. Són òrgans complementaris els vicepresidents.

L'aprovació d'ordenances és una competència: No delegable del Ple. Del president de la diputació. Delegable del Ple. Delegable de la Junta de Govern.

De quin tipus és la Llei a través de la qual es pot aprovar l'alteració dels límits provincials?. De Bases. Orgànica. Ordinària. Marc.

Són òrgans necessaris dins l'organització de la província: Òrgans desconcentrats i descentralitzats per a la gestió de serveis. Diputats delegats i comissions informatives. President, vicepresident, Junta de Govern i Ple. Comissió Especial de Comptes i Consells Sectorials.

Qui està legitimat per interposar recurs d'inconstitucionalitat segons l'article 32 de la LOTC?. 50 diputats. El Defensor del Poble. Els òrgans col·legiats executius de les comunitats autònomes. Tots els anteriors són competents.

Són entitats locals d'àmbit inferior al municipi: Els Consells. Les anteiglesies. Les aldees. Totes són certes.

Assenyala d'entre les següents quina és l'afirmació correcta: Només l'Estat podrà delegar en les entitats locals la realització d'obres, l'execució de serveis i l'exercici d'activitats pròpies de la seva competència. En acordar-se la delegació, l'administració que delega no podrà reservar-se cap facultat de fiscalització i direcció. En cap cas les entitats locals podran exercir les seves facultats delegades atenint-se a l'ordenament local. L'Administració de l'Estat o de les comunitats autònomes que delega podrà reservar-se potestats decisòries.

La facultat de coordinar l'activitat de l'Administració local, i en especial de les diputacions, en l'exercici de les seves competències se li atribueix: Als governadors civils. Al Govern de la Nació o al Consell de Govern i, en especial, a les diputacions en l'exercici de les seves competències. Al president del Govern de la Nació. A l'alcalde i al tinent d'alcalde.

Segons els articles 55 i 56 de la LBRL, assenyala quin no seria un deure recíproc entre les administracions: Respectar l'exercici legítim d'altres administracions de les seves competències. Ponderar en l'actuació de les competències pròpies, la totalitat dels interessos públics implicats. Informar a altres administracions de la gestió rellevant per a un desenvolupament adequat per part d'aquestes de les seves comeses. Les entitats locals tenen el deure de remetre a les administracions de l'Estat i a les comunitats autònomes còpia dels acords d'aquelles, ei són responsables que això ho porti a terme el ministre d'Administracions Públiques.

El deure de coordinació consisteix a: Assegurar la col·laboració entre l'Administració local i la de l'Estat. La integració de les entitats locals en les actuacions amb l'Administració de l'Estat i la comunitat autònoma. Coordinar les actuacions econòmiques i tècniques entre l'Administració local i la resta de les administracions. Facilitar a la resta d'administracions la informació que necessitin sobre la seva pròpia gestió.

L'expressió tutela de les entitats locals: Es refereix a un principi en plena vigència després de la CE. És un concepte superat pel d'autonomia local i control de la mateixa. Significa possibilitat d'interferir en els assumptes locals. Es refereix a una potestat de la qual gaudeixen les comunitats autònomes.

Les administracions de l'Estat i de les comunitats autònomes: Han de facilitar l'accés dels representants legals de les entitats als instruments de planificació, programació i gestió d'obres i serveis que els afectin. Poden recollir informació d'interès sobre la realització de l'activitat municipal. Han de rebre còpia o extracte comprensiu de les Administracions de l'Estat i de les comunitats autònomes dels actes i acords que es duen a terme a les entitats locals. Tots aquests aspectes es regulen en l'article 56 de la LBRL.

La coordinació té la finalitat de: Assegurar la coherència de l'actuació de les administracions públiques. Connectar unes administracions amb les altres. Distribuir competències entre unes administracions i unes altres. Dur a terme un treball per objectius.

Sobre l'exercici de responsabilitats de les entitats locals, la Carta Europea d'Autonomia Local indica: Els regidors seran elegits pels veïns del municipi mitjançant sufragi universal, igual, lliure, directe i secret, en la forma establerta per llei. Els alcaldes seran elegits pels regidors o pels veïns. Els municipis gaudiran de personalitat jurídica plena. Les funcions i activitats incompatibles amb el mandat del representant local no poden fixar-se més que per llei o per principis jurídics fonamentals.

