RUSSEAU

Segons Rousseau, què significa etimològicament la paraula infans?. Ésser que necessita protecció. Persona de poca edat. Que no pot parlar. Alumne que encara no té ús de raó.

Per què els xiquets ploren menys quan comencen a parlar?. Perquè un llenguatge (les paraules) substitueix l'altre (els crits). Perquè ja no senten tant de dolor físic. Perquè han aprés a reprimir les seues emocions. Perquè les persones del seu voltant els entenen millor.

Què s'ha de fer si un xiquet plora de manera "delicada i sensible" per no res?. Consolar-lo immediatament per evitar que patisca. No acostar-se a ell mentre plore i acudir només quan calle. Castigar-lo per la seua falta de fortalesa. Donar-li el que demana perquè deixe de plorar.

Quina és la reacció recomanada davant d'una xicoteta caiguda o accident de l'infant?. Acudir alarmat per mostrar-li empatia. Quedar-se tranquil, ja que el mal ja està fet i el xiquet ha d'habituar-se. Cridar l'atenció del xiquet cap a una altra cosa. Explicar-li científicament per què s'ha fet mal.

Quina és la lliçó més important que han d'aprendre els xiquets, segons Rousseau?. L'obediència als seus pares. La lectura i l'escriptura. Suportar el dolor i el sofriment. Les regles de la cortesia social.

Per què Rousseau rebutja l'ús d'andadors o cistelles amb rodes?. Perquè són massa cars per a una educació natural. Perquè impedeixen que el xiquet desenvolupe la seua intel·ligència. Perquè és millor que el xiquet caiga cent vegades al dia i aprenga a alçar-se sol. Perquè els materials artificials són nocius per a la salut.

Quan comença pròpiament la vida de l'individu i la seua consideració com a ser moral?. En el moment del naixement. Quan pren consciència de si mateix gràcies a la memòria i la identitat. Quan arriba a l'edat de dotze anys. Quan comença a obeir les lleis de la societat.

Quina crítica fa Rousseau a l'educació de la seua època?. Que és massa permissiva amb els xiquets. Que és massa lenta en l'ensenyament de les ciències. Que sacrifica el present del xiquet per un futur incert que potser mai arriba. Que no utilitza suficients llibres ni material escolar.

En què consisteix la felicitat de l'home en aquest món, segons el text?. En la consecució de tots els seus desitjos. En un estat negatiu mesurat per la menor quantitat de mals que es pateixen. En el domini de la raó sobre les emocions. En el reconeixement i la fama social.

Quina és la causa fonamental de la misèria humana?. La falta de recursos materials. La desproporció entre els nostres desitjos i les nostres facultats (poders). La maldat inherent al cor humà. La falta d'una educació acadèmica rigorosa.

Quin paper juga la imaginació en la infelicitat?. Ens ajuda a trobar solucions creatives als problemes. És la facultat que ens permet entendre el món moral. Estén la mesura de les coses possibles i excita desitjos que no podem satisfer. És totalment irrellevant per a la felicitat o la desgràcia.

Segons Rousseau, qui és un "ser feble"?. Aquell que té poca força física, com un insecte. Aquell les necessitats del qual superen la seua força o poder. El xiquet que encara no ha arribat a l'adolescència. L'home que viu en estat de naturalesa.

Quina és la relació de l'home savi amb la mort?. Li té un terror absolut perquè és el pitjor dels mals. Intenta allargar la vida amb l'ajuda de molts metges. La veu com una raó per a suportar les penes de la vida. No hi pensa mai, ja que viu només en el present.

Rousseau aconsella "viure segons la natura" i, sobretot: Confiar sempre en la medicina moderna. No preocupar-se per la salut pròpia. Ser sofert i acomiadar els metges. Estudiar anatomia per conèixer el cos.

Quina conclusió trau Rousseau de l'exemple de l'home que es desmaia en llegir una carta?. Que les males notícies sempre arriben en el pitjor moment possible. Que la felicitat real depèn de la quantitat d'informació que posseïm. Que existim on no estem (en la imaginació o en fets llunyans) i deixem d'existir on realment estem. Que és millor no saber llegir per a no patir per coses que passen lluny.

16. Quina distinció fonamental fa Rousseau entre l'adult i el xiquet respecte als seus desitjos?. L'adult té més voluntats (es basta a si mateix), mentre que el xiquet té més voluntarietats (desitjos que només se satisfan amb ajuda aliena). El xiquet té voluntat pròpia, mentre que l'adult només actua per obligació social. No hi ha cap diferència; ambdós són igualment dependents dels seus capritxos. La voluntarietat és la facultat de la raó, i per tant el xiquet en té més que l'home.

Quina és la diferència entre la dependència de les "coses" i la dels "homes"?. La de les coses és social i la dels homes és natural. La de les coses no perjudica la llibertat ni genera vicis; la dels homes produeix tots els vicis. Ambdues són igualment perjudicials per al desenvolupament del xiquet. La dependència dels homes és preferible perquè es basa en l'amor.

18. Què s'ha de fer quan un xiquet demana una cosa per capritx?. Donar-li-la perquè no se senta frustrat. Negar-li-la sistemàticament per ensenyar-li disciplina. No complaure els desitjos perquè ho demane, sinó només si ho necessita. Explicar-li les raons morals per les quals no pot tenir el que vol.

Quina és la conseqüència d'acostumar un xiquet a aconseguir-ho tot?. Esdevindrà un adult segur de si mateix. Serà el més feliç dels nens perquè mai tindrà privacions. Es farà miserable perquè els seus desitjos creixeran sense límit i no podran ser satisfets. Aprendrà a ser agraït amb els seus pares.

