Resum preguntes metodologia

Que pretén realitzar el paradigma socio-crític?. Millorar l'abordatge d'un pacient crític en l'àmbit sociosanitari. Entendre i interpretar. Explicar, predir i/o controlar. Transformar i/o canviar situacions establertes en la societat.

Quins dels següents són estudis qualitatius?. Assaig clínic aleatoritzat. Casos-Controls, cohorts. Estudi observacional epidemiològic. Fenomenològic, teoria fonamentada, etnografia.

Com s'analitzen les dades d'un estudi qualitatiu?. Un cop codificades les dades analitzo quin és el percentatge de respostes i ho dividim pel nombre total de respostes obtingudes. Així tenim la proporció de respostes i podem quantificar els resultats de manera objectiva. No s'analitzen. La subjectivitat de la vida m'impossibilita fer un anàlisis ja que només sabem que no sabem res. Ha través d'estadística, usant proporcions i mitjanes. Codificant les dades i reordenant-les a través de categories i temes.

Marca la resposta correcta en relació als paradigmes d'investigació: Per tal de fer una investigació qualitativa fa falta està en un paradigma postpositivista. Segons el paradigma positivista la realitat és una construcció social. Els paradigmes no són incumensurables. Poden conviure entre ells. Tota investigació es desenvolupa sota un determinat filtre, és a dir, sota un paradigma concret.

En relació a les diferències entre investigaciò qualitativa i quantitativa, marca la resposta erronea. La recerca quantativa usa l'estadística per a refutar hipòtesis. La recerca qualitativa és lineal i rígida. La recerca quantitativa no és flexible, sinò que ha de seguir un ordre preestablert. La recerca qualitativa no és rígida, pot adaptar-se al llarg del proces d'investigació.

Quina de les següents preguntes no seria adecuada per a ser estudiada a través d'una metodologia qualitativa. Quin és el percentatge d'assistència a l'assignatura de metodologia científica en infermeria II?. Quins són els motius (barreres i facilitadors) per marxar abans de l'hora durant les classes dels dimecres als matins?. Quines són les percepcions dels i les alumnes de tercer d'infermeria en relació a l'investigació qualitativa?. Quines són les vivències i experiències dels i les alumnes d'infermeria durant l'exàmen d'investigació qualitativa?.

Quins són els principals paradigmes científics en investigació qualitativa?. L'interpretatiu i el postpositivista. El positivista i el naturalista. El sociocrític i l'interpretatiu. El positivista i post-positivista.

Que és un paradigma científic?. Una veritat absoluta que marca l'objectivitat de la realitat a estudiar. Una metodologia d'estudi. Una manera de veure el món i interpretar la realitat que marcarà la metodologia d'investigació. Una forma de recollir dades per a analitzarles estadísticament.

En relaciò a l'ontologia de la investigació qualitativa, quina és l'afirmació correcta?. La realitat és múltiple i subjectiva. Es busca l'objectivitat. L'investigador interactua amb els subjectes investigats. La realitat és única i objectiva.

Com sabem que ja tenim una mostra suficient en el nostre estudi qualitatiu?. No s'hi arriba mai. S'ha de continuar l'estudi ad eternum. No ho sabem perquè és impossible. La subjectivitat de la vida ens impossibilita arribar a aquesta conclusió. Perquè s'ha arribat al calcul mostral preestablert. S'ha saturat la informació, és a dir, no sorgeixen temes nous.

En l’etnografia: El rigor depèn de les tècniques de la recollida de dades. El treball de camp és essencial per a la recollida de dades. Cal passar un mínim de tres mesos en el context d’investigació. Totes són correctes.

En anàlisi de dades qualitatives, les CITES, que són?. Són citacions cèlebres, com per exemple de Dostoyevsky, que serveixen per reflexionar sobre les dades i aporten valor als resultats. És el registre de trobaments i relacions, sentimentals o de qualsevol tipologia, entre els investigadors del projecte. Són fragments de text dels documents primaris que s’utilitzen per recolzar els resultats obtinguts. És el registre de trobaments i relacions, sentimentals o de qualsevol tipologia, entre els investigadors i els investigats.

Dels següents supòsits i assumpcions en investigació qualitativa, indica la FALSA. Les realitats són múltiples perquè el significat el construeix subjectivament cada individu. El coneixement es construeix en la interacció entre persones. El context condiciona i influència les perspectives individuals i dels grups. Tot i que la realitat pot ser un constructe social, determinat pel poder, s’ha d’aconseguir la màxima objectivitat i rigorositat de les dades.

En la recollida de dades, el diari de l’investigador és un suport per la recollida de dades i el seu anàlisi. Aquestes dades poden ser: Metodològiques, és a dir, la descripció de com es desenvolupen les activitats i la interacció social. Teòriques, és a dir, dirigides a repensar els resultats. Descriptives, és a dir, es centren en la importància dels investigadors i informen de la seva situació,. Totes són correctes.

Marca quin cirteri de rigor alhora de l’anàlisi de dades NO és correcte quan parlem d’un estudi qualitatiu?. Ha de tenir validesa externa. Credibilitat en quant el valor de la veritat. Ha de tenir comfirmabilitat quant a la neutralitat. Ha de tenir dependència.