De quin tipus d'entitats locals parlem quan ens referim a les agrupacions municipals?. Les mancomunitats. Les entitats d'àmbit superior al municipi. Les àrees metropolitanes. Les comarques.

Són atribucions de la junta veïnal: Vigilar la conservació de camins i muntanyes. Aprovar el pressupost i les ordenances d'exaccions. Executar i fer complir els acords d'aquesta. Aplicar el pressupost de l'entitat.

L'estatut de la mancomunitat ha de contenir obligatòriament: Les seves finalitats i competències. Les causes de la seva constitució. La comunitat autònoma a la qual pertanyen els municipis. Totes són correctes.

Assenyala la informació incorrecta: Tant l'Administració de l'Estat com les comunitats autònomes podran participar dels respectius òrgans de col·laboració establerts per a cadascuna. Les administracions que tinguin atribuïdes la formació i aprovació d'instruments de planificació hauran d'atorgar a les restants una participació que permeti harmonitzar els interessos públics afectats. La participació dels municipis en la formació dels plans generals d'obres públiques que els afectin es realitzarà de conformitat amb la legislació sectorial. En la determinació d'usos i en l'adopció de resolucions per part de les Administracions públiques en matèria de concessions o autoritzacions relatives al domini públic de la seva competència, no serà necessari per a la seva aprovació l'informe previ dels municipis on es trobi aquest domini públic.

El Reial decret de dissolució d'òrgans de les corporacions locals serà presentat per: El Senat. El Congrés. El Consell de Ministres. El President del Govern.

La modificació i suspensió d'entitats locals d'àmbit territorial inferior al municipi es durà a efecte segons l'establert en l'article: 43 TR/86. 42 TR/86. 44 i 45 TR/86 i 48 RPDT. 40.1 TR/86.

Pot constituir-se en entitat local d'àmbit territorial inferior al municipi el nucli territorial en el qual resideixi l'ajuntament?. Sempre. Mai. Algunes vegades. Només en dues circumstàncies.

Assenyala quina de les consideracions següents van servir de base al preàmbul de la Carta Europea d'Autonomia Local: Les entitats locals són un dels principals fonaments d'un règim democràtic. L'objectiu del Consell d'Europa és aconseguir una unió més estreta entre els seus membres. L'existència d'entitats locals proveïdes de competències efectives permet una administració més eficaç. Totes les respostes anteriors són correctes.

La junta veïnal dels municipis de més de 250 residents es compon de: Un alcalde i quatre vocals. Un alcalde i dos vocals. Un alcalde, quatre vocals i el secretari. Un alcalde, dos vocals i el secretari.

Segons la LBRL i TR/86, en les entitats menors que el municipi s'establirà un total de: Dos tipus d'òrgans. Quatre tipus d'òrgans. Cinc tipus d'òrgans. Sis tipus d'òrgans.

D'acord amb l'article 61 de la LBRL: El Consell de Ministres és competent per dissoldre les corporacions locals en supòsits taxats. La dissolució procedirà amb coneixement del Consell de Govern de la comunitat autònoma. La dissolució procedirà a iniciativa d'aquest Consell de Govern. Totes les respostes anteriors són vàlides.

La delegació es regula en els articles: 63, 64 i 65 de TR/86. 60 i 61 de TR/86. 66, 67 i 68 de TR/86. 69 i 70 de TR/86.

L'assistència tècnica consistirà: En els ajuts previstos mitjançant llei per al foment de l'ocupació en les diferents entitats locals. En els ajuts previstos mitjançant llei per al foment de l'educació sanitària en les diferents entitats locals. En els ajuts previstos mitjançant llei i en especial per a l'elaboració d'estudis i projectes relatius a l'execució d'obres i serveis o qualsevol altra activitat de l'entitat local o d'interès comú. En els ajuts previstos mitjançant reial decret per al millor aprofitament dels recursos energètics.