Què li ocorre a un xiquet acostumat a manar quan es troba amb una negativa?. Ho accepta amb paciència perquè entén que no tot és possible. Se sent alleujat perquè finalment algú li posa límits. Interpreta la negativa com un acte de rebel·lió o injustícia, la qual cosa agria el seu caràcter. Aprèn immediatament a raonar i a negociar per a aconseguir el que vol.

Quina d'aquestes paraules hauria d'estar prohibida en el lèxic del xiquet?. Necessitat. Força. Obediència. Impotència.

Per què no s'ha de discutir o "raonar" amb els xiquets, segons Rousseau?. Perquè els xiquets no tenen cervell. Perquè la raó és l'última facultat a desenvolupar-se i no pot ser l'instrument de l'educació. Perquè el mestre sempre té raó i no ha de donar explicacions. Perquè els xiquets s'avorreixen amb les explicacions llargues.

Segons la "màxima incontestable" de Rousseau, com són els primers moviments de la natura?. Caòtics i perillosos. Sempre rectes; no hi ha perversitat original en el cor humà. Egoistes i necessiten ser corregits immediatament. Inexistents fins que el xiquet aprén a parlar.

Segons Rousseau, quina és l'única passió natural de l'home i quin caràcter té?. L'ambició, que el porta a voler dominar els altres des que naix. L'amor propi (o amor de si mateix), que és útil i bo en el seu estat original. El temor a la mort, que és el motor de totes les accions humanes. L'odi cap a la societat, que corromp l'ànima de l'infant.

Què ha de fer el mestre si l'Emilio trenca un moble?. Castigar-lo perquè aprenga el valor de les coses. Fer-li demanar perdó immediatament. No dir res, no reprendre'l i fer com si s'hagués trencat per casualitat. Explicar-li quant de treball ha costat fabricar aquest moble.

Com recomana l'autor que siga l'habitació o l'entorn de l'infant per a evitar conflictes?. Plena d'objectes de luxe perquè aprenga a apreciar la bellesa. Amb molts espills i porcellanes per a ensenyar-li a ser curós. Moblat amb objectes sòlids i voluminosos, sense objectes de luxe ni fràgils. Un espai tancat i protegit per a evitar que es faga qualsevol.

Segons Rousseau, quina és la "major, més important i més útil regla de tota l'educació"?. Guanyar temps ensenyant moltes coses de pressa. No perdre mai el temps en jocs inútils. No és la de guanyar temps, sinó la de perdre'l. Ensenyar al xiquet a llegir abans dels sis anys.

Quin és el període de la vida més perillós segons Rousseau?. El que va des del naixement fins als dotze anys. L'adolescència. La vellesa, per la por a la mort. L'edat en què es comença a treballar.

Què és l'educació "negativa"?. Un mètode basat en càstigs i recompenses. No ensenyar res al xiquet i deixar que siga un salvatge. No ensenyar la virtut ni la veritat, sinó preservar el cor del vici i l'esperit de l'error. Una educació que se centra només en els aspectes negatius de la societat.

Quina facultat és la que més desequilibra la balança entre desitjos i poder en l'home?. La raó. La memòria. La imaginació. El llenguatge.

Quina és la diferència principal entre el "camperol" i el "salvatge" segons el text?. El camperol és més lliure perquè segueix les lleis del seu pare, mentre que el salvatge no té lleis. El salvatge és més racional perquè, en no tenir una llei fixa, es veu obligat a raonar cadascuna de les seues accions. El camperol desenvolupa més la seua intel·ligència perquè està ocupat en faenes mecàniques durant tota la seua vida. No hi ha diferència, ja que ambdós es guien únicament per l'hàbit i l'obediència substitueix la raó.

Per què l'alumne educat sota una autoritat rígida es torna "més torpe" que el fill d'un pagà?. Perquè la seua dieta i alimentació no estan controlades per la natura. Perquè està acostumat a que el mestre pense, preveja i s'encarregue del seu benestar per ell, anul·lant la seua pròpia reflexió. Perquè dedica massa temps als exercicis corporals i poc a la lectura de llibres. Perquè els nens rústics tenen una capacitat intel·lectual innata superior segons Rousseau.

En què consisteix l'art difícil que Rousseau proposa al jove mestre?. En obligar el xiquet a llegir els clàssics des d'una edat primerenca per a formar un savi. En establir tractats i convenis constants on el mestre sempre treu benefici. En dirigir el xiquet sense utilitzar preceptes i aconseguir-ho tot sense semblar que es fa res. En imitar el sistema educatiu dels atenesos, centrat en l'oratòria i la teoria.

Segons el text, quina és la forma de subjecció més completa per a un alumne?. El càstig físic i la por constant a la reprimenda del mestre. Aquella que manté el xiquet tancat i sense cap moviment per a protegir-lo. Aquella que té totes les aparences de llibertat, de manera que la voluntat mateixa queda captiva. L'obediència cega a les regles gramaticals i als llibres d'estudi del xiquet sense que aquest se n'adone.

Quin benefici s'obté en deixar que el xiquet crega que és el "dueño" (amo) de la seua voluntat?. Que el xiquet es torne capritxós i no vulgui fer mai el que deu. Que el xiquet no tinga necessitat d'enganyar ni mentir, permetent al mestre estudiar-lo tal com és. Que el xiquet aprenga a manar als altres criats de la casa amb autoritat. Que el mestre puga descansar i deixar de preparar les lliçons futures.