Com s’analitzen les dades d’un estudi qualitatiu?. Ha través d’estadística, usant proporcions i mitjanes. Codificant les dades i reordenant-les a través de categories i temes. No s’analitzen. La subjectivitat de la vida m’impossibilita fer un anàlisi, ja que només sabem que no sabem res. Un cop codificades les dades, analitzo quin és el percentatge de respostes i ho dividim pel nombre total de respostes obtingudes. Així tindrem la proporció de respostes i podem quantificar els resultats de manera objectiva.

En la teoria fonamentada. Es vol generar teoria a partir de dades empíriques. S’exploren fenòmens poc estudiats. El rigor depèn de la mida de la mostra. Es requereix passar com a mínim un any en el context d’investigació.

En un grup de discussió o un grup focal, el moderador ha de: Controlar les condicions ambientals. Mantenir un ambient relaxat. Prendre notes exhaustives. Fer preguntes al final i un petit resum.

Són dissenys típics de l'abordatge qualitatiu: Dissenys experimentals. Estudis fenomenològic. Estudis de cohorts. Estudis quasi-experimentals.

L'investigador qualitatiu parteix dels següents supòsits i assumpcions. El coneixament es construeix en la interacció entre persones. El context condiciona i influencia les perspectives individuals i dels grups. Totes són correctes. Les realitats són múltiples perquè el significat el construeix subjectivament cada individu.

Els resultats d'un estudi qualitatiu: Han de representar les perspectives dels investigadors amb precisió. Totes les anteriors són correctes. No es generalitzen de la mateixa manera que els estudis quantitatius. No ajuden a generar teories noves sobre els fenòmens.

El rigor d'uns resultats qualitatius es basen: En el detall del disseny d'investigació, la cura en l'obtenció de dades i la minuciositat en el seu anàlisi. En la quantitat de persones que hi participen. Totes són correctes. En la possibilitat de contrastar-los quantitativament.

El disseny més adecuat per a la investigació qualitativa: És el que pugui incloure dades quantitatives addicionals. És l’etnografia. És l’estudi fenomenològic. Depèn de l’objectiu d’estudi i del que es pretengui investigar.

La fenomenologia: Parteix de la idea de millorar l'hermeneutica des d'una visió més global. És una filosofia però no un mètode d'investigació. Explora els significats de les experiències viscudes de cada individu. És propia de les ciències socials, i no es pot utilitzar en ciències de la salut.

En teoria fonamentada. S'exploren fenòmens poc estudiats. Es diu fonamentada perquè es fonamenta en una teoria preestablerta. El rigor és dóna per suposat. Es vol contrastar empíricament una hipòtesis d'estudi.

El mètode etnogràfic: Requereix molt poc temps per a portar-la a la pràctica. La tècnica principal que s'utilitza per recullir dades es l'observació participant. És una eina que només s'utilitza en antropologia per estudiar cultures remotes. Totes són correctes.

En relació a les ciències de la salut i la investigació qualitativa, quina de les següents afirmacions és verdadera: No ens pot ajuda ni en el tractament ni en la pràctica clínica. L'hemodinàmica farmacològica. La mateixa concepció i construcció social de la malaltia. Els tractaments més eficaços per tractar les malalties.

En general, la investigació qualitativa és: Una metodologia sense aplicabilitat ni rigor científic. Totes les anteriors són correctes. La metodologia científica oposada i incomensurable a la quantitativa. Un abordatge inductiu i sistemàtic per conèixer les perspectives de les persones d'un fet/situació/fenòmen.

Quin tipus d'entrevistes es la que té menys flexibilitat per a l'investigador durant la fase de fer l'entrevista?. L'entrevista estructurada. L'entrevista no estruturada. L'entrevista semiestructurada. L'entrevista de grups focals.

En quin estudi l'investigador s'ha d'integrar a la societat la qual vol estudiar per entendre la seva cultura i formes d'entendre el món?. estudi de cas. etnografia. fenomenologia. teoria fonamentada.

Els mètodes mixtes. Només implica la recollida de dades qualitatives. El disseny de triangulació metodològica no és un tipus de mètodes mixte. És l'estudi d'un fenomen des de diferents perspectives metodològiques integrant la lògica inductiva i deductiva. Totes són falses.

Quina característica sobre la investigació qualitativa es falsa. Disseny emergent. Recollida de dades en escenario. Mostra intecional. És basa en el ús de números i xifres.

Digues quin dels seguents No és mètode mixt. Disseny Explicatiu seqüencial. Disseny de dominància. Etnografia. Disseny Exploratori Seqüencial.

Quin són els factors que contribueixen en la saturació de la mostra?. Qualitat de les dades. Totes són certes. Abast de l’estudi. La naturaleza de l’estudi.

Assenyala quines són les fases del guió de l’entrevista. Fase inicial, intermitja i avançada. Fase general, estructurad i focalitzada. Fase positiva, neutre i negtiva. Fase curta, mitja i llarga.

Un incovenient dels grups focals són: Gran validesa subjectiva. Costos reduïts. Identifica problenes grupals. Analisis més dificultada.