Són entitats locals d’àmbit inferior al municipi: Els consells. Els nuclis agregats. Els llogarets. Totes les respostes són vertaderes.

Les entitats d’àmbit territorial inferior al municipi: Tenen la condició d’entitat local. Per la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local, desapareixen aquest tipus d’entitats, amb la dissolució de les existent. No tenen personalitat jurídica. Es regularan per una Llei dictada per l’Estat.

És un impediment per a la creació d’una comarca: L’oposició de les dues cinquenes parts dels municipis que hagin d’agrupar-s’hi. L’oposició del Govern de la comunitat autònoma. L’oposició de les tres cinquenes parts dels municipis que hagin d’agrupar- s’hi. L’oposició d’un dels municipis que hagi d’agrupar-s’hi.

En el contingut dels estatuts d’una mancomunitat: Hi intervenen tots els municipis que el promouen representats per dos regidors. Les diputacions de les comunitats autònomes emetran informe sobre el projecte. S’hi inclouen les causes de la seva constitució. S’hi estableix el lloc on rauen els seus òrgans d’administració i govern.

El deure d’informació de les entitats locals es regula en: L’article 58 de la Llei de bases de règim local. L’article 57 de la Llei de bases de règim local. L’article 56 de la Llei de bases de règim local. Els articles 55-59 de la Llei de bases de règim local.

Respecte al principi de coordinació: Es desenvolupa amb caràcter voluntari, sota les formes i els termes previstos a les lleis, podent tenir lloc, en tot cas, mitjançant els consorcis o els convenis administratius que subscriguin. Les funcions de coordinació no seran compatibles amb l’autonomia de les Entitats Locals. Per aquest principi no es podrà atribuir al Govern o al Consell de Govern, la facultat de coordinar l’activitat de l’Administració Local, en cap cas. Es planteja davant de la possibilitat de concurrència competitiva entre l’Administració local i la resta d’administracions públiques.

No és una circumstància d’especial consideració en les relacions entre els ens territorials: Els de marcat interès turístic. Els que presentin un índex d’expansió industrial extraordinàriament baix. Els que posseeixin obres de reconegut valor històric. Els que hagin patit les conseqüències d’una gran inundació.

Quina de les següents afirmacions és incorrecta respecte a la delegació de serveis, obres, etc. a les entitats locals: L’exercici de les facultats delegades es realitzarà sempre conforme a l’ordenament estatal. Quan s’acordi la delegació, es determinaran les facultats de direcció i fiscalització que es reservi l’Administració delegant. Es regula per l’ordenament local. Es podrà acordar a favor d’una o varies entitats locals vinculades entre si.

No és contingut propi d’una sentència en defensa de l’autonomia local: La declaració d’inconstitucionalitat de la llei que hagi provocat el conflicte. Declaració de si hi ha o no vulneració de l’autonomia local constitucionalment garantida. Determinació de la titularitat o atribució de la competència controvertida. Resolució sobre les situacions de fet o de dret creades en lesió de l’autonomia local.

La coordinació entre l'Administració local i la resta de les administracions públiques es regula en l'article: 59 LBRL. 57 LBRL. 58 LBRL. 60 LBRL.

El funcionament de les assemblees veïnals s'ajustarà (assenyala l'opció correcta): Als usos, costums i tradicions locals i, en el seu defecte, a la LBRL i a les lleis de les comunitats autònomes i a l'establert en el ROFRJEL. Als usos, costums, tradicions, ROFRJEL, LBRL i a les lleis de les comunitats autònomes. A les tradicions, a les lleis de les comunitats autònomes, LBRL i ROFRJEL. Als usos, costums, ROFRJEL, a les lleis de les comunitats autònomes i a la LBRL.

La coordinació: No es realitzarà mitjançant definició concreta i referida a una matèria. La llei haurà de precisar les condicions i els límits de la coordinació sense que sigui necessària l'especificació de detalls. Les entitats locals exerciran la programació i ordenació dels serveis o activitats de la seva competència dins de les previsions dels plans sectorials. La coordinació es realitza a través de plans no sectorials per a la realització de les programacions per treballar per programes.

La dissolució dels òrgans de les corporacions locals es realitzarà mitjançant: Reial decret. Llei orgànica. Decret legislatiu. Llei ordinària.

En relació amb les entitats locals menors, el municipi està regulat en els articles: 42 LBRL i 43.2 LBRL. 45 LBRL. 44.1 LBRL i 42 LBRL. 54 i 55 TR/86.

Els partits, federacions i coalicions designaran per escrit davant les juntes electorals provincials un representant general que en cada província actuará en el seu nom i representació en el termini següent: Abans del novè dia posterior a la convocatòria d'eleccions. Abans del sisè dia posterior a la convocatòria d'eleccions. Abans del quart dia posterior a la convocatòria d'eleccions. Abans del tercer dia posterior a la convocatòria d'eleccions.

Assenyala la resposta correcta en relació amb la destitució de l'alcalde: La moció de censura haurà de ser proposada, almenys, per la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, però no haurà d'incloure candidat a l'alcaldia. L'escrit en què es proposi la moció de censura haurà d'incloure les firmes autentificades davant notari o pel secretari general de la corporació. El document diligenciat es presentarà en el registre general de la corporació per qualsevol dels firmants de la moció, i quedarà el Ple convocat per a les 12 hores del dotzè dia hàbil següent al del seu registre. El Ple estarà presidit per una mesa integrada pels regidors de major edat.

Segons l'article 201 de la LOREG, en un municipi de 20.001 a 50.000 residents s'estableixen un total de: 17 consellers insulars. 20 consellers insulars. 21 consellers insulars. 15 consellers insulars.

Segons la Llei orgànica 8/1999, l'alcalde podrà plantejar al Ple una qüestió de confiança vinculada a l'aprovació d'un dels assumptes següents: El reglament ordinari. Els pressupostos semestrals. El sistema administratiu. L'aprovació que posi fi a la tramitació dels instruments de planejament general d'àmbit municipal.

Les corporacions locals es constitueixen en sessió pública: El vintè dia posterior a la celebració de les eleccions. El desè dia posterior a la celebració de les eleccions. El dia següent a la celebració de les eleccions. No hi ha un termini definit.

Si es presentés un recurs constenciós electoral contra la proclamació dels regidors electes, les corporacions locals es constituirien: El trentè dia posterior a les eleccions. El cinquantè dia posterior a les eleccions. El quarantè dia posterior a les eleccions. El vintè dia posterior a les eleccions.

El que es regula per a l'elecció i constitució de les diputacions provincials s'entén sense perjudici del respecte als règims especials autonòmics i forals segons l'article: 205 de la LOREG. 209 de la LOREG. 208 de la LOREG. 206 de la LOREG.

Les juntes electorals provincials comunicaran a les respectives juntes electorals de zona els noms dels representants de les candidatures en la seva demarcació, en el termini de: Set dies. Cinc dies. Tres dies. Dos dies.

Segons l'article 185 de la LOREG, el Reial decret de convocatòria l'acorda: El Ministeri de l'Interior. L'Administració territorial. El Consell de Ministres. El Ple del Congrés.

L'article 196 de la LOREG estableix: L'elecció de regidors. Les sessions del Ple. L'elecció de l'alcalde. La configuració de la mesa d'edat.

Un cop constituïts tots els ajuntaments de la respectiva província, la junta electoral de zona procedeix a formar una relació de tots els partits polítics, coalicions, federacions i de cadascuna de les agrupacions d'electors, que hagin obtingut algun regidor dintre de cada partit judicial: Transcorreguts set dies. Transcorreguts quinze dies. Immediatament. Transcorregut un marge de 24 hores.

Per a l'atribució dels llocs de regidors no es tenen en compte aquelles candidatures que no obtinguin almenys: El 7% dels vots vàlids emesos en la circumscripció. El 10% dels vots vàlids emesos en la circumscripció. El 5% dels vots vàlids emesos en la circumscripció. El 15% dels vots vàlids emesos en la circumscripció.

Mentre es constitueix la nova corporació o expira el mandat de la dissolta, els assumptes de l'Administració ordinària els portarà: Una comissió executiva. Una comissió corporativa. Una comissió de mandat. Una comissió gestora.

El president de la diputació provincial podrà plantejar al Ple una qüestió de confiança vinculada a l'aprovació o modificació de: El Reglament orgànic. Els pressupostos anuals. El Pla Provincial de Cooperació a les obres i serveis de competència municipal. Totes les respostes anteriors són correctes.

El capítol VI del títol primer de la LOREG regula: Els sistema electoral. L'Administració electoral. La circumscripció electoral. El procediment electoral.

L'Administració electoral estarà formada per les juntes electorals: Central i provincial. Provincial i de zona. Central i de zona. Central, provincial, de zona i de comunitats autònomes.

El Règim de les eleccions locals es regula en: Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny. Llei orgànica 1/1987, de 2 d'abril. Llei orgànica 8/1991, de 13 de març. Llei orgànica 3/1995, de 23 de març.

Quant al nombre de regidors que corresponen a un ajuntament de 100.001 residents, a partir d'aquí s'estableixen: Dos regidors més per cada 100.000 residents o fracció, afegint-se un més quan el resultat sigui un nombre senar, a més dels establerts per a municipis de 50.001 a 100.000 habitants. Dos regidors més per cada 100.000 residents o fracció, afegint-se un més quan el resultat sigui un nombre parell, a més dels establerts per a municipis de 50.001 a 100.000 habitants. Un regidor més per cada 100.000 residents o fracció, afegint-se un més quan el resultat sigui un nombre parell, a més dels establerts per a municipis de 50.001 a 100.000 habitants. Un regidor més per cada 100.000 residents o fracció, afegint-se un més quan el resultat sigui un nombre senar, a més dels establerts per a municipis de 50.001 a 100.000 habitants.

Són inelegibles per al càrrec de diputat provincial els deutors directes o subsidiaris de la corresponent corporació contra qui s'hagués expedit manament de: Requeriment. Citació. Constrenyiment. Compareixença.

L'Administració electoral es regula en: El capítol II del títol primer de la LOREG. El capítol III del títol primer de la LOREG. El capítol I del títol primer de la LOREG. El capítol IV del títol segon de la LOREG.

S'estableix un total d'11 regidors per a zones de: 1.001 a 2.000 residents. 2.001 a 5.000 residents. 5.001 a 10.000 residents. 10.001 a 20.000 residents.

Assenyala la resposta correcta en relació amb el cens electoral: El cens electoral no es únic per a tota classe d'eleccions. El cens electoral no pot ampliar-se per a eleccions municipals. El cens electoral pot ampliar-se per a eleccions municipals i per les del Parlament Europeu. Segons l'article 31.2 de la LOREG, el cens electoral es compon de tres tipus d'informació censal.

L'alcalde podrà plantejar una qüestió de confiança des de la presentació d'una moció de censura fins a la votació d'aquesta: Sí. En alguns casos. Mai. En la majoria de casos.

Assenyala l'opció correcta en relació amb el dret de sufragi passiu: Són elegibles els espanyols majors d'edat amb qualitat d'elector encara que estiguin subjectes a alguna causa lleu d'inelegibilitat. Segons l'article 6 de la LOREG i el Tractat de Roma, són elegibles els estrangers residents a Espanya en tot tipus d'eleccions. Són elegibles els espanyols majors d'edat que es trobin vivint a l'estranger amb la nacionalitat del país en qüestió. Són elegibles els espanyols majors d'edat amb qualitat d'elector no inclosos en causes d'inelegibilitat.

Assenyala l'afirmació correcta: Tots els partits judicials compten almenys amb dos diputats. Cap partit judicial pot comptar amb més de dos cinquens del nombre total de diputats provincials. Les fraccions iguals o superiors a 0,75 que resultin del repartiment proporcional es corregeixen per defecte i les inferiors per excés. Si el nombre no coincideix per defecte amb els diputats corresponents a la província, s'afegeixen llocs als partits judicials que tinguin un nombre major de residents per diputat.

Els cabildos insulars es constitueixen en sessió pública dins els: 45 dies següents a la celebració de les eleccions. 35 dies següents a la celebració de les eleccions. 30 dies següents a la celebració de les eleccions. 25 dies següents a la celebració de les eleccions.

No tenen dret a sufragi actiu: Els condemnats per sentència judicial ferma. Els majors d'edat. Els estrangers. Tots els anteriors.

Garantir la transparència i l'objectivitat del procés electoral és la finalitat: De les meses electorals. De les juntes electorals. Del cens electoral. De l'Administració electoral.

Quina d'aquestes opcions no és incompatible amb la condició de regidor?. Els directors de serveis. Els directors generals o assimilats de les caixes d'estalvi provincials i locals. Advocats i procuradors que representin parts en procediments judicials o administratius contra la corporació. L'Administració electoral.

A una circumscripció amb 2.250 residents li corresponen: 12 regidors. 11 regidors. 10 regidors. 3 regidors.

El reial decret de convocatòria de les eleccions municipals és acordat per: Les juntes electorals. L'ajuntament. El Consell de Ministres. L'Administració electoral.

El mandat dels membres que integren l'ajuntament és de: Un any. Quatre anys. Dos anys. No hi ha cap resposta correcta.

La moció de censura per destituir l'alcalde ha de ser proposada per: La majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. La majoria simple del nombre legal de membres de la corporació. 1/3 del nombre legal de membres de la corporació. La meitat del nombre legal de membres de la corporació.

L'alcalde podrà plantejar al Ple una qüestió de confiança vinculada a l'aprovació o modificació de: Les ordenances fiscals. El reglament orgànic. Els pressupostos anuals. Totes són correctes.

Les juntes electorals provincials reparteixen els llocs corresponents a cada partit judicial en: El desè dia posterior a la convocatòria d'eleccions. En el mateix dia de la convocatòria. Un dia abans de la convocatòria. El novè dia posterior a la convocatòria d'eleccions.

La Llei orgànica del règim general electoral és de l'any: 1983. 1985. 1986. 1984.

El cens electoral està regulat en la LOREG en l'article: 30. 31. 35. 32.

En les eleccions municipals gaudeixen de dret de sufragi actiu: Els ciutadans de la UE. Totes les persones residents a Espanya. Els residents estrangers espanyols. No hi ha cap resposta correcta.

L'última modificació de la LOREG és: No hi ha hagut cap modificació. La Llei 11/99, de 21 d'abril. La Llei 4/99, de 13 de gener. La Llei 8/99, de 21 d'abril.

Una de les normes generals del dret actiu és: S'exercita personalment. No es pot votar més d'un cop en les mateixes eleccions. Cal ser major d'edat. Totes són correctes.

Són elegibles en les eleccions municipals totes les persones residents a Espanya que sense haver adquirit la nacionalitat espanyola: Siguin nacionals d'altres països encara que els seus països no atorguin aquest dret als espanyols allí afincats. Encara que només reuneixin alguns dels requisits per ser elegibles exigits en la LOREG per als espanyols. No hagin estat desposseïts del dret a sufragi passiu en el seu Estat d'origen. Totes les anteriors són elegibles en les eleccions municipals.

En virtut del dret d'informació: Els interessats, en acabar el procediment, podran demanar la informació pertinent. Els interessats demanaran per escrit tal informació a l'òrgan pertinent. L'interessat pot començar un altre expedient administratiu d'ofici. Els interessats en qualsevol moment del procediment podran conèixer l'estat de la tramitació.

Quin pas se seguirà quan l'expedient està conclòs?. Se sotmetrà al secretari interventor. Se sotmetrà a administratiu amb habilitació nacional. Se sotmetrà al President de la corporació. es produirà silenci administratiu.

El Registre General: No está abierto al público. Permanecerá al público tanto los días hábiles como inhábiles. Permanecerá abierto al público todos los días hábiles. Permanecerá abierto al público los días hábiles que se estipulen.

A qui correspondrà publicar, executar i fer complir els acords de la diputació provincial?. A l'Alcalde. President de la diputació. Al Ple de l'ajuntament. Cap de les respostes és correcta.

Les comunicacions que donin trasllat d'acords o resolucions les ha de signar: El President de les Corporacions. El responsable de la Secretaria. L'Alcalde de la corporació local. El cap de la dependència.

Els assentaments del registre contindran referència exacta de cadascun dels documents que elles es rebin i, a l'efecte dels d'entrada, hauran de constar els punts següents: Número d'ordre correlatiu. Data del document, amb expressió del dia, mes i any. Data d'ingrés del document en les oficines del registre. Totes les respostes són correctes.

Els informes per resoldre els expedients no han de contenir: Enumeració clara dels fets. Pronunciament de la part dispositiva. Disposicions legals aplicables. Tot l'anterior ho ha de contenir l'informe.

El procés pel qual es porta a terme el que disposa l'expedient es denomina: Inici. Execució. Conclusió. Resolució.

Les comunicacions i notificacions estan regulades: En l'article 156 del ROFRJEL. En l'article 157 del ROFRJEL. En els articles 192 a 195 del ROFRJEL. En els articles 156 a 159 del ROFRJEL.

Una vegada iniciat l'expedient: Aquest es resoldrà en el termini d'un any. Aquest es continuarà ininterrumpudament. Les entitats locals estan obligades a resoldre-ho. No es podran aportar noves proves.

La iniciació d'ofici del procediment administratiu local es produeix: Per petició raonada d'altres òrgans diferents de la corporació. Per denúncia. Per iniciativa de la pròpia corporació. Totes les respostes són correctes..

En cas que el document presentat a registre no reunís les dades exigides: Donarà lloc a la seva caducitat. es requerirà a qui l'hagués signat, per la seva subsanació. S'expedeix constrenyiment a l'interessat. El funcionari confrontarà la resta de documents per procedir a la seva cumplimentació i s'arxivaran immediatamente.

La capacitat d'executar els acords de la diputació la té: El President de la corporació. L'Alcalde. El President de la diputació provincial. Autoritat de la corporació.

El procediment administratiu local es regeix per: La Llei 7/1985, de 2 d'abril. La legislació sobre procediment administratiu local que dictin les comunitats autònomes. La legislació estatal sobre procediment administratiu que tindrà caràcter bàsic o comú. Totes són correctes, depenent de l'existència o no de legislació autonòmica de règim local.

La terminació del procediment serà anormal: Per caducitat producte de l'omissió de l'interessat. Per desistiment de l'interessat. Per renúncia. Les tres anteriors són correctes.

Quina llei regula el procediment administratiu comú?. Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local. Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques. Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic. Cap de les respostes és correcta.

Quin article del ROFRJEL regula com poden iniciar-se els expedients?. Article 20. Article 50. Article 165. Article 170.

El termini de notificació d'un acte administratiu serà de: 15 dies a partir de la data en la que l'acte hagi estat dictat. 30 dies a partir de la data en la que l'acte hagi estat dictat. 10 dies a partir de la data en la que l'acte hagi estat dictat. 20 dies a partir de la data en la que l'acte hagi estat dictat.

Si la terminació del procediment es realitza per mitjà de resolució expressa o presumpta, és una terminació: Normal. Anormal. Per caducitat. Per renúncia.

Quan es pot iniciar el procediment administratiu local d'ofici?. Quan es tracti d'exigir responsabilitats als funcionaris o membres de les corporacions locals. Quan es promou per resoldre pretensions deduïdes pels particulars. Quan es depurin responsabilitats en la jerarquia administrativa exclusivament. Cap de les respostes és correcta.

Els expedients o documents originals, podran sortir de les oficines?. Si, sempre. No, mai. A vegades. Quan siguin reclamats pels tribunals de justicia.

En el cas que l'Administració tingués coneixement de l'existència d'altres interessats en l'expedient, quina decisió prendrà?. Adjuntarà aquesta circunstància a l'expedient. Requerirà que es personin en un termini de 20 dies, per tal que les al.legacions adueixin el que creguin opportú. Requerirà per escrit que es personin en un termini de 10 dies, per tal que les al.legacions adueixin el que creguin oportú. Ho sotmetrà a avaluació.

El conjunt ordenat de documents i actuacions que serveixen d'antecedent i fonament a una resolució administrativa, així com les diligències adreçades a executar-la es denomina: Expedient administratiu. Arxiu administratiu. Registre administratiu. Comunicació administrativa.

A qui correspon la regulació de les bases del règim jurídic de les administracions públiques i el procediment administratiu comú?. A les corporacions locals. A l'Estat. A les Comunitats Autònomes. A les corporacions locales sense perjudici del que dictin les CCAA.

Quin article de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques regula el silenci administratiu en procediments iniciats a sol·licitud de l'interessat?. Article 20. Article 22. Article 24. Article 26.

El procediment administratiu local s'inici. Sempre d'ofici. De benefici i a instància de part. A instància de part i a petició del particular. D'ofici o a instància de part.

Un dels tràmits que constitueix garantia en el tràmit del procediment administratiu és: La informatització de les dades. La inocuació del procediment. L'audiència a l'interessat. Els protocols.

Si el procediment és iniciat per particulars: Les entitats locals no estaran obligades a resoldre-ho. No es podrà produir silenci administratiu.o. Les entitats locals estaran compromeses a resoldre-ho tot i que pot produir-se silenci administratiu. Es dictaran mesures provisionals independentment de les seves conseqüències per a l'interessat.

Els documents i expedients es remeten anualment al: Institut Bibliogràfic de l'Administració Local. Institut Nacional de l'Administració Pública. Arxiu Municipal de l'Entitat Local. Dipòsit Bibliogràfic de l'Administració Local.

Quins passos es poden seguir per millorar el funcionament dels tràmits?. Normalitzar documents. Racionalitzar el treball. Reduir els expedients als merament necessaris. Totes les respostes són correctes.

Els principis que ha de seguir el procediment administratiu local: Equitat, fiabilitat i coordinació. Igualtat, jerarquia i eficàcia. Economia, eficàcia i coordinació. Subordinació, celeritat i eficàcia.

Un cop iniciat l'expedient: Es resoldrà en el termini d'un any. Continuarà ininterrompudament. Les entitats locals estan obligades a resoldre'l. No es podran aportar noves proves.

Quan un document surti de l'oficina, se'n deixarà constància amb: Un imprès normalitzat que s'emplenarà amb les dades més significatives. Una fotocòpia o còpia autoritzada. Cartolines indicatives del document extret. Una còpia idèntica.

Un cop conclosos els expedients, es lliuraran: Al president de la corporació. Al cap de la dependència. A l'alcalde. A la secretària de la corporació.

La caducitat és una forma de terminació del procediment: Normal. Anormal. Convencional. No és una forma de terminació del procediment.

Si el document presentat al registre no reuneix les dades exigides per la legislació reguladora del procediment administratiu comú, es requerirà a qui l'hagi signat per tal que esmeni la falta o acompanyi els documents preceptius amb apercebiment de que, si no ho fa s'arxivarà sense més tràmit, en quin termini?. En 30 dies. En 20 dies. En 15 dies. En 10 dies.

Les comunicacions que es dirigeixin a les autoritats les signaran: Els presidents de les corporacions. El responsable de la secretaria. L'alcalde de la corporació local. El cap de la dependència.

Les comunicacions que traslladin d'acords o resolucions les signarà: El president de les corporacions. El responsable de la secretaria. L'alcalde de la corporació local. El cap de la dependència.

En cap cas s'efectuaran per medis electrònics, les notificacions què: Continguin medis de pagament a favor dels obligats, com xecs. Es realitzin amb ocasió de la compareixença espontània de l'interessat o el seu representant a les oficines d'assistència en matèria de registre i sol·liciti la comunicació o notificació personal en aquell moment. Quan per garantir l'eficàcia de l'actuació administrativa resulti necessari practicar la notificació per entrega directa d'un empleat públic de l'Administració notificant. L'acte a notificar vagi acompanyat d'elements que siguin susceptibles de conversió en format electrònic.

Els documents que es reben i surten es fan constar a: Arxiu Municipal. Registre General. Registre Civil. Registre Local.

Denunciar Test